Accés més ràpid que el navegador!
124 les relacions: Acaia, Agripina la Major, Agripina la Menor, Angrivaris, Antònia Menor, Antioquia de l'Orontes, Apis (déu), Arat, Armènia, Armini, Artaxes III d'Armènia, Artàban III de Pàrtia, Atenes, August, Aulus Cecina, Aulus Cecina Sever, Àccium, Àcia, Batalla del bosc de Teutoburg, Bonn, Brúcters, Cadàver, Calígula, Canop, Capadòcia, Cats (Germània), Cònsol romà, Cilícia, Claudi, Colònia (Alemanya), Colofó, Commagena, Cursus honorum, Dalmàcia, Drus (família), Drus Cèsar, Drus el Vell, Drusil·la (germana de Calígula), Edil romà, Egipte, Elba (riu), Ems, Frísia, Gai Octavi (avi d'August), Gai Sili (cònsol), Gàl·lia, Gens Aufídia, Gens Clàudia, Gens Júlia, Germània (regió), ..., Gladiador, IJssel, Il·líria, Illa de Rodes, Jacques Pradon, Júlia (mare de Marc Antoni), Júlia Drusil·la, Júlia Livil·la, Júlia Menor, Júpiter (mitologia), Lívia Drusil·la, Legió V Alaudae, Legió XIII Gèmina, Legió XX Valèria Victrix, Legió XXI Rapax, Lippe, Livi Drus Claudià, Marc Aci Balb, Marc Antoni, Marc Antoni Crètic, Marc Antoni l'Orador, Marc Aufidi Lurcó, Marsignes, Mart (mitologia), Munàcia Plancina, Neró Cèsar, Nil, Octàvia Menor, Pannònia, Piràmides d'Egipte, Pretor, Procònsol, Publi Vitel·li, Qüestor, Queruscs, Quint Serveu, Rin, Síria, Segestes, Senat Romà, Solos (Cilícia), Suetoni, Tàcit, Tebes (Egipte), Thusnelda, Tiberi, Tiberi Claudi Neró (pare de Tiberi), Triomf, Troia, Tubants, Ubis, Universitat d'Oxford, Usípetes, Verí, Vonones I de Pàrtia, Weser, Xanten, Zuiderzee, 10, 10 d'octubre, 11, 12, 13, 14, 15, 17, 18, 19, 24 de maig, 26 de maig, 34, 4, 7, 9 d'octubre. Ampliar l'índex (74 més) »
Acaia
(http://sharemap.org/public/Ancient_peloponnese versió interactiva) Acaia (Ἀχαΐα, Akhaía) fou un territori de l'antiga Grècia poblat pels aqueus i que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Acaia.
Nou!!: Germànic Cèsar і Acaia · Veure més »
Agripina la Major
Agripina la Major, dita també Vipsània Agripina (Vipsania Agrippina o Agrippina Major; Atenes, 23 d'octubre de 14 aC - 18 d'octubre de 33 dC) va ser la filla més jove de Marc Vipsani Agripa i de Júlia (filla d'August).
Nou!!: Germànic Cèsar і Agripina la Major · Veure més »
Agripina la Menor
Agripina la Menor (Agrippina; Colònia, 6 de novembre de 15 dC - Misenum, 17 de març de 59 dC), va ser la filla d'Agripina la Major i de Germànic.
Nou!!: Germànic Cèsar і Agripina la Menor · Veure més »
Angrivaris
Els angrivaris (en llatí Angrivarii; en grec antic Ἀγγριουάριοι) eren una tribu germànica que vivia a la regió entre el Weser i l'Elba i tenien al sud als queruscs i al nord-est als longobards, segons diuen Tàcit i Claudi Ptolemeu.
Nou!!: Germànic Cèsar і Angrivaris · Veure més »
Antònia Menor
Antònia Menor o Antònia la jove era la filla petita de Marc Antoni i Octàvia.
Nou!!: Germànic Cèsar і Antònia Menor · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Germànic Cèsar і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Apis (déu)
Apis va ser un déu solar, de la fertilitat, i posteriorment funerari del panteó egipci.
