Taula de continguts
254 les relacions: Açores, ABC-Clio, Absolutisme, Acapulco, Alcalá de Henares, Alemanya, Alexandre Farnese (general), Alexandre I de Parma, Algesires, Alteracions d'Aragó, Anglaterra, Anna d'Àustria (reina d'Espanya), Antoine Perrenot de Granvelle, Antoni I de Portugal, Antonio Pérez del Hierro, Armada Invencible, Arxiduc d'Àustria, Índies Occidentals, Batalla d'Alcântara, Batalla de Gravelines, Batalla de Kasr al-Kabir, Batalla de Lepant (1571), Batalla de Sant Quintí (1557), Brielle, Brussel·les, Cadis, Carles d'Àustria (príncep d'Astúries), Carles Llorenç d'Àustria, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Castella, Caterina de Mèdici, Caterina Miquela d'Àustria, Catolicisme, Còrdova, Comtat d'Artois, Comtat de Flandes, Comte de Cervera, Concili de Trento, Constitució (llei), Contrareforma, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Dídac d'Àustria, Dendermonde, Diego de Espinosa y Arévalo, Diest, Dinastia dels Habsburg, Ducat (moneda), Ducat d'Alba de Tormes, Ducat d'Atenes, ... Ampliar l'índex (204 més) »
- Ducs de Milà
- Infants d'Espanya
- Morts el 1598
- Naixements del 1527
- Prínceps d'Astúries
- Regents d'Espanya
Açores
Les Açores (en portugués Os Açores) formen un arxipèlag d'illes portugueses al bell mig de l'oceà Atlàntic a uns 1.500 km de Lisboa i a uns 3.900 km de la costa est d'Amèrica del Nord.
Veure Felip II de Castella і Açores
ABC-Clio
ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.
Veure Felip II de Castella і ABC-Clio
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Veure Felip II de Castella і Absolutisme
Acapulco
Acapulco (oficialment Acapulco de Juárez i coneguda col·loquialment com la "Perla del Pacífic") és el port mexicà a l'estat de Guerrero al sud-oest del país la badia semicircular de la qual és una de les principals destinacions turístiques del món.
Veure Felip II de Castella і Acapulco
Alcalá de Henares
Alcalá de Henares és una ciutat de la Comunitat de Madrid (Espanya).
Veure Felip II de Castella і Alcalá de Henares
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Felip II de Castella і Alemanya
Alexandre Farnese (general)
Alexandre Farnese, també anomenat Alexandre de Odoard, príncep de Parma, (Parma, Ducat de Parma 1635 - Madrid, Regne d'Espanya 1689) fou un príncep de Parma que va arribar a ser governador dels Països Baixos durant el regnat de Felip II de Castella.
Veure Felip II de Castella і Alexandre Farnese (general)
Alexandre I de Parma
Alexandre Farnese o Alexandre I de Parma (Roma, Estats Pontificis, 27 d'agost de 1545 - Arràs, Països Baixos espanyols, 3 de desembre de 1592) fou el tercer Duc de Parma, càrrec que ostentà entre 1586 i 1592.
Veure Felip II de Castella і Alexandre I de Parma
Algesires
Algesires (en castellà i oficialment Algeciras) és una ciutat de la província de Cadis, a Andalusia.
Veure Felip II de Castella і Algesires
Alteracions d'Aragó
Les tropes castellanes entren a Saragossa el 1591. Les Alteracions d'Aragó és el nom que la historiografia actual dona als conflictes esdevinguts al regne d'Aragó durant la dècada del 1580 i els primers anys de la dècada del 1590 al regne d'Aragó.
Veure Felip II de Castella і Alteracions d'Aragó
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Veure Felip II de Castella і Anglaterra
Anna d'Àustria (reina d'Espanya)
Anna d'Àustria (Cigales, 1 de novembre de 1549 - Badajoz, 26 d'octubre de 1580) coneguda com a Anna de Bohèmia fins a l'ascens dels seus pares al tron imperial, fou una princesa del Sacre Imperi, arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.
Veure Felip II de Castella і Anna d'Àustria (reina d'Espanya)
Antoine Perrenot de Granvelle
miniatura Antoine Perrenot de Granvelle (Ornans, 20 d'agost de 1517 - Madrid, 21 de setembre de 1586) va ser un Cardenal de l'Església Romana i polític d'origen borgonyó (nascut al Franc Comtat).
Veure Felip II de Castella і Antoine Perrenot de Granvelle
Antoni I de Portugal
Antoni I de Portugal (Lisboa, 1531 - París, 1595) fou infant de Portugal i rei de Portugal durant 23 dies (1580).
Veure Felip II de Castella і Antoni I de Portugal
Antonio Pérez del Hierro
Antonio Pérez del Hierro (Valdeconcha, Regne de Castella, 1540 - París, França, 7 d'abril de 1611).
Veure Felip II de Castella і Antonio Pérez del Hierro
Armada Invencible
La Grande y Felicísima Armada, denominada sarcàsticament lArmada Invencible pels anglesos, va ser el nom que va rebre la gran flota que va armar Felip II de Castella el 1588 per a la conquesta d'Anglaterra.
Veure Felip II de Castella і Armada Invencible
Arxiduc d'Àustria
El títol d'arxiduc d'Àustria (femení: Arxiduquessa; alemany: Erzherzog, forma femenina: Erzherzogin) va ser el títol que van rebre des de 1358 els governants dels Habsburg de l'Arxiducat d'Àustria, i més tard per tots els membres alts d'aquesta dinastia.
Veure Felip II de Castella і Arxiduc d'Àustria
Índies Occidentals
Nova Guinea Occidental Les Índies Occidentals fan referència, habitualment, a les illes del Carib denominades Antilles i Bahames, i el seu ús en l'àmbit castellà és, segons la RAE, "admissible sempre que no hi hagi possible confusió amb la denominació tradicional de tot el continent".
Veure Felip II de Castella і Índies Occidentals
Batalla d'Alcântara
La batalla d'Alcântara tingué lloc el 25 d'agost de 1580 prop d'Alcântara, als voltants de Lisboa, Portugal.
Veure Felip II de Castella і Batalla d'Alcântara
Batalla de Gravelines
La batalla de Gravelines va tenir lloc el 13 de juliol de 1558 en el poble de Gravelines, prop de Calais, i va marcar el final de la guerra entre el Regne de França i les Espanyes, que es va perllongar des de l'any 1547 al 1559.
Veure Felip II de Castella і Batalla de Gravelines
Batalla de Kasr al-Kabir
La batalla de Kasr al-Kabir o Alcazarquivir, o batalla dels Tres Reis perquè hi van morir el rei de Portugal i els dos sultans que disputaven el tron del Marroc va ser una batalla que va tenir lloc el 4 d'agost de 1578, i va enfrontar a les forces Regne de Portugal i les dels pretendents al tron de la Dinastia sadita.
Veure Felip II de Castella і Batalla de Kasr al-Kabir
Batalla de Lepant (1571)
La batalla naval de Lepant ocorregué el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès (actual Grècia).
Veure Felip II de Castella і Batalla de Lepant (1571)
Batalla de Sant Quintí (1557)
La Batalla de Sant Quintí està dins les Guerres Italianes, que enfrontà a les Espanyes amb el Regne de França al segle XVI.
Veure Felip II de Castella і Batalla de Sant Quintí (1557)
Brielle
Brielle és un municipi de la província d'Holanda Meridional, al sud dels Països Baixos.
Veure Felip II de Castella і Brielle
Brussel·les
Brussel·les (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.
Veure Felip II de Castella і Brussel·les
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Veure Felip II de Castella і Cadis
Carles d'Àustria (príncep d'Astúries)
Carles d'Àustria (Valladolid, 8 de juliol de 1545 - Madrid, 24 de juliol de 1568) va ser infant de Castella i príncep d'Astúries, Girona i Viana (1556-1568).
