Similituds entre Gal·liè і Valerià
Gal·liè і Valerià tenen 16 coses en comú (en Uniopèdia): Alamans, Batalla d'Edessa, Cavalleria, Danubi, Francs, Gens Licínia, Hispània, Joan Zonaràs, Marc Emilià, Mariniana, Mèsia, Pannònia, Sapor I, Sext Aureli Víctor, Tessalònica, Valerià el Jove.
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Alamans і Gal·liè · Alamans і Valerià ·
Batalla d'Edessa
La batalla d'Edessa es va lluitar entre els exèrcits de l'Imperi Romà i l'exèrcit de l'Imperi Sassànida el 259.
Batalla d'Edessa і Gal·liè · Batalla d'Edessa і Valerià ·
Cavalleria
La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.
Cavalleria і Gal·liè · Cavalleria і Valerià ·
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Danubi і Gal·liè · Danubi і Valerià ·
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Francs і Gal·liè · Francs і Valerià ·
Gens Licínia
La gens Licínia - Licinia gens - era una gens romana d'ascendència plebea, una de les que més va influir perquè els plebeus poguessin participar en el consolat.
Gal·liè і Gens Licínia · Gens Licínia і Valerià ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Gal·liè і Hispània · Hispània і Valerià ·
Joan Zonaràs
Joan Zonaràs o Zonares (c. 1074 - d. de 1159) fou un teòleg i historiador romà d'Orient del, sota els emperadors Aleix I Comnè i Calojoannes (Joan II Comnè).
Gal·liè і Joan Zonaràs · Joan Zonaràs і Valerià ·
Marc Emilià
Marc Emilià o Marc Emili Emilià (en llatí), conegut simplement com a Emilià, va ser un general romà, aclamat emperador per les tropes de Mèsia, per haver vençut als gots.
Gal·liè і Marc Emilià · Marc Emilià і Valerià ·
Mariniana
Mariniana fou una dama romana d'alt rang que apareix en diverses monedes com a Divae Marinianae, amb data de l'any 254.
Gal·liè і Mariniana · Mariniana і Valerià ·
Mèsia
Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.
Gal·liè і Mèsia · Mèsia і Valerià ·
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Gal·liè і Pannònia · Pannònia і Valerià ·
Sapor I
Sapor I o Xapur I (215-272) va ser el segon Rei de reis (240-270) de la dinastia sassànida.
Gal·liè і Sapor I · Sapor I і Valerià ·
Sext Aureli Víctor
Sext Aureli Víctor (en llatí Sextus Aurelius Victor) (vers 320-390) va ser un historiador romà del, que va viure sota Constanci Clor i successors.
Gal·liè і Sext Aureli Víctor · Sext Aureli Víctor і Valerià ·
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Gal·liè і Tessalònica · Tessalònica і Valerià ·
Valerià el Jove
Valerià el Jove (en llatí Publius Licinius Valerianus o Licinius Valerianus Minor) va ser fill de l'emperador Valerià I, i germanastre de Gal·liè.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Gal·liè і Valerià
- Què tenen en comú Gal·liè і Valerià
- Semblances entre Gal·liè і Valerià
Comparació entre Gal·liè і Valerià
Gal·liè té 89 relacions, mentre que Valerià té 72. Com que tenen en comú 16, l'índex de Jaccard és 9.94% = 16 / (89 + 72).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Gal·liè і Valerià. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: