Accés més ràpid que el navegador!
87 les relacions: Ab Urbe Condita, Acca Laurèntia, Amulius, Anc Marci, Antiga Roma, Argilet, Arqueologia, Campània, Capitoli, Cardo, Carro de guerra, Cartago, Cató el Censor, Celi, Ceràmica grega, Ciceró, Colònia romana, Decumanus, Dionisi d'Halicarnàs, Doli, Edat del bronze, Edat del ferro, Emparedament, Enees, Eneida, Epònim, Esquilí, Estil geomètric, Etrúria, Etruscs, Faustulus, Fíbula, Fíbula de Praeneste, Fòrum Romà, Festes romanes, Forum Boarium, Gens Clàudia, Georges Dumézil, Guerra de Troia, Hel·lànic de Mitilene, Història de Roma, Homer, Horaci, Incineració, Itàlics, Janus (mitologia), Laci, Latinus, Lesbos, Llatí, ..., Llatins, Llop, Marc Terenci Varró, Mart (mitologia), Mundus, Necròpolis, Numa Pompili, Numítor, Palatí, Pierre Grimal, Pomerium, Proca, Protoindoeuropeus, Quint Fabi Píctor (historiador), Quirinal, Rapte de les sabines, Ròmul i Rem, Rea Sílvia, Roma, Roma quadrata, Sabins, Segle IX aC, Segle VII aC, Septimontium, Servi Tul·li, Tíber, Theodor Mommsen, Timeu de Tauromènion, Titus Livi, Titus Taci, Tul·lus Hostili, Vestal, Via Sacra, Virgili, 1738, 1948, 21 d'abril. Ampliar l'índex (37 més) »
Ab Urbe Condita
lloba nacional nodreix Ròmul i Rem, fundadors de Roma, en el moment en què els pastors estan a punt de trobar-los. Se'n pot veure una de les cabres mentre que les imatges de petits animals denoten el caràcter silvestre del paratge. L'àguila hi és representada Ab Urbe Condita Libri —sovint abreujat Ab Urbe Condita— és una monumental història de l'antiga Roma escrita en llatí per Titus Livi (59 aC - 17) la redacció de la qual deuria començar entre els anys 27 i 25 aC.
Nou!!: Fundació de Roma і Ab Urbe Condita · Veure més »
Acca Laurèntia
Acca Larentina amb Ròmul i Rem, escultura de la ''Fonte Gaia'', (Siena). Acca Laurèntia o Acca Larentina fou una dona romana llegendària que va esdevenir deessa.
Nou!!: Fundació de Roma і Acca Laurèntia · Veure més »
Amulius
Amulius (en llatí Amulius) va ser un pintor romà del que es va dedicar principalment a decorar l'anomenada Casa Daurada de Neró.
Nou!!: Fundació de Roma і Amulius · Veure més »
Anc Marci
Anc Marci (Ancus Martius) fou el quart rei de Roma al.
Nou!!: Fundació de Roma і Anc Marci · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Fundació de Roma і Antiga Roma · Veure més »
Argilet
L'Argilet (en llatí Argiletum) era un carrer de l'antiga Roma que unia el Fòrum Romà amb el barri de Subura, on hi havia les àrees residencials.
Nou!!: Fundació de Roma і Argilet · Veure més »
Arqueologia
d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').
Nou!!: Fundació de Roma і Arqueologia · Veure més »
Campània
La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.
Nou!!: Fundació de Roma і Campània · Veure més »
Capitoli
La plaça del Capitoli, amb l'Ajuntament i l'estàtua de Marc Aureli El Capitoli (en Campidoglio), situat entre el Fòrum i el Camp de Mart, és un dels set turons de Roma.
Nou!!: Fundació de Roma і Capitoli · Veure més »
Cardo
El cardo (nom llatí) era el carrer que anava en sentit nord-sud a les ciutats romanes basades en un esquema urbanístic ortogonal, és a dir dividides en blocs o illes quadrangulars uniformes, en particular pel que fa a les fundacions colonials.
