Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Hitites

Índex Hitites

Els hitites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC.

Taula de continguts

  1. 123 les relacions: Accad, Adonis (mite), Akhenaton, Alaixiya, Alep, Amazones (mitologia), Amorrites, Anatòlia, Anitta, Ankhesenamon, Antic Egipte, Argent, Armènia, Arnuwandas II, Arnuwandas III, Arzawa, Assíria, Atis (déu), Atreu, Attarisiya, Ürgüp, Babilònia, Bastó, Batalla de Cadeix, Blat, Boğazkale, Bronze, Buruixkhanda, Cadeix (Síria), Canaan, Capadòcia, Carquemix, Cassites, Caucas, Cíbele, Cel, Cilícia, Civilització micènica, Cultura de Samara, Cultura de Sredny Stog, Cuneïforme hitita, Dinastia XVIII d'Egipte, Edat del bronze, Edat del ferro, Escriptura cuneïforme, Estats neohitites, Eufrates, Eunuc, Faraó, Fenícia, ... Ampliar l'índex (73 més) »

Accad

Accad (cuneiforme, 𒌵𒆠 URIKI) va ser una ciutat fundada cap al 2340 aC per Sargon.

Veure Hitites і Accad

Adonis (mite)

''La mort d''''Adonis''''' de Luca Giordano. Segons la mitologia grega, Adonis (en grec antic Άδωνις) fou un heroi, fill de Cínires, rei de Xipre, i de Mirra, que era filla de Cínires.

Veure Hitites і Adonis (mite)

Akhenaton

Akhenaton o Amenhotep IV (també conegut amb el nom hel·lenitzat dAmenofis IV) va regnar a l'antic Egipte a la primera meitat del segle XIV aC, vers 1350 a 1335 aC.

Veure Hitites і Akhenaton

Alaixiya

Mapa de l'Orient Pròxim en el període d'Amarna, on apareix Alaixiya. Mapa de l'Anatòlia hitita, on apareix Alaixiya. Alaixiya o Alašia va ser un regne de la Mediterrània Oriental durant el segon mil·lenni aC, gairebé amb tota seguretat situat a l'illa de Xipre, que va destacar per la seva importància comercial i com a font de valuoses matèries primeres.

Veure Hitites і Alaixiya

Alep

Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.

Veure Hitites і Alep

Amazones (mitologia)

-, Museu del Louvre. Amazona davant d'un altar en una ceràmica grega del 475–450 aC Amazones en la ''Crònica de Núremberg'' Monument a les amazones a Samsun En la mitologia grega, les amazones o amàzones (en grec sg.: Ἀμαζών, pl.: Ἀμαζόνες) eren una antiga nació llegendària de guerreres o un país contemporani poblat per dones en els confins del món.

Veure Hitites і Amazones (mitologia)

Amorrites

Els amorrites (martu en sumeri i amurru en acadià) van ser un gran grup ètnic, d'origen semita, probablement originat a Aràbia i emigrat a Síria i a Mesopotàmia cap a l'any 2500 aC.

Veure Hitites і Amorrites

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Veure Hitites і Anatòlia

Anitta

Anitta, fill de Pithana, va ser un rei semillegendari dels hitites a Kusar (Kuššar) o Kushara (Kuššara), una ciutat que encara no ha estat identificada, però es creu que era al sud-est del riu Kızılırmak.

Veure Hitites і Anitta

Ankhesenamon

Ankhesenamon fou una reina egípcia.

Veure Hitites і Ankhesenamon

Antic Egipte

Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.

Veure Hitites і Antic Egipte

Argent

Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.

Veure Hitites і Argent

Armènia

La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Veure Hitites і Armènia

Arnuwandas II

Arnuwandas II va ser un rei hitita cap a l'any 1320 aC.

Veure Hitites і Arnuwandas II

Arnuwandas III

Arnuwandas III va ser un rei hitita segurament del 1210 aC fins al 1205 aC.

Veure Hitites і Arnuwandas III

Arzawa

Arzawa era un antic regne o més aviat un conglomerat de territoris de l'Anatòlia occidental que arribava fins a la costa de la mar Egea, del que no se'n coneix la situació exacta, però el centre als darrers anys era Apasa, que podria ser a prop de la ciutat coneguda després amb el nom d'Efes o potser seria la mateixa.

Veure Hitites і Arzawa

Assíria

Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.

Veure Hitites і Assíria

Atis (déu)

s dC, Louvre Atis (Atys, Attys, Ates, Attis o Attin) fou una deïtat grega pàredra de la deessa Cíbele, fill de Nana.

Veure Hitites і Atis (déu)

Atreu

Atreu (Atreos, Atreus, en grec antic Ἀτρεύς) fou fill de Pèlops i Hipodamia, net de Tàntal i germà de Tiestes i Nicipe.

Veure Hitites і Atreu

Attarisiya

Attarisiya o Attarisiyas era un cap (o un rei) dels ahhiyawa (aqueus) esmentat durant el regnat del rei hitita Tudhalias II.

Veure Hitites і Attarisiya

Ürgüp

Ürgüp és un districte i un poble la província de Nevşehir, Turquia.

Veure Hitites і Ürgüp

Babilònia

Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).

Veure Hitites і Babilònia

Bastó

Bastó de canya de bambú Un bastó, és una eina o una arma, de canya, de fusta (lledoner, castanyer, noguer, cirerer, caqui, boix, banús…), de rotang o d'altres materials generalment lleugers com ara l'alumini, el grafit; principalment usat per caminar en llocs difícils, útil per menar el bestiar, etc.

Veure Hitites і Bastó

Batalla de Cadeix

La batalla de Cadeix (també Kadesh o Qadesh) va ser un combat a gran escala lluitat entre egipcis i hitites pel control de la Síria del sud a una data entre el 1295 i el 1270 aC segons les diferents cronologies, i generalment datada el 1274 aC.

Veure Hitites і Batalla de Cadeix

Blat

Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.

Veure Hitites і Blat

Boğazkale

Boğazkale és una ciutat i un districte de la província de Çorum, a la regió de la mar Negra de Turquia.

Veure Hitites і Boğazkale

Bronze

Cavall grec de bronze Fragment d'un retrat de bronze de Marc Aureli El bronze és qualsevol dels diferents aliatges compostos, sobretot per coure i estany.

Veure Hitites і Bronze

Buruixkhanda

Buruixkhanda, de vegades escrit Burushkhanda o Purushanda, era una antiga ciutat-estat al centre d'Anatòlia situada al sud del riu Kızılırmak.

Veure Hitites і Buruixkhanda

Cadeix (Síria)

Cadeix també Kadesh o Qadeš, nom que vol dir ‘Santa’, i també coneguda com a Kinza, era una ciutat de Síria, a la vora del riu Orontes, probablement localitzada a la moderna excavació de Tell Nebi Mend, uns 24 km al sud-oest d'Hims.

Veure Hitites і Cadeix (Síria)

Canaan

Canaan (cananeu: כנען, hebreu (dialecte cananeu meridional): כְּנַעַן,, hebreu modern: Knàan; grec: Χαναάν; llatí: Canaan; arameu:; àrab کنعان) era la terra dels cananeus, a on actualment s'ubiquen Israel, Gaza i Cisjordània, juntament amb algunes zones del Líban i Síria.

Veure Hitites і Canaan

Capadòcia

Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.

Veure Hitites і Capadòcia

Carquemix

Pedestal d'una escultura del segle IX aC, procedent de Carquemix Carquemix, o també Karkemish, Karkemiš o Carchemish, va ser una ciutat i un regne amb el mateix nom, a la vora de l'Eufrates.

Veure Hitites і Carquemix

Cassites

Els cassites (en accadi kaššû) eren un poble establert a l'altiplà iranià que va iniciar una emigració després del 1800 aC.

