Taula de continguts
46 les relacions: Albània del Caucas, Anatòlia, Armènia, Armenis, Azerbaidjan, Bahram VI, Cambridge University Press, Caucas, Còlquida, Cosroes I, Cosroes II, Diyarbakır, Dvin, Erzurum, Gassànides, Guerra romano-sassànida del 602-628, Himiarites, Hira, Ibèria, Imperi Romà d'Orient, Imperi Sassànida, Iran, Justí II el Jove, Justinià (general), Kayseri, Lazika, Làkhmides, Llista d'emperadors romans d'Orient, Malatya, Martiriòpolis, Maurici (emperador), Mesopotàmia, Mestre dels soldats, Nomisma, Ormazd IV, Província romana de Síria, Regne d'Axum, Regne d'Ibèria, Satrapia d'Armènia Occidental, Sivas, Sofia (emperadriu), Tahm-Khusro d'Armènia, Tiberi II, Turcs Orientals, Vall de Ferganà, Vardan II Mamikonian.
Albània del Caucas
Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Albània del Caucas
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Anatòlia
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Armènia
Armenis
Els armenis (en armeni Հայեր, Hayer) són un grup humà i nació originari de la zona del Caucas i l'Altiplà d'Armènia. La seva distribució actual es troba al voltant d'Armènia, Geòrgia, Rússia i altres petites comunitats en la diàspora armènia (especialment després del genocidi armeni perpetrat per l'Imperi Otomà a principis del segle XX).
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Armenis
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Azerbaidjan
Bahram VI
Bahram VI o Varanes VI, conegut com a Bahram Txobin pel seu aspecte (també se l'anomena Bahram l'Usurpador, ja que no era de la casa sassànida) fou rei de Pèrsia del 590 al 591.
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Bahram VI
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Cambridge University Press
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Caucas
Còlquida
Els antics estats georgians entre els anys 600 i 150 aC; Còlquida hi surt de color verd. La Còlquida (georgià: კოლხეთი, k'olxeti; grec antic: ἡ Κολχίς, -ίδος; llatí: Colchĭs -ĭdis; a més a més, grec antic: ὁ Κόλχος -ου ‘còlquide’ m; ἡ Κολχίς, -ίδος ‘ còlquida’ f; Κολχικός, -ή, -όν ‘còlquide -a’ adj.) fou el regne sorgit de la confederació dels Kholka cap al.
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Còlquida
Cosroes I
Cosroes I el Just —Khusraw I Anushirwan— va ser un dels reis més importants de la dinastia sassànida durant el Segon Imperi Persa.
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Cosroes I
Cosroes II
Cosroes II, Khosro II o Khusraw II (també anomenat Parviz o Parwiz, 'el victoriós'; en persa خسرو پرویز), fou un emperador sassànida, fill d'Ormazd IV (579-590), nebot de Bistam i net de Cosroes I (531-579), que va governar entre els anys 590 i 628.
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Cosroes II
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Diyarbakır
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Dvin
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Erzurum
Gassànides
Els gassànides foren un grup àrab cristià monofisita qui va fundar i dirigir un regne preislàmic àrab al territori que avui és Jordània.
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Gassànides
Guerra romano-sassànida del 602-628
La guerra romano-sassànida del 602-628 fou l'última, la més llarga i la més devastadora de la successió de guerres entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Sassànida.Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Guerra romano-sassànida del 602-628
Himiarites
Els himiarites eren un clan de l'Aràbia Feliç (Iemen) al Regne de Sabà.
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Himiarites
Hira
Al-Hira o, a vegades, Hira fou una antiga ciutat al sud de Kufa a la part central del sud de l'Iraq al límit entre les terres agrícoles mesopotàmiques i el desert d'Aràbia.
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Hira
Ibèria
Moneda ibèrica de Bora (Jaén). Ibèria és el nom amb què els grecs coneixien des de temps remots la costa mediterrània occidental, entre el Roine i l'estret de Gibraltar.
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Ibèria
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Imperi Romà d'Orient
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Imperi Sassànida
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Iran
Justí II el Jove
Justí II el Jove (en llatí: va ser emperador romà d'Orient des de l'any 565 fins al 578, tot succeint en el tron al seu oncle Justinià I. Es va casar amb Sofia, neboda de Teodora, l'anterior emperadriu, i va ser membre de l'anomenada dinastia justiniana.
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Justí II el Jove
Justinià (general)
Justinià (en llatí Justinianus) (525 - després del 580) va ser el segon fill de Germà i nebot de Justinià I (vegeu-ne la genealogia a Justinià I).