Nou!!: Fundació de Roma і Cardo · Veure més »
Carro de guerra
El carro de guerra és un tipus de carro usat en activitats relacionades amb la guerra.
Nou!!: Fundació de Roma і Carro de guerra · Veure més »
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Nou!!: Fundació de Roma і Cartago · Veure més »
Cató el Censor
Marc Porci Cató (Marcus Porcius M. f. M. n. Cato; Túsculum, -) va ser un polític, militar i escriptor romà de família plebea.
Nou!!: Fundació de Roma і Cató el Censor · Veure més »
Celi
La Villa Celimontana, segons un gravat de Giuseppe Vasi de 1761 El Celi (en Celio; en Mons Cælius) és un dels set turons de la ciutat de Roma.
Nou!!: Fundació de Roma і Celi · Veure més »
Ceràmica grega
Signatura del famós pintor Sòfilos: ''Sófilos m'egrafsen'' (Sòfilos em va pintar) La '''ceràmica''' grega reuneix el conjunt de recipients i pintura de gots grecs. Nascuda al Pròxim Orient, assolí en l'antiga Grècia un alt nivell de qualitat artística, i deixà una important informació sobre la vida i la cultura dels antics grecs.
Nou!!: Fundació de Roma і Ceràmica grega · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Fundació de Roma і Ciceró · Veure més »
Colònia romana
Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.
Nou!!: Fundació de Roma і Colònia romana · Veure més »
Decumanus
Vista del '''''decumanus maximus''''' de Palmira, a Síria El decumanus (nom llatí) era, en la planificació urbanística romana, un carrer orientat en direcció est-oest en un campament militar (oppidum) o en una colònia.
Nou!!: Fundació de Roma і Decumanus · Veure més »
Dionisi d'Halicarnàs
Dionisi d'Halicarnàs (en Dionysius) va ser un historiador de l'antiga Grècia natural d'Halicarnàs, a l'Àsia Menor, grec, fill d'Alexandre d'Halicarnàs, que va néixer entre el 78 aC i el 54 aC i va morir poc després del 7 aC, any en què va completar i publicar el seu gran llibre sobre la història de Roma, que ha arribat fins als nostres dies.
Nou!!: Fundació de Roma і Dionisi d'Halicarnàs · Veure més »
Doli
Ostia Antica. El doli, també conegut amb la seva denominació llatina dolium (plural dolia), és un atuell de terrissa de l'antiga Roma, similar a una tenalla, usat per a emmagatzemar aliments al llarg del Mediterrani. Es considera que la seva producció i ús va influir en el disseny del vaixell que el transportava.
Nou!!: Fundació de Roma і Doli · Veure més »
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Nou!!: Fundació de Roma і Edat del bronze · Veure més »
Edat del ferro
L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.
Nou!!: Fundació de Roma і Edat del ferro · Veure més »
Emparedament
Emparedament d'una monja de clausura segons un gravat de 1868 de Vinzenz Katzler Lemparedament és una forma d'empresonar una persona, normalment de manera perpètua, que consisteix a tancar el condemnat en un espai completament tancat, sense cap sortida.
Nou!!: Fundació de Roma і Emparedament · Veure més »
Enees
Enees —o Eneas— p. 80(en Aeneas) és un heroi de la mitologia greco-romana, que apareix de forma destacada a la Ilíada, d'Homer, i és el personatge central de l'Eneida de Virgili.
Nou!!: Fundació de Roma і Enees · Veure més »
Eneida
Versió francesa de l'''Eneida'' conservada al Fons Melcior de la Biblioteca d'Almenar ''Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia'' (Pierre-Narcisse Guérin, 1815) LEneida és un poema èpic escrit per l'autor romà Virgili al per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Lavínium.
Nou!!: Fundació de Roma і Eneida · Veure més »
Epònim
Un epònim és un terme, nom comú o indret, que prové (coincideix o és un derivat) d'un nom propi.
Nou!!: Fundació de Roma і Epònim · Veure més »
Esquilí
Sant'Eusebio, a la Piazza Vittorio LEsquilí (en Esquilino; en Esquilinus) és un dels set turons de Roma, situat a la banda est del centre històric de la ciutat i per damunt del Coliseu.