Veure Hitites і Cassites

Caucas

Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.

Veure Hitites і Caucas

Cíbele

La Cíbele de Nicea a Bitínia Cíbele (en Kybélē) era la principal divinitat frígia i l'única coneguda de caràcter femení en aquella regió.

Veure Hitites і Cíbele

Cel

El cel de dia El cel és l'espai visible des de la Terra quan es mira en direcció oposada a aquesta.

Veure Hitites і Cel

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Veure Hitites і Cilícia

Civilització micènica

La civilització micènica (de Micenes) va ser una cultura avantpassada de la grega.

Veure Hitites і Civilització micènica

Cultura de Samara

La cultura de Samara va ser una cultura eneolítica (Edat del Coure) que va florir al voltant del canvi del mil·lenni V aC, a la Corva de Samara del riu Volga (a la Rússia actual).

Veure Hitites і Cultura de Samara

Cultura de Sredny Stog

Sredny Stog és una cultura euroasiàtica que es desenvolupà entre el 4500 i el 3500 ae.

Veure Hitites і Cultura de Sredny Stog

Cuneïforme hitita

El cuneïforme hitita és l'ús d'escriptura cuneïforme amb el llenguatge hitita.

Veure Hitites і Cuneïforme hitita

Dinastia XVIII d'Egipte

La dinastia XVIII fou una dinastia de l'antic Egipte, el govern de la qual marca el començament del Regne nou.

Veure Hitites і Dinastia XVIII d'Egipte

Edat del bronze

L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.

Veure Hitites і Edat del bronze

Edat del ferro

L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.

Veure Hitites і Edat del ferro

Escriptura cuneïforme

Lescriptura cuneïforme és un dels primers sistemes d'escriptura coneguts.

Veure Hitites і Escriptura cuneïforme

Estats neohitites

Mapa històric dels estats neohitites, c. 800 aC. Les fronteres són aproximades. Els estats neohitites, anomenats també recentment sirohitites, eren entitats polítiques de l'edat del ferro de parla lúvia, aramea i fenícia situades al nord de Síria i al sud d'Anatòlia.

Veure Hitites і Estats neohitites

Eufrates

LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.

Veure Hitites і Eufrates

Eunuc

Un eunuc (del llatí eunuchus) és un home al qual se li ha practicat una castració, usualment abans de la pubertat, per tal de complir unes determinades funcions socials.

Veure Hitites і Eunuc

Faraó

Els faraons eren els monarques de l'antic Egipte.

Veure Hitites і Faraó

Fenícia

Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U.

Veure Hitites і Fenícia

Ferro

El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.

Veure Hitites і Ferro

Forja

Forjador La forja és la tècnica emprada pel forjador o ferrer, consistent en donar forma als metall escalfats colpejant amb el martell.

Veure Hitites і Forja

Gènesi

El Gènesi és el primer llibre de la Torà, i per tant el primer llibre del Tanakh, la Bíblia Hebrea, i de l'Antic Testament cristià.

Veure Hitites і Gènesi

Habiru

Habiru o també Hapiru i Apiru és un poble que apareix esmentat a les inscripcions de l'antic Egipte, i en diverses fonts antigues, tant hitites i accàdies com sumèries i mesopotàmiques.

Veure Hitites і Habiru

Hakpis

Hakpis era una ciutat de l'Imperi Hitita, propera a Hattusa.

Veure Hitites і Hakpis

Hammurabi

Màxima extensió de l'Imperi de Hammurabi Hammurabi (en amorrita Ammurapi, 'el Pare que cura') va ser rei de Babilònia, el sisè de la I dinastia, que va regnar entre 1792-1750 aC, segons la cronologia mitjana, o entre 1728-1686 a.n.e., segons la cronologia curta.

