SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 386 les relacions: Agricultura, Akrotiri, Al-Àndalus, Alacant, Albanès, Albània, Alemany, Alemanya, Alfabet, Alfabet ciríl·lic, Alfabet grec, Alfabet llatí, Almeria, Alps, Alps Escandinaus, Amèrica, Amsterdam, Andorra, Andorra la Vella, Anglaterra, Anglès, Ankara, Antilles Neerlandeses, Anys obscurs, Apenins, Aragonès, Arbust, Aridesa, Armènia, Armeni, Aruba, Astanà, Asturlleonès, Atenes, Avet, Avortament, Azerbaidjan, Ésser humà, Àfrica, Àsia, Àustria, Bakú, Balcans, Banc Central Europeu, Basc, Bèlgica, Bòsfor, Bòsnia i Hercegovina, Búlgar, Bedoll, ... Ampliar l'índex (336 més) » « Shrink índex

2. Continents

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.

Veure Europa і Agricultura

Akrotiri

* Akrotiri i Dekélia, bases sobiranes del Regne Unit a Xipre.

Veure Europa і Akrotiri

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Veure Europa і Al-Àndalus

Alacant

Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.

Veure Europa і Alacant

Albanès

Lalbanès o albanés (en albanès, gjuha shqipë o shqip) és, de les llengües indoeuropees.

Veure Europa і Albanès

Albània

Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.

Veure Europa і Albània

Alemany

L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.

Veure Europa і Alemany

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Veure Europa і Alemanya

Alfabet

àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.

Veure Europa і Alfabet

Alfabet ciríl·lic

1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.

Veure Europa і Alfabet ciríl·lic

Alfabet grec

Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.

Veure Europa і Alfabet grec

Alfabet llatí

Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.

Veure Europa і Alfabet llatí

Almeria

Almeria (en castellà i oficialment Almería, de l'àrab andalusí المرية al-Mariyya) és una ciutat capital d'una província homònima d'Andalusia.

Veure Europa і Almeria

Alps

Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Veure Europa і Alps

Alps Escandinaus

Els Alps Escandinaus són una serralada que s'estén al llarg de la costa occidental de la península Escandinava.

Veure Europa і Alps Escandinaus

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Veure Europa і Amèrica

Amsterdam

Amsterdam és la capital dels Països Baixos (tot i que la seu del govern és a La Haia).

Veure Europa і Amsterdam

Andorra

Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.

Veure Europa і Andorra

Andorra la Vella

Andorra la Vella és la capital del Principat d'Andorra i forma una de les set parròquies en què es divideix el país.

Veure Europa і Andorra la Vella

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Veure Europa і Anglaterra

Anglès

L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.

Veure Europa і Anglès

Ankara

Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.

Veure Europa і Ankara

Antilles Neerlandeses

Les Antilles Neerlandeses van ser un conjunt d'illes situades al mar del Carib que formen part de l'arxipèlag de les Antilles i que, juntament amb Aruba i els Països Baixos constituïen el Regne dels Països Baixos.

Veure Europa і Antilles Neerlandeses

Anys obscurs

Laura i Petrarca Anys obscurs o edat fosca, en la historiografia europea, és el període que tradicionalment inclou de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 a l'any 1000.

Veure Europa і Anys obscurs

Apenins

Subdivisions segons la latitud. Els Apenins o Apennins (en italià: Appennini) és una serralada de plegament alpí (Orogènesi alpina) que recorre Itàlia de nord-oest a sud-est; i en forma la columna vertebral.

Veure Europa і Apenins

Aragonès

Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.

Veure Europa і Aragonès

Arbust

La ginesta és un tipus d'arbust Un arbust és el nom d'una forma vegetal.

Veure Europa і Arbust

Aridesa

Mapa de climes del món:██ Climes hiperàrids i àrids L'ariditat o aridesa és la característica que presenta, respecte a la humitat, una zona terrestre afectada per un clima amb precipitacions escasses o gairebé nul·les.

Veure Europa і Aridesa

Armènia

La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Veure Europa і Armènia

Armeni

Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.

Veure Europa і Armeni

Aruba

Aruba és una illa del Carib situada 10 quilòmetres al nord de la península de Paraguaná (Veneçuela), part del Regne dels Països Baixos.

