Taula de continguts
313 les relacions: ABC-Clio, Abukir, Aleksandr Suvórov, Alemanya, Alexandre I de Rússia, Alps, Amèrica del Sud, André Masséna, Antic Règim, Arc de Triomf de l'Étoile, Aristocràcia, Arthur Wellesley, Artilleria, Arxiducat d'Àustria, Àustria, Batalla d'Aspern-Essling, Batalla d'Auerstedt, Batalla d'Austerlitz, Batalla d'Ulm, Batalla de Bailèn, Batalla de Bautzen, Batalla de Borodinó, Batalla de Fleurus, Batalla de Friedland, Batalla de Hohenlinden, Batalla de Jena, Batalla de Lützen (1813), Batalla de Leipzig, Batalla de Ligny, Batalla de Marengo, Batalla de Trafalgar, Batalla de Vitòria, Batalla de Wagram, Batalla de Waterloo, Batalla del Berézina, Batalla del cap de Sant Vicent, Batalla del Cap Finisterre (1805), Batalla del Nil, Baviera, Bèlgica, Berlín, Bloqueig Continental, Boulogne-sur-Mer, Cadis, Calibre, Camp de Montreuil-sur-mer, Canal de la Mànega, Canes, Carib, Carles Felip de Schwarzenberg, ... Ampliar l'índex (263 més) »
ABC-Clio
ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.
Veure Guerres Napoleòniques і ABC-Clio
Abukir
Abukir o Abū Qīr, (en àrab أبو قير), és una ciutat situada en la costa mediterrània d'Egipte, 23 kilòmetres a l'est d'Alexandria i dins la governació d'Alexandria.
Veure Guerres Napoleòniques і Abukir
Aleksandr Suvórov
, nom complet amb patronímic Aleksandr Vassílievitx Suvórov, Алекса́ндр Васи́льевич Суво́ров Comte Suvórov de Rimnik, Príncep d'Itàlia, Comte del Sant Imperi Romà (граф Рымникский, князь Италийский) fou el quart i darrer (exceptuant Stalin) Generalíssim Rus.
Veure Guerres Napoleòniques і Aleksandr Suvórov
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Guerres Napoleòniques і Alemanya
Alexandre I de Rússia
, fou tsar de Rússia entre 1801 i 1825, rei de Polònia des de 1815 i primer gran duc de Finlàndia.
Veure Guerres Napoleòniques і Alexandre I de Rússia
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Veure Guerres Napoleòniques і Alps
Amèrica del Sud
LAmèrica del Sud, segons el model continental ibèric, és un subcontinent d'Amèrica travessat per l'equador terrestre.
Veure Guerres Napoleòniques і Amèrica del Sud
André Masséna
André Masséna (it. Andrea Massena), Niça, 6 de maig de 1758 - París, 4 d'abril de 1817.
Veure Guerres Napoleòniques і André Masséna
Antic Règim
Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Veure Guerres Napoleòniques і Antic Règim
Arc de Triomf de l'Étoile
L'Arc de Triomf de l'Étoile sovint abreujat simplement com a arc de triomf, és a la plaça Charles-de-Gaulle de París abans place de l'Étoile (en català, "plaça de l'Estrella"), a l'extrem oest de l'avinguda dels Champs-Élysées, a 2,2 quilòmetres de la plaça de la Concorde.
Veure Guerres Napoleòniques і Arc de Triomf de l'Étoile
Aristocràcia
El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.
Veure Guerres Napoleòniques і Aristocràcia
Arthur Wellesley
El mariscal de camp Arthur Wellesley (Dublín, Irlanda, 1 de maig de 1769 - Walmer, Kent, 14 de setembre de 1852)Wellesley (2008).
Veure Guerres Napoleòniques і Arthur Wellesley
Artilleria
Trajectòries balístiques segons Tartaglia il·lustrant una edició de 1606. L'obra original data de 1537L'artilleria és el cos militar que utilitza projectils de gran mida impulsats per una substància explosiva.
Veure Guerres Napoleòniques і Artilleria
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Veure Guerres Napoleòniques і Arxiducat d'Àustria
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Veure Guerres Napoleòniques і Àustria
Batalla d'Aspern-Essling
La batalla d'Aspern-Essling fou una batalla entre forces franceses i austríaques el 21 i 22 de maig de 1809, dins la guerra de la Cinquena Coalició, un dels conflictes de les guerres napoleòniques.
Veure Guerres Napoleòniques і Batalla d'Aspern-Essling
Batalla d'Auerstedt
La batalla d'Auerstedt va oposar a l'exèrcit prussià contra part de l'exèrcit francès conduït per Louis Nicolas Davout el 14 d'octubre de 1806, paral·lelament a la Batalla de Jena, que va tenir lloc en la mateixa data.
Veure Guerres Napoleòniques і Batalla d'Auerstedt
Batalla d'Austerlitz
La Batalla d'Austerlitz (en txec Bitva o Slavkov u Brna) també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès.
Veure Guerres Napoleòniques і Batalla d'Austerlitz
Batalla d'Ulm
El camp de batalla d'Elchingen, amb el monestir del mateix nom al fons La Batalla d'Ulm fou una batalla que va enfrontar l'exèrcit francès amb l'austríac en el decurs de les Guerres Napoleòniques, durant la Tercera Coalició, que va propiciar la destrucció de l'exèrcit austríac i l'entrada dels francesos a Viena.
Veure Guerres Napoleòniques і Batalla d'Ulm
Batalla de Bailèn
La Batalla de Bailèn és una batalla que es va produir en el si de la Guerra del Francès, durant les Guerres Napoleòniques que va suposar la primera derrota del potent exèrcit napoleònic conegut com la Grande Armée.
Veure Guerres Napoleòniques і Batalla de Bailèn
Batalla de Bautzen
La batalla de Bautzen fou una batalla entre forces franceses i un exèrcit combinat rus i prussià els dies 20 i 21 de maig de 1813, dins la guerra de la Sisena Coalició, un dels conflictes de les guerres napoleòniques.
Veure Guerres Napoleòniques і Batalla de Bautzen
Batalla de Borodinó
La Batalla de Borodinó (Бopoди́нcкoe cpaже́ниe, Borodínskoie srajénie; Bataille de la Moskova) del 7 de setembre de 1812 va ser el més gran i sagnant combat d'un sol dia durant la invasió francesa de Rússia i de totes les guerres napoleòniques.
Veure Guerres Napoleòniques і Batalla de Borodinó
Batalla de Fleurus
La Batalla de Fleurus va tenir lloc el 26 de juny de 1794 a la localitat de Fleurus als Països Baixos austríacs, en el marc de la Guerra de la Primera Coalició.
Veure Guerres Napoleòniques і Batalla de Fleurus
Batalla de Friedland
La Batalla de Friedland del 14 de juny de 1807 enfrontà la Grande Armée de Napoleó Bonaparte amb l'exèrcit rus dirigit per Levin Bennigsen a 43 quilòmetres al sud-est de Königsberg.
Veure Guerres Napoleòniques і Batalla de Friedland
Batalla de Hohenlinden
La Batalla de Hohenlinden va tenir lloc el 3 de desembre de 1800 durant les guerres revolucionàries franceses.
Veure Guerres Napoleòniques і Batalla de Hohenlinden
Batalla de Jena
La Batalla de Jena va tenir lloc el 14 d'octubre de 1806, i va enfrontar l'exèrcit francès sota el comandament de Napoleó contra les tropes prussianes comandades per Frederic Guillem III de Prússia.
Veure Guerres Napoleòniques і Batalla de Jena
Batalla de Lützen (1813)
La batalla de Lützen (2 de maig, de 1813), es va lliurar a Großgörschen, un llogarret al sud-oest de Lützen, a Saxònia, que ara forma part d'aquesta vila.
Veure Guerres Napoleòniques і Batalla de Lützen (1813)
Batalla de Leipzig
La batalla de Leipzig (o Batalla de les Nacions. Alemany: Völkerschlacht bei Leipzig) es va lliurar entre el 16 i el 19 d'octubre de 1813 en territori alemany i va suposar una de les derrotes més decisives patides per Napoleó Bonaparte, qui va enfrontar-se amb la coalició de les grans potències europees del moment.
Veure Guerres Napoleòniques і Batalla de Leipzig
Batalla de Ligny
La Batalla de Ligny va ser un combat lliurat el 16 de juny de 1815, entre les tropes franceses i les prussianes abans de la batalla de Waterloo, que es va saldar amb la victòria de les forces franceses de Napoleó Bonaparte sobre l'exèrcit prussià de Gebhard von Blücher.