Veure Felip II de Castella і Carles d'Àustria (príncep d'Astúries)
Carles Llorenç d'Àustria
Carles Llorenç d'Àustria (Galapagar, 12 d'agost de 1573 - Madrid, 9 de juliol de 1575) va ser un infant d'Espanya, fill de Felip II, mort en la infància abans de complir els dos anys.
Veure Felip II de Castella і Carles Llorenç d'Àustria
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Veure Felip II de Castella і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Veure Felip II de Castella і Castella
Caterina de Mèdici
Caterina de Mèdici (Florència, 13 d'abril de 1519 - Blois, 5 de gener de 1589) fou comtessa d'Alvèrnia (1519 - 1589) i reina consort de França (1547 - 1559).
Veure Felip II de Castella і Caterina de Mèdici
Caterina Miquela d'Àustria
Caterina Miquela d'Àustria (Madrid, 10 d'octubre de 1567—Torí, 7 de desembre de 1597) va ser una infanta d'Espanya de la Casa d'Àustria amb el tractament d'altesa reial que contragué matrimoni el 1585 amb el duc Carles Manuel I de Savoia.
Veure Felip II de Castella і Caterina Miquela d'Àustria
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Felip II de Castella і Catolicisme
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Veure Felip II de Castella і Còrdova
Comtat d'Artois
El comtat d'Artois fou una jurisdicció feudal del nord del Regne de França.
Veure Felip II de Castella і Comtat d'Artois
Comtat de Flandes
El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.
Veure Felip II de Castella і Comtat de Flandes
Comte de Cervera
Elionor de Borbó, actual comtessa de Cervera Comte de Cervera és un títol creat el 27 de gener de 1353 pel rei Pere III el Cerimoniós per al seu fill i hereu, l'infant Joan.
Veure Felip II de Castella і Comte de Cervera
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Veure Felip II de Castella і Concili de Trento
Constitució (llei)
Les constitucions (constitutiones), o furs al regne de València, eren el primer rang de les lleis paccionades a cada una de les corts que regien els diversos estats de la Corona d'Aragó.
Veure Felip II de Castella і Constitució (llei)
Contrareforma
Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.
Veure Felip II de Castella і Contrareforma
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Felip II de Castella і Corona d'Aragó
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Veure Felip II de Castella і Corona de Castella i Lleó
Dídac d'Àustria
Dídac Fèlix d'Àustria i d'Àustria (Madrid, 12 de juliol de 1575 - ídem, 21 de novembre de 1582) va ser un infant d'Espanya i príncep d'Astúries, de Girona, de Viana i de Portugal, fill de Felip II de Castella i la seva quarta esposa Anna d'Àustria, mort prematurament.
Veure Felip II de Castella і Dídac d'Àustria
Dendermonde
Dendermonde (en francès Termonde) és una ciutat neerlandòfona de Bèlgica situada a la regió flamenca, a la província de Flandes oriental.
Veure Felip II de Castella і Dendermonde
Diego de Espinosa y Arévalo
Diego de Espinosa y Arévalo (Martín Muñoz de las Posadas, ca.1512 - Madrid, 5 de setembre de 1572) va ser un religiós castellà.
Veure Felip II de Castella і Diego de Espinosa y Arévalo
Diest
Diest és un municipi belga a la província de Brabant Flamenc a la regió de Flandes.
Veure Felip II de Castella і Diest
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Felip II de Castella і Dinastia dels Habsburg
Ducat (moneda)
'''Ducats''' d'Àustria El ducat és una moneda d'or antiga, encunyada a diversos països d'Europa a partir del.
Veure Felip II de Castella і Ducat (moneda)
Ducat d'Alba de Tormes
El ducat d'Alba de Tormes, anomenat de forma habitual ducat d'Alba, és un títol nobiliari hereditari espanyol, atorgat originalment per Enric IV de Castella a García Álvarez de Toledo el 1472.
Veure Felip II de Castella і Ducat d'Alba de Tormes
Ducat d'Atenes
El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.
Veure Felip II de Castella і Ducat d'Atenes
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Veure Felip II de Castella і Ducat de Borgonya
Ducat de Brabant
Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.
Veure Felip II de Castella і Ducat de Brabant
Ducat de Luxemburg
El ducat de Luxemburg fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, formada amb l'antic comtat de Luxemburg.
Veure Felip II de Castella і Ducat de Luxemburg
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Veure Felip II de Castella і Ducat de Milà
Ducat de Montblanc
Escut d'armes de Montblanc Muralles de Montblanc El Ducat de Montblanc fou un títol nobiliari hereditari creat el 1387 per Joan el Caçador, en esdevenir rei, per al seu germà, l'infant Martí, amb les rendes reials de la vila de Montblanc (Conca de Barberà) i de la vegueria de Montblanc annexes.
Veure Felip II de Castella і Ducat de Montblanc
Ducat de Neopàtria
El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.
Veure Felip II de Castella і Ducat de Neopàtria
Ducat de Vilafermosa
Els ducs de Vilafermosa són la família noble més important de l'antic Regne d'Aragó i una de les famílies aristòcrates més importants d'Espanya i fins fa poc s'anomenaven Azlor de Aragón.
Veure Felip II de Castella і Ducat de Vilafermosa
Edicte de Nantes
L‘edicte de Nantes, firmat el 30 d'abril de 1598 pel rei Enric IV de França, va ser un decret que va autoritzar la llibertat de culte, amb certs límits, als protestants calvinistes, també coneguts com hugonots.
Veure Felip II de Castella і Edicte de Nantes
Emirat de Gibraltar
La taifa, emirat o regne de Gibraltar fou una taifa andalusina que fou incorporada el 1462 a la Corona de Castella.
Veure Felip II de Castella і Emirat de Gibraltar
Emirat de Granada
LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
Veure Felip II de Castella і Emirat de Granada
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Veure Felip II de Castella і Emperador
Enkhuizen
Enkhuizen és un municipi de la província d'Holanda Septentrional, al centre-oest dels Països Baixos.
Veure Felip II de Castella і Enkhuizen
Enric I de Portugal
Enric I de Portugal, dit el Cardenal o el Cast (Lisboa, 1512 - Almeirim, 1580), fou regent de Portugal (1562-1568) i rei de Portugal (1578-1580).
Veure Felip II de Castella і Enric I de Portugal
Enric II de França
Enric II de França (Saint-Germain-en-Laye, 31 de març de 1519 - París, 10 de juliol de 1559) fou duc de Bretanya (1536-1547) i rei de França (1547-1559).
Veure Felip II de Castella і Enric II de França
Enric III de França
Enric III de França Enric III de França (Fontainebleau, 19 de setembre del 1551 - Saint-Cloud, 2 d'agost del 1589) fou duc d'Angulema (1551-1574) duc d'Anjou (1566-1576); duc d'Orleans (1560-1574); rei de Polònia (1573-1574) i rei de França (1574-1589) i l'últim de la dinastia Valois.
Veure Felip II de Castella і Enric III de França
Enric IV de França
Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).
Veure Felip II de Castella і Enric IV de França
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Felip II de Castella і Església Catòlica Romana
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Felip II de Castella і Espanya
Estats Generals dels Països Baixos
Els Estats Generals dels Països Baixos (en neerlandès, Staten-Generaal) és el parlament bicameral dels Països Baixos, format pel Senat (Eerste Kamer) i la Cambra de Representants (Tweede Kamer).
Veure Felip II de Castella і Estats Generals dels Països Baixos
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Felip II de Castella і Europa
Expedició de Drake de 1587
L'expedició de Drake de 1587 va tenir lloc a la badia de Cadis entre abril i maig de 1587 en el context de la guerra angloespanyola de 1585-1604.
Veure Felip II de Castella і Expedició de Drake de 1587
Felip Guillem d'Orange-Nassau
Felip Guillem d'Orange-Nassau (Buren, 19 de desembre de 1554 - Brussel·les, 20 de febrer de 1618) va ser fill de Guillem I d'Orange-Nassau i d'Anna d'Egmond -la seva primera esposa-.
Veure Felip II de Castella і Felip Guillem d'Orange-Nassau
Felip I de Castella
Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.