Veure Europa і Aruba

Astanà

Astanà (en kazakh i rus: Астана), prèviament anomenada Nursultan (/nuɾsulˈtɑːn/; Нұр-сұлтан), és la capital del Kazakhstan.

Veure Europa і Astanà

Asturlleonès

Lasturlleonès o asturlleonés és una llengua romànica occidental, anomenada també amb diversos glotònims —com asturià (asturianu), lleonès (llionés) o mirandès (mirandés)—, segons el territori on es parli.

Veure Europa і Asturlleonès

Atenes

Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Veure Europa і Atenes

Avet

Fulles d'''Abies grandis'' Pinyes ''Abies alba'' Els avets són coníferes de la família de les pinàcies (Pinaceae), la majoria dels quals estan ubicats al gènere Abies (45 a 55 espècies), per bé que hi ha avets que pertanyen a altres gèneres (Picea, Pseudotsuga).

Veure Europa і Avet

Avortament

Lavortament és un terme mèdic per a designar la interrupció de l'embaràs per l'expulsió del fetus abans que aquest sigui viable entre les 20 i les 28 setmanes.

Veure Europa і Avortament

Azerbaidjan

LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.

Veure Europa і Azerbaidjan

Ésser humà

Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.

Veure Europa і Ésser humà

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Veure Europa і Àfrica

Àsia

LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.

Veure Europa і Àsia

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Veure Europa і Àustria

Bakú

Bakú (en àzeri: Bakı; en persa: باکو, Badkube) és la capital i la ciutat més gran de l'Azerbaidjan.

Veure Europa і Bakú

Balcans

Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).

Veure Europa і Balcans

Banc Central Europeu

El Banc Central Europeu (BCE, o ECB en anglès; en francès: Banque centrale européenne) és el banc central de l'eurozona i és responsable de la política monetària dels països que participen de la unió monetària i comparteixen l'euro com a moneda única.

Veure Europa і Banc Central Europeu

Basc

El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).

Veure Europa і Basc

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.

Veure Europa і Bèlgica

Bòsfor

El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment 'l'Estret' o 'l'Estret d'Istanbul') és un estret que separa la part europea de Turquia (la Trakya) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.

Veure Europa і Bòsfor

Bòsnia i Hercegovina

Bòsnia i Hercegovina (en bosnià, croat i serbi llatí, Bosna i Hercegovina; i en serbi ciríl·lic, Босна и Херцеговина) és un estat del sud-est d'Europa, a la península dels Balcans.

Veure Europa і Bòsnia i Hercegovina

Búlgar

El búlgar, български bǎlgarski, amb pronunciació AFI, és una llengua indoeuropea pertanyent a la branca de les llengües eslaves, a la seva branca meridional, juntament amb l'eslovè, el serbocroat i el macedònic, llengua que, d'altra banda, molts consideren un dialecte del búlgar.

Veure Europa і Búlgar

Bedoll

Els bedolls o beços són les plantes del gènere Betula, del grup de les plantes amb flor dins la família de les betulàcies.

Veure Europa і Bedoll

Belarús

Belarús (belarús: Беларусь, Bielarús), oficialment República de Belarús i anteriorment Bielorússia, és un estat sense litoral de l'Europa de l'Est.

Veure Europa і Belarús

Belarús (llengua)

El belarús o bielorús (беларуская мова, 'bielarúskaia mova') és una llengua eslava de la branca oriental, parlada a Belarús i a parts de Polònia per uns 7 milions de persones (set milions a Belarús, mig milió a Rússia, unes 200.000 a Polònia i potser 150.000 a Ucraïna).

Veure Europa і Belarús (llengua)

Belgrad

Belgrad (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.

Veure Europa і Belgrad

Berlín

Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.

Veure Europa і Berlín

Berna

Berna (Bern en alemany) és una ciutat i la capital del cantó de Berna i de la Confederació Helvètica, més coneguda com a Suïssa.

Veure Europa і Berna

Bosc mediterrani

Boscos, bosquets i matollars mediterranis és un bioma terrestre temperat, caracteritzat pels estius calents i secs i hiverns plujosos.

Veure Europa і Bosc mediterrani

Boscos d'Europa

Els boscos d'Europa són rics i variats.