Nou!!: Germànic Cèsar і Apis (déu) · Veure més »
Arat
''Phaenomena'' Arat (Ἄρατος, Aratus) (Solos (Cilícia), darrers anys del - Macedònia segon terç del), fou un poeta i erudit grec de l'època hel·lenística, autor del poema didàctic conegut ja en l'antiguitat com a Fenòmens.
Nou!!: Germànic Cèsar і Arat · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Germànic Cèsar і Armènia · Veure més »
Armini
Estàtua d'Armini Armini (Arminius o, de vegades, Armenius; 18 aC- 19 dC), conegut en la tradició germànica com a Hermann el Querusc, fou un cabdill germànic fill de Segimer, cabdill de la tribu dels queruscs que vivien al nord de les muntanyes de l'Hartz.
Nou!!: Germànic Cèsar і Armini · Veure més »
Artaxes III d'Armènia
Artaxes III (en grec antic Άρταξίας) també conegut amb el nom de Zenó del Pont (en grec antic Ζήνων), va ser príncep del Pont i més tard rei d'Armènia de l'any 18 al 34, client dels romans.
Nou!!: Germànic Cèsar і Artaxes III d'Armènia · Veure més »
Artàban III de Pàrtia
Monedes amb la imatge d''''Artaban III'' Artàban III (en part 𐭍𐭐𐭕𐭓 'Ardawān') va ser rei de Pàrtia de l'any 10 al 42 aproximadament.
Nou!!: Germànic Cèsar і Artàban III de Pàrtia · Veure més »
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Nou!!: Germànic Cèsar і Atenes · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Germànic Cèsar і August · Veure més »
Aulus Cecina
Aulus Cecina (Aulus Caecina) va ser un autor i traductor de diversos llibres sobre endevinació etrusca, probablement el mateix que va defensar Ciceró el 68 aC (o potser un fill seu).
Nou!!: Germànic Cèsar і Aulus Cecina · Veure més »
Aulus Cecina Sever
Aulus Cecina Sever (Aulus Caecina Severus) va ser un militar romà que va destacar en temps d'August i Tiberi.
Nou!!: Germànic Cèsar і Aulus Cecina Sever · Veure més »
Àccium
Àccium o Acci (en grec antic Ἄκτιον, Àction; en llatí Actĭum) era un promontori d'Acarnània a l'entrada del golf d'Arta, enfront del qual es van lliurar dues batalles.
Nou!!: Germànic Cèsar і Àccium · Veure més »
Àcia
Àcia Balba o Àcia o Àtia (en llatí Atia Balba Caesonia, morta el 43 aC) va ser una dama romana de finals del període republicà.
Nou!!: Germànic Cèsar і Àcia · Veure més »
Batalla del bosc de Teutoburg
La batalla del bosc de Teutoburg és una batalla que tingué lloc a la província romana de la Germània Magna (Germania Magna, actual oest d'Alemanya) entre un exèrcit romà i una confederació de pobles germànics.
Nou!!: Germànic Cèsar і Batalla del bosc de Teutoburg · Veure més »
Bonn
Bonn és una ciutat alemanya a la riba esquerra del Rin.
Nou!!: Germànic Cèsar і Bonn · Veure més »
Brúcters
Els brúcters (en llatí Bructeri, en grec antic Βρούκτεροι; Brúkteroi) eren una tribu germànica de la regió del riu Amasia (Ems), esmentada per Estrabó entre les que Drus el Vell va sotmetre.
Nou!!: Germànic Cèsar і Brúcters · Veure més »
Cadàver
Gravat mostrant les restes de cadàvers momificats, a la vall de Saqqara, Egipte. Cadàver a la cambra frigorífica del Departament de Medicina Forense de http://www.charite.de/en/ La Charité-Universitätsmedizin de Berlín Etiquetes emprades en un dipòsit de cadàvers Un cadàver és un cos mort, especialment d'un humà.
Nou!!: Germànic Cèsar і Cadàver · Veure més »
Calígula
Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.
Nou!!: Germànic Cèsar і Calígula · Veure més »
Canop
Canop (en Canopus o Canobus, en Κάνωπος) era una antiga ciutat de la costa occidental del delta del Nil, vora la branca Canòpica (Κανωβικὴ διῶρυξ 'kanobike diorix', segons Estrabó), a l'antic Egipte.
