Accés més ràpid que el navegador!
68 les relacions: Al-Idrissí, Alfons el Bataller, Aragó, Arquitectura gòtica, Art romànic, Art visigòtic, Baix Cinca, Berga, Botifler, Canal d'Aragó i Catalunya, Capitell, Català fragatí, Cervera, Cinca, Claudi Ptolemeu, Claustre, Clima, Comarca, Conquesta feudal hispànica, Dinastia almoràvit, Ebre, Edat del ferro, Espanya, Felip IV de Castella, Franja de Ponent, Ibn Abd-al-Múnim al-Himyarí, Jaca, Jaume el Conqueridor, Lleida, Mar d'Aragó, Massalcoreig, Mequinensa, Mesquita, Miquel Viladrich i Vila, Miralsot, Monegres, Montcada (llinatge), Mudèjar, Municipi, Mussa ibn Nussayr, Orde del Temple, Osca, Palau (arquitectura), Partit judicial, Partit Popular d'Aragó, Partit Socialista Obrer Espanyol, Població econòmicament activa, Prehistòria, Primavera, Ramon Berenguer IV, ..., Saragossa, Sàpiens, Segrià, Serra Pedregosa (Soses), Tardor, Torre del Pilaret de Santa Quitèria, Torrent de Cinca, Vil·la Fortunatus, Vil·la romana, Yahya ibn Ghàniya, 1118, 1134, 1149, 17 de juliol, 1920, 1932, 7 de setembre, 714. Ampliar l'índex (18 més) »
Al-Idrissí
Mapamundi pertanyent a la ''Tabula Rogeriana''. Noti's que el sud apareix a la part superior del mapa Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Idrissí, més conegut simplement com al-Idrissí (1100-1165), fou cartògraf, geògraf i viatger andalusí que visqué a la cort de Roger II de Sicília.
Nou!!: Fraga і Al-Idrissí · Veure més »
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Nou!!: Fraga і Alfons el Bataller · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Fraga і Aragó · Veure més »
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Nou!!: Fraga і Arquitectura gòtica · Veure més »
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Nou!!: Fraga і Art romànic · Veure més »
Art visigòtic
Conjunt d'esglésies: Sant Miquel, Sant Pere i Santa Maria de Terrassa Església de Sant Miquel de Terrassa Església de Sant Pere de Terrassa Església de Santa Maria de Terrassa Lart visigòtic és un estil artístic enquadrat dins de l'art preromànic.
Nou!!: Fraga і Art visigòtic · Veure més »
Baix Cinca
La comarca del Baix Cinca (en castellà Bajo Cinca) és una comarca d'Aragó que es troba a l'est dels límits autonòmics, a cavall de les províncies d'Osca i Saragossa.
Nou!!: Fraga і Baix Cinca · Veure més »
Berga
Berga és una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del Berguedà i antiga capital del Comtat de Berga.
Nou!!: Fraga і Berga · Veure més »
Botifler
''Botifler''. La flor de lliri (beauté fleur) és el símbol de la Casa de Borbó Botifler és el malnom amb què a la Corona d'Aragó es va titllar els partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i que s'oposava al d'«Imperials», «Aguilots», «Maulets» o «Vigatans», els malnoms que van rebre els partidaris de Carles III.
Nou!!: Fraga і Botifler · Veure més »
Canal d'Aragó i Catalunya
El Canal d'Aragó i Catalunya (antigament conegut com a Canal de Tamarit)Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: Fraga і Canal d'Aragó i Catalunya · Veure més »
Capitell
Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
Nou!!: Fraga і Capitell · Veure més »
Català fragatí
El fragatí és la varietat del català parlada al municipi aragonès de Fraga i per extensió a la comarca del Baix Cinca.
Nou!!: Fraga і Català fragatí · Veure més »
Cervera
Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.
Nou!!: Fraga і Cervera · Veure més »
Cinca
El Cinca (a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma.
Nou!!: Fraga і Cinca · Veure més »
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Nou!!: Fraga і Claudi Ptolemeu · Veure més »
Claustre
Claustre d'Elna Un claustre (del llatí claustrum) és un espai arquitectònic al costat d'una catedral o contigu a aquesta, una abadia o un altre edifici religiós.