Veure Guerres Napoleòniques і Batalla de Ligny
Batalla de Marengo
La batalla de Marengo fou lliurada al Piemont, a la plana entre les viles actuals de Spinetta Marengo (en piamontès La Spinëta) i Castelceriolo (en piamontès Castesirió), properes a la ciutat d'Alessandria (municipi del Piemont), el 14 de juny del 1800, en el marc de la Guerra de la Segona Coalició.
Veure Guerres Napoleòniques і Batalla de Marengo
Batalla de Trafalgar
La Batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa.
Veure Guerres Napoleòniques і Batalla de Trafalgar
Batalla de Vitòria
La Batalla de Vitòria es va lliurar el 21 de juny de 1813 entre les tropes franceses que escortaven a Josep Bonaparte en la seva fugida i un conglomerat de tropes britàniques, espanyoles i portugueses al comandament d'Arthur Wellesley, duc de Wellington.
Veure Guerres Napoleòniques і Batalla de Vitòria
Batalla de Wagram
La batalla de Wagram, fou el combat més important de la Guerra de la Cinquena Coalició.
Veure Guerres Napoleòniques і Batalla de Wagram
Batalla de Waterloo
La Batalla de Waterloo fou una batalla decisiva que va enfrontar les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes, comandades per Wellington.
Veure Guerres Napoleòniques і Batalla de Waterloo
Batalla del Berézina
La Batalla del Berézina va tenir lloc durant la Invasió francesa de Rússia a les guerres napoleòniques, entre el 26 i el 29 de novembre del 1812, al riu Berézina, actualment a Belarús, entre l'exèrcit francès de Napoleó Bonaparte i els exèrcits russos de Mikhaïl Kutúzov, Peter Wittgenstein i Pàvel Txitxàgov.
Veure Guerres Napoleòniques і Batalla del Berézina
Batalla del cap de Sant Vicent
La batalla del Cap de Sant Vicent fou un combat naval que va tenir lloc el 14 de febrer de 1797 entre espanyols i britànics, durant la Guerra angloespanyola (1796-1808).
Veure Guerres Napoleòniques і Batalla del cap de Sant Vicent
Batalla del Cap Finisterre (1805)
La batalla del Cap de Finisterre va tenir lloc el 22-23 de juliol de 1805, en el marc de les guerres de la Tercera Coalició durant les Guerres Napoleòniques.
Veure Guerres Napoleòniques і Batalla del Cap Finisterre (1805)
Batalla del Nil
Mapa de les posicions i moviments durant la Batalla. Les naus britàniques en vermell, les naus franceses, en blau La batalla del Nil, fou una important batalla naval important durant les Guerres Revolucionàries Franceses entre una flota britànica ordenada per Horatio Nelson i una flota francesa comandada per François-Paul Brueys D'Aigalliers.
Veure Guerres Napoleòniques і Batalla del Nil
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Veure Guerres Napoleòniques і Baviera
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Veure Guerres Napoleòniques і Bèlgica
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Veure Guerres Napoleòniques і Berlín
Bloqueig Continental
Països participants del bloqueig continental El Bloqueig Continental fou la base principal de la política exterior de l'emperador Napoleó I de França en la lluita contra el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.
Veure Guerres Napoleòniques і Bloqueig Continental
Boulogne-sur-Mer
Boulogne-sur-Mer és un municipi francès al departament del Pas de Calais (regió dels Alts de França).
Veure Guerres Napoleòniques і Boulogne-sur-Mer
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Veure Guerres Napoleòniques і Cadis
Calibre
D'esquerra a dreta els cartutxos 9,3 x 62 mm,.30-06 Springfield, 7,92 x 57 mm IS, 6,5 x 55 i.308 Winchester. Bales de calibre 9mm i 7,62mm. El calibre, tou, buit o l'ànima (d'una arma de foc) és el diàmetre intern d'un canó d'una arma de foc, que al seu torn es correspon al diàmetre de la bala o projectil que aquest pot disparar.
Veure Guerres Napoleòniques і Calibre
Camp de Montreuil-sur-mer
Montreuil-sur-mer el 1792 El Camp de Montreuil-sur-Mer fou un campament militar dels exèrcits napoleònics del Primer Imperi Francès establert el 1803 a la població de Montreuil-sur-Mer.
Veure Guerres Napoleòniques і Camp de Montreuil-sur-mer
Canal de la Mànega
Mapa amb la nomenclatura francesa El canal de la Mànega (en anglès English Channel; en francès La Manche) forma part de l'oceà Atlàntic i el comunica amb la mar del Nord.
Veure Guerres Napoleòniques і Canal de la Mànega
Canes
Canes (en occità Canas i antigament Cànoas; en francès Cannes) és un municipi francès situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Guerres Napoleòniques і Canes
Carib
Localització del Carib Carib S'anomena el Carib l'àrea d'Amèrica banyada pel mar Carib, especialment les nombroses illes que hi ha.
Veure Guerres Napoleòniques і Carib
Carles Felip de Schwarzenberg
El Príncep Carles Felip de Schwarzenberg (en alemany: Karl Philipp Fürst zu Schwarzenberg; Viena, 18 d'abril de 1771 - Leipzig, 15 d'octubre de 1820) va ser un diplomàtic i militar austríac, que va ocupar el càrrec d'ambaixador a París de 1810 a 1813.
Veure Guerres Napoleòniques і Carles Felip de Schwarzenberg
Carles Lluís d'Àustria (duc de Teschen)
Carles Lluís d'Àustria (Florència, 1771 - Viena, 1847) fou Arxiduc d'Àustria, príncep reial d'Hongria, de Bohèmia i de Toscana amb el tractament d'altesa reial i imperial.
Veure Guerres Napoleòniques і Carles Lluís d'Àustria (duc de Teschen)
Carles XIV Joan
Carles XIV Joan de Suècia i III de Noruega, nascut amb el nom de Jean-Baptiste Bernadotte (Pau, França, 26 de gener de 1763 - Estocolm, Suècia, 8 de març de 1844), fou un militar de l'Imperi Francès i des de 1818 fins a la seva mort rei de Suècia i de Noruega.
Veure Guerres Napoleòniques і Carles XIV Joan
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Guerres Napoleòniques і Catalunya
Caterina II de Rússia
, anomenada la Gran, Екатери́на II Алексе́евна Вели́кая, Iekaterina II Alekséievna Velíkaia, fou una princesa alemanya que esdevingué tsarina de Rússia per l'abdicació del seu marit, el tsar Pere III.
Veure Guerres Napoleòniques і Caterina II de Rússia
Cinquena Coalició
La Cinquena coalició va ser una aliança entre Àustria i el Regne Unit, creada el 1809 per lluitar contra l'Imperi francès de l'emperador Napoleó I. El Regne Unit es trobava ja lluitant contra França aliat amb els rebels espanyols en la Guerra del Francès.
Veure Guerres Napoleòniques і Cinquena Coalició
Club dels Jacobins
El Club dels Jacobins fou el més radical, gran i poderós club polític a França durant la Revolució.
Veure Guerres Napoleòniques і Club dels Jacobins
Coet
Enlairament d'un coet Ariane 4 Un coet és genèricament qualsevol objecte capaç de moure's o aixecar-se utilitzant propulsió a raig per accelerar sense utilitzar l'aire circumdant, a diferència dels avions.
Veure Guerres Napoleòniques і Coet
Concert europeu
Fronteres nacionals traçades al continent europeu al Congrés de Viena, al final de les Guerres Napoleòniques Metternich, un dels principals líders del període El Concert Europeu és un terme emprat en història per designar un tipus de relacions interestatals a Europa amb l'objectiu de mantenir un equilibri de poder i garantir la pau entre els Estats, particularment al posterior a les Guerres Napoleòniques, després del Congrés de Viena.
Veure Guerres Napoleòniques і Concert europeu
Confederació del Rin
La Confederació del Rin va durar set anys (des de l'any 1806 fins al 1813).
Veure Guerres Napoleòniques і Confederació del Rin
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Veure Guerres Napoleòniques і Congrés de Viena
Copenhaguen
Copenhaguen (København en danès) és la capital i la ciutat més gran de Dinamarca.
Veure Guerres Napoleòniques і Copenhaguen
Cuba
Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba —la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents.
Veure Guerres Napoleòniques і Cuba
Cultura
La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà.
Veure Guerres Napoleòniques і Cultura
Dècada del 1970
La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.
Veure Guerres Napoleòniques і Dècada del 1970
Decret
Un decret (del llatí decretum, «decisió») és un tipus d'acte administratiu emanat habitualment pel poder executiu i que, generalment, posseïx un contingut reglamentari, per la qual cosa el seu rang és jeràrquicament inferior al de les lleis.
Veure Guerres Napoleòniques і Decret
Democràcia
La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.