Veure Hitites і Hammurabi

Hantilis I

Hantilis I va ser un rei hitita que va regnar des del 1590 aC fins aproximadament el 1560 aC.

Veure Hitites і Hantilis I

Hatti

L'Imperi Hitita (en vermell) succeí als hattis (1290 aC). Els hattis o hatites van ser un poble de l'antiguitat que habitava la terra d'Hatti (actual Anatòlia Central, Turquia).

Veure Hitites і Hatti

Hatti (llengua)

La llengua hatti és l'idioma extint que parlaven els hatti des del III mil·lenni aC.

Veure Hitites і Hatti (llengua)

Hattusa

Hattusa (o Hattuša) era l'antiga capital de l'Imperi hitita des del regnat d'Hattusilis I. Estava situada al centre d'Anatòlia.

Veure Hitites і Hattusa

Hattusilis I

Hattusilis I o Labarnas II (Labarnaš II Hattusiliš I) va ser un rei dels hitites entre els anys 1650 aC i 1620 aC.

Veure Hitites і Hattusilis I

Hattusilis III

Hattusilis III va ser rei d'Hakpis entre els anys 1290-1270 aC, i rei dels hitites segurament entre el 1270-1250 aC.

Veure Hitites і Hattusilis III

Hikses

Segon Període Intermedi d'Egipte Els hikses (en grec antic Ὑκσώς, Ὑξώς) van ser un poble asiàtic, probablement semita, que va governar Egipte des d'aproximadament l'any 1750 aC fins al 1550 aC.

Veure Hitites і Hikses

Horemheb

Horemheb Museu Egipci (Torí), col·lecció Drovetti. Horemheb fou un faraó de la dinastia XVIII d'Egipte.

Veure Hitites і Horemheb

Hugo Winckler

Hugo Winckler (4 de juliol de 1863, Gräfenhainchen, Saxònia - 19 d'abril 1913, Berlín) va ser un arqueòleg i historiador alemany que va descobrir la capital de l'imperi hitita (Hattusa) al Boğazkale, Turquia.

Veure Hitites і Hugo Winckler

Hurrites

Els hurrites eren un poble de l'Orient Mitjà on apareixen a finals del tercer mil·lenni aC, procedents segons alguns estudiosos, de les zones dels rius Araxes i Kura a la vora del Caucas.

Veure Hitites і Hurrites

Huzziyas

Huzziyas (Huzziyaš) va ser probablement l'últim rei conegut de Zalpuwa.

Veure Hitites і Huzziyas

Iamkhad

Iamkhad o Yamkhad va ser un regne a la regió de l'entorn de la ciutat d'Alep, que es coneix almenys des del 1800 aC, quan n'era rei Yarim-Lim I, gràcies als arxius de Mari.

Veure Hitites і Iamkhad

Imperi Hitita

Imperi Egipci (verd). L'Imperi Hitita fou l'estat dels hitites conegut amb el nom de Hatti, tal com és esmentat a les cròniques assíries.

Veure Hitites і Imperi Hitita

Jeroglífics d'Anatòlia

Els jeroglífics d'Anatòlia són una escriptura logogràfica (ISO 15924.

Veure Hitites і Jeroglífics d'Anatòlia

Kashka

Localització dels principals jaciments arqueològics hitites (amb Kashka al nord, en francès Gasgas) Els kashka o kaška o també confederació dels kashkes eren una confederació tribal que es va establir a la zona nord oriental d'Anatòlia, a la vora de la mar Negra, cap a la primera meitat del segon mil·lenni aC.

Veure Hitites і Kashka

Kızılırmak

El Kızılırmak (turc per "Riu Roig") és un riu de Turquia, considerat el més important del païs.

Veure Hitites і Kızılırmak

Kültepe

Kültepe és un poble de Turquia prop de la ciutat antiga de Kanesh, Kanes, Kaneš, Kanish, Kanis o Kaniš (en llengua hitita: Nesa o Neša, ocasionalment Anisa o Aniša), situat a la província de Kayseri a la regió d'Anatòlia central de Turquia, a la conca del Kızılırmak.