Nou!!: Fundació de Roma і Esquilí · Veure més »
Estil geomètric
Pyxis geomètric amb tapa en forma de cavall, 760 -750 aC. Lestil geomètric és una fase de l'art grec desenvolupada entre el 900 aC i el 700 aC que es caracteritza, en gran manera, pels motius geomètrics de la ceràmica.
Nou!!: Fundació de Roma і Estil geomètric · Veure més »
Etrúria
Etrúria era el nom del país dels etruscs.
Nou!!: Fundació de Roma і Etrúria · Veure més »
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Nou!!: Fundació de Roma і Etruscs · Veure més »
Faustulus
Faustulus representat al Mosaic de Font de Mussa, conservat al Museu de Prehistòria de València. Faustulus portant un dels bessons a la seva dona, pintura de Pietro da Cortona. Rubens,(Museus Capitolins) Faustulus és un dels personatges de la mitologia romana.
Nou!!: Fundació de Roma і Faustulus · Veure més »
Fíbula
Fíbula de l'edat de bronze Fíbula de Braganza, art hel·lenístic, 250-200 aC.Les fíbules (fibulae) eren unes agulles que s'enganxaven en un objecte decoratiu, generalment corbat.
Nou!!: Fundació de Roma і Fíbula · Veure més »
Fíbula de Praeneste
La fíbula de Praeneste (en llatí fibula praenestina) és una fíbula d'or amb una inscripció que es considera el primer testimoni escrit del llatí antic, anterior al vas de Duenos.
Nou!!: Fundació de Roma і Fíbula de Praeneste · Veure més »
Fòrum Romà
Mapa del centre de Roma durant l'època imperial El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues.
Nou!!: Fundació de Roma і Fòrum Romà · Veure més »
Festes romanes
Pintura mural representant una colla d'homes vestits amb la ''toga pretexta'' i participant en el que sembla la festa de la Compitalia Representació de la Cereàlia, obra de Lawrence Alma-Tadema (1894) A Roma se celebraven moltes i diverses festivitats.
Nou!!: Fundació de Roma і Festes romanes · Veure més »
Forum Boarium
El fòrum Boari a la part inferior d'aquesta maqueta de l'antiga Roma. (Universitat de Caen) El Fòrum Boari (en llatí: Forum Boarium o Bovarium) era una àrea de l'antiga ciutat de Roma a la riba dreta del riu Tíber, entre el turó Capitoli i l'Aventí.
Nou!!: Fundació de Roma і Forum Boarium · Veure més »
Gens Clàudia
La Gens Clàudia va ser una família patrícia i plebea romana.
Nou!!: Fundació de Roma і Gens Clàudia · Veure més »
Georges Dumézil
Georges Dumézil (París, 1898 - 1986) fou un antropòleg francès amant de la filologia que va destacar pel seu estudi de la societat dels indoeuropeus, a partir de la qual va inferir que la majoria de cultures s'estructuren al voltant de tres funcions: la sagrada o jurídica, la guerrera i la de producció.
Nou!!: Fundació de Roma і Georges Dumézil · Veure més »
Guerra de Troia
La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.
Nou!!: Fundació de Roma і Guerra de Troia · Veure més »
Hel·lànic de Mitilene
Hel·lànic (Hellanicus) fou un logògraf de l'antiga Grècia que visqué al i era natural de Mitilene, a l'illa de Lesbos.
Nou!!: Fundació de Roma і Hel·lànic de Mitilene · Veure més »
Història de Roma
Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.
Nou!!: Fundació de Roma і Història de Roma · Veure més »
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Nou!!: Fundació de Roma і Homer · Veure més »
Horaci
Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus), conegut simplement com a Horaci (Venosa, a la regió de la Basilicata (antiga Lucània), a l'actual Itàlia, 8 de desembre del 65 aC - Roma, 27 de novembre del 8 aC), fou un poeta líric i satíric llatí.