Nou!!: Germànic Cèsar і Canop · Veure més »
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Nou!!: Germànic Cèsar і Capadòcia · Veure més »
Cats (Germània)
Els cats o cates (en llatí Chatti o també Catti, en grec antic Χάττοι) eren una de les grans tribus de Germània, que van substituir en l'hegemonia del territori als queruscs, quan aquests van decaure en la seva influència.
Nou!!: Germànic Cèsar і Cats (Germània) · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: Germànic Cèsar і Cònsol romà · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Germànic Cèsar і Cilícia · Veure més »
Claudi
nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.
Nou!!: Germànic Cèsar і Claudi · Veure més »
Colònia (Alemanya)
Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.
Nou!!: Germànic Cèsar і Colònia (Alemanya) · Veure més »
Colofó
El primer colofó en un llibre imprès. Psalmorum Codex de Fust i Schöffer (1457) El colofó és la inscripció o anotació posada al final d'un llibre per indicar el nom de l'impressor, el lloc i la data de la impressió, la marca d'impressor i altres circumstàncies referents al llibre.
Nou!!: Germànic Cèsar і Colofó · Veure més »
Commagena
La Commagena (en llatí Commagene, en grec antic Κομμαγηνή) va ser una regió situada al sud-oest d'Armènia i al nord de Síria, a la zona al sud de la ciutat turca de Melitene fins al riu Eufrates.
Nou!!: Germànic Cèsar і Commagena · Veure més »
Cursus honorum
Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.
Nou!!: Germànic Cèsar і Cursus honorum · Veure més »
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Nou!!: Germànic Cèsar і Dalmàcia · Veure més »
Drus (família)
Drus (Drusus) era el nom d'una família romana distingida que pertanya a la gens Lívia.
Nou!!: Germànic Cèsar і Drus (família) · Veure més »
Drus Cèsar
Drus Cèsar (7-33) era fill de Germànic i Agripina Major.
Nou!!: Germànic Cèsar і Drus Cèsar · Veure més »
Drus el Vell
Neró Claudi Drus, (Nero Claudius Drusus) conegut normalment com a Drus el Vell o Drus el Major (Drusus Major) va ser el germà petit de l'emperador Tiberi, fill de Lívia Drusil·la i de Tiberi Claudi Neró.
Nou!!: Germànic Cèsar і Drus el Vell · Veure més »
Drusil·la (germana de Calígula)
Drusil·la (Julia Drusilla) va ser filla de Germànic i Agripina Major i criada a la casa de la seva àvia Antònia Menor.
Nou!!: Germànic Cèsar і Drusil·la (germana de Calígula) · Veure més »
Edil romà
Ledil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana.
Nou!!: Germànic Cèsar і Edil romà · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Germànic Cèsar і Egipte · Veure més »
Elba (riu)
Infografia dels afluents de l'Elba. L'Elba (en txec, Labe; en sòrab, Łobjo; en polonès, Łaba; en baix alemany, Elv; en alemany, Elbe; en hongarès, Elba) és un riu de l'Europa central que té el seu origen a Bohèmia (República Txeca), a la cara sud dels Sudets.
Nou!!: Germànic Cèsar і Elba (riu) · Veure més »
Ems
L'Ems (en alemany: Ems, en baix alemany: Eems o Iems, en neerlandès: Eems i en llatí: Amisia) és un riu a l'extrem nord-occidental d'Alemanya.
Nou!!: Germànic Cèsar і Ems · Veure més »
Frísia
Vista de satèl·lit de la badia de Helgoland (la costa de Frísia) Frísia (en frisó occidental: Fryslân, en frisó septentrional: Fraschlönj, en frisó oriental: Fräislound, en baix saxó: Freesland, en alemany i neerlandès: Friesland, en danès: Frisland) és una regió històrica costanera situada a l'angle sud-oriental de la mar del Nord, a l'anomenada ''badia d'Helgoland''.
Nou!!: Germànic Cèsar і Frísia · Veure més »
Gai Octavi (avi d'August)
Gai Octavi (en llatí Caius Octavius) va ser un cavaller romà del.
Nou!!: Germànic Cèsar і Gai Octavi (avi d'August) · Veure més »
Gai Sili (cònsol)
Gai Sili (en llatí Caius Silius P. F. P. N.) va ser un magistrat romà que va viure als segles I aC i I. Formava part de la gens Sília, una gens romana d'origen plebeu.
