Taula de continguts
47 les relacions: Abu-Bakr Muhàmmad al-Mudhàffar, Alfons V de Lleó, Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir, Balànsiya, Batalla d'Atapuerca, Batalla de Barbastre (1065), Batalla de Graus, Batalla de Paterna, Beremund III de Lleó, Coïmbra, Comtat d'Aragó, Comtat de Castella, Dinar, Ebre, Emirat d'Ixbíliya, Emirat de Balànsiya, Emirat de Batalyaws, Emirat de Saraqusta, Garcia I de Galícia, Garcia Sanxes III de Pamplona, Lleó (Castella i Lleó), Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Castella, Llista de reis de Galícia, Llista de reis de Lleó, Llista de reis de Navarra, Múnia de Castella, Navarra, Paria, Portugal, Ramir I d'Aragó, Regne de Lleó, Regne de Navarra, Sanç II de Castella, Sanç III de Pamplona, Sanç Ramires, Sança I de Lleó, Setge de Barbastre (1064), Urraca (filla de Ferran I de Castella), 1037, 1040, 1042, 1064, 1072, 1109, 15 de setembre, 27 de desembre.
- Dinastia Ximena
Abu-Bakr Muhàmmad al-Mudhàffar
Abu-Bakr Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn al-Aftas Sayf-ad-Dawla al-Mudhàffar fou emir de Batalyaws 1045-1067.
Veure Ferran I de Lleó і Abu-Bakr Muhàmmad al-Mudhàffar
Alfons V de Lleó
Alfons V de Lleó, dit el Noble o el dels Bons Furs (996 - Viseu, Portugal, 1028), fou rei de Lleó (999-1028).
Veure Ferran I de Lleó і Alfons V de Lleó
Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir
Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman ibn Hud al-Múqtadir fou emir de Saraqusta de la dinastia dels Banū Hūd.
Veure Ferran I de Lleó і Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir
Balànsiya
Ciutat Vella). És una de les poques restes del període musulmà de València Seu) Balànsiya —— fou el nom amb què fou coneguda l'actual ciutat de València en l'època àrab.
Veure Ferran I de Lleó і Balànsiya
Batalla d'Atapuerca
La batalla d'Atapuerca va ocórrer l'1 de setembre de 1054 en la plana enfront de la serra d'Atapuerca (Burgos) entre Ferran I, rei de Lleó i comte de Castella, i el seu germà García Sánchez III «el de Nájera», rei de Pamplona, fills tots dos de Sanç III el Major.
Veure Ferran I de Lleó і Batalla d'Atapuerca
Batalla de Barbastre (1065)
El Setge de Barbastre fou una de les batalles de la Reconquesta.
Veure Ferran I de Lleó і Batalla de Barbastre (1065)
Batalla de Graus
La batalla de Graus fou una batalla de la Reconquesta.
Veure Ferran I de Lleó і Batalla de Graus
Batalla de Paterna
La batalla de Paterna de 1065 fou un dels episodis del setge lleonès de Balansiya en 1065.
Veure Ferran I de Lleó і Batalla de Paterna
Beremund III de Lleó
Beremund III de Lleó (?, 1017 - Tamarón, 1037) va ser rei de Lleó de 1028 a 1037.
Veure Ferran I de Lleó і Beremund III de Lleó
Coïmbra
Coïmbra (en portuguès Coimbra) és un municipi portuguès, capital del districte de Coïmbra, situada a la regió del Centre, dins la subregió de Baixo Mondego.
Veure Ferran I de Lleó і Coïmbra
Comtat d'Aragó
IX El Comtat d'Aragó es va originar, a inicis del, en una franja muntanyenca al Pirineu central, que comprenia les valls d'Ansó, Hecho i Canfranc.
Veure Ferran I de Lleó і Comtat d'Aragó
Comtat de Castella
El comtat de Castella fou una àrea geogràfica que formava part del Regne de Lleó fins que se'n va independitzar per passar a formar el Regne de Castella.
Veure Ferran I de Lleó і Comtat de Castella
Dinar
de l'Hègira. El dinar (de l'àrab دينار, dīnār, pl. دنانير, danānīr) és la unitat monetària de diversos estats del món, la majoria dels quals de llengua àrab o que antigament havien format part de l'Imperi Otomà, ja que històricament fou usada en terres musulmanes.
Veure Ferran I de Lleó і Dinar
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Veure Ferran I de Lleó і Ebre
Emirat d'Ixbíliya
L'emirat o taifa d'Ixbíliya fou un regne andalusí centrat en la ciutat d'Ixbíliya (Sevilla), governat per la dinastia abbadita entre 1023 i 1091.
Veure Ferran I de Lleó і Emirat d'Ixbíliya
Emirat de Balànsiya
L'emirat de Balànsiya o taifa de València fou un dels regnes musulmans creats arran de la fi del califat de Còrdova el 1010.
Veure Ferran I de Lleó і Emirat de Balànsiya
Emirat de Batalyaws
L'emirat de Batalyaws, conegut com a taifa de Badajoz o emirat de Badajoz fou un important emirat musulmà que va existir a la península Ibèrica.
Veure Ferran I de Lleó і Emirat de Batalyaws
Emirat de Saraqusta
L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.
Veure Ferran I de Lleó і Emirat de Saraqusta
Garcia I de Galícia
Garcia I de Galícia (1042-1090) fou rei de Galícia en dos períodes (1065-1071) i (1072-1073).