Veure Hitites і Kültepe

Kussara

Kussara (Kuššara) o Kussar (Kuššar), era un regne hitita format abans de la unificació, i origen del seu poder.

Veure Hitites і Kussara

Labarnas I

Labarnas I (Labarnaš I) va ser rei dels hitites possiblement entre el 1680 aC 1650 aC.

Veure Hitites і Labarnas I

Llengües indoeuropees

Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.

Veure Hitites і Llengües indoeuropees

Llengua hitita

La llengua hitita és la llengua indoeuropea més antiga coneguda i s'inclou en la branca anatòlica, juntament amb el luvi, el palaic, el lidi i el lici.

Veure Hitites і Llengua hitita

Luvi

El luvi era un idioma indoeuropeu parlat pels luvis o luvites, que se situa dins del grup de les llengües anatòliques.

Veure Hitites і Luvi

Maathorneferure

Maathorneferure també escrit Mat-Horneferu-Ra ('La que mira a Horus i la bellesa de Ra') fou una princesa hitita i reina egípcia, casada amb Ramsès II en el 35è any de regnat d'aquest.

Veure Hitites і Maathorneferure

Mar

La mar Tirrena a Vulcano, una de les illes Eòlies La mar o el mar és una massa d'aigua salada (coneguda com a aigua de mar) que cobreix una gran part de la superfície de la Terra.

Veure Hitites і Mar

Mar Egea

La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).

Veure Hitites і Mar Egea

Merenptah

Imatge de Merneptà del Museu d'Antiguitats Egípcies Merenptah, Merenptà o Merneptà fou el quart faraó de la dinastia XIX d'Egipte.

Veure Hitites і Merenptah

Mesopotàmia

Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Veure Hitites і Mesopotàmia

Migdia

Les agulles del Big Ben marcant les 12 hores.El migdia es l'hora en què el sol és en el punt més alt, corresponent a les 12:00 hores, és a dir, quan es troba en el meridià.

Veure Hitites і Migdia

Mil·lenni II aC

El mil·lenni aC va abastar els anys des del 2000 aC fins al 1001 aC.

Veure Hitites і Mil·lenni II aC

Mitanni

Mitanni i també Mittani (a les fonts assíries, Hanigalbat o Khanigalbat) va ser un regne hurrita situat al nord de Síria que va existir des d'abans del 1500 aC.

Veure Hitites і Mitanni

Mursilis I

Mursilis I va ser un rei hitita que va regnar entre els anys 1620 aC i 1590 aC.

Veure Hitites і Mursilis I

Mursilis II

Mursilis II va ser un rei hitita cap als anys 1320-1295aC.

Veure Hitites і Mursilis II

Muwatal·lis II

Muwatal·lis II va ser un rei hitita que va regnar possiblement des del 1295 aC fins al 1270 aC.

Veure Hitites і Muwatal·lis II

Naram-Sin d'Accàdia

Àrees revoltades contra Naram-Sin cap al 2260 aC L'imperi de Naram-Sin cap al 2250 aC Naram-Sin o Naram-Sîn (? - 2223 aC) (en accadi, 𒀭𒈾𒊏𒄠𒀭𒂗𒍪) va ser el quart rei de l'Imperi d'Accad.

Veure Hitites і Naram-Sin d'Accàdia

Pamba

Pamba va ser un rei d'Hatti cap al segle XXIII aC.

Veure Hitites і Pamba

Piyusti

Piyusti (Piyušti) va ser rei d'Hattusa (Hattuša), al regne d'Hatti, al final del o començament del.

Veure Hitites і Piyusti

Pobles de la mar

Els pobles de la mar són un conjunt de pobles que emprengueren un moviment migratori entre mitjans del i principis del.