Veure Felip II de Castella і Felip I de Castella
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Veure Felip II de Castella і Felip II de Castella
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Veure Felip II de Castella і Felip III de Castella
Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel
Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, tercer duc d'Alba de Tormes, fou un militar i polític castellà nascut a Piedrahita (1507) i mort a Lisboa (1582).
Veure Felip II de Castella і Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel
Ferran d'Àustria (príncep d'Astúries)
Ferran d'Àustria (Madrid, 4 de desembre de 1571 - 18 d'octubre de 1578) va ser un infant d'Espanya, fill primogènit del matrimoni entre el rei Felip II de Castella i d'Anna d'Àustria, la seva quarta esposa, jurat com a príncep d'Astúries el 1573, que va morir de forma prematura el 1578, amb només sis anys.
Veure Felip II de Castella і Ferran d'Àustria (príncep d'Astúries)
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic (Alcalá de Henares, 10 de març 1503 - Viena, 25 de juliol de 1564) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i Arxiduc d'Àustria.
Veure Felip II de Castella і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic
Filipines
La Mare de Déu d'Antipolo. La República de les Filipines és un estat insular que consisteix en un arxipèlag situat en el Sud-est Asiàtic, a l'oceà Pacífic.
Veure Felip II de Castella і Filipines
Florida
Florida o la Florida és l'estat més meridional dels Estats Units d'Amèrica.
Veure Felip II de Castella і Florida
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Felip II de Castella і França
Franc Comtat
El Franc Comtat (Franche-Comté en francès, Fraintche-Comtè en franc-comtès, Franche-Comtât en francoprovençal) és una antiga regió de França.
Veure Felip II de Castella і Franc Comtat
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Felip II de Castella і Francès
Francesc I de Ribagorça
Francesc d'Aragó Gurrea (?-1598).
Veure Felip II de Castella і Francesc I de Ribagorça
Francis Drake
Sir Francis Drake (Tavistock, Devon, Anglaterra, 1543 - Portobelo, Panamà, 27 de gener de 1596) va ser un mariner anglès, corsari, explorador, comerciant d'esclaus, polític i vicealmirall de la Royal Navy de l'època elisabetiana.
Veure Felip II de Castella і Francis Drake
Furs
XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles.
Veure Felip II de Castella і Furs
Furs d'Aragó
s que constitueix la primera compilació dels Furs d'Aragó Els Furs d'Aragó són el conjunt de normes que regien en l'administració de justícia i en l'activitat privada sota el regne d'Aragó, a partir de la compilació de furs locals feta pel Bisbe d'Osca, Vidal de Canyelles, al Vidal Mayor.
Veure Felip II de Castella і Furs d'Aragó
Galapagar
Galapagar és un municipi de la Comunitat de Madrid.
Veure Felip II de Castella і Galapagar
Galió de Manila
Gravat d'un galió espanyol. El galió de Manila, també galió de Manila-Acapulco o galió d'Acapulco, era una ruta marítima espanyola que creuava l'oceà Pacífic un o dos cops l'any, entre Manila (Filipines) i els ports de Nova Espanya (avui Mèxic), principalment Acapulco.
Veure Felip II de Castella і Galió de Manila
Gibraltar
Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.
Veure Felip II de Castella і Gibraltar
Guadalajara (Castella - la Manxa)
Guadalajara és una ciutat d'Espanya, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma de Castella-la Manxa.
Veure Felip II de Castella і Guadalajara (Castella - la Manxa)
Guerra anglo-espanyola (1585–1604)
La Guerra angloespanyola de 1585-1604 va ser un conflicte intermitent entre els regnes d'Espanya i Anglaterra, que mai va ser formalment declarada.
Veure Felip II de Castella і Guerra anglo-espanyola (1585–1604)
Guerra d'Itàlia de 1551-1559
La guerra italiana de 1551-1559 va començar quan Enric II de França, que havia succeït a Francesc I al tron, va declarar la guerra a l'emperador Carles V amb la intenció de reconquistar Itàlia i assegurar l'hegemonia francesa en els afers europeus.
Veure Felip II de Castella і Guerra d'Itàlia de 1551-1559
Guerra de la Ribagorça
S'anomena guerra de la Ribagorça o guerra de Ribagorça a un enfrontament en el Comtat de Ribagorça a la fi del que va marcar el final del comtat.
Veure Felip II de Castella і Guerra de la Ribagorça
Guerra dels Vuitanta Anys
La Guerra dels Vuitanta anys, o Guerra de Flandes, va ser una guerra que va enfrontar les Disset Províncies amb el seu sobirà, el rei d'Espanya, amb la finalitat d'aconseguir la independència i la llibertat religiosa.
Veure Felip II de Castella і Guerra dels Vuitanta Anys
Guerres de religió
Les guerres de religió són conflictes on la religió divideix els bàndols enfrontats.
Veure Felip II de Castella і Guerres de religió
Guerres de religió a França
Les Guerres de religió a França van ser una sèrie d'enfrontaments civils que van tenir lloc al Regne de França durant un període i un territori molt ampli.
Veure Felip II de Castella і Guerres de religió a França
Guerres otomanes a Europa
'''Setge de Viena (1683)''' Les guerres otomanes a Europa són les guerres de l'Imperi Otomà a Europa també conegudes com a guerres turques, particularment en textos antics europeus.
Veure Felip II de Castella і Guerres otomanes a Europa
Guillem I d'Orange-Nassau
Guillem I d'Orange-Nassau (castell de Dillenburg, Nassau, 24 d'abril de 1533 - Delft, 10 de juliol de 1584), també conegut com Guillem el Taciturn (traduït del neerlandès: Willem de Zwijger), o als Països Baixos com a Guillem d'Orange (neerlandès: Willem van Oranje), va ser el principal líder o estatúder de la revolta holandesa contra els Habsburg espanyols que va desencadenar la guerra dels vuitanta anys (1568–1648) i va donar lloc a la independència formal de les Províncies Unides el 1581.
Veure Felip II de Castella і Guillem I d'Orange-Nassau
Habsburg
* Dinastia dels Habsburg, família de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 i fins a 1918 tingueren de forma ininterrompuda el poder en una gran extensió de territoris del continent.
Veure Felip II de Castella і Habsburg
Hugonot
Durant els segles XVI i XVII, hugonots va ser el nom donat als membres de l'Església protestant reformada de França.
Veure Felip II de Castella і Hugonot
Iconoclàstia
Iconoclàstia és aquella doctrina que s'oposa a la veneració d'imatges o ídols.
Veure Felip II de Castella і Iconoclàstia
Illes Canàries
Les Illes Canàries (oficialment i en castellà las Islas Canarias) és un arxipèlag africà de vuit illes volcàniques de l'oceà Atlàntic, situades al nord-oest del continent africà, concretament davant les costes del Marroc i el Sàhara Occidental.
Veure Felip II de Castella і Illes Canàries
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Felip II de Castella і Imperi Otomà
Inquisició dels Països Baixos
La Inquisició dels Països Baixos va ser una estensió de la Inquisició espanyola als Països Baixos espanyols, establerta durant el regnat de Carles V. Com que la idea de la Inquisició no era congènita del temperament flamenc, el procés d'introducció va ser lent i gradual de principi a fi.
Veure Felip II de Castella і Inquisició dels Països Baixos
Inquisició espanyola
La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.
Veure Felip II de Castella і Inquisició espanyola
Inquisidor general
LInquisidor general o Gran inquisidor (en llatí: Inquisitor Generalis) va ser la màxima autoritat oficial de la Inquisició espanyola.
Veure Felip II de Castella і Inquisidor general
Isabel Clara Eugènia
La Infanta Isabel Clara Eugènia, de Federico de Llano (1584), Museu del Prado, Madrid Isabel Clara Eugènia (Segòvia, 12 d'agost de 1566 - Brussel·les, Països Baixos espanyols, 1 de desembre de 1633) fou una infanta de Castella, princesa d'Aragó i arxiduquessa d'Àustria.
