Taula de continguts
86 les relacions: Albert I de Prússia, Anabaptisme, Arxiducat d'Àustria, Ínterim d'Augsburg, Batalla de Drakenburg, Batalla de Mühlberg, Bolonya, Bremen, Budapest, Cambrai, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Catolicisme, Celibat, Ciutat imperial lliure, Climent VII, Comtat del Tirol, Comunió, Concili de Trento, Confessió d'Augsburg, Dieta d'Augsburg, Dieta de Speyer, Dieta de Worms, Dinastia dels Habsburg, Ducat d'Alba de Tormes, Ducat de Baviera, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Enric II de França, Estat Imperial, Estats Pontificis, Füssen, Felip I de Hessen, Felip II de Castella, Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, Ferran I d'Àustria, Francesc I de França, Frederic III de Saxònia, Giulio Clovio, Guerra d'Itàlia de 1542-1546, Guerra dels camperols, Guerres de religió, Guerres Napoleòniques, Guillem IV de Baviera, Halle (Saxònia-Anhalt), Ingolstadt, Joan Albert de Mecklenburg, Joaquim II, Landgravi, Landgraviat de Hessen, Llibertat de culte, Lliga d'Esmalcalda, ... Ampliar l'índex (36 més) »
- Guerres del Sacre Imperi Romanogermànic
Albert I de Prússia
Albert I de Prússia o Albert de Hohenzollern (1490-1568) va ser el 37è i darrer Gran Mestre de l'Orde Teutònic i el primer duc de Prússia.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Albert I de Prússia
Anabaptisme
Anabaptistes reunits en secret a la barca de Peter Piersz. Il·lustració de Jan Luyken. Els anabaptistes van ser una denominació cristiana protestant que va sorgir el durant el moviment de la Reforma Protestant.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Anabaptisme
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Arxiducat d'Àustria
Ínterim d'Augsburg
Línterim d'Augsburg és un decret de l'emperador Carles V del 1548, amb el qual volia fer complir els seus objectius polític-religiosos al Sacre Imperi Romanogermànic després de la victòria sobre la Lliga d'Esmalcalda.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Ínterim d'Augsburg
Batalla de Drakenburg
La batalla de Drakenburg és una batalla de la Guerra d'Esmalcalda que va tenir lloc el 23 maig 1547 entre la Lliga Smalkalda i l'exèrcit imperial a Drakenburg, durant el setge de Bremen per l'exèrcit imperial.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Batalla de Drakenburg
Batalla de Mühlberg
La batalla de Mühlberg va tenir lloc el 24 d'abril de 1547 en aquesta localitat alemanya entre les tropes de l'emperador Carles V i les de la Lliga Smalkalda, amb el triomf de les primeres.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Batalla de Mühlberg
Bolonya
Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Bolonya
Bremen
La ciutat de Bremen, al nord-oest d'Alemanya, forma juntament amb el port de Bremerhaven (60 km al nord-oest) la Ciutat Lliure Hanseàtica de Bremen o Estat de Bremen, un dels 16 ländern federats que formen la República Federal d'Alemanya.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Bremen
Budapest
Budapest (pronúncia hongaresa) és la capital d'Hongria i el principal centre polític, industrial i econòmic del país.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Budapest
Cambrai
Cambrai és un municipi francès, situat al departament del Nord i a la regió dels Alts de França.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Cambrai
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Veure Guerra d'Esmalcalda і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Catolicisme
Celibat
El celibat (del llatí cælibatus) és l'estat d'una persona que no és casada, especialment per motius religiosos.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Celibat
Ciutat imperial lliure
Ciutats imperials lliures, 1648 En el Sacre Imperi Romanogermànic, una ciutat imperial lliure (en alemany: freie Reichsstadt, plural Reichsstädte) era una ciutat autònoma governada formalment per l'emperador (a diferència de la majoria de ciutats en l'imperi, que pertanyien a un estat sobirà del Sacre Imperi i eren governades per prínceps (Fürsten), ducs o prínceps-bisbes).