Nou!!: Fraga і Claustre · Veure més »
Clima
Zones climàtiques del món segons la classificació climàtica de Köppen El clima és el conjunt de condicions mitjanes del temps meteorològic a llarg termini, que generalment es calculen sobre un període de 30 anys.
Nou!!: Fraga і Clima · Veure més »
Comarca
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.
Nou!!: Fraga і Comarca · Veure més »
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Nou!!: Fraga і Conquesta feudal hispànica · Veure més »
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Nou!!: Fraga і Dinastia almoràvit · Veure més »
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Nou!!: Fraga і Ebre · Veure més »
Edat del ferro
L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.
Nou!!: Fraga і Edat del ferro · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Fraga і Espanya · Veure més »
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Nou!!: Fraga і Felip IV de Castella · Veure més »
Franja de Ponent
La Franja de Ponent, Franja d'Aragó o Franja Oriental d'Aragó comprèn els pobles catalanoparlants d'Aragó.
Nou!!: Fraga і Franja de Ponent · Veure més »
Ibn Abd-al-Múnim al-Himyarí
Ibn Abd-al-Múnim al-Himyarí, de nom complet Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abi-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abi-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múnim ibn Abd-an-Nur al-Himyarí, fou un geògraf àrab magrebí, probablement del Dinastia marínida, autor del diccionari geogràfic titulat Kitab al-Rawd al-mitar fi khabar al-aktar que hauria escrit al.
Nou!!: Fraga і Ibn Abd-al-Múnim al-Himyarí · Veure més »
Jaca
Jaca és una ciutat aragonesa situada a la comarca de la Jacetània (província d'Osca), a la vall de l'Aragó.
Nou!!: Fraga і Jaca · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Fraga і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Fraga і Lleida · Veure més »
Mar d'Aragó
L'Embassament de Mequinensa (o Mar d'Aragó) és un embassament del riu Ebre que es troba a la província de Saragossa (Aragó, Espanya) situat parcialment a la Franja de Ponent.
Nou!!: Fraga і Mar d'Aragó · Veure més »
Massalcoreig
Massalcoreig és un municipi de la comarca del Segrià, a la Província de Lleida.
Nou!!: Fraga і Massalcoreig · Veure més »
Mequinensa
Mequinensa és una vila i municipi del Baix Cinca situat a la Franja de Ponent, dins la província de Saragossa (Aragó) d'aproximadament 2.600 habitants (any 2006).
Nou!!: Fraga і Mequinensa · Veure més »
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Nou!!: Fraga і Mesquita · Veure més »
Miquel Viladrich i Vila
Miquel Viladrich Vila (Torrelameu, Lleida, 1887 - Buenos Aires, Argentina, 1956) fou un pintor català.
Nou!!: Fraga і Miquel Viladrich i Vila · Veure més »
Miralsot
Miralsot (coneguda localment com a Les Casetes) és una localitat de l'Aragó de parla catalana situada a la Franja de Ponent, a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la Vall del Cinca.
Nou!!: Fraga і Miralsot · Veure més »
Monegres
Els Monegres (Monegros en castellà) és una de les comarques de l'Aragó.
Nou!!: Fraga і Monegres · Veure més »
Montcada (llinatge)
Escut dels Montcada Escut dels Montcada com a virreis de Sicília El llinatge de Montcada és un dels més importants de Catalunya, per les possessions que va acumular i per la importància dels seus membres.
Nou!!: Fraga і Montcada (llinatge) · Veure més »
Mudèjar
Els mudèjars (de l'àrab mudayyan, que significa "aquell a qui se li ha permès quedar-se") eren els musulmans que residien als territoris cristians de la península Ibèrica durant el procés de la conquesta que es dugué a terme durant l'edat mitjana.
Nou!!: Fraga і Mudèjar · Veure més »
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Nou!!: Fraga і Municipi · Veure més »
Mussa ibn Nussayr
Mussa ibn Nussayr (la Meca, ca. 640 - ?, ca. 717) va ser un general àrab, conqueridor del Magrib i de l'Àndalus i valí d'Ifríqiya.