Veure Guerres Napoleòniques і Democràcia
Dinamarca
Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.
Veure Guerres Napoleòniques і Dinamarca
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Veure Guerres Napoleòniques і Dinastia borbònica
Directori francès
El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795) i el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799).
Veure Guerres Napoleòniques і Directori francès
Dresden
Dresden és una ciutat alemanya, capital de l'Estat Lliure de Saxònia, i la seva segona ciutat més poblada, després de Leipzig.
Veure Guerres Napoleòniques і Dresden
Duc
Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.
Veure Guerres Napoleòniques і Duc
Ducat de Nassau
El Ducat de Nassau (en alemany: Herzogtum Nassau) va ser un estat independent des de 1806 fins al 1866.
Veure Guerres Napoleòniques і Ducat de Nassau
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Guerres Napoleòniques і Egipte
Elba (illa)
Elba és una illa de la Toscana (Itàlia) sobre la mar Tirrena, a 20 km de la ciutat costanera de Grosseto i pertany a la província de Livorno.
Veure Guerres Napoleòniques і Elba (illa)
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Guerres Napoleòniques і Espanya
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Veure Guerres Napoleòniques і Estats Pontificis
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Guerres Napoleòniques і Estats Units d'Amèrica
Eugeni de Beauharnais
Eugeni de Beauharnais, duc de Leuchtenberg (París, 1781 - Múnic, 1824).
Veure Guerres Napoleòniques і Eugeni de Beauharnais
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Guerres Napoleòniques і Europa
Exèrcit
Països per nombre de soldats actius (2009) L'exèrcit (llatí exercitus, 'exercici', i després 'exercici militar') és un grup d'individus armats i organitzats destinats a fer la guerra o altres tasques de caràcter bèl·lic, generalment al servei d'un estat.
Veure Guerres Napoleòniques і Exèrcit
Federico Carlo Gravina
Federico Carlo Gravina (Palerm, 1756 – Cadis, 1806) fou un marí sicilià al servei dels Borbó d'Espanya.
Veure Guerres Napoleòniques і Federico Carlo Gravina
Ferran I de les Dues Sicílies
, fins a 1816 conegut com Ferran IV de Nàpols i III de Sicília, va ser rei de Nàpols i Sicília, units després en el regne de les Dues Sicílies.
Veure Guerres Napoleòniques і Ferran I de les Dues Sicílies
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Veure Guerres Napoleòniques і Ferran VII d'Espanya
Florida
Florida o la Florida és l'estat més meridional dels Estats Units d'Amèrica.
Veure Guerres Napoleòniques і Florida
Fragata
'''Fragata''' francesa ''La Lutine'', botada el 1779. Una fragata és un terme que s'ha referit a diferents menes d'embarcació al llarg de la història.
Veure Guerres Napoleòniques і Fragata
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Guerres Napoleòniques і França
Franc francès
El franc francès (en francès franc français o, simplement, franc) és l'antiga moneda de França, que va ser introduïda el 1795, substituïda per l'euro l'1 de gener del 1999 i desapareguda definitivament de la circulació el 18 de febrer del 2002, a una taxa de canvi d'1 euro per 6,5596 francs francesos.
Veure Guerres Napoleòniques і Franc francès
Francesc I d'Àustria
Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.
Veure Guerres Napoleòniques і Francesc I d'Àustria
Francisco de Goya y Lucientes
Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, Saragossa, 30 de març de 1746 - Bordeus, Gascunya, 16 d'abril de 1828) fou un pintor i gravador aragonès.
Veure Guerres Napoleòniques і Francisco de Goya y Lucientes
Francisco Javier Castaños
Francisco Javier Castaños Aragorri Urioste y Olavide (Madrid; 22 d'abril de 1758 - ibídem, 24 de setembre de 1852) fou un militar espanyol durant les Guerres Revolucionàries Franceses i la Guerra del Francès.
Veure Guerres Napoleòniques і Francisco Javier Castaños
Frederic August I de Saxònia
Frederic August I de Saxònia (Dresden, 23 de desembre de 1750 - ibídem, 5 d'agost de 1827) fou elector de Saxònia, com Frederic August III, des de 1763 fins al 1806, i primer rei de Saxònia des de 1806 i fins al 1827.
Veure Guerres Napoleòniques і Frederic August I de Saxònia
Frederic el Gran
Frederic el Gran fou un rei de Prússia, de la Dinastia Hohenzollern.
Veure Guerres Napoleòniques і Frederic el Gran
Frederic Guillem III de Prússia
Frederic Guillem III de Prússia (Potsdam, 1770 - 1840), rei de Prússia des de l'any 1797 i fins a la seva mort a Potsdam l'any 1840.
Veure Guerres Napoleòniques і Frederic Guillem III de Prússia
Frederic I de Württemberg
Frederic I de Württemberg (Treptow, 6 de novembre de 1754 - Stuttgart 1816) fou Duc elector i rei de Württemberg des de l'any 1798 fins a la seva mort, divuit anys després.
Veure Guerres Napoleòniques і Frederic I de Württemberg
Friül - Venècia Júlia
El Friül-Venècia Júlia (en italià Friuli-Venezia Giulia, en furlà Friûl-Vignesie Julie, en eslovè Furlanija-Julijska krajina, en alemany Friaul-Julisch Venetien) és una regió amb Estatut Especial (una regió teòricament autònoma) del nord-est de l'Estat italià, voltada per la regió del Vèneto, les repúbliques d'Àustria i Eslovènia i el mar Adriàtic.
Veure Guerres Napoleòniques і Friül - Venècia Júlia
Galítsia
200x200px 241x241px 200x200px Galítsia o Halitxinà / Halytxynà és una regió històrica de l'Europa Central, avui dividida entre Polònia i Ucraïna.
Veure Guerres Napoleòniques і Galítsia
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Veure Guerres Napoleòniques і Gènova
Gebhard Leberecht von Blücher
Gebhard Leberecht von Blücher (Rostock, 16 de desembre de 1742 - Krobielowice, 12 de setembre de 1819), Príncep de Wahlstatt, fou un militar prussià.
Veure Guerres Napoleòniques і Gebhard Leberecht von Blücher
Globus aerostàtic
Un globus aerostàtic o baló aerostàtic és una aeronau aerostàtica no propulsada que se serveix del principi dels fluids d'Arquimedes per volar, entenent l'aire com un fluid.
Veure Guerres Napoleòniques і Globus aerostàtic
Golf de Bòtnia
Situació del golf de Bòtnia entre Suècia i Finlàndia El golf de Bòtnia (Bottniska viken en suec i Pohjanlahti en finès) és el braç més septentrional de la mar Bàltica.
Veure Guerres Napoleòniques і Golf de Bòtnia
Govern dels cent dies
Napoleó, per Andrea Appiani (1805) Els Cent Dies de Napoleó va ser un breu episodi del govern de França protagonitzat per l'emperador Napoleó I quan tornà de l'exili que li va ser imposat a l'illa d'Elba pel Tractat de Fontainebleau (1814) tot i mantenir el títol d'Emperador.
Veure Guerres Napoleòniques і Govern dels cent dies
Gran Ducat de Finlàndia
Gran Ducat de Finlàndia, o Magnus Ducatus Finlandiae, és el nom amb què, en sentit ampli, es designa Finlàndia des de l'any 1581, quan el rei Joan III de Suècia va adoptar el títol de Gran Duc de Finlàndia, fins a l'any 1917, en què es proclamà la independència de Finlàndia.
Veure Guerres Napoleòniques і Gran Ducat de Finlàndia
Gran Ducat de Varsòvia
El Ducat de Varsòvia (en polonès: Księstwo Warszawskie, en francès: Duché de Varsovie, en alemany: Herzogtum Warschau) va ser una unitat política creada per Napoleó I el 1807, per restablir l'Estat polonès.
Veure Guerres Napoleòniques і Gran Ducat de Varsòvia
Grande Armée
La Grande Armée fou el conjunt de forces multinacionals reunides sota el comandament de Napoleó al llarg de les Guerres Napoleòniques d'inicis del.
Veure Guerres Napoleòniques і Grande Armée
Guerra comercial
La guerra comercial és el conflicte que esclata entre dos territoris per dominar el comerç d'una zona o mercaderia, així com les traves, impostos i barreres que posen al lliure comerç, incloent els subsidis als propis productors.
Veure Guerres Napoleòniques і Guerra comercial
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Veure Guerres Napoleòniques і Guerra del Francès
Guerra dels Set Anys
La guerra dels Set Anys fou un conflicte armat ocorregut entre els anys 1756 a 1763 per determinar el control de Silèsia a Europa així com la supremacia colonial a l'Amèrica del Nord i a l'Índia.