Veure Guerra d'Esmalcalda і Ciutat imperial lliure
Climent VII
Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Climent VII
Comtat del Tirol
El comtat de Tirol o del Tirol, principat-comtat des de 1504, fou un estats del Sacre Imperi Romanogermànic i des de 1814 una província de l'Imperi d'Àustria; des de 1867 fou una part de la corona (Kronland) de la part de Cisletània d'Àustria-Hongria.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Comtat del Tirol
Comunió
La comunió en les religions de tradició cristiana és el moment durant les cerimonies religioses al quals els creients consumeixen un tros de pa i de vegades un glop de vi en commemoració del Sant Sopar.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Comunió
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Concili de Trento
Confessió d'Augsburg
miniatura Les Confessions d'Augsburg, van ser la primera exposició oficial dels principis del protestantisme que serà anomenat posteriorment luteranisme.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Confessió d'Augsburg
Dieta d'Augsburg
Carles V rep la ''Confessió d'Augsbug'' en la sessió del 25 de juny de 1530 La Dieta d'Augsburg foren les reunions del Reichstag del Sacre Imperi Romanogermànic en la ciutat alemanya d'Augsburg.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Dieta d'Augsburg
Dieta de Speyer
El terme Dieta de Speyer o Dieta d'Espira es refereix a qualsevol de les diverses sessions de la Dieta del Sacre Imperi Romanogermànic, en l'època en què aquesta es reunia a la ciutat d'Espira, Alemanya.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Dieta de Speyer
Dieta de Worms
Luter a Worms La Dieta de Worms de 1521 (en alemany: Wormser Reichstag) va ser una assemblea dels prínceps del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Dieta de Worms
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Guerra d'Esmalcalda і Dinastia dels Habsburg
Ducat d'Alba de Tormes
El ducat d'Alba de Tormes, anomenat de forma habitual ducat d'Alba, és un títol nobiliari hereditari espanyol, atorgat originalment per Enric IV de Castella a García Álvarez de Toledo el 1472.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Ducat d'Alba de Tormes
Ducat de Baviera
El Ducat de Baviera (en alemany: Baierische Stammesherzogtum) era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Ducat de Baviera
Ducat de Brunsvic-Lüneburg
Armes dels Ducs de Braunschweig-Lüneburg. El Ducat de Brunsvic-Lüneburg (en alemany, Herzogtum Braunschweig-Lüneburg) històricament va ser un estat del Sacre Imperi Romanogermànic des de l'edat mitjana fins a principis de l'era contemporània.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Ducat de Brunsvic-Lüneburg
Enric II de França
Enric II de França (Saint-Germain-en-Laye, 31 de març de 1519 - París, 10 de juliol de 1559) fou duc de Bretanya (1536-1547) i rei de França (1547-1559).
Veure Guerra d'Esmalcalda і Enric II de França
Estat Imperial
Estat Imperial era cadascun dels estats immediats del Sacre Imperi Romanogermànic o de propietat imperial (en alemany singular: Reichsstand, plural: Reichsstände), és a dir entitats territorials i polítiques.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Estat Imperial
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Estats Pontificis
Füssen
miniatura Füssen és una ciutat d'Alemanya, dins de la regió de Suàbia, a l'estat federat de Baviera.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Füssen
Felip I de Hessen
Felip I de Hessen (1504–1567) fou landgravi de Hessen des de 1518, quan fou declarat major d'edat, fins a la seva mort l'any 1567.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Felip I de Hessen
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Felip II de Castella
Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel
Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, tercer duc d'Alba de Tormes, fou un militar i polític castellà nascut a Piedrahita (1507) i mort a Lisboa (1582).
Veure Guerra d'Esmalcalda і Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel
Ferran I d'Àustria
Ferran I d'Àustria, Ferran V de Bohèmia o Ferran V d'Hongria (19 d'abril de 1793, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic - 29 de juny de 1875, Praga, Imperi austríac) fou emperador d'Àustria (1835 - 1848), any en què hagué d'abdicar en favor del seu nebot, l'emperador Francesc Josep I d'Àustria.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Ferran I d'Àustria
Francesc I de França
Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).