Veure Felip II de Castella і Isabel Clara Eugènia
Isabel de Portugal i d'Aragó
Isabel de Portugal i d'Aragó (Lisboa, Portugal, 24 d'octubre de 1503 - Toledo, Castella, 1 de maig de 1539) va ser una infanta de Portugal, reina consort de les corones de Castella i d'Aragó (1526-1539) i, més tard, emperadriu imperial consort (1530-1539), pel seu matrimoni amb Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Felip II de Castella і Isabel de Portugal i d'Aragó
Isabel de Valois
Isabel de Valois i de Mèdici (Fontainebleau, França, 2 d'abril de 1545 - Palau d'Aranjuez, Espanya, 3 d'octubre de 1568) anomenada també Isabel de la Pau, fou una princesa francesa de la dinastia Valois, que va esdevenir reina consort de Castella i de Catalunya i Aragó (1559-1568) així com dels diversos dominis del seu espòs Felip II de Castella.
Veure Felip II de Castella і Isabel de Valois
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Felip II de Castella і Itàlia
Jaén
Jaén és la capital de la província de Jaén, o com també se la coneix, capital del Sant Regne.
Veure Felip II de Castella і Jaén
Joan d'Àustria i Blomberg
Joan d'Àustria (Ratisbona, Baviera, 24 de febrer de 1545 o 1547 - Namur, Països Baixos espanyols, 1 d'octubre de 1578) fou fill fora de mariatge de l'emperador Carles V i de Bàrbara Blomberg, va ser un militar i diplomàtic durant el regnat del seu germanastre Felip II d'Espanya.
Veure Felip II de Castella і Joan d'Àustria i Blomberg
Joan V de Lanuza
Joan de Lanuza el Jove (1564 ? - 1591) va ser el cinquè Justícia Major d'Aragó amb aquest nom.
Veure Felip II de Castella і Joan V de Lanuza
Joana I de Castella
Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).
Veure Felip II de Castella і Joana I de Castella
Jordi Mata i Viadiu
Jordi Mata i Viadiu (Barcelona, 27 de febrer de 1966) és un escriptor català.
Veure Felip II de Castella і Jordi Mata i Viadiu
Juan de Escobedo
Juan de Escobedo (Colindres, Cantàbria 1530 - Madrid, 31 de març de 1578) fou un polític espanyol, secretari de Joan d'Àustria, que fou víctima d'un assassinat.
Veure Felip II de Castella і Juan de Escobedo
Justícia d'Aragó
Joan V de Lanuza El Justícia d'Aragó és un defensor dels drets i llibertats dels ciutadans davant dels possibles abusos de l'Administració pública.
Veure Felip II de Castella і Justícia d'Aragó
La Alpujarra
La Alpujarra (de vegades, impròpiament, Las Alpujarras) és una regió històrica andalusa a cavall entre la província de Granada i la província d'Almeria, a la falda del vessant sud de Sierra Nevada.
Veure Felip II de Castella і La Alpujarra
La Corunya
La Corunya (en gallec i oficialment: A Coruña, en castellá: La Coruña) és un municipi i una ciutat situada al nord-oest de Galícia, banyada per l'oceà Atlàntic.
Veure Felip II de Castella і La Corunya
La Goleta
La Goleta La Goleta és una ciutat de Tunísia, a la governació de Tunis, situada uns 7 km a l'est de Tunis, a la costa, però a l'altre costat del llac de Tunis.
Veure Felip II de Castella і La Goleta
Lisboa
Lisboa (en portuguès i en català), tradicionalment i històricament anomenada Lisbona en llengua catalana, és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal.
Veure Felip II de Castella і Lisboa
Lliga Santa (1571)
La Lliga Santa era la lliga formada pels estats controlats pels Habsburg d'Espanya, Nàpols, Sicília, els Estats Pontificis, la República de Venècia, la República de Gènova, el Gran Ducat de la Toscana, els ducats de Savoia, Parma i Urbino, i els Cavallers de Malta; tots ells representant països ancorats al voltant de la Mar Mediterrània, per lluitar contra l'Imperi Otomà i la seva expansió al voltant de l'est del Mediterrani amb la presa de Xipre, i que va obtenir la victòria a la Batalla de Lepant.
Veure Felip II de Castella і Lliga Santa (1571)
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Veure Felip II de Castella і Llista de comtes de Barcelona
Llista de comtes de Cerdanya
Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Veure Felip II de Castella і Llista de comtes de Cerdanya
Llista de comtes de Rosselló
Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Veure Felip II de Castella і Llista de comtes de Rosselló
Llista de comtes, senyors i ducs de Milà
La llista de comtes-bisbes, senyors i ducs de Milà és la següent.
Veure Felip II de Castella і Llista de comtes, senyors i ducs de Milà
Llista de governadors dels Països Baixos
Aquests són els governadors que tingué els Països Baixos durant l'ocupació d'aquests territoris per la Corona de Castella, el Regne d'Espanya i el Sacre Imperi Romanogermànic des de mitjans de fins a finals del.
Veure Felip II de Castella і Llista de governadors dels Països Baixos
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Veure Felip II de Castella і Llista de reis d'Aragó
Llista de reis d'Espanya
S'han considerat reis d'Espanya els de la dinastia d'Habsburg, successors dels Reis Catòlics, en què un sol monarca regna sobre la Corona de Castella, la Corona d'Aragó, el Regne de Navarra, i durant un període també sobre el Regne de Portugal.
Veure Felip II de Castella і Llista de reis d'Espanya
Llista de reis de Castella
s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.
Veure Felip II de Castella і Llista de reis de Castella
Llista de reis de Galícia
El Regne de Galícia s'origina a conseqüència de la divisió que el rei Alfons III d'Astúries fa del Regne d'Astúries entre els seus fills.
Veure Felip II de Castella і Llista de reis de Galícia
Llista de reis de Lleó
Llista cronològica dels reis de Lleó des de la creació del Regne de Lleó l'any 910 fins a la seva unió definitiva amb el Regne de Castella l'any 1230, donant pas a la Corona de Castella.
Veure Felip II de Castella і Llista de reis de Lleó
Llista de reis de Mallorca
El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.
Veure Felip II de Castella і Llista de reis de Mallorca
Llista de reis de Navarra
La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona, predecessor del navarrès, des del primer monarca Ènnec Aritza fins a Sanç VI, primer monarca a prendre el títol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisió entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, després integrada a la Monarquia Hispànica, la segona es mantindrà independent fins a la seva integració a la Corona de França amb l'adveniment d'Enric III de Navarra com a rei de França.
Veure Felip II de Castella і Llista de reis de Navarra
Llista de reis de Portugal
Aquesta llista de monarques Portugal inclou els comtes i reis de Portugal ordenats cronològicament des de l'any 868 amb la fundació comtat de Portugal, passant per la creació el 1139 del Regne de Portugal fins a l'abolició de la monarquia el 1910.
Veure Felip II de Castella і Llista de reis de Portugal
Llista de reis de Sardenya
El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.
Veure Felip II de Castella і Llista de reis de Sardenya
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Veure Felip II de Castella і Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista de reis de València
El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.
Veure Felip II de Castella і Llista de reis de València
Lluís de Nassau
Lluís de Nassau (Dillenburg, 10 de gener de 1538 - Mook en Middelaar, 14 d'abril de 1574) va ser una figura clau durant la guerra dels vuitanta anys que les forces rebels dels Països Baixos, antecessores de les Províncies Unides, van mantenir contra Espanya per tal d'aconseguir la seva independència.
Veure Felip II de Castella і Lluís de Nassau
Lluís de Requesens i Zúñiga
Lluís de Requesens (Molins de Rei, 1528 - Brussel·les, 5 de març de 1576) fou un militar, marí, diplomàtic i polític català.
Veure Felip II de Castella і Lluís de Requesens i Zúñiga
Lovaina
Lovaina (en neerlandès i oficialment: Leuven; en Louvain; en Löwen) és una ciutat i municipi flamenc de la província del Brabant Flamenc, Bèlgica, situada a la confluència dels rius Dijle i Voer.