Veure Europa і Boscos d'Europa

Boscos temperats de frondoses mixtos

Bosc temperat de frondoses a Yunnan, sud-oest de la Xina. Boscos temperats de frondoses mixtos o simplement boscos caducifolis temperats és un bioma de zones temperades i humides.

Veure Europa і Boscos temperats de frondoses mixtos

Bosnià

El bosnià (bosanski jezik / босански језик) és una llengua eslava meridional, nadiua en els naturals de Bòsnia i Hercegovina.

Veure Europa і Bosnià

Bou

Els bous o toros (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar.

Veure Europa і Bou

Bratislava

miniatura Bratislava (en eslovac ; en hongarès Pózsony, en alemany Pressburg) és la capital d'Eslovàquia, i amb 430.000 habitants, la ciutat més gran del país.

Veure Europa і Bratislava

Bretó

El bretó (en bretó: Brezhoneg) és una llengua celta parlada a l'oest de Bretanya, a l'estat francès.

Veure Europa і Bretó

Brussel·les

Brussel·les (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.

Veure Europa і Brussel·les

Bucarest

Bucarest (en romanès: București) és la capital de Romania i actualment la ciutat més gran i el centre industrial i comercial més important d'aquest país.

Veure Europa і Bucarest

Budapest

Budapest (pronúncia hongaresa) és la capital d'Hongria i el principal centre polític, industrial i econòmic del país.

Veure Europa і Budapest

Bulgària

Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.

Veure Europa і Bulgària

Caiguda del mur de Berlín

La caiguda del mur de Berlín és l'esdeveniment que marca de forma material la fi d'un període d'aïllament de l'Alemanya Oriental.

Veure Europa і Caiguda del mur de Berlín

Campione d'Italia

Campione d'Italia (en llengua llombarda Campion) és una comuna italiana, a la província de Como, regió de Llombardia, a la vora del llac de Lugano.

Veure Europa і Campione d'Italia

Capital

En política una capital, també anomenada ciutat capital o capital política, és la ciutat o poble principal que està associada al govern d'una regió administrativa específica del qual és la seu.

Veure Europa і Capital

Capitalisme

IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.

Veure Europa і Capitalisme

Carpats

Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra) Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el liman del Dnièster i la mar Negra a la dreta Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès) Els Carpats (en Carpaţi; en polonès, txec i eslovac: Karpaty; en ucraïnès i serbi: Карпати, Karpaty; en Karpaten; en Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental.

Veure Europa і Carpats

Carta europea de les llengües regionals o minoritàries

Antics membres del Consell d'Europa Distribució aproximada de les llengües parlades actualment a Europa. La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries és un tractat europeu (STCE núm. 148) adoptat a Estrasburg el 5 de novembre de 1992 sota els auspicis del Consell d'Europa per tal de promoure les llengües regionals i minoritàries d'Europa.

Veure Europa і Carta europea de les llengües regionals o minoritàries

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Veure Europa і Castellà

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Veure Europa і Català

Catarisme

El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.

Veure Europa і Catarisme

Caucas

Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.

Veure Europa і Caucas

Cítric

Els cítrics o agres (Citrus) són un gènere de grans arbusts, d'entre 3 i 15 metres, de fulla perenne, de la família de les rutàcies.

Veure Europa і Cítric

Còrnic

El còrnic (en còrnic: Kernewek o Kernowek. IPA) és una llengua cèltica originària de Cornualla (en còrnic: Kernow) que, conjuntament amb el bretó i el gal·lès, forma la branca britònica o celta 'p'.

Veure Europa і Còrnic

Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.

Veure Europa і Còrsega

Chișinău

Chișinău (nom romanès, pronunciat i escrit Кишинэу en alfabet ciríl·lic moldau; en rus Кишинёв, Kixiniov) és la capital de la República de Moldàvia.

Veure Europa і Chișinău

Chrétien de Troyes

Chrétien de Troyes (1135-1190, dates probables) va ser un dels primers autors importants de la literatura francesa.

Veure Europa і Chrétien de Troyes

Ciutat de San Marino

Els nou "castelli" de San Marino. Ciutat de San Marino:''via Santa Croce i via Salita alla Roca''. La Ciutat de San Marino (Città di San Marino en italià), coneguda també com a San Marino, és la capital de la República de San Marino i està situada sobre el mont Titano.