Veure Guerra d'Esmalcalda і Francesc I de França
Frederic III de Saxònia
Frederic III de Saxònia (1463-1525), dit «el savi», va ser el príncep elector de Saxònia del 1486 fins a la seva mort.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Frederic III de Saxònia
Giulio Clovio
Giulio Clovio va néixer a l'àrea del golf de Quartano, a l'actual Croàcia, encara que es discuteix en quina població.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Giulio Clovio
Guerra d'Itàlia de 1542-1546
La guerra d'Itàlia de 1542-1546 va ser un conflicte bèl·lic emmarcat en el context de les Guerres Italianes, en què es van veure enfrontats Francesc I de França i Solimà I de l'Imperi Otomà contra Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic i Enric VIII d'Anglaterra Els enfrontaments van tenir lloc Itàlia, França i els Països Baixos, incloent intents d'invasió contra Espanya i Anglaterra.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Guerra d'Itàlia de 1542-1546
Guerra dels camperols
La Guerra dels camperols (en alemany der Deutsche Bauernkrieg), també anomenada la revolució de l'home comú (en alemany Erhebung des gemeinen Mannes), va ser una revolta popular dels anys 1524 i 1525 al Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Guerra dels camperols
Guerres de religió
Les guerres de religió són conflictes on la religió divideix els bàndols enfrontats.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Guerres de religió
Guerres Napoleòniques
Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Guerres Napoleòniques
Guillem IV de Baviera
Guillem IV de Baviera (en alemany Wilhelm IV, Herzog von Bayern) (13 de novembre de 1493 - 7 de març de 1550) va ser duc de Baviera des 1508 a 1550, i des de 1516 fins al 1545 juntament amb el seu germà menor, Lluís X, duc de Baviera.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Guillem IV de Baviera
Halle (Saxònia-Anhalt)
Halle (també anomenada Halle (Saale) o Halle an der Saale per distingir-la de la ciutat de Halle a Rin del Nord-Westfàlia) és la ciutat més gran de l'estat federat de (Land) Saxònia-Anhalt a Alemanya.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Halle (Saxònia-Anhalt)
Ingolstadt
Imatge d'un carrer d'Ingolstadt. Ingolstadt és una ciutat situada a la regió de Oberbayern, dins de Baviera, a Alemanya.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Ingolstadt
Joan Albert de Mecklenburg
* Joan Albert de Mecklenburg (regent) (Schwerin, 1857 - Wiligrad, 1920), membre de la Casa de Mecklenburg que assumí les regències de Mecklenburg-Schwerin i de Brunsvic.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Joan Albert de Mecklenburg
Joaquim II
Joaquim Hèctor o Joaquim II (Cölln, avui Berlín, 13 de gener de 1505 - Köpenick, 3 de febrer de 1571) fou membre de la Casa de Hohenzollern, fou el príncep-elector del Marcgraviat de Brandenburg entre 1535 i 1571.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Joaquim II
Landgravi
Landgravi —Landgrave, Landgraf — va ser un títol nobiliari usat normalment al Sacre Imperi i després en els territoris derivats d'aquest, comparable al de príncep sobirà, encara que etimològicament significa “comte d'un land”, que té un deure feudal directament amb l'emperador.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Landgravi
Landgraviat de Hessen
El landgraviat de Hessen va ser un estat dins del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Landgraviat de Hessen
Llibertat de culte
Declaració dels Drets de l'Home garanteix la llibertat de culte. La llibertat de culte, llibertat religiosa o llibertat de consciència és un dret fonamental que es refereix a l'opció de cada ser humà d'elegir lliurement la seva religió, de no elegir cap (irreligió), o de no creure o validar l'existència d'un Déu (ateisme i agnosticisme) i poder exercir l'esmentada creença públicament, sense ser víctima d'opressió, discriminació o intent de canviar-la.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Llibertat de culte
Lliga d'Esmalcalda
La Lliga d'Esmalcalda va ser una associació de prínceps protestants del Sacre Imperi Romanogermànic que es va crear en el per a defensar els seus territoris i lluitar contra l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, defensor del catolicisme enfront de la Reforma luterana.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Lliga d'Esmalcalda