Nou!!: Germànic Cèsar і Gai Sili (cònsol) · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Germànic Cèsar і Gàl·lia · Veure més »
Gens Aufídia
Denari del 140 aC. La gens Aufídia (en llatí Aufidia gens) va ser una gens d'origen plebeu de Roma que no és coneguda fins avançada la República.
Nou!!: Germànic Cèsar і Gens Aufídia · Veure més »
Gens Clàudia
La Gens Clàudia va ser una família patrícia i plebea romana.
Nou!!: Germànic Cèsar і Gens Clàudia · Veure més »
Gens Júlia
La gens Júlia (Julia gens) va ser una gens romana d'origen patrici més antigues de Roma, els membres de la qual van arribar a les més altes dignitats de l'estat durant la república.
Nou!!: Germànic Cèsar і Gens Júlia · Veure més »
Germània (regió)
II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.
Nou!!: Germànic Cèsar і Germània (regió) · Veure més »
Gladiador
''Pollice Verso'' de Jean-Léon Gérôme (1872). L'escena que descriu el quadre ha donat peu, erròniament, a creure que quan el públic girava el dit polze cap a baix indicava que el vençut havia d'anar a l'inframón o regne dels morts. En realitat, el gest que condemnava a la mort el vençut, es feia amb el polze cap amunt apuntant a la gola. Un gladiador (en llatí: gladiator) era el terme emprat per referir-se als lluitadors dels jocs públics de l'antiga Roma.
Nou!!: Germànic Cèsar і Gladiador · Veure més »
IJssel
El riu IJssel (també anomenat Geldersche IJssel) és un distributari del Rin als Països Baixos que comença a Westervoort a l'est d'Arnhem i que desemboca al Ketelmeer i després a l'IJsselmeer.
Nou!!: Germànic Cèsar і IJssel · Veure més »
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Nou!!: Germànic Cèsar і Il·líria · Veure més »
Illa de Rodes
Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.
Nou!!: Germànic Cèsar і Illa de Rodes · Veure més »
Jacques Pradon
Jacques Pradon també conegut com a Nicolas Pradon (Rouen, Alta Normandia, 1632 - París, 14 de gener de 1698) fou un poeta i escriptor francès.
Nou!!: Germànic Cèsar і Jacques Pradon · Veure més »
Júlia (mare de Marc Antoni)
Júlia (en llatí Julia) va ser una dama romana.
Nou!!: Germànic Cèsar і Júlia (mare de Marc Antoni) · Veure més »
Júlia Drusil·la
Júlia Drusil·la (en llatí Julia Drusilla) va ser la filla de l'emperador Calígula amb la seva dona Cesònia.
Nou!!: Germànic Cèsar і Júlia Drusil·la · Veure més »
Júlia Livil·la
Júlia Livil·la o Júlia Lívia (en llatí Julia Livia o Julia Livilla) va ser filla de Germànic Cèsar i Agripina Major, nascuda l'any 18.
Nou!!: Germànic Cèsar і Júlia Livil·la · Veure més »
Júlia Menor
Júlia Menor (en llatí Julia Minor) va ser una dama romana.
Nou!!: Germànic Cèsar і Júlia Menor · Veure més »
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Nou!!: Germànic Cèsar і Júpiter (mitologia) · Veure més »
Lívia Drusil·la
Estàtua de Lívia Lívia Drusil·la (en llatí Livia Drusilla; Roma, 30 de gener 58 aC - Roma, 29 dC), va ser una emperadriu romana.
Nou!!: Germànic Cèsar і Lívia Drusil·la · Veure més »
Legió V Alaudae
La Legió V Alaudae va ser una legió romana creada per Juli Cèsar l'any 52 aC a la Gàl·lia Transalpina.
Nou!!: Germànic Cèsar і Legió V Alaudae · Veure més »
Legió XIII Gèmina
La Legió tertia decima Gemina (legió tretzena bessona) va ser una de les legions romanes històricament més notables.
Nou!!: Germànic Cèsar і Legió XIII Gèmina · Veure més »
Legió XX Valèria Victrix
La Legió XX va construir ''Deva Victrix'' (avui Chester) La Legió vigèsima Valèria Victrix fou una legió romana, probablement reclutada per August després del 31 aC.
