Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Anna d'Hongria і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic
Anna d'Hongria і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic tenen 25 coses en comú (en Uniopèdia): Albert V de Baviera, Alfons II d'Este, Anna de Candale, Arxiduc d'Àustria, Àustria, Batalla de Mohács (1526), Bàrbara d'Àustria, Bohèmia, Buda (ciutat), Carles II d'Àustria Interior, Dinastia dels Habsburg, Ferran II d'Habsburg, Francesc I de Mèdici, Graz, Guillem IV de Jülich-Clèveris-Berg, Hongria, Joana d'Àustria, Lluís II d'Hongria, Maria d'Àustria i de Portugal, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic, Praga, Segimon II August, Viena, Vladislau II de Bohèmia.
Albert V de Baviera
Albert V de Wittelsbach o de Baviera, conegut amb el sobrenom d'el Magnànim, (en alemany Albrecht V der Grossmutige) va néixer a Múnic (Alemanya) el 29 de febrer de 1528 i va morir a la mateixa ciutat el 24 d'octubre de 1579.
Albert V de Baviera і Anna d'Hongria · Albert V de Baviera і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Alfons II d'Este
Imatge d'Alfons II d'Este. Alfons II d'Este, també conegut amb el nom d'Alfons II de Mòdena o Alfons II de Ferrara, (Ferrara, Ducat de Ferrara 1533 - íd. 1597) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir Duc de Ferrara i de Mòdena entre 1559 i 1597.
Alfons II d'Este і Anna d'Hongria · Alfons II d'Este і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Anna de Candale
Anna de Candale (1484 – Buda, 26 de juliol del 1506), reina consort d'Hongria i reina consort de Bohèmia (1502-1506).
Anna d'Hongria і Anna de Candale · Anna de Candale і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Arxiduc d'Àustria
El títol d'arxiduc d'Àustria (femení: Arxiduquessa; alemany: Erzherzog, forma femenina: Erzherzogin) va ser el títol que van rebre des de 1358 els governants dels Habsburg de l'Arxiducat d'Àustria, i més tard per tots els membres alts d'aquesta dinastia.
Anna d'Hongria і Arxiduc d'Àustria · Arxiduc d'Àustria і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Àustria і Anna d'Hongria · Àustria і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Batalla de Mohács (1526)
La batalla de Mohács, lluitada el 29 d'agost de 1526 a prop de Mohács al Regne d'Hongria va significar l'inici de la dominació otomana sobre Hongria.
Anna d'Hongria і Batalla de Mohács (1526) · Batalla de Mohács (1526) і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Bàrbara d'Àustria
Bàbara d'Àustria o Bàrbara d'Habsburg (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1539 - Ferrara, Ducat de Ferrara 1572) fou una princesa imperial de la Dinastia Habsburg que va esdevenir duquessa consort del Ducat de Ferrara i Mòdena.
Anna d'Hongria і Bàrbara d'Àustria · Bàrbara d'Àustria і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Anna d'Hongria і Bohèmia · Bohèmia і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Buda (ciutat)
Església dita de Maties a Buda. Buda (alemany: Ofen, croat: Budim o serbi: Будим) és la part occidental de la capital d'Hongria, Budapest.
Anna d'Hongria і Buda (ciutat) · Buda (ciutat) і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Carles II d'Àustria Interior
Carles d'Habsburg conegut amb els numerals Carles II d'Estíria, Carles II d'Àustria Interior —Karl II Franz von Innerösterreich— (Viena, 3 de juny de 1540 - Graz el 10 de juliol de 1590) Com tots els prínceps d'Àustria tenia el títol d'arxiduc, i era duc d'Estíria, de Caríntia i de Carniola i comte de Gorizia (que formaven l'anomenada Àustria Interior).
Anna d'Hongria і Carles II d'Àustria Interior · Carles II d'Àustria Interior і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Anna d'Hongria і Dinastia dels Habsburg · Dinastia dels Habsburg і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Ferran II d'Habsburg
Retrat de Ferran II per Francesco Terzi Ferran II d'Habsburg (Linz, 14 de juny de 1529 - 24 de gener de 1595 a Innsbruck) fou un arxiduc austríac dels Habsburg, que en el repartiment de 1564 va rebre el ducat d'Àustria Anterior i el comtat de Tirol.