Veure Guerres Napoleòniques і Guerra dels Set Anys
Guerra finlandesa
La Guerra finlandesa (suec: Finska kriget, finès: Suomen sota Русско-шведская война 1808-1809) es va lliurar entre Suècia i Rússia del febrer de 1808 al setembre de 1809.
Veure Guerres Napoleòniques і Guerra finlandesa
Guerra Gran
La Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795.
Veure Guerres Napoleòniques і Guerra Gran
Guerres de la Revolució Francesa
Les Guerres de la Revolució Francesa foren una sèrie de conflictes bèl·lics, esdevinguts entre 1792 i 1802, en què França s'enfrontà a diferents monarquies europees.
Veure Guerres Napoleòniques і Guerres de la Revolució Francesa
Guillem II dels Països Baixos
Guillem II dels Països Baixos (La Haia 1792 - Tilburg 1849).
Veure Guerres Napoleòniques і Guillem II dels Països Baixos
Gustau IV Adolf de Suècia
va ser rei de Suècia des de 1792 fins a la seva abdicació l'any 1809.
Veure Guerres Napoleòniques і Gustau IV Adolf de Suècia
Guyana
Guyana (oficialment: Co-operative Republic of Guyana) és una república de la costa septentrional de l'Amèrica del Sud.
Veure Guerres Napoleòniques і Guyana
Haití
Haití, oficialment República d'Haití (République d'Haïti), és una república del Carib situada al terç occidental de l'illa de la Hispaniola.
Veure Guerres Napoleòniques і Haití
Horatio Nelson
Horatio Nelson, 1r Vescomte Nelson, 1r Baró Nelson del Nil, de Burham Thorpe i d'Hilborough (Burnham Thorpe, Norfolk 1758 - Barbate, Andalusia 1805), fou un contraalmirall anglès.
Veure Guerres Napoleòniques і Horatio Nelson
Ideologia
Ideologies enfrontades: Ronald Reagan dona un discurs flanquejat per banderes davant del mur de Berlín, 1987. La porta de Brandenburg, al seu torn, ens recorda l'ús de l'art per justificar la construcció de l'estat, com en aquest cas Prússia-Alemanya Una ideologia és un conjunt d'idees sobre un sistema (econòmic, social, polític…) que pretén la seva conservació (ideologies conservadores), la seva transformació violenta o pacífica (en qualsevol cas, pot ser radical i ràpida -ideologies revolucionàries-, o incremental i lenta -ideologies reformistes-) o la restauració del sistema prèviament existent (ideologies reaccionàries).
Veure Guerres Napoleòniques і Ideologia
Illa de Trinitat
Trinitat (en anglès Trinidad) és una illa del mar Carib, la més gran de les que formen l'estat de Trinitat i Tobago i de les Petites Antilles.
Veure Guerres Napoleòniques і Illa de Trinitat
Illes Britàniques
Situació de les Illes Britàniques dins d'Europa Occidental Les Illes Britàniques (en anglès The British Isles) són l'arxipèlag d'illes al nord-oest de la costa europea, entre la Mar del Nord i l'oceà Atlàntic, format especialment per Gran Bretanya, Irlanda, Man, Wight, les Shetland, les Hèbrides i les Òrcades i moltes altres illes menors que hi són properes.
Veure Guerres Napoleòniques і Illes Britàniques
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Veure Guerres Napoleòniques і Imperi Austríac
Imperi Espanyol
mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.
Veure Guerres Napoleòniques і Imperi Espanyol
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Guerres Napoleòniques і Imperi Otomà
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Veure Guerres Napoleòniques і Imperi Rus
Internacionalisme
Estrella internacionalista Linternacionalisme és un moviment polític que advoca per una major cooperació política i econòmica entre les nacions per al benefici mutu.
Veure Guerres Napoleòniques і Internacionalisme
Invasió francesa de Rússia
La invasió francesa de Rússia de 1812 (també coneguda com a Guerra Patriòtica de 1812, Оте́чественная война́ 1812 го́да, transcrit Otétxestvennaia voinà 1812 goda, o Campanya de Rússia, en Campagne de Russie) fou una campanya militar que va començar el 24 de juny del 1812, quan la Grande Armée de Napoleó Bonaparte travessà el riu Neman en un intent d'atrapar i derrotar l'exèrcit rus.
Veure Guerres Napoleòniques і Invasió francesa de Rússia
Invasions britàniques del Riu de la Plata
Les invasions britàniques del Riu de la Plata van ser una sèrie d'intents fallits del Regne Unit per a prendre el control de les colònies espanyoles ubicades sobre el Riu de la Plata (avui part de l'Argentina i l'Uruguai).
Veure Guerres Napoleòniques і Invasions britàniques del Riu de la Plata
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Guerres Napoleòniques і Itàlia
Jacques-Louis David
fou un pintor francès que va influir decisivament en el desenvolupament de l'estil neoclàssic, sent considerat el més prominent pintor de l'època.
Veure Guerres Napoleòniques і Jacques-Louis David
Jérôme Bonaparte
, fou príncep francès i altesa imperial (1806 i 1852), fill de Charles-Marie Bonaparte i de Maria-Létizia Ramolino, era el germà més petit de Napoleó I. Fou le roi Jérôme Napoléon, príncep francès; rei de Westfàlia de 1807 a 1813.
Veure Guerres Napoleòniques і Jérôme Bonaparte
Józef Antoni Poniatowski
Józef Antoni Poniatowski (Viena, 1763 - Leipzig, 1813), va ser un príncep polonès i del Sacre Imperi Romanogermànic per dret de naixement, mariscal de l'Imperi amb Napoleó I (1813) i Grand-Croix de la Legió d'honor francesa.
Veure Guerres Napoleòniques і Józef Antoni Poniatowski
Jean Baptiste Bessières
Jean-Baptiste Bessières (Prayssac, Òlt, 6 d'agost de 1768 - Weißenfels, Saxònia, 1 de maig de 1813) Militar francès, mariscal de l'Imperi i duc d'Ístria.
Veure Guerres Napoleòniques і Jean Baptiste Bessières
Jean Lannes
Jean Lannes, primer duc de Montebello, príncep de Siewierz (10 d'abril de 1769 - 31 de maig de 1809), va ser un comandant militar francès i un mariscal de l'Imperi que va servir durant les guerres revolucionàries franceses i les guerres napoleòniques.
Veure Guerres Napoleòniques і Jean Lannes
Jean-Baptiste Kléber
Jean-Baptiste Kléber (Estrasburg, França, 9 de març del 1753 - El Caire, Egipte, 14 de juny del 1800) fou un general francès que destacà en les Guerres de la Revolució Francesa, sobretot en la de Vendée i a la campanya d'Egipte.
Veure Guerres Napoleòniques і Jean-Baptiste Kléber
Jena
Jena és una ciutat d'Alemanya situada a la riba del riu Saale.
Veure Guerres Napoleòniques і Jena
Joachim Murat
Joachim Murat, (La Bastida de Murat, Òlt, 25 de març de 1767 - Pizzo, Calàbria, Itàlia, 13 d'octubre de 1815) va ser un noble i militar francès al servei del seu cunyat Napoleó, Gran Duc de Berg i Clèveris, mariscal de França i rei de Nàpols entre 1808 i 1815.
Veure Guerres Napoleòniques і Joachim Murat
Joan d'Àustria (comte de Meran)
Joan d'Àustria (Florència, Gran Ducat de Toscana, 1782 - Graz el dia 11 de maig de 1859) fou Arxiduc d'Àustria, príncep d'Hongria, de Bohèmia i de Toscana amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.
Veure Guerres Napoleòniques і Joan d'Àustria (comte de Meran)
Josep Bonaparte
Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya, anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), fou rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813), però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.
Veure Guerres Napoleòniques і Josep Bonaparte
Joseph Sieyès
Emmanuel-Joseph Sieyès. Comte de Sieyès, (Frejús, 3 de maig del 1748 - París, 20 de juny del 1836) va ser un polític, revolucionari, assagista i acadèmic francès, un dels teòrics de la Revolució Francesa i de l'era napoleònica.
Veure Guerres Napoleòniques і Joseph Sieyès
Kaliningrad
Kaliningrad (en rus: Калининград, en honor de Mikhaïl Kalinin, nom original alemany: Königsberg) és la capital de l'óblast o província de Kaliningrad, un enclavament rus situat entre Polònia i Lituània, a la vora de la mar Bàltica.
Veure Guerres Napoleòniques і Kaliningrad
Lazare Nicolas Marguerite Carnot
Lazare Nicolas Marguerite Carnot (Nolay (Costa d'Or), 13 de maig del 1753 - Magdeburg (Prússia), 2 d'agost del 1823) fou un militar, polític físic i matemàtic francès conegut pels malnoms dOrganitzador de la Victòria o Gran Carnot.