Nou!!: Fundació de Roma і Horaci · Veure més »
Incineració
Incineració d'escombraries. Planta incineradora a Malmö, Suècia. La incineració és una tècnica de transformació de la matèria per l'acció del foc: «incinerar» vol dir 'reduir a cendres'.
Nou!!: Fundació de Roma і Incineració · Veure més »
Itàlics
-. Els itàlics són els antics pobladors de la península Itàlica, descendents dels protoindoeuropeus prehistòrics.
Nou!!: Fundació de Roma і Itàlics · Veure més »
Janus (mitologia)
Janus (llatí: Iānus -ī) va ser el déu romà de dues cares, considerat primer el déu de les llars romanes o més tard el guardià de les entrades de les cases.
Nou!!: Fundació de Roma і Janus (mitologia) · Veure més »
Laci
Mapa de la regió del Laci (Itàlia) i les seves províncies El Laci (en italià Lazio) és una regió de la Itàlia central al voltant de la ciutat de Roma, que n'és la capital.
Nou!!: Fundació de Roma і Laci · Veure més »
Latinus
"Enees a la cort del rei Latinus", pintura de Ferdinand Bol (1661 o 1663), Rijksmuseum (Amsterdam). Segons la mitologia romana, Latinus o Llatí era rei del Latium (actual Laci) durant l'arribada d'Enees, el príncep de Troia, a Itàlia.
Nou!!: Fundació de Roma і Latinus · Veure més »
Lesbos
L'illa de Lesbos Lesbos (Λέσβος, AFI, sovint transliterat Lesvos; Midilli Adası; en català, antigament Metolí o Metel·lí) és una illa grega de la mar Egea.
Nou!!: Fundació de Roma і Lesbos · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Fundació de Roma і Llatí · Veure més »
Llatins
Els llatins eren els habitants del Latium, regió del centre de la península Itàlica.
Nou!!: Fundació de Roma і Llatins · Veure més »
Llop
El llop (Canis lupus) és una espècie de mamífer carnívor originari d'Euràsia i Nord-amèrica.
Nou!!: Fundació de Roma і Llop · Veure més »
Marc Terenci Varró
Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.
Nou!!: Fundació de Roma і Marc Terenci Varró · Veure més »
Mart (mitologia)
Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.
Nou!!: Fundació de Roma і Mart (mitologia) · Veure més »
Mundus
Mundus, mort el 536, fou un general de l'Imperi Romà d'Orient durant el regnat de l'emperador Justinià I.
Nou!!: Fundació de Roma і Mundus · Veure més »
Necròpolis
Vall dels Reis (Luxor)Una necròpolis (o necròpoli) és un cementiri o lloc de soterrament.
Nou!!: Fundació de Roma і Necròpolis · Veure més »
Numa Pompili
Numa Pompili (715 aC-672 aC) va ser el segon rei de Roma, successor de Ròmul, segons la informació aportada per Plutarc i Titus Livi.
Nou!!: Fundació de Roma і Numa Pompili · Veure més »
Numítor
Segons la mitologia romana, Numítor va ser rei d'Alba Longa, fill primogènit de Proca.
