Accés més ràpid que el navegador!
129 les relacions: Alacant, Alcoi, Altea, Alzira, Amèrica del Nord, Anglaterra, António Luís de Sousa, Aragonesos, Austriacistes, Barcelona, Batalla d'Almansa, Batalla de l'Hort de les Bombes, Benicarló, Botifler, Capità general de València, Carles II de Castella, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Cartagena, Castella, Castellà, Castelló de la Plana, Charles Mordaunt, Claude Louis Hector de Villars, Consell de Castella, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corsari, Dénia, Decrets de Nova Planta, Elda, Elx, Espanya, Eugeni de Savoia, Europa, Felip d'Orleans, Regent de França, Felip V d'Espanya, François Bidal d'Asfeld, Furs de València, Gandia, Gran Aliança, Guerra, Guerra de la reina Anna, Guerra de Successió Espanyola, Henri de Massue, Itàlia, James Fitz-James Stuart, Joan Baptista Basset i Ramos, John Churchill (1r duc de Marlborough), Josep Manuel Minyana, Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic, ..., Llista de reis de França, Lluís XIV de França, Luis Antonio de Belluga Moncada, Mallorca, Maulets (1705), Múrcia, Melchor Rafael de Macanaz, Museu del Prado, Novelda, Octubre, Oriola, Països Baixos, Pirateria marítima, Portugal, Prebenda, Primera Guerra Mundial, Províncies Unides, Regiment de cavalleria Rafael Nebot, Regne d'Aragó, Regne de València, Reial audiència, Reial Audiència de València (borbònica), Reial Audiència i Cancelleria de Granada, Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid, Sacre Imperi Romanogermànic, Saragossa, Sàpiens, Segona Germania, Segona guerra dels Cent Anys, Setge de Barcelona (1705), Setge de Gibraltar (1704-1705), Setge de Lleida (1707), Setge de Tortosa (1708), Setge de Xàtiva (1707), Tractat d'Utrecht, Tractat de Rastatt, València, Valencians, Valencià, Vila-real, Villena, Vinaròs, Xàtiva, Xixona, 11 d'abril, 11 d'octubre, 14 d'octubre, 15 de juliol, 1689, 17 de novembre, 1700, 1701, 1702, 1704, 1705, 1706, 1707, 1708, 1709, 1713, 1714, 1715, 1815, 19 d'abril, 19 de juny, 1914, 1918, 21 d'abril, 21 d'octubre, 22 d'abril, 25 d'abril, 26 de maig, 27 de juny, 31 de març, 5 de setembre, 8 d'abril, 8 de febrer, 8 de gener, 8 de juny. Ampliar l'índex (79 més) »
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Alacant · Veure més »
Alcoi
Alcoi (oficialment Alcoi/Alcoy) és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Alcoi · Veure més »
Altea
Altea és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Baixa que limita amb l'Alfàs del Pi, la Nucia i Callosa d'en Sarrià (a la mateixa comarca); i amb Calp, Benissa i Xaló (a la Marina Alta).
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Altea · Veure més »
Alzira
Alzira és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Alta.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Alzira · Veure més »
Amèrica del Nord
L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Amèrica del Nord · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Anglaterra · Veure més »
António Luís de Sousa
Don António Luís de Sousa o António de Sousa (6 d'abril de 1644 - 25 de desembre de 1721), quart Comte do Prado durant la vida del seu pare, i segon Marquès de les Mines, fou un noble i militar portuguès.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і António Luís de Sousa · Veure més »
Aragonesos
Els aragonesos (en aragonès os aragoneses; en castellà los aragoneses) són un poble originari dAragó. 47.686, o un 3%, comparteixen llengua i cultura amb els catalans (els anomenats franjolins); 25.000, o un 2%, parlen aragonès, la llengua pròpia i històrica dels aragonesos, però limitada a les zones septentrionals i orientals. Avui en dia la majoria de la població de l'Aragó parla castellà aragonès. Amb una població d'1.277.471 (2006) habitants, representen un 3% de la població total espanyola.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Aragonesos · Veure més »
Austriacistes
Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Austriacistes · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Barcelona · Veure més »
Batalla d'Almansa
La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Batalla d'Almansa · Veure més »
Batalla de l'Hort de les Bombes
El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Batalla de l'Hort de les Bombes · Veure més »
Benicarló
Benicarló és una ciutat del nord del País Valencià, situada a la comarca del Baix Maestrat, de la qual és el segon municipi per població.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Benicarló · Veure més »
Botifler
''Botifler''. La flor de lliri (beauté fleur) és el símbol de la Casa de Borbó Botifler és el malnom amb què a la Corona d'Aragó es va titllar els partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i que s'oposava al d'«Imperials», «Aguilots», «Maulets» o «Vigatans», els malnoms que van rebre els partidaris de Carles III.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Botifler · Veure més »
Capità general de València
Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el '''Capità general''' que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. El capità general de València fou un càrrec creat en lloc del Virrei de València a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Regne de València i la resta de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Capità general de València · Veure més »
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Carles II de Castella · Veure més »
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Cartagena · Veure més »
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Castella · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Castellà · Veure més »
Castelló de la Plana
Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Castelló de la Plana · Veure més »
Charles Mordaunt
Charles Mordaunt, Lord Peterborough (1658 – Lisboa, 25 d'octubre de 1735) va ser un polític i militar anglès.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Charles Mordaunt · Veure més »