Veure Guerres Napoleòniques і Lazare Nicolas Marguerite Carnot
Lluís XIV de França
Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.
Veure Guerres Napoleòniques і Lluís XIV de França
Lluís XVIII de França
Lluís XVIII de França (Palau de Versalles, 17 de novembre de 1755 - París, 16 de setembre de 1824), fou rei de França i Navarra, titular entre 1795 i 1814, i efectiu des de 1814 fins a 1824, llevat del breu període conegut com el Govern dels cent dies (20 de març- 8 de juliol de 1815) en què, momentàniament, Napoleó recuperà el poder.
Veure Guerres Napoleòniques і Lluís XVIII de França
Louis Bonaparte
'''Lluís Napoleó''' Lluís Napoleó Bonaparte o Lluís I d'Holanda (Lodewijk Napoleon en neerlandès), príncep francès, rei d'Holanda, comte de Saint-Leu (2 de setembre de 1778 - 25 de juliol de 1846) va ser un dels germans de l'emperador Napoleó I de França, fills de Carlo Buonaparte i Maria Letizia Ramolino.
Veure Guerres Napoleòniques і Louis Bonaparte
Louis-Alexandre Berthier
Louis-Alexandre Berthier (20 de novembre de 1753 - 1 de juny de 1815) va ser un general francès.
Veure Guerres Napoleòniques і Louis-Alexandre Berthier
Louis-Charles-Antoine Desaix
Louis Charles Antoine Desaix (Ayat-sur-Sioule, França, 17 d'agost del 1768 - batalla de Marengo, 14 de juny del 1800) fou un general francès que destacà en les Guerres de la Revolució Francesa i en la campanya d'Egipte.
Veure Guerres Napoleòniques і Louis-Charles-Antoine Desaix
Louisiana
Louisiana (del francès Louisiane) és un estat dels Estats Units d'Amèrica situat al sud del país.
Veure Guerres Napoleòniques і Louisiana
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Guerres Napoleòniques і Madrid
Malaca
Malaca (Jawi: ملاك; malai: Melaka), conegut també com a Negeri Bersejarah (malai: estat històric) o Negeri Hang Tuah (estat Hang Tuah) és el segon estat més petit de Malàisia.
Veure Guerres Napoleòniques і Malaca
Maximilià I Josep de Baviera
Maximilià I de Baviera, altrament dit Maximilià I Josep de Baviera, (Schwetzingen, 1756 - Múnic 1825) va ser el primer rei de Baviera, el primer sobirà bavarès que no pertanyia a la branca principal de la família dels Wittelsbach sinó a la secundària, la comtal palatina.
Veure Guerres Napoleòniques і Maximilià I Josep de Baviera
Mercenari
Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita.
Veure Guerres Napoleòniques і Mercenari
Michel Ney
Michel Ney, duc d'Elchingen, príncep de Moscova, Mariscal de França, nascut el 10 de gener del 1769 a Saarlouis, al Sarre (actualment Alemanya) i mort afusellat el 7 de desembre del 1815 a la Place de l'Observatoire de París.
Veure Guerres Napoleòniques і Michel Ney
Miguel Ricardo de Álava
Miguel Ricardo de Álava i Esquivel, conegut com a general Álava (Vitòria, 7 de febrer de 1772 - Barèges, França, 14 de juliol de 1843) va ser un militar, polític i diplomàtic espanyol.
Veure Guerres Napoleòniques і Miguel Ricardo de Álava
Mikhaïl Barclay de Tolly
, conegut a Rússia amb el nom de Mikhaïl Bogdànovitx Barklai de Toli, Михаи́л Богда́нович Баркла́й-де-То́лли, fou un militar rus, que va aconseguir el grau de mariscal de camp.
Veure Guerres Napoleòniques і Mikhaïl Barclay de Tolly
Mikhaïl Kutúzov
nom complet amb patronímic Mikhaïl Il·lariónovitx Golenísxev-Kutúzov, fou un mariscal de camp rus, conegut també com a Príncep Smolenski.
Veure Guerres Napoleòniques і Mikhaïl Kutúzov
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Veure Guerres Napoleòniques і Monarca
Moràvia
Moràvia (txec i eslovac: Morava, alemany: Mähren, hongarès: Morvaország, polonès: Morawy) és una regió històrica a l'est de la República Txeca.
Veure Guerres Napoleòniques і Moràvia
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Veure Guerres Napoleòniques і Moscou
Mosquet
XVII. El mosquet fou una arma de foc portàtil llarga dels soldats d'infanteria, utilitzada entre el i el.
Veure Guerres Napoleòniques і Mosquet
Nacionalisme
Mural independentista dels Països Catalans a Belfast (Irlanda del Nord). Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.
Veure Guerres Napoleòniques і Nacionalisme
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Guerres Napoleòniques і Napoleó Bonaparte
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Veure Guerres Napoleòniques і Navarra
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Veure Guerres Napoleòniques і Nàpols
Nemunas
El riu Nemunas (en lituà: Nemunas; en rus: Не́ман, Néman; en belarús: Нёман, Nióman; en alemany: Niemen; en polonès: Niemen) és un dels principals rius de l'Europa de l'Est.
Veure Guerres Napoleòniques і Nemunas
Nicolas Jean de Dieu Soult
Nicolas Jean-de-Dieu Soult, conegut amb el sobrenom de la mà de ferro, (29 de març de 1769 - 26 de novembre de 1851) fou un general i home d'estat francès, primer Duc de Dalmàcia, nomenat Mariscal de l'Imperi el 1804.
Veure Guerres Napoleòniques і Nicolas Jean de Dieu Soult
Noruega
Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del Nord.
Veure Guerres Napoleòniques і Noruega
Notre-Dame de París
upright.
Veure Guerres Napoleòniques і Notre-Dame de París
Oceà Atlàntic
Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.
Veure Guerres Napoleòniques і Oceà Atlàntic
Oceà Índic
L'oceà Índic (en àrab, Bahr al-Hind) és la tercera massa d'aigua més gran del món, i cobreix aproximadament el 20% de la superfície de la Terra.
Veure Guerres Napoleòniques і Oceà Índic
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Veure Guerres Napoleòniques і País Basc
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Veure Guerres Napoleòniques і Països Baixos
Països Baixos austríacs
El Països Baixos austríacs comencen el 1713, amb el Tractat d'Utrecht, quan els Països Baixos espanyols passen sota la dominació dels Habsburgs, tot i haver-hi un control militar a certes ciutats fortificades per la República.
Veure Guerres Napoleòniques і Països Baixos austríacs
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Guerres Napoleòniques і París
Pau de Basilea
La Pau de Basilea és un conjunt de tres tractats firmats respectivament entre la França i el Regne de Prússia, entre França i el Regne d'Espanya i entre els revolucionaris francesos i el 1795, pels quals ambdós països firmaven la pau amb la França revolucionària i el landgraviat de Hessen-Kassel que posaven fi a la Primera Coalició.
Veure Guerres Napoleòniques і Pau de Basilea
Pau de Schönbrunn
La Pau de Schönbrunn va ser signada entre França i l'Imperi Austríac el 14 d'octubre de 1809, posant fi a la guerra de la Cinquena Coalició durant el període de les Guerres Napoleòniques.
Veure Guerres Napoleòniques і Pau de Schönbrunn
Pèrdues humanes a les Guerres Napoleòniques
Les Guerres Napoleòniques (1799-1815), provocaren les següents pèrdues humanes de forma directa i indirecta: NOTA: El llistat de morts inclou els morts en combat o per altres motius com malalties, ferides, inanició, fred, ofegament, foc amic, atrocitats, etc.
Veure Guerres Napoleòniques і Pèrdues humanes a les Guerres Napoleòniques
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Veure Guerres Napoleòniques і Península Ibèrica
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Veure Guerres Napoleòniques і Pirineus
Pius VI
Pius VI (en llatí: Pius VI, en francès: Pie VI, en italià: Pio VI) és el nom que va adoptar el cardenal Giovanni Angelo Braschi en ser escollit Papa.
Veure Guerres Napoleòniques і Pius VI
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Veure Guerres Napoleòniques і Polònia
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Veure Guerres Napoleòniques і Portugal
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Veure Guerres Napoleòniques і Prússia
Primer Imperi Francès
El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
Veure Guerres Napoleòniques і Primer Imperi Francès
Primera Coalició
La Primera Coalició (1792-1797) fou el primer gran intent d'aliança entre les potències europees per contenir la França revolucionària, quan de fet ja s'havien iniciat les Guerres de la Revolució Francesa.