Nou!!: Fundació de Roma і Numítor · Veure més »
Palatí
El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem. Històricament, en aquest turó hi havia el temple de la tríada palatina: Júpiter, la seva esposa Juno i la filla Minerva. El temple el va construir el rei Tarquini Prisc i es considerava el més destacat de la ciutat. Es va salvar dels gals quan van ocupar Roma el 390 aC. La mitologia romana, tal com explica lEneida de Virgili, per exemple, afirma que la ciutat de Roma va ser fundada al mont Palatí per Evandre de Pal·làntion i altres grecs antics abans de la guerra de Troia, i que va anomenar Pallantium a la ciutat en honor del seu fill, Pal·lant. Alguns autors antics parlen de la Roma quadrata i en donen aquesta explicació: segons Plutarc, Dionisi d'Halicarnàs i Apià, seria l'antecedent de la ciutat de Roma, fundada al turó del Palatí pels antics habitants de la zona, probablement sabins. Durant la República el palatí va acollir les residències de diverses personalitats polítiques i aristocràtiques: Marc Valeri Volús, cònsol l'any 505 aC, Gneu Octavi, cònsol el 165 aC i avantpassat d'August, Tiberi Semproni Grac, cònsol el 177 aC i pare dels dos famosos tribuns de la plebs Tiberi i Gai Grac, Marc Fulvi Flac, cònsol l'any 125 aC, Marc Livi Drus, tribú de la plebs l'any 91 aC, Ciceró i el seu germà Quint, Tit Anni Papià Miló, amic de Ciceró i assassí de Publi Clodi, que possiblement també va viure al Palatí, Quint Hortensi Hòrtal, l'orador (la seva casa la va comprar August), el triumvir Marc Antoni i Tiberi Claudi Neró, pare de l'emperador Tiberi. Els emperadors August, Tiberi, Calígula i Neró hi van construir palaus sumptuosos. Septimi Sever hi va fer el Septizodium. Avui en dia en queden algunes restes, com les domus Flàvia i Augustana i la casa de Lívia, i el jardí renaixentista anomenat Orti Farnesiani.
Nou!!: Fundació de Roma і Palatí · Veure més »
Pierre Grimal
va ser un llatinista francès.
Nou!!: Fundació de Roma і Pierre Grimal · Veure més »
Pomerium
El pomerium (o pomoerium, del llatí postmoerium, que es tradueix per "passat el mur") era la frontera sagrada de la ciutat de Roma.
Nou!!: Fundació de Roma і Pomerium · Veure més »
Proca
D'acord amb la mitologia romana, Proca va ser un rei d'Alba Longa.
Nou!!: Fundació de Roma і Proca · Veure més »
Protoindoeuropeus
Els protoindoeuropeus són una hipotètica població prehistòrica d'Euràsia que parlava el protoindoeuropeu (PIE), l'avantpassat de les llengües indoeuropees segons la reconstrucció lingüística.
Nou!!: Fundació de Roma і Protoindoeuropeus · Veure més »
Quint Fabi Píctor (historiador)
Quint Fabi Píctor (en Quinctus Fabius Pictor) va ser un historiador romà en llengua grega.
Nou!!: Fundació de Roma і Quint Fabi Píctor (historiador) · Veure més »
Quirinal
Piranesi (mitjan segle XVIII) El Quirinal (en Quirinalis Collis, en Quirinale) és un dels set turons de Roma.
Nou!!: Fundació de Roma і Quirinal · Veure més »
Rapte de les sabines
El rapte de les sabines'', de Nicolas Poussin El rapte de les sabines és un episodi mitològic de la història de Roma.
Nou!!: Fundació de Roma і Rapte de les sabines · Veure més »
Ròmul i Rem
En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) foren els fundadors de la ciutat de Roma.
Nou!!: Fundació de Roma і Ròmul i Rem · Veure més »
Rea Sílvia
Segons la mitologia romana, Rea Sílvia (en llatí Rhēa Silvĭa, també anomenada Ília, en llatí, Īlĭa i coneguda amb altres noms, com ara Servília, Servilia i Emília, Aemilia) era la filla del rei Numítor d'Alba Longa i va ser la mare dels bessons Ròmul i Rem, fundadors de Roma.
Nou!!: Fundació de Roma і Rea Sílvia · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Fundació de Roma і Roma · Veure més »
Roma quadrata
Roma quadrata (en català, 'Roma quadrada'), era el nom que portava un nucli de població que més endavant s'anomenaria Roma, format per tribus indígenes, probablement llatins i sabins.
Nou!!: Fundació de Roma і Roma quadrata · Veure més »
Sabins
Territori dels sabins i els pobles veïns. Els sabins (en llatí) eren un poble que habitava el centre de la península Itàlica durant la prehistòria i que van ser absorbits per l'antiga Roma, la unió entre ambdós pobles es remunta als inicis de Roma, alguns reis romans eren immigrants sabins.