Nou!!: Germànic Cèsar і Legió XX Valèria Victrix · Veure més »
Legió XXI Rapax
La Legió XXI Rapax (vint-i-unena legió 'depredadora') va ser una legió romana creada per August l'any 31 aC, segurament integrant soldats d'altres legions més antigues i incorporant-hi nous soldats itàlics.
Nou!!: Germànic Cèsar і Legió XXI Rapax · Veure més »
Lippe
El Lippe és un riu de Renània del Nord-Westfàlia, a Alemanya.
Nou!!: Germànic Cèsar і Lippe · Veure més »
Livi Drus Claudià
Marc Livi Drus Claudià (en llatí Livius Drusus Claudianus) va ser el pare de l'emperadriu Lívia Drusil·la, la mare de l'emperador Tiberi.
Nou!!: Germànic Cèsar і Livi Drus Claudià · Veure més »
Marc Aci Balb
Marc Aci Balb (Marcus Atius Balbus, 105 - 51 aC) va ser un polític romà de finals del període republicà, membre d'una família plebea.
Nou!!: Germànic Cèsar і Marc Aci Balb · Veure més »
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Nou!!: Germànic Cèsar і Marc Antoni · Veure més »
Marc Antoni Crètic
Marc Antoni Crètic (en Marcus Antonius M. F. C. N. Creticus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Germànic Cèsar і Marc Antoni Crètic · Veure més »
Marc Antoni l'Orador
Marc Antoni l'Orador (en llatí Marcus Antonius Orator) (circa 143 - 87 aC) va ser un magistrat romà de l'etapa republicana.
Nou!!: Germànic Cèsar і Marc Antoni l'Orador · Veure més »
Marc Aufidi Lurcó
Marc Aufidi Lurcó (en llatí Marcus Aufidius o Alfidius Lurco) o també conegut com a Aufidi Lurcó, va ser un magistrat romà que va viure al.
Nou!!: Germànic Cèsar і Marc Aufidi Lurcó · Veure més »
Marsignes
Els marsignes (en llatí Marsigni) eren una tribu germànica que només menciona Tàcit a Germània, i diu que vivia al nord de Bohèmia a l'Alt Elba.
Nou!!: Germànic Cèsar і Marsignes · Veure més »
Mart (mitologia)
Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.
Nou!!: Germànic Cèsar і Mart (mitologia) · Veure més »
Munàcia Plancina
Munàcia Plancina (en llatí Munatia Plancina) va ser l'esposa de Gneu Calpurni Pisó.
Nou!!: Germànic Cèsar і Munàcia Plancina · Veure més »
Neró Cèsar
Neró Cèsar (en llatí Nero Caesar Germanicus) va ser el fill gran de Germànic Cèsar i Agripina Major.
Nou!!: Germànic Cèsar і Neró Cèsar · Veure més »
Nil
Mapa de la conca del Nil El riu Nil (del grec antic, literalment ‘vall de riu’) és el riu més gran d'Àfrica.
Nou!!: Germànic Cèsar і Nil · Veure més »
Octàvia Menor
Octàvia, esposa de Gai Claudi Marcel Major i Marc Antoni Octàvia (Octavia) va ser la filla petita de Gai Octavi i de la seva segona dona Àcia.
Nou!!: Germànic Cèsar і Octàvia Menor · Veure més »
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Nou!!: Germànic Cèsar і Pannònia · Veure més »
Piràmides d'Egipte
Les piràmides d'Egipte són grans monuments funeraris construïts en els temps de l'antic Egipte.
Nou!!: Germànic Cèsar і Piràmides d'Egipte · Veure més »
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Nou!!: Germànic Cèsar і Pretor · Veure més »
Procònsol
Procònsol (en llatí proconsul) era un magistrat romà que actuava al lloc del cònsol, sense exercir l'ofici mateix de cònsol.
Nou!!: Germànic Cèsar і Procònsol · Veure més »
Publi Vitel·li
Publi Vitel·li (en llatí Publius Vitellius) va ser un militar romà del.
Nou!!: Germànic Cèsar і Publi Vitel·li · Veure més »
Qüestor
El qüestor (en llatí quaestor) era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la República.