Luteranisme
El segell de Luter El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Luteranisme
Magdeburg
Magdeburg és una ciutat alemanya, capital de l'estat de Saxònia-Anhalt.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Magdeburg
Marcgraviat de Brandenburg
Escut d'armes El Marcgraviat de Brandenburg - Markgrafschaft Brandenburg - va ser un dels principals principats del Sacre Imperi Romanogermànic des de 1157 fins a 1806.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Marcgraviat de Brandenburg
Martí Luter
Martí Luter (Eisleben, 10 de novembre de 1483 - Eisleben, 18 de febrer de 1546) va ser un teòleg, frare catòlic de l'Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany; en les seves ensenyances es va inspirar la Reforma protestant.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Martí Luter
Maurici de Saxònia
Maurici, Comte de Saxònia (Graf Hermann Moritz von Sachsen; Maurice de Saxe) (1696 – 1750) va ser un soldat saxó al servei de França que esdevingué Mariscal General de França.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Maurici de Saxònia
Mühlberg (Elbe)
Mühlberg (Elbe) (baix sòrab Miłota) és un municipi alemany que pertany a l'estat de Brandenburg.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Mühlberg (Elbe)
Metz
Metz (pronunciat en francès) és un municipi francès, capital del departament de Mosel·la a la regió del Gran Est, situada a la confluència dels rius Mosel·la i Seille.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Metz
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Monarquia d'Espanya
Nuremberg
Vista de l'ajuntament de Nuremberg Climograma de Nuremberg Nuremberg (en alemany: Nürnberg; en franc: Nämberch) és una ciutat al districte de la Francònia Mitjana, al land de Baviera.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Nuremberg
Octavi I de Parma
Octavi Farnese o Octavi I de Parma (Valentano, Estats Pontificis, 9 d'octubre de 1521 - 18 de setembre de Piacenza, Ducat de Parma, 1586) fou el segon Duc de Parma, càrrec que ocupà entre 1556 i 1586.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Octavi I de Parma
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Oxford University Press
Països Baixos espanyols
Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Països Baixos espanyols
Pau d'Augsburg
La Pau d'Augsburg fou un important tractat de 1555 que posà fi al conflicte entre les faccions protestants i catòliques del Sacre Imperi Romanogermànic, a més de ser essencial per a l'avanç del protestantisme i un dels motius de la futura Guerra dels Trenta Anys.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Pau d'Augsburg
Pau III
Pau III és el nom que va adoptar el cardenal Alessandro Farnese en ser escollit Papa.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Pau III
Philipp Melanchthon
Philipp Melanchthon, (nom hel·lenitzat de Philipp Schwartzerdt) (16 de febrer 1497 — 19 d'abril del 1560) fou un professor i teòleg alemany seguidor, amic i sistematitzador de Luter que va tenir un paper clau a la Reforma Luterana i va esdevenir el líder del luteranisme després de la mort de Luter.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Philipp Melanchthon
Protesta d'Espira
Espira. La Protesta d'Espira és el document que sis prínceps i catorze ciutats lliures alemanyes del Sacre Imperi Romanogermànic van presentar el 19 d'abril de 1529 per protestar contra l'edicte de l'emperador Carles V, que anul·lava la tolerància religiosa que havia estat legalment concedida als principats alemanys, per tal de reprimir el moviment de reforma de l'Església catòlica iniciat per Martí Luter en 1517.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Protesta d'Espira
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Reforma Protestant
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Regne d'Hongria
Regne de Bohèmia
El Regne de Bohèmia, de vegades també anomenat Regne Txec (České království en txec; Königreich Böhmen en alemany; Regnum Bohemiae) fou un estat a la regió de Bohèmia a Europa Occidental, el seu territori està inclòs en l'actual República Txeca.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Regne de Bohèmia