Nou!!: Fundació de Roma і Sabins · Veure més »
Segle IX aC
El segle IX aC és un període que transcorre des de l'any 900 aC fins al 801 aC i està marcat pel desenvolupament de les civilitzacions d'Orient i el sud del Mediterrani mentre Europa entra en l'edat del ferro.
Nou!!: Fundació de Roma і Segle IX aC · Veure més »
Segle VII aC
El segle VII aC és un període de l'edat antiga que inclou els anys compresos entre el 700 aC i el 601 aC.
Nou!!: Fundació de Roma і Segle VII aC · Veure més »
Septimontium
Mapa dels ''colles'' («turons») i de les ''montes'' («muntanyes») on se celebrava la ''Septimontium''.Les paraules ''montes'' i ''colle'' fan referència a dos tipus d'alçada; el primitiu concepte de ''montes'' va deixar pas amb el temps a la denominació ''colle'', preferida pels romans, (incloent: ''Latiaris'', ''Mucialis'', ''Salutaris'', ''Quirinalis'' i ''Viminalis''), de manera que posteriorment es va perdre el sentit original d'aquesta festa. Referència:Theodor Momsen,obra citada i Andrea Carandini, "Roma il primo giorno", 2007, p.22-24 Septimontium era una festa romana que se celebrava el mes de desembre i només durava un dia, l'anomenat dies Septimontium o dies Septimontialis.
Nou!!: Fundació de Roma і Septimontium · Veure més »
Servi Tul·li
'''Servi Tul·li''', sisè rei de Roma,(578-535 aC) Servi Tul·li (en llatí) va ser el sisè rei de Roma (578-535 aC).
Nou!!: Fundació de Roma і Servi Tul·li · Veure més »
Tíber
El Tíber (en italià Tevere) és el riu principal de la Itàlia central a la conca tirrènica, amb 405 km de longitud.
Nou!!: Fundació de Roma і Tíber · Veure més »
Theodor Mommsen
Christian Matthias Theodor Mommsen (Garding, Dinamarca, 30 de novembre del 1817 - Berlín, 1903) fou un jurista, filòleg, historiador, polític i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Literatura a The Guardian, per Sarah Crown, 11/10/2007 l'any 1902.
Nou!!: Fundació de Roma і Theodor Mommsen · Veure més »
Timeu de Tauromènion
Timeu (Timaeus; Tauromènion, Sicília, vers el 352 aC - 256 aC) fou un cèlebre historiador sicilià.
Nou!!: Fundació de Roma і Timeu de Tauromènion · Veure més »
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Nou!!: Fundació de Roma і Titus Livi · Veure més »
Titus Taci
''La intervenció de les sabines'', de Jacques-Louis David, mostra '''Titus Taci''' a l'esquerra. Titus Taci, segons la llegenda, fou rei de Roma per cinc anys juntament amb el rei Ròmul.
Nou!!: Fundació de Roma і Titus Taci · Veure més »
Tul·lus Hostili
Tul·lus Hostili (Tullus Hostilius; 673-642 aC) va ser el tercer rei de Roma i el segon d'origen sabí.
Nou!!: Fundació de Roma і Tul·lus Hostili · Veure més »
Vestal
A l'antiga Roma, una sacerdotessa consagrada a la deessa Vesta, rebia el nom de Verge Vestal o simplement Vestal.
Nou!!: Fundació de Roma і Vestal · Veure més »
Via Sacra
Un tram de la '''Via Sacra''' al Fòrum Romà La Via Sacra era un antic carrer de Roma que comunicava el Palatí amb el Capitoli, damunt el qual es trobava l'edifici de culte més important de la ciutat, el temple de Júpiter Òptim Màxim.
Nou!!: Fundació de Roma і Via Sacra · Veure més »
Virgili
Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.
Nou!!: Fundació de Roma і Virgili · Veure més »
1738
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Fundació de Roma і 1738 · Veure més »
1948
;Països Catalans.
Nou!!: Fundació de Roma і 1948 · Veure més »
21 d'abril
El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Fundació de Roma і 21 d'abril · Veure més »