Veure Ferran I de Lleó і Garcia I de Galícia
Garcia Sanxes III de Pamplona
Garcia Sanxes III de Pamplona, també anomenat Garcia V de Pamplona i dit el de Nájera (d. 1020 - Atapuerca, 1054), fou rei de Pamplona (1035-1054).
Veure Ferran I de Lleó і Garcia Sanxes III de Pamplona
Lleó (Castella i Lleó)
Catedral de Lleó Lleó (en castellà i oficialment León, en lleonès Llión) és la capital de la província de Lleó i capital històrica de l'antic Regne de Lleó.
Veure Ferran I de Lleó і Lleó (Castella i Lleó)
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Veure Ferran I de Lleó і Llista de reis d'Aragó
Llista de reis de Castella
s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.
Veure Ferran I de Lleó і Llista de reis de Castella
Llista de reis de Galícia
El Regne de Galícia s'origina a conseqüència de la divisió que el rei Alfons III d'Astúries fa del Regne d'Astúries entre els seus fills.
Veure Ferran I de Lleó і Llista de reis de Galícia
Llista de reis de Lleó
Llista cronològica dels reis de Lleó des de la creació del Regne de Lleó l'any 910 fins a la seva unió definitiva amb el Regne de Castella l'any 1230, donant pas a la Corona de Castella.
Veure Ferran I de Lleó і Llista de reis de Lleó
Llista de reis de Navarra
La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona, predecessor del navarrès, des del primer monarca Ènnec Aritza fins a Sanç VI, primer monarca a prendre el títol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisió entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, després integrada a la Monarquia Hispànica, la segona es mantindrà independent fins a la seva integració a la Corona de França amb l'adveniment d'Enric III de Navarra com a rei de França.
Veure Ferran I de Lleó і Llista de reis de Navarra
Múnia de Castella
Múnia de Castella, Muniadona o Mumadonna (995-1066) fou reina consort del regne de Pamplona pel seu matrimoni amb el rei Sanç III de Pamplona (1011-1035), al qual s'afegiren els territoris del comtat de Ribagorça (1017-1035) i de Castella (1028-1035) pels seus drets dinàstics.
Veure Ferran I de Lleó і Múnia de Castella
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Veure Ferran I de Lleó і Navarra
Paria
Les paries (sing. paria) o parias Hispaniae eren un tribut anual i en alguns casos mensual, instituït als segles i, que els sarraïns de les taifes o emirats de Saraqusta, Làrida, Turtuixa i alguna altra pagaven als comtes catalans, i en concret als de Barcelona, Urgell i Cerdanya, com a indemnització de guerra i reconeixement de domini.
Veure Ferran I de Lleó і Paria
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Veure Ferran I de Lleó і Portugal
Ramir I d'Aragó
Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra, 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).
Veure Ferran I de Lleó і Ramir I d'Aragó
Regne de Lleó
El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.
Veure Ferran I de Lleó і Regne de Lleó
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Veure Ferran I de Lleó і Regne de Navarra
Sanç II de Castella
Sanç II de Castella, anomenat el Fort (ca. 1038 - Zamora, 1072), fou rei de Castella (1065-1072), rei de Galícia (1071-1072) i rei de Lleó (1072).
Veure Ferran I de Lleó і Sanç II de Castella
Sanç III de Pamplona
Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).
Veure Ferran I de Lleó і Sanç III de Pamplona
Sanç Ramires
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).
Veure Ferran I de Lleó і Sanç Ramires
Sança I de Lleó
Sança Alfons de Lleó, sovint anomenada beata Sancha (1013 - 1067), fou reina de Lleó (1037-1065) i reina consort de Castella (1035-1065).
Veure Ferran I de Lleó і Sança I de Lleó
Setge de Barbastre (1064)
El Setge de Barbastre, coneguda com la Croada de Barbastre fou una de les batalles de la Reconquesta.
Veure Ferran I de Lleó і Setge de Barbastre (1064)
Urraca (filla de Ferran I de Castella)
va ser una noble castellana, infanta de Castella.
Veure Ferran I de Lleó і Urraca (filla de Ferran I de Castella)
1037
El 1037 (MXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Ferran I de Lleó і 1037
1040
El 1040 (MXL) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Ferran I de Lleó і 1040
1042
El 1042 (MXLII) fou un any comú iniciat en divendres pertanyent a l'alta edat mitjana.
Veure Ferran I de Lleó і 1042
1064
El 1064 (MLXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Ferran I de Lleó і 1064
1072
El 1072 (MLXXII) fou un any de traspàs iniciat en diumenge pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Ferran I de Lleó і 1072
1109
El 1109 (MCIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Ferran I de Lleó і 1109
15 de setembre
El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Ferran I de Lleó і 15 de setembre
27 de desembre
El 27 de desembre és el tres-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Ferran I de Lleó і 27 de desembre
Vegeu també
Dinastia Ximena
- Alfons VI de Lleó
- Andregot Galindes
- Berenguera de Navarra
- Blanca de Navarra i de Castella
- Dinastia Ximena
- Elvira de Lleó (reina de Sicília)
- Ferran I de Lleó
- Garcia Ramires
- Garcia Sanxes I de Pamplona
- Garcia Sanxes II de Pamplona
- Garcia Sanxes III de Pamplona
- Garcia Ximenes (regent de Pamplona)
- Margarida de l'Aigle
- Peronella d'Aragó
- Sanç I de Pamplona
- Sanç II de Pamplona
- Sanç III de Pamplona
- Sanç VI de Navarra
- Sança I de Lleó
- Teresa de Lleó i Núñez
- Toda de Pamplona
- Urraca I de Lleó
- Ximeno Garcés
També conegut com Ferran I de Castella.