Regne de Borgonya
El Regne de Borgonya o Regne Burgundi fou l'estat format pel poble germànic dels burgundis (després borgonyons) a la conca del Roine que va tenir uns límits variables però sempre a l'est i sud-est de la moderna França, ocupant també Suïssa.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Regne de Borgonya
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Regne de França
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Guerra d'Esmalcalda і Sacre Imperi Romanogermànic
Schmalkalden
Schmalkalden és una ciutat alemanya de la província de Turíngia.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Schmalkalden
Spandau (Berlín)
Spandau és una antiga ciutat i actual barri (Ortsteil) de Berlín.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Spandau (Berlín)
Suàbia
L'extensió del dialecte alamànic ve a ser l'extensió de la Suàbia medieval, si bé la variant anomenada suàbia és només la del nord-est d'aquesta àrea, que correspon aproximadament al que ara es coneix per Suàbia. Suàbia (en alemany: Schwaben o, col·loquialment, Schwabenland) és una regió històrica i lingüística d'Alemanya que era formada per la major part de l'actual estat de Baden-Württemberg (en concret, el Württemberg històric i la província de Hohenzollern o Hohenzollerische Lande) a més de l'actual regió administrativa de Suàbia.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Suàbia
Szczecin
Szczecin (AFI:; en alemany Stettin; en caixubi Sztetëno; en llatí: Stetinum, Scecinum, i Sedinum) és una ciutat i port de Polònia, capital del voivodat de Pomorze Zachodnie, Polònia.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Szczecin
Toul
Toul és un municipi francès, situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió del Gran Est.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Toul
Tractat de Chambord
Enric II de França. Maurici de Saxònia. El Tractat de Chambord va ser un tractat signat entre el monarca francès Enric II i els prínceps alemanys, representats per Maurici de Saxònia, el 15 de gener de 1552.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Tractat de Chambord
Trento
Trento (en italià Trento, en llombard Trent, en alemany Trient, en llatí Tridentum) és una ciutat a la regió italiana de Trentino-Tirol del Sud.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Trento
Verdun (Mosa)
Verdun és un municipi francès, situat al departament del Mosa i a la regió del Gran Est.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Verdun (Mosa)
Voivodat de la Baixa Silèsia
La Baixa Silèsia (en polonès Dolny Śląsk) és un dels 16 voivodats de Polònia, segons la nova divisió administrativa del 1998.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Voivodat de la Baixa Silèsia
Weser
El Weser o en baix alemany Werser és un riu al nord-oest d'Alemanya.
Veure Guerra d'Esmalcalda і Weser
10 de juliol
El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Guerra d'Esmalcalda і 10 de juliol
1521
;Països Catalans.
Veure Guerra d'Esmalcalda і 1521
1547
El 1547 (MDXLVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Guerra d'Esmalcalda і 1547
23 de maig
El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Guerra d'Esmalcalda і 23 de maig
Vegeu també
Guerres del Sacre Imperi Romanogermànic
- Croada prussiana
- Croades Wends
- Gran Guerra Turca
- Guerra Francoholandesa
- Guerra d'Escània
- Guerra d'Esmalcalda
- Guerra d'Itàlia (1494-1498)
- Guerra d'Itàlia de 1535-1538
- Guerra d'Itàlia de 1542-1546
- Guerra de Colònia
- Guerra de Morea
- Guerra de Successió Espanyola
- Guerra de Successió de Polònia
- Guerra de Torstenson
- Guerra de la Lliga de Cognac
- Guerra de la Quàdruple Aliança
- Guerra de successió de Màntua
- Guerra dels Cent Anys
- Guerra dels Nou Anys
- Guerra dels Trenta Anys
- Guerra dels Vuitanta Anys
- Guerra dels camperols
- Guerra franco-espanyola (1635-1659)
- Guerra italiana del 1521-1526
- Guerres de la Revolució Francesa
- Guerres hussites
- Invasions hongareses d'Europa
- Llarga Guerra Turca
- Primera Croada
- Segona Croada
- Segona Guerra del Nord
- Sisena Croada
- Tercera Coalició
- Tercera Croada
També conegut com Guerra de Smalkalda.