Claude Louis Hector de Villars
Claude Louis Hector de Villars, príncep de Martigues, marquès i duc de Villars i vescomte de Melun (8 de maig de 1653 - 17 de juny de 1734) fou l'últim gran general de Lluís XIV de França i un dels comandants més brillants de la història militar francesa: va ser un dels sis mariscals de França que s'han promogut al grau de Mariscal General de França.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Claude Louis Hector de Villars · Veure més »
Consell de Castella
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI al), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Consell de Castella · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Corona d'Aragó · Veure més »
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Corona de Castella i Lleó · Veure més »
Corsari
Amaro Pargo, el corsari espanyol més famós. ''HMS Kent'', vaixell comandat pel corsari Robert Surcouf. Els corsaris eren mariners als quals un estat havia concedit una patent de cors.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Corsari · Veure més »
Dénia
Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Dénia · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Elda
Elda és una ciutat del País Valencià situada a la vora del Vinalopó, a la comarca del Vinalopó Mitjà de la qual és capital administrativa.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Elda · Veure més »
Elx
Elx (IPA), en i oficialment, Elche/Elx és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca del Baix Vinalopó, a la vora del riu Vinalopó.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Elx · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Espanya · Veure més »
Eugeni de Savoia
Eugeni de Savoia-Soissons (París, 18 d'octubre de 1663 - Viena, 21 d'abril de 1736) fou príncep de Savoia-Carignano.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Eugeni de Savoia · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Europa · Veure més »
Felip d'Orleans, Regent de França
Felip d'Orleans, Regent de França (Saint-Cloud, 2 d'agost de 1674 - Versalles, 1723) fou el segon duc d'Orleans de la seva nissaga però tercer amb el nom de Felip, príncep de sang de França de la casa dels Orleans, amb el tractament d'altesa reial.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Felip d'Orleans, Regent de França · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Felip V d'Espanya · Veure més »
François Bidal d'Asfeld
Claude François Bidal (1665-1743) va ser marqués d'Asfeld i general francés nomenat mariscal de França el 1734.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і François Bidal d'Asfeld · Veure més »
Furs de València
Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Furs de València · Veure més »
Gandia
Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Gandia · Veure més »
Gran Aliança
La Gran Aliança era una coalició europea, que van formar, en diverses èpoques Àustria, Bavària, Brandenburg, Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic, el Palatinat electoral del Rhin, Portugal, Saxònia, Espanya, Suècia, i les Províncies Unides Holandeses.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Gran Aliança · Veure més »
Guerra
''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Guerra · Veure més »
Guerra de la reina Anna
La Guerra de la reina Anna (1702-1713) va ser la segona d'una sèrie de quatre guerres lluitades entre el Regne de França i el Regne de la Gran Bretanya a Amèrica del Nord pel control del continent, i va ser la contrapartida a la Guerra de Successió Espanyola que va tenir lloc a Europa.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Guerra de la reina Anna · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Henri de Massue
Henri de Massue, Marques de Ruvigny, 1r Comte de Galway Henri de Massue, Marques de Ruvigny, després Comte de Galway (9 d'abril de 1648 - 3 de setembre de 1720), fou un militar francès i diplomàtic influent a la Guerra dels Nou Anys i la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Henri de Massue · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Itàlia · Veure més »
James Fitz-James Stuart
James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і James Fitz-James Stuart · Veure més »
Joan Baptista Basset i Ramos
Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia, c. 1654 - Segòvia, 15 de gener del 1728) fou un militar austriacista que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Joan Baptista Basset i Ramos · Veure més »
John Churchill (1r duc de Marlborough)
John Churchill (Ashe House, Devon, 26 de maig de 1650 – Windsor Lodge, 16 de juny de 1722) va ser un militar i estadista anglès, 1r Duc de Marlborough, Príncep de Mindelheim, cavaller de l'Orde de la Lligacama i membre del Consell Privat del Regne Unit, la carrera del qual s'estengué sota cinc monarques a cavall dels segles i. Va entrar a la cort de Jaume, Duc de York el 1665 a baix de tot de la jerarquia com a patge.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і John Churchill (1r duc de Marlborough) · Veure més »
Josep Manuel Minyana
, Fra Josep Manuel Minyana i Estela, O.SS.T. fou un frare trinitari, llatinista, historiador i pintor valencià, autor de diverses obres en llatí.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Josep Manuel Minyana · Veure més »
Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold I (Viena, 9 de juny de 1640 - 5 de maig de 1705) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia, era fill de l'emperador Ferran III i de la seva primera dona Maria Anna d'Espanya, filla del rei Felip III d'Espanya.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Llista de reis de França · Veure més »
Lluís XIV de França
Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Lluís XIV de França · Veure més »
Luis Antonio de Belluga Moncada