Veure Hitites і Pobles de la mar

Protoindoeuropeus

Els protoindoeuropeus són una hipotètica població prehistòrica d'Euràsia que parlava el protoindoeuropeu (PIE), l'avantpassat de les llengües indoeuropees segons la reconstrucció lingüística.

Veure Hitites і Protoindoeuropeus

Puduhepa

Puduhepa (Puduḫepa) va ser una reina hitita del, esposa d'Hattusilis III.

Veure Hitites і Puduhepa

Ramsès II

conegut per R (en grec antic era conegut com a, Ὀσυμανδύας Osymandýas), fou el tercer faraó de la dinastia XIX d'Egipte.

Veure Hitites і Ramsès II

Ramsès III

Ramsès III fou rei de la dinastia XX de l'antic Egipte.

Veure Hitites і Ramsès III

Regió de Síria

La regió de Síria (tr; en jeroglífic luvi: Sura/i; Συρία), coneguda a la literatura moderna com a «Gran Síria», «Síria-Palestina», o «el Llevant», és una regió a l'est de la mar Mediterrània.

Veure Hitites і Regió de Síria

Regne d'Amurru

mapa geopolític d'Orient Mitjà durant el període d'Amarna, abans que Amurru formés part de la zona d'influència hitita Amurru i Síria durant la dominació hitita. Amurru era el nom que es donava a una regió muntanyosa situada entre el riu Orontes i la costa mediterrània, a les terres de la regió de Síria.

Veure Hitites і Regne d'Amurru

Regne d'Hatti

El regne d'Hatti o també la terra d'Hatti i de vegades Khatti era un antic regne d'Anatòlia documentat des del temps de l'Imperi Accadi, i habitat pels hatti.

Veure Hitites і Regne d'Hatti

Sargon d'Accad

Sargon d'Accad o també Šarrukin ('rei autèntic'), conegut amb el nom de Sargon el Gran, va ser un rei semita fundador de la dinastia d'Accad i del primer imperi conegut.

Veure Hitites і Sargon d'Accad

Segell cilíndric

Antic segell cilíndric de Babilònia, c.1800 aC, fet amb hematites. Un rei ofereix un animal al déu Xamaix. Probablement va ser fet en un taller a Sippar.L. Al-Gailani Werr, "Studies in the chronology and regional style of Old Babylonian Cylinder Seals", 1988, ed.Bibliotheca Mesopotamica, Volum 23.

Veure Hitites і Segell cilíndric

Segle XVIII aC

El segle XVIII aC comença l'1 de gener del 1800 aC i acaba el 31 de desembre del 1701 aC.

Veure Hitites і Segle XVIII aC

Seti I

Seti I el Gran fou el segon faraó de la dinastia XIX d'Egipte.

Veure Hitites і Seti I

Subiluliuma I

Subiluliuma I era un rei hitita que va regnar potser entre els anys 1344 aC i 1320 aC.

Veure Hitites і Subiluliuma I

Subiluliuma II

Subiluliuma II o també Subiluliama, (dues maneres d'escriure el mateix nom) va ser rei hitita entre els anys 1205 aC i el 1185 aC.

Veure Hitites і Subiluliuma II

Tauleta d'argila

Llista de les victòries del rei Rimuix d'Accad en una tauleta d'argila. Les tauletes d'argila en l'antic Pròxim Orient (en idioma accadi: ṭuppu(m)) es varen fer servir com a suport per a l'escriptura especialment del tipus cuneiforme, des de l'edat del bronze i ben entrada l'edat de ferro.

Veure Hitites і Tauleta d'argila

Terra

La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.

Veure Hitites і Terra

Tessub

Tessub (Teššub) era la principal deïtat dels hitites, que l'havien adoptat del panteó religiós dels hurrites.

Veure Hitites і Tessub

Tir

Tir és una antiga ciutat fenícia, que correspon a l'actual Ṣūr, una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.