Nou!!: Germànic Cèsar і Qüestor · Veure més »
Queruscs
Els queruscs (cherusci en llatí, Χέρουσκοι en grec antic) eren un poble germànic, veïns dels quades, que habitaven el territori entre el Weser (Visurgis) i l'Elba (Albis).
Nou!!: Germànic Cèsar і Queruscs · Veure més »
Quint Serveu
Quint Serveu (en llatí Quintus Servaeus) era un magistrat romà dels segles I aC i I. Va ser nomenat pretor, probablement l'any 17, i governador romà de la Commagena, durant el regnat de Tiberi, l'any 18.
Nou!!: Germànic Cèsar і Quint Serveu · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Germànic Cèsar і Rin · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Germànic Cèsar і Síria · Veure més »
Segestes
Segestes (en llatí Segestes) va ser un cap dels queruscs, un poble germànic, sogre i enemic d'Armini.
Nou!!: Germànic Cèsar і Segestes · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Germànic Cèsar і Senat Romà · Veure més »
Solos (Cilícia)
Solos (Soli) fou una important ciutat de la costa de Cilícia situada entre les desembocadures dels rius Lamos i Píramos, de cadascun dels quals, segons Estrabó, es trobava a uns 90 km de distància, i a la riba del rierol Líparis.
Nou!!: Germànic Cèsar і Solos (Cilícia) · Veure més »
Suetoni
Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.
Nou!!: Germànic Cèsar і Suetoni · Veure més »
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Nou!!: Germànic Cèsar і Tàcit · Veure més »
Tebes (Egipte)
Tebes és el nom grec (Θήβαι, Thébai) d'una ciutat de l'antic Egipte, pertanyent al quart nomós de l'Alt Egipte (Wast).
Nou!!: Germànic Cèsar і Tebes (Egipte) · Veure més »
Thusnelda
Loggia dei Lanzi, Florència. fou una noble germànica que va ser capturada pel general romà Germanicus durant la seva invasió de Germania.
Nou!!: Germànic Cèsar і Thusnelda · Veure més »
Tiberi
Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.
Nou!!: Germànic Cèsar і Tiberi · Veure més »
Tiberi Claudi Neró (pare de Tiberi)
Tiberi Claudi Neró (en llatí Tiberius Claudius Nero) va ser un magistrat romà del segle I aC.
Nou!!: Germànic Cèsar і Tiberi Claudi Neró (pare de Tiberi) · Veure més »
Triomf
Alma Tadema, 1885). Moneda encunyada per celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis Triomf (Triumphus) era el màxim honor que es podia donar a una persona en l'antiga Roma, gairebé sempre era dedicat a un general després d'una victòria i s'acompanyava amb una celebració desfilant pels carrers principals de la ciutat.
Nou!!: Germànic Cèsar і Triomf · Veure més »
Troia
Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.
Nou!!: Germànic Cèsar і Troia · Veure més »
Tubants
Els tubants (llatí: Tubantes) foren una tribu germànica, aliada als queruscs, que vivia entre el Rin i l'IJssel, i més tard (al començament de l'Imperi) al sud del riu Lippe, en un districte prèviament ocupat pels sigambris.
Nou!!: Germànic Cèsar і Tubants · Veure més »
Ubis
Els ubis (en llatí Ubii, en grec antic Οὔβιοι) eren un poble germànic que en temps de Juli Cèsar vivien a la riba oriental del Rin, a l'altre costat dels trèvers.
Nou!!: Germànic Cèsar і Ubis · Veure més »
Universitat d'Oxford
La Universitat d'Oxford (en anglès: University of Oxford, legalment: The Chancellor, Masters and Scholars of the University of Oxford) és la universitat més antiga del món anglosaxó.