Veure Guerres Napoleòniques і Primera Coalició
Primera República Francesa
* La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.
Veure Guerres Napoleòniques і Primera República Francesa
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Veure Guerres Napoleòniques і Províncies Unides
Puerto Rico
Puerto Rico és un estat insular de l'Amèrica Central lliurement associat als Estats Units d'Amèrica.
Veure Guerres Napoleòniques і Puerto Rico
Quarta Coalició
La Quarta Coalició va ser una aliança organitzada contra l'Imperi Francès de Napoleó entre els anys 1806 i 1807.
Veure Guerres Napoleòniques і Quarta Coalició
Raj Britànic
El Raj Britànic (anglès: British Raj; "rāj" significa literalment regne en Indostànic) es refereix principalment al domini britànic del Subcontinent indi entre 1858 i 1947; també pot referir-se al període de domini, i fins i tot a la regió sota el mandat.
Veure Guerres Napoleòniques і Raj Britànic
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Guerres Napoleòniques і Rússia
Reclutament
Pòster de reclutament de les Troupes de marine franceses U.S. Navy anunci de reclutament a la revista ''Popular Mechanics'', 1908. El reclutament o allistament és la contractació per a llocs militars, és a dir, l'acte de les persones que sol·liciten, en general els adults de sexe masculí, per unir-se a un exèrcit voluntàriament.
Veure Guerres Napoleòniques і Reclutament
Regne d'Etrúria
El Regne d'Etrúria (en italià: Regno di Etruria) fou un estat satèl·lit que va existir del 1801 al 1807 sota la imposició de Napoleó Bonaparte.
Veure Guerres Napoleòniques і Regne d'Etrúria
Regne d'Holanda
El Regne d'Holanda va ser instituït per Napoleó el 5 de juny del 1806, abolint la República Batava i fent de manera que la província més influent donés nom a tot el país.
Veure Guerres Napoleòniques і Regne d'Holanda
Regne de Baviera
El Regne de Baviera, en alemany, Königreich Bayern, va ser un estat que va existir des de 1806 fins a 1918.
Veure Guerres Napoleòniques і Regne de Baviera
Regne de Dinamarca i Noruega
El Regne de Noruega i Dinamarca o Dinamarca-Noruega (danès i noruec: Danmark-Norge, Dänemark–Norwegen) és el nom historiogràfic per la desapareguda entitat política formada pels regnes de Dinamarca i Noruega, incloent-hi les dependències originalment noruegues d'Islàndia, Groenlàndia i les illes Fèroe.
Veure Guerres Napoleòniques і Regne de Dinamarca i Noruega
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Veure Guerres Napoleòniques і Regne de França
Regne de Hannover
El Regne de Hannover fou una entitat sobirana de l'Alemanya septentrional al llarg dels segles i. El seu centre principal era la ciutat de Hannover de qui agafà el nom.
Veure Guerres Napoleòniques і Regne de Hannover
Regne de la Gran Bretanya
El Regne de Gran Bretanya fou un estat que existí entre els anys 1707 i 1800 que dominava els territoris de l'illa de la Gran Bretanya al 1707.
Veure Guerres Napoleòniques і Regne de la Gran Bretanya
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Veure Guerres Napoleòniques і Regne de Nàpols
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Veure Guerres Napoleòniques і Regne de Portugal
Regne de Prússia
El Regne de Prússia (en alemany: Königreich Preußen) va ser un regne alemany que va existir des de 1701 fins al 1918.
Veure Guerres Napoleòniques і Regne de Prússia
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Veure Guerres Napoleòniques і Regne de Sardenya
Regne de Sardenya-Piemont
Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).
Veure Guerres Napoleòniques і Regne de Sardenya-Piemont
Regne de Saxònia
El Regne de Saxònia en 1895. Posició de Saxònia al Segon Reich. El Regne de Saxònia (en alemany: Königreich Sachsen), que va existir entre 1806 i 1918, va ser un membre independent de la Confederació del Rin, la Confederació Alemanya del Nord i finalment un dels 25 estats de l'Imperi Alemany.
Veure Guerres Napoleòniques і Regne de Saxònia
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Veure Guerres Napoleòniques і Regne de Sicília
Regne de Württemberg
El Regne de Wurtemberg (Königreich Württemberg) fou un estat del sud-oest de l'actual Alemanya vigent entre 1806 i 1918.
Veure Guerres Napoleòniques і Regne de Württemberg
Regne de Westfàlia
El Regne de Westfàlia va ser un Estat monàrquic de 1807 el 1813, amb capital a Kassel, en l'actual territori d'Alemanya.
Veure Guerres Napoleòniques і Regne de Westfàlia
Regne napoleònic d'Itàlia
El Regne napoleònic d'Itàlia, o simplement Regne d'Itàlia, (en italià: Regno d'Italia o Regno Italico) fou un regne situat al nord de la península Itàlica que existí entre 1805 i 1814 i que fou un estat satèl·lit del Primer Imperi Francès, sent Napoleó Bonaparte escollit el seu cap d'estat.
Veure Guerres Napoleòniques і Regne napoleònic d'Itàlia
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Veure Guerres Napoleòniques і Regne Unit
Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda
Jordi III, el primer rei del nou país. El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda fou un estat que existí entre l'1 de gener de 1801 i el 12 d'abril de 1927 a les Illes Britàniques format per la fusió del Regne de la Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda en la signatura de l'Acta d'Unió de 1800.
Veure Guerres Napoleòniques і Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda
Regne Unit dels Països Baixos
Regne Unit dels Països Baixos és el nom d'un regne compost pels Països Baixos septentrionals, els Països Baixos austríacs i el Principat de Lieja després del Congrés de Viena l'any 1815, després de la desfeta de Napoleó a Waterloo.
Veure Guerres Napoleòniques і Regne Unit dels Països Baixos
República Batava
Rutger Jan Schimmelpennick, cap de la RepúblicaLa República Batava (neerlandès: Bataafse Republiek) fou una república amb aproximadament el mateix territori que els actuals Països Baixos, que va existir entre 1795 i 1806.
Veure Guerres Napoleòniques і República Batava
República Dominicana
La República Dominicana és un estat de la Regió del Carib que ocupa les dues terceres parts de l'illa de la Hispaniola, la segona illa més gran de l'arxipèlag de les Antilles.
Veure Guerres Napoleòniques і República Dominicana
Republicanisme
''La llibertat guiant al poble'' d'Eugène Delacroix, al·legoria republicana de la revolta i el seu lema ''Liberté, égalité, fraternité'' El republicanisme és la ideologia que propugna governar una nació com una república, és a dir, com una «cosa pública» o un afer que competeix a tota la ciutadania i no tan sols a una determinada classe social o a unes elits.
Veure Guerres Napoleòniques і Republicanisme
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Veure Guerres Napoleòniques і Revolució Francesa
Revolució Industrial
La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.
Veure Guerres Napoleòniques і Revolució Industrial
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Veure Guerres Napoleòniques і Rin
Rin del Nord-Westfàlia
El Rin del Nord-Westfàlia (en alemany: Nordrhein-Westfalen; pronunciat) és un dels 16 estats federats d'Alemanya.
Veure Guerres Napoleòniques і Rin del Nord-Westfàlia
Riu de la Plata
El Riu de la Plata és l'estuari creat pel riu Paranà i el riu Uruguai, formant sobre la costa atlàntica de l'Amèrica del Sud una osca triangular de 290 km de llarg.
Veure Guerres Napoleòniques і Riu de la Plata
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Veure Guerres Napoleòniques і Rosselló
Royal Navy
La Royal Navy (Marina Reial) del Regne Unit és el servei militar britànic més antic (i conegut antigament com a Servei Superior).
Veure Guerres Napoleòniques і Royal Navy
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Guerres Napoleòniques і Sacre Imperi Romanogermànic
Santa Helena
Santa Helena (en anglès Saint Helena) és una illa de l'Atlàntic Sud, a uns 2.800 km de la costa oest de l'Àfrica.
Veure Guerres Napoleòniques і Santa Helena
Saxònia
L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.
Veure Guerres Napoleòniques і Saxònia
Segona Coalició
Es coneix com a Segona Coalició (1798 - 1800) al segon esforç combinat de múltiples països europeus per contenir a la Revolució francesa.
Veure Guerres Napoleòniques і Segona Coalició
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Guerres Napoleòniques і Segona Guerra Mundial
Selim III
Selim III (Istanbul 24 de desembre de 1761 – Istanbul 28 de juliol de 1808) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1789 fins al 1807.
Veure Guerres Napoleòniques і Selim III
Setena Coalició
La Setena Coalició va ser una aliança militar de les potències europees contra l'Emperador Napoleó I el 1815.