Veure Hitites і Tir

Tirapeu

Moisés amb el seu tirapeu (a terra) davant l'esbarzer Un tirapeu, tirapotes o gaiata és un bastó llarg amb el mànec corb i amb un dels extrems acabat en forma de ganxo utilitzat tradicionalment pels pastors.

Veure Hitites і Tirapeu

Tractat de Cadeix

El tractat de Cadeix és un tractat de pau signat al voltant del 1285 aC entre els imperis hitita i egipci.

Veure Hitites і Tractat de Cadeix

Tudhalias I

Tudhalias I (Tudhaliaš I) era probablement rei de Kussara, d'Hattusa i de Kanesh.

Veure Hitites і Tudhalias I

Tudhalias II

Tudhalias II va ser un rei hitita al.

Veure Hitites і Tudhalias II

Tudhalias IV

Tudhalias IV va ser un rei hitita que va governar aproximadament entre el 1240 aC i el 1210 aC.

Veure Hitites і Tudhalias IV

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Veure Hitites і Turquia

Tutankamon

Tutankamon, Tutankhamon o Tutankhàmon fou un faraó de la dinastia XVIII de l'antic Egipte.

Veure Hitites і Tutankamon

Tuthmosis III

Tuthmosis III fou un faraó de la dinastia XVIII de l'antic Egipte.

Veure Hitites і Tuthmosis III

Urheimat

Urheimat ('pàtria originària', en alemany) és el nom que agrupa les diferents teories sobre el protoindoeuropeu, l'idioma que va donar peu a les llengües indoeuropees.

Veure Hitites і Urheimat

Vent

Vent movent les branques d'un cirerer El vent és el moviment natural de l'aire o altres gasos en relació amb la superfície d'un planeta.

Veure Hitites і Vent

Xipre

Xipre és una illa de la Mediterrània.

Veure Hitites і Xipre

Yazılıkaya

Yazılıkaya, que segons Trevor Bryce és una paraula turca que significa 'roca escrita', era un santuari proper a la ciutat hitita d'Hattusa, descoberta l'any 1834, on es reflecteix el sincretisme a que va arribar la religió hitita durant la reforma que va dur a terme el rei Tudhalias IV.

Veure Hitites і Yazılıkaya

Zalpuwa

Zalpuwa era un regne i una ciutat de la que es té constància des del segle XVII aC, que inicialment es creia situada vora el Llac de la Sal (Llac Tuz), i després, per un text trobat, es va situar més al nord, a la vora de la mar Negra.

Veure Hitites і Zalpuwa

També conegut com Hittites, Poble Hitita.

, Ferro, Forja, Gènesi, Habiru, Hakpis, Hammurabi, Hantilis I, Hatti, Hatti (llengua), Hattusa, Hattusilis I, Hattusilis III, Hikses, Horemheb, Hugo Winckler, Hurrites, Huzziyas, Iamkhad, Imperi Hitita, Jeroglífics d'Anatòlia, Kashka, Kızılırmak, Kültepe, Kussara, Labarnas I, Llengües indoeuropees, Llengua hitita, Luvi, Maathorneferure, Mar, Mar Egea, Merenptah, Mesopotàmia, Migdia, Mil·lenni II aC, Mitanni, Mursilis I, Mursilis II, Muwatal·lis II, Naram-Sin d'Accàdia, Pamba, Piyusti, Pobles de la mar, Protoindoeuropeus, Puduhepa, Ramsès II, Ramsès III, Regió de Síria, Regne d'Amurru, Regne d'Hatti, Sargon d'Accad, Segell cilíndric, Segle XVIII aC, Seti I, Subiluliuma I, Subiluliuma II, Tauleta d'argila, Terra, Tessub, Tir, Tirapeu, Tractat de Cadeix, Tudhalias I, Tudhalias II, Tudhalias IV, Turquia, Tutankamon, Tuthmosis III, Urheimat, Vent, Xipre, Yazılıkaya, Zalpuwa.