Anna d'Hongria і Ferran II d'Habsburg · Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic і Ferran II d'Habsburg ·
Francesc I de Mèdici
219x219px Francesc I de Mèdici o Francesc I de Toscana (Florència, Ducat de Florència 1541 - íd., Gran Ducat de Toscana 1587) fou un noble italià, membre de la Dinastia Mèdici, que va esdevenir Gran Duc de Toscana entre 1574 i 1587.
Anna d'Hongria і Francesc I de Mèdici · Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic і Francesc I de Mèdici ·
Graz
Graz (en eslovè Gradec) és una ciutat estatutària i la segona d'Àustria en població, amb 256.586 habitants (2009), i la capital de l'estat d'Estíria.
Anna d'Hongria і Graz · Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic і Graz ·
Guillem IV de Jülich-Clèveris-Berg
Guillem IV de Jülich-Clèveris-Berg Guillem IV de Jülich-Clèveris-Berg o simplement Guillem IV de Clèveris (en alemany Wilhelm von Jülich-Kleve-Berg) va néixer a Düsseldorf (Alemanya) el 28 de juliol de 1516 i va morir a la mateixa ciutat el 5 de gener de 1592.
Anna d'Hongria і Guillem IV de Jülich-Clèveris-Berg · Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic і Guillem IV de Jülich-Clèveris-Berg ·
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Anna d'Hongria і Hongria · Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic і Hongria ·
Joana d'Àustria
Retrat de Joana d'Àustria, obra possiblement de Bronzino. Joana d'Àustria o Joana d'Habsburg (Praga, Sacre Imperi Romanogermànic 1547 - Florència, Gran Ducat de Toscana 1578) fou una princesa imperial i arxiduquessa d'Àustria que va esdevenir Gran Duquessa consort de Toscana.
Anna d'Hongria і Joana d'Àustria · Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic і Joana d'Àustria ·
Lluís II d'Hongria
Lluís II d'Hongria i I de Bohèmia (Buda, 1 de juliol de 1506 - Mohács, 29 d'agost de 1526) fou el trenta-sisè Rei d'Hongria i Rei de Bohèmia, amb el nom de Lluís I de Bohèmia. Fill d'Anna de Candale i de Vladislau II de Bohèmia, al que va succeir (1516-1526), encara que va ser proclamat rei del territori anys abans.
Anna d'Hongria і Lluís II d'Hongria · Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic і Lluís II d'Hongria ·
Maria d'Àustria i de Portugal
Maria d'Àustria i de Portugal o Maria d'Espanya (Madrid, Corona de Castella 1528 - 1603) fou una infanta de Castella i Aragó amb el tractament d'altesa reial que es casà amb l'emperador Maximilià II, emperador romanogermànic.
Anna d'Hongria і Maria d'Àustria i de Portugal · Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria d'Àustria i de Portugal ·
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.
Anna d'Hongria і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic (31 de juliol de 1527, Viena - 12 d'octubre del 1576, Ratisbona) fou Emperador del Sacre Imperi, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia des de l'any 1564 i fins a la seva mort dotze anys després.
Anna d'Hongria і Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic · Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic і Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Praga
Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.
Anna d'Hongria і Praga · Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic і Praga ·
Segimon II August
Segimon II August (en polonès, Zygmunt II August; en lituà, Žygimantas III Augustas I) (Cracòvia, 1520 – Knyszyn, 1572) fou rei de Polònia i gran duc de Lituània (1548-1572).
Anna d'Hongria і Segimon II August · Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic і Segimon II August ·
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Anna d'Hongria і Viena · Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic і Viena ·
Vladislau II de Bohèmia
Ladislau o Vladislau Jagelló (Cracòvia, 1 de març de 1456 - Budapest, 13 de març de 1516), fou Rei de Bohèmia (1471 - 1516) i d'Hongria (1490 - 1516).
Anna d'Hongria і Vladislau II de Bohèmia · Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic і Vladislau II de Bohèmia ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Anna d'Hongria і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic
- Què tenen en comú Anna d'Hongria і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic
- Semblances entre Anna d'Hongria і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic
Comparació entre Anna d'Hongria і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic
Anna d'Hongria té 48 relacions, mentre que Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic té 118. Com que tenen en comú 25, l'índex de Jaccard és 15.06% = 25 / (48 + 118).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Anna d'Hongria і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
