Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Güelfs i gibel·lins і Sacre Imperi Romanogermànic
Güelfs i gibel·lins і Sacre Imperi Romanogermànic tenen 21 coses en comú (en Uniopèdia): ABC-Clio, Baviera, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Conrad III d'Alemanya, Conrad IV d'Alemanya, Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic, Felip de Suàbia, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Guillem II d'Holanda, Hohenstaufen, Italià, Lluita de les Investidures, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Oxford University Press, Papa, Regne de França, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Sisena Croada, Treviso.
ABC-Clio
ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.
ABC-Clio і Güelfs i gibel·lins · ABC-Clio і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Baviera і Güelfs i gibel·lins · Baviera і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Güelfs i gibel·lins · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Conrad III d'Alemanya
Conrad III (1093 – 15 de febrer de 1152) va ser el primer rei d'Alemanya de la casa Hohenstaufen.
Conrad III d'Alemanya і Güelfs i gibel·lins · Conrad III d'Alemanya і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Conrad IV d'Alemanya
Conrad IV de Hohenstaufen (25 d'abril de 1228 - 21 de maig de 1254) va ser Rei de Jerusalem (com a Conrad II) (1228-1254), d'Alemanya (1237-1254), i de Sícilia (com a Conrad I) (1250-1254).
Conrad IV d'Alemanya і Güelfs i gibel·lins · Conrad IV d'Alemanya і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric VII (en alemany: Heinrich; en italià: Arrigo), (1275-1313) va ser Rei dels Romans de 1308 a 1312, i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic a partir de 1312.
Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic і Güelfs i gibel·lins · Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Felip de Suàbia
Felip de Suàbia (1177 – 21 de juny de 1208) va ser rei d'Alemanya i duc de Suàbia, rival de l'emperador Otó IV.
Felip de Suàbia і Güelfs i gibel·lins · Felip de Suàbia і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.
Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Güelfs i gibel·lins · Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Guillem II d'Holanda
Guillem II d'Holanda (1227 - Hoogwoud, 28 de gener de 1256) fou un aristòcrata neerlandès, que fou comte d'Holanda des 1234 a 1256 i Rei dels Romans, rival de Conrad IV durant el Gran Interregne.
Güelfs i gibel·lins і Guillem II d'Holanda · Guillem II d'Holanda і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Hohenstaufen
Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.
Güelfs i gibel·lins і Hohenstaufen · Hohenstaufen і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Güelfs i gibel·lins і Italià · Italià і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Lluita de les Investidures
Miniatura medieval representant un rei investint un bisbe amb els seus atributs La Lluita de les Investidures (episodi conegut també com la Controvèrsia, la Querella, o la disputa de les Investidures) va ser un prolongat conflicte entre l'Església i les monarquies europees que es disputaven l'autoritat de nomenar (investir) els càrrecs eclesiàstics.
Güelfs i gibel·lins і Lluita de les Investidures · Lluita de les Investidures і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.
Güelfs i gibel·lins і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó IV de Brunswick (1175 o 1176 - 19 de maig, 1218) va ser un dels dos reis rivals que van lluitar pel Sacre Imperi Romà des del 1198, rei únic a partir del 1208 i coronat emperador el 1209.
Güelfs i gibel·lins і Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Güelfs i gibel·lins і Oxford University Press · Oxford University Press і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Güelfs i gibel·lins і Papa · Papa і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Güelfs i gibel·lins і Regne de França · Regne de França і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Güelfs i gibel·lins і Roma · Roma і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Güelfs i gibel·lins і Sacre Imperi Romanogermànic · Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Sisena Croada
La Sisena Croada començà el 1228 i va aconseguir la recuperació pacífica de Jerusalem el 1244.
Güelfs i gibel·lins і Sisena Croada · Sacre Imperi Romanogermànic і Sisena Croada ·
Treviso
Treviso és una ciutat capital de la província de Treviso a la regió del Vèneto.
Güelfs i gibel·lins і Treviso · Sacre Imperi Romanogermànic і Treviso ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Güelfs i gibel·lins і Sacre Imperi Romanogermànic
- Què tenen en comú Güelfs i gibel·lins і Sacre Imperi Romanogermànic
- Semblances entre Güelfs i gibel·lins і Sacre Imperi Romanogermànic
Comparació entre Güelfs i gibel·lins і Sacre Imperi Romanogermànic
Güelfs i gibel·lins té 134 relacions, mentre que Sacre Imperi Romanogermànic té 545. Com que tenen en comú 21, l'índex de Jaccard és 3.09% = 21 / (134 + 545).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Güelfs i gibel·lins і Sacre Imperi Romanogermànic. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