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Justinià (general)
Kayseri
Kayseri (en turc i oficialment; en grec, Καισάρεια, Kesària), antigament anomenada Cesarea de Capadòcia, és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kayseri, que forma una municipalitat metropolitana amb cinc districtes metropolitans (Kocasinan, Melikgazi, Hacılar, İncesu i Talaa).
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Kayseri
Lazika
Lazika fou un principat creat cap a l'any 100 per les tribus laz (lazis, llatí lazi) d'origen georgià a la part occidental de l'actual Geòrgia.
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Lazika
Làkhmides
s. XV que descriu la construcció d'un dels castells d'Al-Hira, la capital dels làkhmides. Els làkhmides van ser un grup d'àrabs cristians que van viure al sud d'Iraq, i el 266 dC construïren la ciutat d'al-Hira.
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Làkhmides
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Llista d'emperadors romans d'Orient
Malatya
Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Malatya
Martiriòpolis
Martiriòpolis (armeni: Nepret o Npret o Nphret o Npherket o Neferkert) fou una ciutat de l'Armènia Sofene a la vora del riu Nimphaeus (Batman Su, armeni Kalirt, àrab Šitma que vol dir "sed de sang").
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Martiriòpolis
Maurici (emperador)
Flavi Maurici Tiberi August (Flavius Mauricius Tiberius Augustus;; 539 – 27 de novembre del 602) fou emperador romà d'Orient des del 582 fins al 602.
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Maurici (emperador)
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Mesopotàmia
Mestre dels soldats
Mestre dels soldats (magister militum, magister armorum, equitum et peditum utriusque militias, o abreujat Magister armorum) va ser el nom de dos oficials instituïts per Constantí I el Gran encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l'altre de la infanteria.
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Mestre dels soldats
Nomisma
Nomisma de Miquel V El nomisma era una moneda d'or, hereva del solidus, encunyada a l'Imperi Romà d'Orient fins a la reforma monetària d'Aleix I Comnè de 1092, que va ser de curs legal també a Roma.
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Nomisma
Ormazd IV
Ruïnes d'una ciutat fantasma sassànida a Izadkhast Ormazd IV fou un sobirà de l'imperi sassànida, fill d'Anushirvan, al qual succeí l'any 579 de la nostra era.
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Ormazd IV
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Província romana de Síria
Regne d'Axum
Obelisc a Axum El regne d'Axum fou un estat que va existir al nord de la moderna Etiòpia (regió Tigre) i Eritrea, entre el i el.
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Regne d'Axum
Regne d'Ibèria
El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Regne d'Ibèria
Satrapia d'Armènia Occidental
Satrapia d'Armènia Occidental (a vegades també satrapia d'Armènia Menor) fou una subdivisió administrativa de l'Imperi Persa Aquemènida, dins de la satrapia principal d'Armina (Armènia).
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Satrapia d'Armènia Occidental
Sivas
Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebaste, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Sivas
Sofia (emperadriu)
Sofia, en llatí Aelia Sophia, nascuda cap al 530, i que va morir el 601 o poc després, va ser emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient del 565 al 578, amb el seu marit Justí II.
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Sofia (emperadriu)
Tahm-Khusro d'Armènia
Tahm-Khusro (en les fonts gregues s'anomena Ταμχοσρώ o Ταμχοσρόης) va ser marzban d'Armènia del 577 al 580.
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Tahm-Khusro d'Armènia
Tiberi II
Tiberi II (en llatí: Tiberius II) (vers 530-582) fou emperador romà d'Orient.
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Tiberi II
Turcs Orientals
kanat Turc Occidental i en blau, el Kanat Turc Oriental El kanat dels turcs orientals (també coneguts com a Göktürks o Kök Türks) fou un estat turc que es va formar el 552.
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Turcs Orientals
Vall de Ferganà
La vall de Ferganà (Vodiysi Farg'ona; Фергана өрөөнү, Fergana öröönu; водии Фaрғонa, Vodin Farg'ona; Ферга́нская доли́на, Fergànskaia dolina; دشت فرغانه, Dasht e-Ferganah) és una depressió entre les serralades de Hissar i Alai (part del Pamir) al sud i la serralada de Tian Shan al nord.
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Vall de Ferganà
Vardan II Mamikonian
Vardan II Mamikonian fou príncep de la casa Mamikonian d'Armènia, i cap de la revolta nacional contra la imposició del mazdaisme pels perses el 450-451.
Veure Guerra romano-sassànida del 572-591 і Vardan II Mamikonian
També conegut com Guerra romano-persa de 572-591.