El cardenal Belluga (Luis Antonio de Belluga Moncada) va nàixer a Motril, Granada, el 30 de novembre de 1662 i va morir a Roma, Itàlia, el 22 de febrer de 1743.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Luis Antonio de Belluga Moncada · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Mallorca · Veure més »
Maulets (1705)
Felip V penjat cap avall al Museu de l'Almudí, a Xàtiva Placa a Xàtiva dedicada als maulets per la seua defensa de la ciutat el 1707 l'Eixample Els maulets van ser un grup partisà de valencians que donava suport a l'arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió, i enemics dels botiflers, partidaris de Felip V de Borbó.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Maulets (1705) · Veure més »
Múrcia
Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Múrcia · Veure més »
Melchor Rafael de Macanaz
Melchor Rafael de Macanaz y Montesinos (Hellín, Albacete; 1670 – La Corunya o Hellín; 1760) jurista, escriptor i polític murcià del.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Melchor Rafael de Macanaz · Veure més »
Museu del Prado
El Museu del Prado és un museu d'art considerat un dels millors museus d'art del món, especialment la seva pinacoteca, ja que té una gran col·lecció de pintura espanyola, italiana i flamenca.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Museu del Prado · Veure més »
Novelda
Novelda és una ciutat del sud del País Valencià a la comarca del Vinalopó Mitjà, coneguda per la seua viticultura i el comerç d'espècies i marbre.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Novelda · Veure més »
Octubre
L'octubre o santaïni és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Octubre · Veure més »
Oriola
Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi situat al sud del País Valencià, capital de la comarca del Baix Segura i que limita amb la Regió de Múrcia.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Oriola · Veure més »
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Països Baixos · Veure més »
Pirateria marítima
Bandera de Calico Jack "De dapperheid van Grote Pier" (La valentia de Grote Pier), 1516, per Johannes Hinderikus Egenberger, (Arnhem 1822 - Utrecht 1897). La pirateria marítima —o pirateria— és la pràctica que té per objecte l'atac d'una embarcació amb l'objectiu de robar el seu carregament, i de vegades el vaixell sencer.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Pirateria marítima · Veure més »
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Portugal · Veure més »
Prebenda
Una prebenda designa un benefici eclesiàstic, lligat amb un càrrec de canonge.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Prebenda · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Províncies Unides · Veure més »
Regiment de cavalleria Rafael Nebot
El Regiment de cavalleria Rafael Nebot fou una unitat militar de l'Exèrcit Regular de Catalunya durant la Guerra de Successió.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Regiment de cavalleria Rafael Nebot · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Regne d'Aragó · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Regne de València · Veure més »
Reial audiència
Les reials audiències, audiències reials o audiències, i també cancelleries (en castellà, real audiencia i cancillería) foren els màxims òrgans de justícia als estats de la Monarquia d'Espanya entre el i. Les cancelleries castellanes es distingien de les simples reials audiències pel fet d'estar presidides per un canceller i tenir, a més, atribucions governatives.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Reial audiència · Veure més »
Reial Audiència de València (borbònica)
La Reial Audiència de València sota la monarquia absoluta borbònica va ser una institució governativa i judicial creada per Felip V d'Espanya, la jurisdicció de la qual abastava el territori de l'antic Regne de València.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Reial Audiència de València (borbònica) · Veure més »
Reial Audiència i Cancelleria de Granada
Palau de la Cancelleria, edifici que va albergar la Reial Audiència i Cancelleria de Granada des de 1587 i que actualment és la seu del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia.La Cancelleria de Granada o també Reial Audiència i Cancelleria de Granada (en castellà: Real Audiencia y Chancillería de Granada) era l'òrgan d'administració de justícia, i de govern, que amb seu a Granada tenia jurisdicció sobre tot el territori de la Corona de Castella al sud del riu Tajo.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Reial Audiència i Cancelleria de Granada · Veure més »
Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid
La Cancelleria de Valladolid o també Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid (en castellà: Real Audiencia y Chancillería de Valladolid) era l'òrgan d'administració de justícia, i de govern, que amb seu a Valladolid tenia jurisdicció sobre tot el territori de la Corona de Castella.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Saragossa · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Sàpiens · Veure més »
Segona Germania
Escut de la família Almúnia (El Ràfol d'Almúnia), picat pels llauradors, en senyal de protesta contra els senyors, durant la Segona Germania. La Segona Germania fou un alçament armat desenvolupat majoritàriament en les comarques centrals del Regne de València el 1693.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Segona Germania · Veure més »
Segona guerra dels Cent Anys
duc de Wellington i Gebhard Leberecht von Blücher derrotaren Napoleó. Aquesta es considera la batalla final de la Segona Guerra dels Cents Anys La segona guerra dels Cent Anys és una expressió que descriu tota la sèrie de conflictes militars en què s'enfrontaren al Regne de la Gran Bretanya i França des del 1688 fins al 1815.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Segona guerra dels Cent Anys · Veure més »
