Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Hispània і Història d'Itàlia
Hispània і Història d'Itàlia tenen 26 coses en comú (en Uniopèdia): Antiga Grècia, Antiga Roma, August, Cató el Censor, Còrsega, Edat mitjana, Gneu Pompeu Magne, Guerra dels Mercenaris, Hamílcar Barca, Hanníbal Barca (247 aC), Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Juli Cèsar, Llatí, Mar Mediterrània, Púnics, Península Itàlica, Pretor, Primera Guerra Púnica, República Romana, Sardenya, Segona Guerra Púnica, Sicília, Tercera Guerra Púnica, Tiberi Semproni Grac, Viriat.
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Antiga Grècia і Hispània · Antiga Grècia і Història d'Itàlia ·
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Antiga Roma і Hispània · Antiga Roma і Història d'Itàlia ·
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
August і Hispània · August і Història d'Itàlia ·
Cató el Censor
Marc Porci Cató (Marcus Porcius M. f. M. n. Cato; Túsculum, -) va ser un polític, militar i escriptor romà de família plebea.
Cató el Censor і Hispània · Cató el Censor і Història d'Itàlia ·
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Còrsega і Hispània · Còrsega і Història d'Itàlia ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Edat mitjana і Hispània · Edat mitjana і Història d'Itàlia ·
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Gneu Pompeu Magne і Hispània · Gneu Pompeu Magne і Història d'Itàlia ·
Guerra dels Mercenaris
La Guerra dels Mercenaris o Guerra líbia va ser una revolta dels exèrcits de mercenaris al servei de l'Imperi cartaginès durant i al final la Primera Guerra Púnica, i que va comptar amb el suport d'assentaments a Líbia descontents amb el control cartaginès.
Guerra dels Mercenaris і Hispània · Guerra dels Mercenaris і Història d'Itàlia ·
Hamílcar Barca
Ruïnes de Cartago Hamílcar Barca (270 aC - Ilici, 228 aC) va ser un general i un home d'estat cartaginès, líder de la família Barca, pare d'Hanníbal i Àsdrubal Barca i sogre d'Hàsdrubal.
Hamílcar Barca і Hispània · Hamílcar Barca і Història d'Itàlia ·
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Hanníbal Barca (247 aC) і Hispània · Hanníbal Barca (247 aC) і Història d'Itàlia ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Hispània і Imperi Romà · Història d'Itàlia і Imperi Romà ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Hispània і Imperi Romà d'Orient · Història d'Itàlia і Imperi Romà d'Orient ·
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Hispània і Juli Cèsar · Història d'Itàlia і Juli Cèsar ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Hispània і Llatí · Història d'Itàlia і Llatí ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Hispània і Mar Mediterrània · Història d'Itàlia і Mar Mediterrània ·
Púnics
Necròpoli del Puig dels Molins, a Eivissa. Els púnics o cartaginesos foren un poble de la Mediterrània Occidental que té els orígens en l'expansió colonial fenícia cap a occident.
Hispània і Púnics · Història d'Itàlia і Púnics ·
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Hispània і Península Itàlica · Història d'Itàlia і Península Itàlica ·
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Hispània і Pretor · Història d'Itàlia і Pretor ·
Primera Guerra Púnica
La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que acabaria sent el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga.
Hispània і Primera Guerra Púnica · Història d'Itàlia і Primera Guerra Púnica ·
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Hispània і República Romana · Història d'Itàlia і República Romana ·
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Hispània і Sardenya · Història d'Itàlia і Sardenya ·
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Hispània і Segona Guerra Púnica · Història d'Itàlia і Segona Guerra Púnica ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Hispània і Sicília · Història d'Itàlia і Sicília ·
Tercera Guerra Púnica
La Tercera Guerra Púnica (Tertium Bellum Punicum) va ser la darrera de les guerres entre Cartago i la República Romana.
Hispània і Tercera Guerra Púnica · Història d'Itàlia і Tercera Guerra Púnica ·
Tiberi Semproni Grac
Hispània Citerior va ser un polític romà, cap del partit popular a Roma durant els anys centrals del segle II aC i especialment famós per les grans reformes agràries que va emprendre i que van ser continuades després pel seu germà Gai Semproni Grac.
Hispània і Tiberi Semproni Grac · Història d'Itàlia і Tiberi Semproni Grac ·
Viriat
Viriat, en llatí Viriathus o Viriatus, (180 aC -139 aC) va ser el principal cabdill de la tribu lusitana que va fer front a l'expansió de Roma en bona part dels territoris dels actuals d'Extremadura (Espanya) i Portugal, entre les conques del Tejo i el Guadiana.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Hispània і Història d'Itàlia
- Què tenen en comú Hispània і Història d'Itàlia
- Semblances entre Hispània і Història d'Itàlia
Comparació entre Hispània і Història d'Itàlia
Hispània té 196 relacions, mentre que Història d'Itàlia té 315. Com que tenen en comú 26, l'índex de Jaccard és 5.09% = 26 / (196 + 315).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Hispània і Història d'Itàlia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