Veure Felip II de Castella і Lovaina
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Felip II de Castella і Madrid
Magrib
D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).
Veure Felip II de Castella і Magrib
Malines
Malines (neerlandès i oficial: Mechelen, francès: Malines, Alemany: Mecheln, Anglès: Mechlin, vell, poc usat) és una ciutat de Bèlgica, de la província d'Anvers i de la regió Flamenca, regat pel riu Dijle.
Veure Felip II de Castella і Malines
Manila
Manila (en tagal Maynila) és la capital de les Filipines i de la regió de Metro Manila, i la segona ciutat del país per nombre d'habitants.
Veure Felip II de Castella і Manila
Manuel I de Portugal
Manuel I de Portugal, dit l'Afortunat (Alcochete, 1469 - Lisboa, 1521), fou infant de Portugal i rei de Portugal (1495-1521).
Veure Felip II de Castella і Manuel I de Portugal
Margarida de Parma
Vitrall de Margarida de Parma a l'església de St. Jan a Gouda (Països Baixos) Margarida de Parma o Margarida d'Àustria (Oudenaarde, 5 de juliol de 1522 - Ortona, Ducat de Parma, 18 de gener de 1586) fou infanta de Castella, governadora dels Països Baixos (1559-1567) i duquessa consort de Parma (1552-1586).
Veure Felip II de Castella і Margarida de Parma
Maria d'Àustria i d'Àustria
Maria d'Àustria i d'Àustria (Madrid, 14 de febrer de 1580–4 d'agost de 1583) va ser una infanta d'Espanya, morta prematurament.
Veure Felip II de Castella і Maria d'Àustria i d'Àustria
Maria I d'Anglaterra
Maria I d'Anglaterra, més coneguda com a Maria Tudor (Greenwich, Anglaterra, 18 de febrer del 1516 - Londres, 17 de novembre del 1558), fou reina d'Anglaterra i d'Irlanda des del 1553 i reina consort de les corones de Castella i d'Aragó com esposa de Felip II de Castella des del 1556 fins a la seva mort.
Veure Felip II de Castella і Maria I d'Anglaterra
Maria I d'Escòcia
Maria d'Escòcia, també coneguda com a Maria Stuart (8 de desembre de 1542 - 8 de febrer de 1587) Fou reina d'Escòcia del 14 de desembre de 1542 al 24 de juliol de 1567.
Veure Felip II de Castella і Maria I d'Escòcia
Maria Manuela de Portugal
Maria Manuela de Portugal (Coïmbra, 15 d'octubre de 1527 - Valladolid, 12 de juliol de 1545) fou una infanta de Portugal i princesa consort d'Astúries, en ser la primera esposa de Felip II de Castella abans de ser rei, sense que ella arribés a ser reina en morir abans que Felip succeís al seu pare en el tron.
Veure Felip II de Castella і Maria Manuela de Portugal
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Veure Felip II de Castella і Marroc
Massacre del dia de Sant Bartomeu
1-84176-395-0 (Museu Cantonal de Belles Arts de Lausana) La Massacre del dia de Sant Bartomeu (en francès: Massacre de la Saint-Barthélemy) fou l'assassinat en massa d'hugonots francesos durant les Guerres de religió de França del.
Veure Felip II de Castella і Massacre del dia de Sant Bartomeu
Múrcia
Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.
Veure Felip II de Castella і Múrcia
Miguel López de Legazpi
Miguel López de Legazpi (Zumarraga, Guipúscoa, ca. 1503 - Manila, Filipines, 20 d'agost de 1572), conegut com «l'Adelantado» i «el Vell», va ser un conqueridor espanyol, administrador colonial de les Illes Filipines i fundador de la ciutat de Manila.
Veure Felip II de Castella і Miguel López de Legazpi
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Veure Felip II de Castella і Monarquia d'Espanya
Monestir d'El Escorial
El monestir d'El Escorial o monestir de San Lorenzo de El Escorial (en castellà Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial) és una residència històrica de la Família Reial Espanyola.
Veure Felip II de Castella і Monestir d'El Escorial
Moriscos
Text aljamiat dels moriscos ''Expulsió dels moriscos'' ''Embarcament de moriscos al Grau de València'', de Pere Oromig Es coneix amb el nom genèric de moriscs o moriscos el conjunt d'habitants d'ascendència o origen musulmà i de creences islàmiques residents a la Corona de Castella a partir de la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502, mitjançant la qual van ser forçats a batejar-se en la fe cristiana; i de la Corona d'Aragó, nominalment cristians des del 1526.
Veure Felip II de Castella і Moriscos
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Veure Felip II de Castella і Nàpols
Neerlandès
El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.
Veure Felip II de Castella і Neerlandès
Orde del Toisó d'Or
'''Felip III de Borgonya''' fundador de l'orde, pintat per Rogier van der Weyden L'Orde del Toisó d'Or és un orde civil i de cavalleria fundat l'any 1429 pel duc de Borgonya i comte de Flandes, Felip III de Borgonya.
Veure Felip II de Castella і Orde del Toisó d'Or
Oudenaarde
Oudenaarde (Audenarde en francès) és una ciutat belga i un municipi de la província de Flandes Oriental.
Veure Felip II de Castella і Oudenaarde
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Veure Felip II de Castella і Països Baixos
Països Baixos espanyols
Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.
Veure Felip II de Castella і Països Baixos espanyols
Pacificació de Gant
Al·legoria de la Pacificació de Gant, per Adriaen van de Venne. La Pacificació de Gant del 8 de novembre de 1576 va ser un acord a què van arribar els estats generals de les províncies dels Països Baixos, tant les que s'havien rebel·lat contra la corona espanyola com les que hi havien romàs lleials.
Veure Felip II de Castella і Pacificació de Gant
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Felip II de Castella і Papa
Papa Pau IV
Pau IV (Carpiglia Irpina, 28 de juny de 1476 – † Roma, 18 d'agost de 1559) va ser Papa de l'Església Catòlica Romana des de 1555 al 1559.
Veure Felip II de Castella і Papa Pau IV
Pau de Cateau-Cambrésis
La Pau de Cateau-Cambrésis va ser el tractat més important de l'Europa del, per la durada dels seus acords, que van ser vigents durant un segle, i perquè donaria lloc a una nova situació internacional.
Veure Felip II de Castella і Pau de Cateau-Cambrésis
Pau de Vervins
La pau de Vervins es va signar el 2 de maig de 1598 a Vervins (actual Aisne) entre els reis Felip II d'Espanya i Enric IV de França.
Veure Felip II de Castella і Pau de Vervins
Pedro Menéndez de Avilés
Pedro Menéndez de Avilés (Avilés, 15 de febrer de 1519 - Santander, 16 de setembre de 1574), adelantado, fou el primer governador espanyol de la Florida espanyola.
Veure Felip II de Castella і Pedro Menéndez de Avilés
Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza
Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza (Siétamo, Aragó, 28 de desembre de 1719 – Épila, Aragó, 9 de gener de 1798), més conegut pel seu títol comte d'Aranda, va ser un noble i estadista aragonès, gran d'Espanya, desè comte d'Aranda, quart marquès de Torres, entre altres títols nobiliaris; cavaller de l'Orde del Toisó d'Or.
Veure Felip II de Castella і Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Veure Felip II de Castella і Península Ibèrica
Pirateria marítima
Bandera de Calico Jack "De dapperheid van Grote Pier" (La valentia de Grote Pier), 1516, per Johannes Hinderikus Egenberger, (Arnhem 1822 - Utrecht 1897). La pirateria marítima —o pirateria— és la pràctica que té per objecte l'atac d'una embarcació amb l'objectiu de robar el seu carregament, i de vegades el vaixell sencer.