Nou!!: Germànic Cèsar і Universitat d'Oxford · Veure més »
Usípetes
Els usípetes ((Ūsīpĕtes), usipes o usips (en Ūsīpi), eren una tribu germànica emparentada amb els tèncters, amb els quals van viure un temps, fins que van travessar junts el Rin, on Juli Cèsar els va atacar a traïció i els va derrotar. Després del desastre, els usípetes supervivents es van retirar a l'altre costat del riu, i els sigambris els van acollir i els van cedir un districte al nord del riu Lúpia, on abans havien viscut els camavis i tubants, i on vivien encara en temps de Tàcit a la segona meitat del. Abans s'havien enfrontat a Germànic Cèsar quan tornava del país dels marsignes. Estrabó els anomena usips, i Claudi Ptolemeu uisps o visps, que alguns creuen que era el mateix poble que els vispi, i si els relats de Ptolemeu fossin certs, semblaria que els usípetes van emigrar cap al sud, a la zona de l'alt Rin. L'any 70 van participar al setge de Magúncia, diu Tàcit, i l'any 83 un contingent d'aquest poble prestava servei en l'exèrcit romà a Britània. A partir del ja no tornen a ser esmentats.
Nou!!: Germànic Cèsar і Usípetes · Veure més »
Verí
''Amanita phalloides'', un dels bolets més tòxics. Símbol estandarditzat per a les substàncies tòxiques a la UE esmentat a la Directiva 67/548/EEC. Un verí, tòxic, substància tòxica o metzina és un producte químic, o una mescla de substàncies, ja sigui sòlid, líquid o gasós, capaç de produir una intoxicació que altera les funcions normals de l'organisme quan entra en contacte amb ell, i que pot arribar a provocar lesions o fins i tot la mort.
Nou!!: Germànic Cèsar і Verí · Veure més »
Vonones I de Pàrtia
Vonones I fou rei de Pàrtia de l'any 7 (de fet el 8) fins al 10, i rei d'Armènia del 13 al 16 (nominalment fins al 18).
Nou!!: Germànic Cèsar і Vonones I de Pàrtia · Veure més »
Weser
El Weser o en baix alemany Werser és un riu al nord-oest d'Alemanya.
Nou!!: Germànic Cèsar і Weser · Veure més »
Xanten
Xanten és una ciutat del nord-oest de Renània del Nord-Westfàlia a Alemanya.
Nou!!: Germànic Cèsar і Xanten · Veure més »
Zuiderzee
Mapa històric dels Països Baixos (1658) amb ''De Zuyder Zee'' La regió dels Països Baixos cap a l'any 800 Geografia aproximada d' Holanda Septentrional al segle I (esquerra) i al segle X (dreta) Foto Landsat que mostra la zona de l'antic Zuider Zee Mapa de l'actual llac IJsselmeer (part de l'antic Zuiderzee) El Zuiderzee (Zuiderzee, «mar del sud») era una antiga entrada o badia poc profunda del mar del Nord que s'internava a la zona nord-oest dels Països Baixos, i que s'estenia uns 100 km terra endins i tenia una amplada només gran de 50 km, la seva fondària era d'uns 4 a 5 m i tenia una costa de 300 km.
Nou!!: Germànic Cèsar і Zuiderzee · Veure més »
10
Sense descripció.
Nou!!: Germànic Cèsar і 10 · Veure més »
10 d'octubre
El 10 d'octubre és el dos-cents vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Germànic Cèsar і 10 d'octubre · Veure més »
11
L11 (XI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Germànic Cèsar і 11 · Veure més »
12
Sense descripció.
Nou!!: Germànic Cèsar і 12 · Veure més »
13
Sense descripció.
Nou!!: Germànic Cèsar і 13 · Veure més »
14
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), '''14''' DC (groc), and 117 D (verd).
Nou!!: Germànic Cèsar і 14 · Veure més »
15
Sense descripció.
Nou!!: Germànic Cèsar і 15 · Veure més »
17
Sense descripció.
Nou!!: Germànic Cèsar і 17 · Veure més »
18
Sense descripció.
Nou!!: Germànic Cèsar і 18 · Veure més »
19
Sense descripció.
Nou!!: Germànic Cèsar і 19 · Veure més »
24 de maig
El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Germànic Cèsar і 24 de maig · Veure més »
26 de maig
El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Germànic Cèsar і 26 de maig · Veure més »
34
Sense descripció.
Nou!!: Germànic Cèsar і 34 · Veure més »
4
Sense descripció.
Nou!!: Germànic Cèsar і 4 · Veure més »
7
Sense descripció.
Nou!!: Germànic Cèsar і 7 · Veure més »
9 d'octubre
El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Germànic Cèsar і 9 d'octubre · Veure més »