Nou!!: Fraga і Mussa ibn Nussayr · Veure més »
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Nou!!: Fraga і Orde del Temple · Veure més »
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Nou!!: Fraga і Osca · Veure més »
Palau (arquitectura)
El Palau dels Reis de Mallorca, a Perpinyà Un palau és la residència del cap d'estat o de qualsevol personatge de relleu; el mot s'usa també en general per a qualsevol mena d'edifici sumptuós, d'ús públic o privat.
Nou!!: Fraga і Palau (arquitectura) · Veure més »
Partit judicial
Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.
Nou!!: Fraga і Partit judicial · Veure més »
Partit Popular d'Aragó
El Partit Popular d'Aragó és la delegació aragonesa del Partit Popular i va ser fundat el 1989 amb el naixement del Partit Popular, hereu d'Aliança Popular.
Nou!!: Fraga і Partit Popular d'Aragó · Veure més »
Partit Socialista Obrer Espanyol
El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu.
Nou!!: Fraga і Partit Socialista Obrer Espanyol · Veure més »
Població econòmicament activa
La població activa és un terme de l'economia que fa servir per descriure, dins de l'univers de població general però delimitat, el subconjunt de persones amb la capacitat i el desig de treballar.
Nou!!: Fraga і Població econòmicament activa · Veure més »
Prehistòria
Prehistòria (llatí, præ.
Nou!!: Fraga і Prehistòria · Veure més »
Primavera
Naixement d'una flor a la primavera La primavera és una de les quatre estacions de les zones temperades.
Nou!!: Fraga і Primavera · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: Fraga і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Fraga і Saragossa · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Fraga і Sàpiens · Veure més »
Segrià
El Segrià és una comarca de Catalunya, la seva capital és Lleida.
Nou!!: Fraga і Segrià · Veure més »
Serra Pedregosa (Soses)
La Serra Pedregosa és una serra situada al municipi de Soses a la comarca del Segrià, amb una elevació màxima de 225,5 metres.
Nou!!: Fraga і Serra Pedregosa (Soses) · Veure més »
Tardor
Imatge d'un bosc a la tardor. La tardor, primavera d'hivern, autumne, rerevera o autunjo (en alguerès) és una de les quatre estacions de l'any, de les zones temperades.
Nou!!: Fraga і Tardor · Veure més »
Torre del Pilaret de Santa Quitèria
La torre del Pilaret de Santa Quitèria és una torre de Fraga (Baix Cinca), situada en un altiplà uns 5 km al nord de la població.
Nou!!: Fraga і Torre del Pilaret de Santa Quitèria · Veure més »
Torrent de Cinca
Torrent de Cinca és un municipi de la Franja al Baix Cinca.
Nou!!: Fraga і Torrent de Cinca · Veure més »
Vil·la Fortunatus
Vil·la Fortunatus és una vil·la romana de la que se'n conserven ruïnes, a Fraga (Baix Cinca).
Nou!!: Fraga і Vil·la Fortunatus · Veure més »
Vil·la romana
Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (villa), a l'antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi romà.
Nou!!: Fraga і Vil·la romana · Veure més »
Yahya ibn Ghàniya
Yahya ibn Ishaq ibn Ghàniya, més conegut com a Yahya ibn Ghàniya, fou un senyor de la guerra mallorquí d'origen amazic i lleial als almoràvits, que va operar a Ifríqiya del 1188 al 1237.
Nou!!: Fraga і Yahya ibn Ghàniya · Veure més »
1118
Sense descripció.
Nou!!: Fraga і 1118 · Veure més »
1134
Sense descripció.
Nou!!: Fraga і 1134 · Veure més »
1149
;Països Catalans.
Nou!!: Fraga і 1149 · Veure més »
17 de juliol
El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Fraga і 17 de juliol · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Fraga і 1920 · Veure més »
1932
;Països Catalans.
Nou!!: Fraga і 1932 · Veure més »
7 de setembre
El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Fraga і 7 de setembre · Veure més »
714
Sense descripció.
Nou!!: Fraga і 714 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Fraga (Huesca), Fragatina, Ifragha, Madina Afraga.