Veure Felip II de Castella і Pirateria marítima
Plet del virrei estranger
Es coneix com a plet del virrei estranger al conflicte jurídic de competències entre els reis de la Monarquia d'Espanya i les institucions d'autogovern del Regne d'Aragó que existí al llarg del i que esclatà violentament durant el regnat de Felip II de Castella durant les Alteracions d'Aragó (1590-1591).
Veure Felip II de Castella і Plet del virrei estranger
Porto
Porto és una ciutat i un municipi portuguès, situat al districte de Porto, a la regió del Nord i a la subregió del Gran Porto.
Veure Felip II de Castella і Porto
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Veure Felip II de Castella і Portugal
Pragmàtica Sanció de 1567
La Pragmàtica Sanció de 1567 o Pragmàtica antimorisca va ser un edicte reial en forma de pragmàtica sanció concebuda per l'Inquisidor general Diego de Espinosa i el rei Felip II de Castella.
Veure Felip II de Castella і Pragmàtica Sanció de 1567
Príncep d'Astúries
El títol príncep d'Astúries, de fet actualment princesa d'Astúries per la seva actual titular, és un dels títols de l'hereu de la corona espanyola, juntament amb els altres tradicionalment atribuïts als hereus dels antics territoris de la Corona d'Aragó: príncep de Girona, duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer; i del Regne de Navarra: príncep de Viana.
Veure Felip II de Castella і Príncep d'Astúries
Príncep d'Orange
Príncep d'Orange és un títol nobiliari d'origen francès.
Veure Felip II de Castella і Príncep d'Orange
Príncep de Girona
El Príncep de Girona és un títol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona i de la vegueria de Girona.
Veure Felip II de Castella і Príncep de Girona
Príncep de Viana
Carles de Viana. Primer príncep de Viana Elionor, actual princesa de Viana ''Ausiàs March i el príncep de Viana'', exposada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú Príncep de Viana és el títol de l'hereu del Regne de Navarra.
Veure Felip II de Castella і Príncep de Viana
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Veure Felip II de Castella і Principat de Catalunya
Privilegi de manifestació
El Privilegi de manifestació era un privilegi exercit pel Justícia d'Aragó per intervenir en els tribunals i oficials reals.
Veure Felip II de Castella і Privilegi de manifestació
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Veure Felip II de Castella і Protestantisme
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Veure Felip II de Castella і Províncies Unides
Rebel·lió de les Alpujarras
La Rebel·lió de les Alpujarras va ser un conflicte esdevingut a Espanya entre 1568 i 1571 durant el regnat de Felip II.
Veure Felip II de Castella і Rebel·lió de les Alpujarras
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Veure Felip II de Castella і Regne d'Aragó
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Veure Felip II de Castella і Regne de Castella
Regne de Còrdova
El regne de Còrdova va ser un dels regnes de la Corona de Castella, creat el 1236 arran de la presa de Còrdova.
Veure Felip II de Castella і Regne de Còrdova
Regne de Còrsega
El Regne de Còrsega fou un regne de curta durada a l'illa de Còrsega.
Veure Felip II de Castella і Regne de Còrsega
Regne de Galícia
El regne de Galícia o regne de Galiza designa dues entitats polítiques diferents ubicades al nord-oest de la península Ibèrica.
Veure Felip II de Castella і Regne de Galícia
Regne de Jaén
Regne de Jaén (1590) El Regne de Jaén o Regne Sant de Jaén fou una jurisdicció territorial de la Corona de Castella, conquerit pel rei Ferran III de Castella al.
Veure Felip II de Castella і Regne de Jaén
Regne de Jerusalem
El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.
Veure Felip II de Castella і Regne de Jerusalem
Regne de l'Algarve
El Regne de l'Algarve —en portuguès Reino do Algarve— va ser considerat, durant segles, i fins a la proclamació de la Primera República de Portugal el 5 d'octubre de 1910, com el segon regne de la corona portuguesa.
Veure Felip II de Castella і Regne de l'Algarve
Regne de Lleó
El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.
Veure Felip II de Castella і Regne de Lleó
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Veure Felip II de Castella і Regne de Mallorca
Regne de Múrcia
LEmirat de Múrsiya o Regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana de la Cartaginense.
Veure Felip II de Castella і Regne de Múrcia
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Veure Felip II de Castella і Regne de Navarra
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Veure Felip II de Castella і Regne de Nàpols
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Veure Felip II de Castella і Regne de Sardenya
Regne de Sevilla
El Regne de Sevilla va ser un regne que formà part, amb altres regnes, de la Corona de Castella des que els cristians van conquerir la ciutat el 1248 gràcies a l'empenta de la Reconquesta duta a terme per part del rei Ferran III de Castella.
Veure Felip II de Castella і Regne de Sevilla
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Veure Felip II de Castella і Regne de Sicília
Regne de Toledo
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.
Veure Felip II de Castella і Regne de Toledo
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Veure Felip II de Castella і Regne de València
Regnes castellans d'Índies
Els Regnes castellans de les Índies o Índies, Illes i Terra Ferma del mar Oceà (en castellà: Indias, Yslas y Tierra Firme del mar Oceano) foren el conjunt regnes i territoris incorporats jurídicament a la Corona de Castella després del descobriment d'Amèrica, i que des dels Reis Catòlics fins a la seva independència van formar part de les possessions patrimonials de la Casa Reial espanyola.
Veure Felip II de Castella і Regnes castellans d'Índies
Reial Audiència i Cancelleria de Granada
Palau de la Cancelleria, edifici que va albergar la Reial Audiència i Cancelleria de Granada des de 1587 i que actualment és la seu del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia.La Cancelleria de Granada o també Reial Audiència i Cancelleria de Granada (en castellà: Real Audiencia y Chancillería de Granada) era l'òrgan d'administració de justícia, i de govern, que amb seu a Granada tenia jurisdicció sobre tot el territori de la Corona de Castella al sud del riu Tajo.
Veure Felip II de Castella і Reial Audiència i Cancelleria de Granada
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Veure Felip II de Castella і República de Venècia
Robert Dudley
Robert Dudley, primer comte de Leicester (24 de juny de 1532 - 4 de setembre de 1588), va ser el favorit de la reina Isabel I d'Anglaterra durant gran part del seu regnat.
Veure Felip II de Castella і Robert Dudley
Royal Navy
La Royal Navy (Marina Reial) del Regne Unit és el servei militar britànic més antic (i conegut antigament com a Servei Superior).
Veure Felip II de Castella і Royal Navy
Salamanca
Salamanca és una ciutat espanyola, capital de la província homònima.
Veure Felip II de Castella і Salamanca
Santa Lliga de París
Retrat d'Enric I de Guisa, tercer duc de Guisa, cap al 1588, líder de la Santa Lliga durant les Guerres de religió de França. Museu Carnavalet, París La Santa Lliga de París, també anomenada Santa Lliga, Lliga Catòlica o La Lliga (en francès: Ligue Catholique, Sainte Ligue o Sainte Union) va ser un moviment polític armat de caràcter catòlic creat a França a 1576 per Enric de Guisa, Duc de Guisa per oposar-se per la força a hugonots, protestants i a la Casa de Borbó durant les Guerres de religió a França.
Veure Felip II de Castella і Santa Lliga de París
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Veure Felip II de Castella і Saragossa
Sebastià I de Portugal
Sebastià I de Portugal, dit el Desitjat (Lisboa, 1554 - Kasr al-Kabir, Marroc, 1578), fou Rei de Portugal (1557-1578).
Veure Felip II de Castella і Sebastià I de Portugal
Segòvia
Segòvia (en castellà, Segovia) és una ciutat castellana a la part meridional de la comunitat autònoma de Castella i Lleó, i capital de la província de Segòvia.
Veure Felip II de Castella і Segòvia
Senyor de Balaguer
El títol de senyor de Balaguer és un títol vinculat tradicionalment als hereus de la Corona d'Aragó i actualment als de la monarquia espanyola.
Veure Felip II de Castella і Senyor de Balaguer
Senyoria de Biscaia
XIV. La seva composició ha passat a nombrosos municipis de Biscaia Biscaia fou un territori independent dels bascs que cap al segle X es va posar sota protecció de Castella, amb alguns períodes sota protectorat navarrès (cap al 993-1044 i 1093-1210).