Setge de Barcelona (1705)
El Setge de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en què els aliats van prendre la ciutat de Barcelona el 1705.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Setge de Barcelona (1705) · Veure més »
Setge de Gibraltar (1704-1705)
El Setge de Gibraltar fou una de les campanyes de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 5 de setembre de 1704a 31 de març de 1705.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Setge de Gibraltar (1704-1705) · Veure més »
Setge de Lleida (1707)
El Setge de Lleida fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola ocorreguda el 12 d'octubre de 1707.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Setge de Lleida (1707) · Veure més »
Setge de Tortosa (1708)
El Setge de Tortosa fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els borbònics van prendre definitivament Tortosa i com a conseqüència, Ares, acabant la conquesta del País Valencià.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Setge de Tortosa (1708) · Veure més »
Setge de Xàtiva (1707)
El Setge de Xàtiva fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Setge de Xàtiva (1707) · Veure més »
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Tractat d'Utrecht · Veure més »
Tractat de Rastatt
El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Tractat de Rastatt · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і València · Veure més »
Valencians
Els valencians constitueixen una nacionalitat històrica que viu predominantment al País Valencià.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Valencians · Veure més »
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Valencià · Veure més »
Vila-real
Vila-real és un municipi del País Valencià de la Plana Baixa.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Vila-real · Veure més »
Villena
Villena és un municipi del sud-oest del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Villena · Veure més »
Vinaròs
Vinaròs és un municipi del País Valencià, capital de la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Vinaròs · Veure més »
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Xàtiva · Veure més »
Xixona
Xixona és un municipi de País Valencià, pertanyent a la comarca de l'Alacantí i també capital de la històrica comarca de la Foia de Xixona.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і Xixona · Veure més »
11 d'abril
L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і 11 d'abril · Veure més »
11 d'octubre
L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і 11 d'octubre · Veure més »
14 d'octubre
El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і 14 d'octubre · Veure més »
15 de juliol
El 15 de juliol és el cent noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і 15 de juliol · Veure més »
1689
;Països Catalans.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і 1689 · Veure més »
17 de novembre
El 17 de novembre o 17 de santandria és el tres-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і 17 de novembre · Veure més »
1700
Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і 1700 · Veure més »
1701
Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і 1701 · Veure més »
1702
;Món.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і 1702 · Veure més »
1704
miniatura.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і 1704 · Veure més »
1705
Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і 1705 · Veure més »
1706
;Països Catalans.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і 1706 · Veure més »
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і 1707 · Veure més »
1708
;Països catalans.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і 1708 · Veure més »
1709
;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і 1709 · Veure més »
1713
;Països Catalans.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і 1713 · Veure més »
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і 1714 · Veure més »
1715
;Països Catalans.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і 1715 · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і 1815 · Veure més »
19 d'abril
El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і 19 d'abril · Veure més »
19 de juny
El 19 de juny és el cent setantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і 19 de juny · Veure més »
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і 1914 · Veure més »
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і 1918 · Veure més »
21 d'abril
El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і 21 d'abril · Veure més »
21 d'octubre
El 21 d'octubre és el dos-cents noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і 21 d'octubre · Veure més »
22 d'abril
El 22 d'abril és el cent dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent tretzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і 22 d'abril · Veure més »
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і 25 d'abril · Veure més »
26 de maig
El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і 26 de maig · Veure més »
27 de juny
El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і 27 de juny · Veure més »
31 de març
El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і 31 de març · Veure més »
5 de setembre
El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і 5 de setembre · Veure més »
8 d'abril
El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і 8 d'abril · Veure més »
8 de febrer
El 8 de febrer és el trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і 8 de febrer · Veure més »
8 de gener
El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і 8 de gener · Veure més »
8 de juny
El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra de Successió al Regne de València і 8 de juny · Veure més »
Redirigeix aquí:
Guerra de Successió en el Regne de València.