Veure Guerres Napoleòniques і Setena Coalició
Sisena Coalició
La Sisena Coalició (1812 - 1814) va ser una coalició formada pel Regne Unit, Rússia, Prússia, Suècia, Àustria, i cert nombre d'estats germànics per combatre el Primer Imperi Francès de Napoleó i els seus aliats.
Veure Guerres Napoleòniques і Sisena Coalició
Sri Lanka
Sri Lanka (en singalès:ශ්රී ලංකා, Śrī Laṃkā i en tàmil: இலங்கை, Ilaṅkai) és un estat asiàtic de tradició mil·lenària famós per ser un puntal de saviesa en l'antiguitat i per ser avui un dels països més densament poblats.
Veure Guerres Napoleòniques і Sri Lanka
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Veure Guerres Napoleòniques і Suècia
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Veure Guerres Napoleòniques і Suïssa
Sud-àfrica
La República de Sud-àfrica és un Estat localitzat a l'extrem meridional de l'Àfrica.
Veure Guerres Napoleòniques і Sud-àfrica
Telegrafia òptica
Telègraf òptic de Claude Chappe a Litermont prop de Nalbach, Alemanya. La telegrafia òptica va ser el primer sistema telegràfic de la història i usava senyals a distància.
Veure Guerres Napoleòniques і Telegrafia òptica
Tercera Coalició
La Tercera Coalició fou un tractat signat l'abril de 1805 pel Regne Unit i Rússia per expulsar dels Països Baixos i de Suïssa els francesos de la Primera República.
Veure Guerres Napoleòniques і Tercera Coalició
Tirol
Antic escut d'armes del Tirol El Tirol és una regió d'Europa, havia estat un comtat (comtat del Tirol), actualment dividida entre Àustria (estat del Tirol) i Itàlia (Trentino-Tirol del Sud).
Veure Guerres Napoleòniques і Tirol
Tractat d'Amiens
Pàgina del tractat amb els vuit segells i corresponents rúbriques dels signants El Tractat d'Amiens o Pau d'Amiens fou un tractat que va posar fi a les Guerres Napoleòniques de la Segona Coalició entre el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda i la Primera República Francesa que es va firmar a la ciutat d'Amiens el 27 de març de 1802.
Veure Guerres Napoleòniques і Tractat d'Amiens
Tractat de Campo Formio
El Tractat de Campo Formio fou signat a Campoformido (Cjampfuarmit) el dia 17 d'octubre de 1797 pel general Napoleó Bonaparte i pel comte Ludwig von Cobenzl, en nom de l'emperador Francesc II, en representació de l'Imperi Francès i d'Àustria respectivament.
Veure Guerres Napoleòniques і Tractat de Campo Formio
Tractat de Chaumont
Els Acords de Chaumont (o Tractat de Chaumont), van ser una sèrie d'acords signats per separat entre l'Imperi austríac, el Regne de Prussia, l'Imperi rus i el Regne Unit, signats l'1 Març de 1814, tot i que la signatura real va tenir lloc entre el 9 i el 19 de Març.
Veure Guerres Napoleòniques і Tractat de Chaumont
Tractat de Fontainebleau (1807)
El Tractat de Fontainebleau fou un acord secret signat el 27 d'octubre de 1807 entre el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francès per a repartir-se Portugal.
Veure Guerres Napoleòniques і Tractat de Fontainebleau (1807)
Tractat de Fontainebleau (1814)
El Tractat de Fontainebleau es va signar l'11 d'abril del 1814 entre Napoleó Bonaparte i els aliats Imperi Austríac, Hongria, Imperi Rus i Regne de Prússia al Palau de Fontainebleau, en un dels punts finals de la Sisena Coalició.
Veure Guerres Napoleòniques і Tractat de Fontainebleau (1814)
Tractat de la Haia (1795)
El Tractat de la Haia de 1795 és un tractat de pau signat el 16 de maig d'1795 a la ciutat neerlandesa de la Haia entre representants de la República Batava i la República Francesa.
Veure Guerres Napoleòniques і Tractat de la Haia (1795)
Tractat de Lunéville
El Tractat de Lunéville es va signar el 9 de febrer de 1801 a Lunéville entre França i el Sacre Imperi Romanogermànic per José Bonaparte i Luis, Comte de Cobentzel, respectivament.
Veure Guerres Napoleòniques і Tractat de Lunéville
Tractat de París (1815)
Territori francès on va entrar en vigor l'ocupació dels aliats. El Tractat de París es va signar el 20 de novembre 1815 després de la desfeta de Napoleó a Waterloo.
Veure Guerres Napoleòniques і Tractat de París (1815)
Tractat de Pressburg
El tractat de Pressburg fou un tractat de pau entre França i l'Arxiducat d'Àustria signat el 26 de desembre de 1805 a Pressburg, actualment anomenada Bratislava, com a final de la guerra de la Tercera Coalició.
Veure Guerres Napoleòniques і Tractat de Pressburg
Tractat de Tilsit
Els Tractats de Tilsit foren dos acords signats per l'Emperador Napoleó I de França a la localitat de Tilsit el juliol de 1807.
Veure Guerres Napoleòniques і Tractat de Tilsit
Tribunal
Edifici del Tribunal Judicial de la comarca portuguesa de Sátão Un tribunal (paraula derivada del llatí tribunalis: "dels tribuns") és, en l'àmbit del Dret, un òrgan col·legiat, format per diverses persones, generalment magistrats, encarregades de dirimir i impartir justícia.
Veure Guerres Napoleòniques і Tribunal
Tsar
Per la regió armènia i melikat del Karabakh (Artsakh) vegeu Tsar (Vaikunik) La paraula tsar és un mot rus que deriva de la paraula llatina Caesar (cèsar) i prové de l'Antic eslau "ц︢рь" (normalment escrita amb circumflex, o "цар", "царь"), i que també es translitera com a Czar o Tzar en altres llengües d'alfabet llatí.
Veure Guerres Napoleòniques і Tsar
Vaixell
Transbordador Martin i Soler, utilitzat en la ruta entre Barcelona i les Illes Balears. Metaner, vaixell especialitzat en el transport de gas natural. Un vaixell, una nau o un navili, un bastiment (ant. fusta, lleny i altres) és una embarcació que per dimensions, construcció i equipament és capaç de fer navegacions llargues per mars, llacs o rius o de realitzar-hi activitats útils: transport de mercaderies o passatgers, pesca, rescat, etc.
Veure Guerres Napoleòniques і Vaixell
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Guerres Napoleòniques і Venècia
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Veure Guerres Napoleòniques і Viena
Waterloo
Waterloo (en való, Waterlô) és un municipi de Bèlgica, a la província de Brabant Való, que forma part de la regió valona.
Veure Guerres Napoleòniques і Waterloo
1 d'agost
El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.
Veure Guerres Napoleòniques і 1 d'agost
1 d'octubre
L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Guerres Napoleòniques і 1 d'octubre
1 de març
El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Guerres Napoleòniques і 1 de març
1 de novembre
El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.
Veure Guerres Napoleòniques і 1 de novembre
13 d'agost
El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Veure Guerres Napoleòniques і 13 d'agost
14 d'octubre
El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Guerres Napoleòniques і 14 d'octubre
14 de juny
El 14 de juny és el cent seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Guerres Napoleòniques і 14 de juny
14 de setembre
El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Guerres Napoleòniques і 14 de setembre
16 d'octubre
El 16 d'octubre és el dos-cents vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents norantè en els anys de traspàs.
Veure Guerres Napoleòniques і 16 d'octubre
16 de juny
El 16 de juny és el cent seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Guerres Napoleòniques і 16 de juny
1792
;Països catalans.
Veure Guerres Napoleòniques і 1792
1793
;Països Catalans.
Veure Guerres Napoleòniques і 1793
1794
;Països Catalans.
Veure Guerres Napoleòniques і 1794
1795
;Països Catalans.
Veure Guerres Napoleòniques і 1795
1796
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Guerres Napoleòniques і 1796
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Guerres Napoleòniques і 1797
1798
;Països Catalans.
Veure Guerres Napoleòniques і 1798
1799
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Guerres Napoleòniques і 1799
18 de juny
El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.
Veure Guerres Napoleòniques і 18 de juny
18 de maig
El 18 de maig és el cent trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-novè en els anys de traspàs.
Veure Guerres Napoleòniques і 18 de maig
1800
;Països Catalans.
Veure Guerres Napoleòniques і 1800
1801
;Països Catalans.
Veure Guerres Napoleòniques і 1801
1802
;Països Catalans.