Veure Felip II de Castella і Senyoria de Biscaia
Senyoria de Molina
La Senyoria de Molina fou una senyoria del Regne de Castella (a l'actual província de Guadalajara) que va pertànyer a Aragó del 1369 al 1375 després de la conquesta pel Regne d'Aragó als àrabs de l'Emirat de Molina, centrat a la ciutat de Molina o Molina d'Aragó (Molina de Aragón).
Veure Felip II de Castella і Senyoria de Molina
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Veure Felip II de Castella і Sevilla
Tienen
Tienen (francès Tirlemont) és un municipi belga de la província de Brabant Flamenc a la regió de Flandes.
Veure Felip II de Castella і Tienen
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Veure Felip II de Castella і Toledo
Torí
Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.
Veure Felip II de Castella і Torí
Tribunal dels Tumults
El Tribunal dels Tumults va ser un jutjat d'excepció instaurat el 5 de setembre de 1567 a Brussel·les als Països Baixos espanyols per Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, tercer duc d'Alba, instigat per Felip II d'Espanya, per perseguir els oponents al règim espanyol i assegurar els interessos del rei.
Veure Felip II de Castella і Tribunal dels Tumults
Unió d'Arràs
saqueig d'Anvers (neutrals, reconeixent l'autoritat reial). En verd fort-turquesa territoris presos per Espanya inicialment. En blau la Unió d'Arràs, aliada d'Espanya. En marró fosc el Bisbat de Lieja, aliat d'Espanya. La unió d'Arràs va ser un acord signat el 5 de gener de 1579 a la ciutat d'Arràs pel qual algunes províncies del sud dels Països Baixos reconeixien la sobirania de Felip II en el marc de la Guerra dels vuitanta anys en resposta a la República de Gant, on els calvinistes radicals havien pres la direcció i es va convertir en un reducte d'intolerància envers els catòlics.
Veure Felip II de Castella і Unió d'Arràs
Unió d'Utrecht
Mapa dels Països Baixos, amb la unió d'Utrecht i la d'Arràs (1579) La unió d'Utrecht fou una aliança militar establerta el 23 de gener del 1580 per algunes les províncies dissidents de les Disset Províncies.
Veure Felip II de Castella і Unió d'Utrecht
Valladolid
Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.
Veure Felip II de Castella і Valladolid
Veere
Veere (zelandès Ter Veere) és un municipi de la província de Zelanda, al sud dels Països Baixos.
Veure Felip II de Castella і Veere
Vents alisis
Mapamundi dels vents. En color groc els alisis del nord i en color marró els alisis del sud. Els vents alisis són els vents imperants permanents d’est a oest que flueixen a la regió equatorial de la Terra.
Veure Felip II de Castella і Vents alisis
Virregnat del Perú
El virregnat del Perú fou el territori d'administració colonial espanyola que comprenia bona part de l'Amèrica del Sud.
Veure Felip II de Castella і Virregnat del Perú
Virrei
García Hurtado de Mendoza, virrei del Perú i governador de XileUn virrei és un oficial reial que governa un país o província en nom i representació del monarca.
Veure Felip II de Castella і Virrei
Vlissingen
Vlissingen (zelandès Vlissienge) és una ciutat de l'antiga illa de Walcheren, a la província de Zelanda, als Països Baixos.
Veure Felip II de Castella і Vlissingen
Winchester
Winchester és una ciutat a l'extrem sud d'Anglaterra.
Veure Felip II de Castella і Winchester
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Veure Felip II de Castella і Xipre
Zierikzee
Zierikzee (zelandès: Zurrikzeê) és una ciutat del municipi de Schouwen-Duiveland, a la província de Zelanda, al sud-oest dels Països Baixos.
Veure Felip II de Castella і Zierikzee
1527
Saqueig de Roma del 1527.
Veure Felip II de Castella і 1527
1543
Nicolaus Copernicus de Toruń, Sisena part'' (Portada de la segona edició, Basilea, 1566).
Veure Felip II de Castella і 1543
1556
;Països Catalans.
Veure Felip II de Castella і 1556
1557
;Països Catalans.
Veure Felip II de Castella і 1557
1558
; Països Catalans.
Veure Felip II de Castella і 1558
1559
;Països Catalans.
Veure Felip II de Castella і 1559
1565
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Felip II de Castella і 1565
1568
;Països Catalans.
Veure Felip II de Castella і 1568
1571
;Països Catalans.
Veure Felip II de Castella і 1571
1572
El 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.
Veure Felip II de Castella і 1572
1574
;Països Catalans.
Veure Felip II de Castella і 1574
1575
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Felip II de Castella і 1575
1579
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Felip II de Castella і 1579
1580
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Felip II de Castella і 1580
1587
Retrat de Francis Drake del 1581.
Veure Felip II de Castella і 1587
1589
122x122px.
Veure Felip II de Castella і 1589
1593
Làpida al monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Felip II de Castella і 1593
1596
Països Catalans Resta del món.
Veure Felip II de Castella і 1596
5 de juny
El 5 de juny és el cent cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Felip II de Castella і 5 de juny
7 d'octubre
El 7 d'octubre és el dos-cents vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Felip II de Castella і 7 d'octubre
Vegeu també
Ducs de Milà
- Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
- Felip II de Castella
- Felip III de Castella
- Felip Maria Visconti
- Felip V d'Espanya
- Francesc I de França
- Francesc II Sforza
- Francesc Sforza
- Galeàs Maria Sforza
- Joan Galeàs Sforza
- Joan Galeàs Visconti
- Joan Maria Visconti
- Llista de comtes, senyors i ducs de Milà
- Lluís Maria Sforza
- Lluís XII de França
- Maximilià Sforza
- Sforza
Infants d'Espanya
- Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este
- Alfons XII d'Espanya
- Alfons XIII d'Espanya
- Alfons d'Orleans i de Borbó
- Alfons de Borbó i de Battenberg
- Alfons de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies
- Antoni Pasqual de Borbó
- Baltasar Carles d'Àustria
- Carles II de Castella
- Carles II de Parma
- Carles III d'Espanya
- Carles III de Parma
- Carles Lluís de Borbó i de Bragança
- Carles Maria Isidre de Borbó
- Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
- Carles d'Àustria (príncep d'Astúries)
- Carles de Borbó-Dues Sicílies (duc de Calàbria)
- Dídac d'Àustria
- Enric de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies
- Felip Antoni de Borbó
- Felip I de Parma
- Felip II de Castella
- Felip III de Castella
- Felip IV de Castella
- Felip Pròsper d'Àustria
- Felip VI d'Espanya
- Ferran I de les Dues Sicílies
- Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic
- Ferran Maria de Baviera i de Borbó
- Ferran d'Àustria (cardenal-infant)
- Ferran de Borbó i de Bragança
- Francesc Xavier de Borbó i de Saxònia
- Francesc de Paula de Borbó
- Gabriel de Borbó
- Gaietà de Borbó-Dues Sicílies
- Gonçal de Borbó i Battenberg
- Jaume de Borbó i de Battenberg
- Joan Carles I d'Espanya
- Joan Carles de Borbó i de Bragança
- Joan de Borbó i Battenberg
- Lluís I d'Espanya
- Lluís de Borbó i Farnese
