Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Gàl·lia і Germànics
Gàl·lia і Germànics tenen 32 coses en comú (en Uniopèdia): Antiga Roma, Arverns, Bataus, Brúcters, Celtes, Cimbres, Colònia (Alemanya), Esclavitud, Estrabó, Europa, Germània (regió), Germànics, Gran Bretanya, Hedus, Itàlia, Juli Cèsar, Llengües cèltiques, Llengües germàniques, Llengües indoeuropees, Plini el Vell, Posidoni, Rin, Sal·luvis, Sèquans, Sicambres, Sueus, Tèncters, Teutons, Ubis, Usípetes, ..., 37 aC, 55 aC. Ampliar l'índex (2 més) »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Antiga Roma і Gàl·lia · Antiga Roma і Germànics ·
Arverns
Els arverns (llati Arverni) foren una de les principals tribus de la Gàl·lia que van rivalitzar amb els hedus per la supremacia.
Arverns і Gàl·lia · Arverns і Germànics ·
Bataus
Els bataus, bataves o batavis (en Batāvi) eren un poble germànic que vivia al que ara són els Països Baixos.
Bataus і Gàl·lia · Bataus і Germànics ·
Brúcters
Els brúcters (en llatí Bructeri, en grec antic Βρούκτεροι; Brúkteroi) eren una tribu germànica de la regió del riu Amasia (Ems), esmentada per Estrabó entre les que Drus el Vell va sotmetre.
Brúcters і Gàl·lia · Brúcters і Germànics ·
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Celtes і Gàl·lia · Celtes і Germànics ·
Cimbres
Cimbres (en llatí cimbri, en grec antic Κίμβροι) eren un poble germànic o celta del nord d'Europa central.
Cimbres і Gàl·lia · Cimbres і Germànics ·
Colònia (Alemanya)
Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.
Colònia (Alemanya) і Gàl·lia · Colònia (Alemanya) і Germànics ·
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Esclavitud і Gàl·lia · Esclavitud і Germànics ·
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Estrabó і Gàl·lia · Estrabó і Germànics ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Europa і Gàl·lia · Europa і Germànics ·
Germània (regió)
II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.
Gàl·lia і Germània (regió) · Germània (regió) і Germànics ·
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Gàl·lia і Germànics · Germànics і Germànics ·
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Gàl·lia і Gran Bretanya · Germànics і Gran Bretanya ·
Hedus
Els hedus (llatí Aedui, Haedui o Hedui) foren un poble gal originat en una branca dels sèquans dels que estaven separats a l'est pel riu Arar (Saona).
Gàl·lia і Hedus · Germànics і Hedus ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Gàl·lia і Itàlia · Germànics і Itàlia ·
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Gàl·lia і Juli Cèsar · Germànics і Juli Cèsar ·
Llengües cèltiques
Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.
Gàl·lia і Llengües cèltiques · Germànics і Llengües cèltiques ·
Llengües germàniques
Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.
Gàl·lia і Llengües germàniques · Germànics і Llengües germàniques ·
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Gàl·lia і Llengües indoeuropees · Germànics і Llengües indoeuropees ·
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Gàl·lia і Plini el Vell · Germànics і Plini el Vell ·
Posidoni
Posidoni d'Apamea, en llatí Poseidonius, en grec antic Ποσειδώνιος ὁ Ἀπαμεύς, també conegut com a Posidoni de Rodes, ὁ Ῥόδιος, (Apamea, Síria, 135 aC — Rodes, 51 aC) fou un polític, geògraf, astrònom, historiador i filòsof estoic grec.
Gàl·lia і Posidoni · Germànics і Posidoni ·
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Gàl·lia і Rin · Germànics і Rin ·
Sal·luvis
Els sal·luvis, sàlies, salis o sàl·lies (Salluvii, Salyes, Salyi, Sallyes o Sallies; Σάλυες segons Esteve de Bizanci) eren un poble gal.
Gàl·lia і Sal·luvis · Germànics і Sal·luvis ·
Sèquans
Els sèquans (en llatí sequani, en grec antic σηκουανοί) van ser un poble celta de la Gàl·lia de l'alta vall de lArar o Saona.
Gàl·lia і Sèquans · Germànics і Sèquans ·
Sicambres
Els sicambres o sigambres (Sicambri o sigambri, Σύγαμβροι, Σούγαμβροι, o Σούκαμβροι) foren un poderós poble germànic que en temps de Cèsar vivia a l'est del Rin entre el Sieg i el Lippe.
Gàl·lia і Sicambres · Germànics і Sicambres ·
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Gàl·lia і Sueus · Germànics і Sueus ·
Tèncters
Els tèncters o tèuters (Tencteri o Teuteri, Τέγκτεροι) eren un poble germànic esmentat per primer cop per Juli Cèsar.
Gàl·lia і Tèncters · Germànics і Tèncters ·
Teutons
Els teutons (en llatí Teutones, en grec antic Τεύτονες) van ser un dels pobles germànics que habitaven a les vores del Danubi.
Gàl·lia і Teutons · Germànics і Teutons ·
Ubis
Els ubis (en llatí Ubii, en grec antic Οὔβιοι) eren un poble germànic que en temps de Juli Cèsar vivien a la riba oriental del Rin, a l'altre costat dels trèvers.
Gàl·lia і Ubis · Germànics і Ubis ·
Usípetes
Els usípetes ((Ūsīpĕtes), usipes o usips (en Ūsīpi), eren una tribu germànica emparentada amb els tèncters, amb els quals van viure un temps, fins que van travessar junts el Rin, on Juli Cèsar els va atacar a traïció i els va derrotar. Després del desastre, els usípetes supervivents es van retirar a l'altre costat del riu, i els sigambris els van acollir i els van cedir un districte al nord del riu Lúpia, on abans havien viscut els camavis i tubants, i on vivien encara en temps de Tàcit a la segona meitat del. Abans s'havien enfrontat a Germànic Cèsar quan tornava del país dels marsignes. Estrabó els anomena usips, i Claudi Ptolemeu uisps o visps, que alguns creuen que era el mateix poble que els vispi, i si els relats de Ptolemeu fossin certs, semblaria que els usípetes van emigrar cap al sud, a la zona de l'alt Rin. L'any 70 van participar al setge de Magúncia, diu Tàcit, i l'any 83 un contingent d'aquest poble prestava servei en l'exèrcit romà a Britània. A partir del ja no tornen a ser esmentats.
Gàl·lia і Usípetes · Germànics і Usípetes ·
37 aC
Sense descripció.
37 aC і Gàl·lia · 37 aC і Germànics ·
55 aC
Sense descripció.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Gàl·lia і Germànics
- Què tenen en comú Gàl·lia і Germànics
- Semblances entre Gàl·lia і Germànics
Comparació entre Gàl·lia і Germànics
Gàl·lia té 290 relacions, mentre que Germànics té 174. Com que tenen en comú 32, l'índex de Jaccard és 6.90% = 32 / (290 + 174).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Gàl·lia і Germànics. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