Veure Guerres Napoleòniques і 1802
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Veure Guerres Napoleòniques і 1803
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Guerres Napoleòniques і 1804
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Guerres Napoleòniques і 1805
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Veure Guerres Napoleòniques і 1806
1807
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Guerres Napoleòniques і 1807
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Veure Guerres Napoleòniques і 1808
1809
;Països Catalans.
Veure Guerres Napoleòniques і 1809
1810
;Països Catalans.
Veure Guerres Napoleòniques і 1810
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Veure Guerres Napoleòniques і 1812
1813
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Guerres Napoleòniques і 1813
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Veure Guerres Napoleòniques і 1814
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Veure Guerres Napoleòniques і 1815
1825
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Guerres Napoleòniques і 1825
19 d'abril
El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.
Veure Guerres Napoleòniques і 19 d'abril
19 d'octubre
El 19 d'octubre és el dos-cents noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Guerres Napoleòniques і 19 d'octubre
19 de gener
El 19 de gener és el dinovè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Guerres Napoleòniques і 19 de gener
19 de juny
El 19 de juny és el cent setantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Guerres Napoleòniques і 19 de juny
2 de desembre
El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Veure Guerres Napoleòniques і 2 de desembre
2 de maig
El 2 de maig és el cent vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Veure Guerres Napoleòniques і 2 de maig
2 de setembre
El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Guerres Napoleòniques і 2 de setembre
20 d'octubre
El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Guerres Napoleòniques і 20 d'octubre
20 de maig
El 20 de maig és el cent quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Guerres Napoleòniques і 20 de maig
20 de novembre
El 20 de novembre o 20 de santandria és el tres-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Guerres Napoleòniques і 20 de novembre
21 d'octubre
El 21 d'octubre és el dos-cents noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Guerres Napoleòniques і 21 d'octubre
21 de juny
El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Guerres Napoleòniques і 21 de juny
21 de maig
El 21 de maig és el cent quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Guerres Napoleòniques і 21 de maig
22 de juny
El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Guerres Napoleòniques і 22 de juny
23 de juny
El 23 de juny és el cent setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Guerres Napoleòniques і 23 de juny
25 de setembre
El 25 de setembre és el dos-cents seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Guerres Napoleòniques і 25 de setembre
26 de juny
El 26 de juny és el cent setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Guerres Napoleòniques і 26 de juny
28 de maig
El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Guerres Napoleòniques і 28 de maig
3 de desembre
El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Guerres Napoleòniques і 3 de desembre
30 de març
El 30 de març és el vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el norantè en els anys de traspàs.
Veure Guerres Napoleòniques і 30 de març
4 de juny
El 4 de juny és el cent cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Guerres Napoleòniques і 4 de juny
5 de juliol
El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Guerres Napoleòniques і 5 de juliol
6 d'abril
El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.
Veure Guerres Napoleòniques і 6 d'abril
6 de juliol
El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Guerres Napoleòniques і 6 de juliol
7 de juliol
El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Guerres Napoleòniques і 7 de juliol
7 de setembre
El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Guerres Napoleòniques і 7 de setembre
9 de març
El 9 de març és el seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Guerres Napoleòniques і 9 de març
També conegut com Campanyes Napoleòniques, Dominació napoleònica.
, Carles Lluís d'Àustria (duc de Teschen), Carles XIV Joan, Catalunya, Caterina II de Rússia, Cinquena Coalició, Club dels Jacobins, Coet, Concert europeu, Confederació del Rin, Congrés de Viena, Copenhaguen, Cuba, Cultura, Dècada del 1970, Decret, Democràcia, Dinamarca, Dinastia borbònica, Directori francès, Dresden, Duc, Ducat de Nassau, Egipte, Elba (illa), Espanya, Estats Pontificis, Estats Units d'Amèrica, Eugeni de Beauharnais, Europa, Exèrcit, Federico Carlo Gravina, Ferran I de les Dues Sicílies, Ferran VII d'Espanya, Florida, Fragata, França, Franc francès, Francesc I d'Àustria, Francisco de Goya y Lucientes, Francisco Javier Castaños, Frederic August I de Saxònia, Frederic el Gran, Frederic Guillem III de Prússia, Frederic I de Württemberg, Friül - Venècia Júlia, Galítsia, Gènova, Gebhard Leberecht von Blücher, Globus aerostàtic, Golf de Bòtnia, Govern dels cent dies, Gran Ducat de Finlàndia, Gran Ducat de Varsòvia, Grande Armée, Guerra comercial, Guerra del Francès, Guerra dels Set Anys, Guerra finlandesa, Guerra Gran, Guerres de la Revolució Francesa, Guillem II dels Països Baixos, Gustau IV Adolf de Suècia, Guyana, Haití, Horatio Nelson, Ideologia, Illa de Trinitat, Illes Britàniques, Imperi Austríac, Imperi Espanyol, Imperi Otomà, Imperi Rus, Internacionalisme, Invasió francesa de Rússia, Invasions britàniques del Riu de la Plata, Itàlia, Jacques-Louis David, Jérôme Bonaparte, Józef Antoni Poniatowski, Jean Baptiste Bessières, Jean Lannes, Jean-Baptiste Kléber, Jena, Joachim Murat, Joan d'Àustria (comte de Meran), Josep Bonaparte, Joseph Sieyès, Kaliningrad, Lazare Nicolas Marguerite Carnot, Lluís XIV de França, Lluís XVIII de França, Louis Bonaparte, Louis-Alexandre Berthier, Louis-Charles-Antoine Desaix, Louisiana, Madrid, Malaca, Maximilià I Josep de Baviera, Mercenari, Michel Ney, Miguel Ricardo de Álava, Mikhaïl Barclay de Tolly, Mikhaïl Kutúzov, Monarca, Moràvia, Moscou, Mosquet, Nacionalisme, Napoleó Bonaparte, Navarra, Nàpols, Nemunas, Nicolas Jean de Dieu Soult, Noruega, Notre-Dame de París, Oceà Atlàntic, Oceà Índic, País Basc, Països Baixos, Països Baixos austríacs, París, Pau de Basilea, Pau de Schönbrunn, Pèrdues humanes a les Guerres Napoleòniques, Península Ibèrica, Pirineus, Pius VI, Polònia, Portugal, Prússia, Primer Imperi Francès, Primera Coalició, Primera República Francesa, Províncies Unides, Puerto Rico, Quarta Coalició, Raj Britànic, Rússia, Reclutament, Regne d'Etrúria, Regne d'Holanda, Regne de Baviera, Regne de Dinamarca i Noruega, Regne de França, Regne de Hannover, Regne de la Gran Bretanya, Regne de Nàpols, Regne de Portugal, Regne de Prússia, Regne de Sardenya, Regne de Sardenya-Piemont, Regne de Saxònia, Regne de Sicília, Regne de Württemberg, Regne de Westfàlia, Regne napoleònic d'Itàlia, Regne Unit, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, Regne Unit dels Països Baixos, República Batava, República Dominicana, Republicanisme, Revolució Francesa, Revolució Industrial, Rin, Rin del Nord-Westfàlia, Riu de la Plata, Rosselló, Royal Navy, Sacre Imperi Romanogermànic, Santa Helena, Saxònia, Segona Coalició, Segona Guerra Mundial, Selim III, Setena Coalició, Sisena Coalició, Sri Lanka, Suècia, Suïssa, Sud-àfrica, Telegrafia òptica, Tercera Coalició, Tirol, Tractat d'Amiens, Tractat de Campo Formio, Tractat de Chaumont, Tractat de Fontainebleau (1807), Tractat de Fontainebleau (1814), Tractat de la Haia (1795), Tractat de Lunéville, Tractat de París (1815), Tractat de Pressburg, Tractat de Tilsit, Tribunal, Tsar, Vaixell, Venècia, Viena, Waterloo, 1 d'agost, 1 d'octubre, 1 de març, 1 de novembre, 13 d'agost, 14 d'octubre, 14 de juny, 14 de setembre, 16 d'octubre, 16 de juny, 1792, 1793, 1794, 1795, 1796, 1797, 1798, 1799, 18 de juny, 18 de maig, 1800, 1801, 1802, 1803, 1804, 1805, 1806, 1807, 1808, 1809, 1810, 1812, 1813, 1814, 1815, 1825, 19 d'abril, 19 d'octubre, 19 de gener, 19 de juny, 2 de desembre, 2 de maig, 2 de setembre, 20 d'octubre, 20 de maig, 20 de novembre, 21 d'octubre, 21 de juny, 21 de maig, 22 de juny, 23 de juny, 25 de setembre, 26 de juny, 28 de maig, 3 de desembre, 30 de març, 4 de juny, 5 de juliol, 6 d'abril, 6 de juliol, 7 de juliol, 7 de setembre, 9 de març.