- Pere Carles de Borbó i de Bragança
- Robert I de Parma
- Sebastià de Borbó i de Bragança
Morts el 1598
- Abd Al·lah ibn Iskandar
- Abraham Ortelius
- Adrian Le Roy
- Anna Guarini
- Benito Arias Montano
- Bernardino Facciotto
- Carlo Ruini
- Enric III de Brunsvic-Lüneburg
- Felip II de Castella
- Giovanni Andrea Dragoni
- Hadim Hasan Paixà
- Henri Estienne
- Ignacio de Santibáñez
- Jacob Mahu
- Jacopo Mazzoni
- Joan Jordi de Brandenburg
- Lucrècia Maria d'Este
- Martín García Óñez de Loyola
- Michele Bonelli
- Paolo Boi
- Peter Binsfeld
- Scipione Lancellotti
- Scipione Pulzone
- Simon de Cordes
- Teodor I de Rússia
- Theodor de Bry
- Toyotomi Hideyoshi
- Yi Sun-sin
Naixements del 1527
- Abraham Ortelius
- Alexandre II de Kakhètia
- Alfons d'Este (1527-1587)
- Anna Sofia de Prússia
- Annibale Padovano
- Bàrbara Blomberg
- Benito Arias Montano
- Felip II de Castella
- Giovanni Battista Antonelli
- Giuseppe Arcimboldo
- Hans Vredeman de Vries
- Hermann Finck
- John Dee
- Luca Cambiaso
- Luis de León
- Maria Manuela de Portugal
- Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic
- Pedro de Ribadeneira
- Pellegrino Tibaldi
- Saitō Yoshitatsu
- Tilemann Hesshusius
- Şehzade Baiazet
Prínceps d'Astúries
- Alfons XII d'Espanya
- Alfons de Borbó i de Battenberg
- Alfons de Castella
- Baltasar Carles d'Àustria
- Carles II de Castella
- Carles IV d'Espanya
- Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
- Carles d'Àustria (príncep d'Astúries)
- Caterina de Castella
- Dídac d'Àustria
- Elionor de Borbó i Ortiz
- Enric III de Castella
- Enric IV de Castella
- Felip II de Castella
- Felip III de Castella
- Felip IV de Castella
- Felip Pròsper d'Àustria
- Felip VI d'Espanya
- Ferran VI d'Espanya
- Ferran VII d'Espanya
- Ferran d'Àustria (príncep d'Astúries)
- Isabel I de Castella
- Isabel d'Aragó i de Castella
- Joan II de Castella
- Joan d'Aragó (príncep d'Astúries)
- Joana I de Castella
- Joana la Beltraneja
- Lluís I d'Espanya
- Maria de Castella
- Maria de la Mercè de Borbó i d'Àustria
- Miquel de la Pau de Portugal
- Príncep d'Astúries
Regents d'Espanya
- Adrià VI
- Alejandro Rodríguez de Valcárcel
- Antoni Pasqual de Borbó
- Baldomero Espartero
- Ermengarda de Vallespir
- Felip II de Castella
- Francisco Franco Bahamonde
- Francisco Jiménez de Cisneros
- Francisco Serrano Domínguez
- Goltregoda de Cerdanya
- Isabel Farnese
- Isabel de França
- Isabel de Portugal i d'Aragó
- Jaume Creus i Martí
- Joan Josep d'Àustria
- Joana d'Àustria i de Portugal
- Luis Manuel Fernández Portocarrero
- Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya)
- Maria Cristina d'Habsburg-Lorena
- Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)
- Maria Josepa Amàlia de Saxònia
- Maria Lluïsa de Savoia
- Maria d'Àustria i de Portugal
- Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic
- Pedro de Alcántara Álvarez de Toledo y Salm-Salm
- Talesa d'Aragó
També conegut com Felip I d'Aragó, Felip I de Mallorca, Felip I de Portugal, Felip II, Felip II d' Espanya, Felip II d'Espanya, Felip II de Espanya, Felip II de España, Felip II de les Espanyes, Felip II d´Espanya, Felip V de Borgonya, Felip d'Habsburg i de Borgonya, Felip el Prudent, Felipe II d'Espanya.
, Ducat de Borgonya, Ducat de Brabant, Ducat de Luxemburg, Ducat de Milà, Ducat de Montblanc, Ducat de Neopàtria, Ducat de Vilafermosa, Edicte de Nantes, Emirat de Gibraltar, Emirat de Granada, Emperador, Enkhuizen, Enric I de Portugal, Enric II de França, Enric III de França, Enric IV de França, Església Catòlica Romana, Espanya, Estats Generals dels Països Baixos, Europa, Expedició de Drake de 1587, Felip Guillem d'Orange-Nassau, Felip I de Castella, Felip II de Castella, Felip III de Castella, Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, Ferran d'Àustria (príncep d'Astúries), Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, Filipines, Florida, França, Franc Comtat, Francès, Francesc I de Ribagorça, Francis Drake, Furs, Furs d'Aragó, Galapagar, Galió de Manila, Gibraltar, Guadalajara (Castella - la Manxa), Guerra anglo-espanyola (1585–1604), Guerra d'Itàlia de 1551-1559, Guerra de la Ribagorça, Guerra dels Vuitanta Anys, Guerres de religió, Guerres de religió a França, Guerres otomanes a Europa, Guillem I d'Orange-Nassau, Habsburg, Hugonot, Iconoclàstia, Illes Canàries, Imperi Otomà, Inquisició dels Països Baixos, Inquisició espanyola, Inquisidor general, Isabel Clara Eugènia, Isabel de Portugal i d'Aragó, Isabel de Valois, Itàlia, Jaén, Joan d'Àustria i Blomberg, Joan V de Lanuza, Joana I de Castella, Jordi Mata i Viadiu, Juan de Escobedo, Justícia d'Aragó, La Alpujarra, La Corunya, La Goleta, Lisboa, Lliga Santa (1571), Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Cerdanya, Llista de comtes de Rosselló, Llista de comtes, senyors i ducs de Milà, Llista de governadors dels Països Baixos, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis d'Espanya, Llista de reis de Castella, Llista de reis de Galícia, Llista de reis de Lleó, Llista de reis de Mallorca, Llista de reis de Navarra, Llista de reis de Portugal, Llista de reis de Sardenya, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Llista de reis de València, Lluís de Nassau, Lluís de Requesens i Zúñiga, Lovaina, Madrid, Magrib, Malines, Manila, Manuel I de Portugal, Margarida de Parma, Maria d'Àustria i d'Àustria, Maria I d'Anglaterra, Maria I d'Escòcia, Maria Manuela de Portugal, Marroc, Massacre del dia de Sant Bartomeu, Múrcia, Miguel López de Legazpi, Monarquia d'Espanya, Monestir d'El Escorial, Moriscos, Nàpols, Neerlandès, Orde del Toisó d'Or, Oudenaarde, Països Baixos, Països Baixos espanyols, Pacificació de Gant, Papa, Papa Pau IV, Pau de Cateau-Cambrésis, Pau de Vervins, Pedro Menéndez de Avilés, Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza, Península Ibèrica, Pirateria marítima, Plet del virrei estranger, Porto, Portugal, Pragmàtica Sanció de 1567, Príncep d'Astúries, Príncep d'Orange, Príncep de Girona, Príncep de Viana, Principat de Catalunya, Privilegi de manifestació, Protestantisme, Províncies Unides, Rebel·lió de les Alpujarras, Regne d'Aragó, Regne de Castella, Regne de Còrdova, Regne de Còrsega, Regne de Galícia, Regne de Jaén, Regne de Jerusalem, Regne de l'Algarve, Regne de Lleó, Regne de Mallorca, Regne de Múrcia, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Regne de Sardenya, Regne de Sevilla, Regne de Sicília, Regne de Toledo, Regne de València, Regnes castellans d'Índies, Reial Audiència i Cancelleria de Granada, República de Venècia, Robert Dudley, Royal Navy, Salamanca, Santa Lliga de París, Saragossa, Sebastià I de Portugal, Segòvia, Senyor de Balaguer, Senyoria de Biscaia, Senyoria de Molina, Sevilla, Tienen, Toledo, Torí, Tribunal dels Tumults, Unió d'Arràs, Unió d'Utrecht, Valladolid, Veere, Vents alisis, Virregnat del Perú, Virrei, Vlissingen, Winchester, Xipre, Zierikzee, 1527, 1543, 1556, 1557, 1558, 1559, 1565, 1568, 1571, 1572, 1574, 1575, 1579, 1580, 1587, 1589, 1593, 1596, 5 de juny, 7 d'octubre.