Veure Europa і Ciutat de San Marino

Ciutat del Vaticà

El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .

Veure Europa і Ciutat del Vaticà

Cligès

Cligès és un romanç escrit per Chrétien de Troyes a finals del.

Veure Europa і Cligès

Clima atlàntic

Cwc div col end El clima atlàntic o clima oceànic és un tipus de clima que pertany a la zona temperada, que es caracteritza per hiverns suaus i plujosos i estius frescos i relativament humits.

Veure Europa і Clima atlàntic

Clima continental

Köppen El clima continental és el clima de l'interior dels continents a la zona climàtica temperada.

Veure Europa і Clima continental

Clima d'Europa

Clima d'Europa segons la classificació climàtica de Köppen. Estepa seca El clima d'Europa és de naturalesa temperada i continental amb un clima marítim que predomina a les costes occidentals i un clima mediterrani al sud.

Veure Europa і Clima d'Europa

Clima mediterrani

Clima supra-mediterrani d'estiu càlid (Csb) Climograma de València, típicament mediterrani El clima mediterrani és un clima de transició entre el clima temperat i el clima subtropical i tropical.

Veure Europa і Clima mediterrani

Clima temperat

Mapa de les àrees de clima temperat del món (en verd) Extensió de les dues zones temperades del món (en rosa) Àrees o regions de clima temperat del món segons la classificació climàtica de Köppen. El clima temperat és el tipus de clima intermedi entre el clima subtropical (al clima càlid) i el clima polar (clima fred).

Veure Europa і Clima temperat

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.

Veure Europa і Comerç

Comunisme

El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.

Veure Europa і Comunisme

Comunitat Econòmica Europea

La Comunitat Econòmica Europea (CEE) fou una organització internacional creada pel tractat de Roma del 1957 (en vigor des de l'1 de gener del 1958) amb la finalitat de crear unes tarifes i mercats comuns, elaborar una política conjunta per a l'agricultura, per al moviment de mà d'obra, els transports i fundar institucions comunes per al desenvolupament econòmic.

Veure Europa і Comunitat Econòmica Europea

Comunitat Europea

Comunitat Europea o Comunitats Europees són denominacions amb què hom indica un conjunt d'organitzacions creades entre els països de la Unió Europea per assolir la integració progressiva de les seves economies.

Veure Europa і Comunitat Europea

Consell d'Europa

El Consell d'Europa és una organització internacional fundada després de la Segona Guerra Mundial per defensar els drets humans, la democràcia i l'Estat de Dret a Europa.

Veure Europa і Consell d'Europa

Consell Europeu

El Consell Europeu és un òrgan col·legiat que defineix l'orientació política i les prioritats de la Unió Europea (UE).

Veure Europa і Consell Europeu

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Veure Europa і Constantinoble

Continent

348x348px Un continent és una vasta extensió de terra emergida amb fronteres usualment delimitades per accidents del relleu.

Veure Europa і Continent

Copenhaguen

Copenhaguen (København en danès) és la capital i la ciutat més gran de Dinamarca.

Veure Europa і Copenhaguen

Corrent del Golf

El corrent del Golf és un corrent oceànic que duu aigua càlida des del Carib fins a les costes d'Europa Occidental travessant l'Atlàntic Nord.

Veure Europa і Corrent del Golf

Costa

Costa rocosa de l'oceà Atlàntic, Porto Covo, Portugal La costa, línia de costa o riba de la mar, es defineix com la zona terrestre d'un continent o d'una illa on la terra limita amb l'oceà o amb un llac, conformant un espai amb un relleu singular.

Veure Europa і Costa

Creta

Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.

Veure Europa і Creta

Crisi dels refugiats a Europa

sense dades La crisi dels refugiats a Europa o «crisi migratòria» és com s'anomena a la situació humanitària dels països europeus a conseqüència de l'increment del flux descontrolat de refugiats de la dècada del 2010.

Veure Europa і Crisi dels refugiats a Europa

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.

Veure Europa і Cristianisme

Criteris de convergència

Els criteris de convergència, o els criteris de Maastricht, són els requisits que han de complir els estats pertanyents a la Unió Europea per ser admesos dins de l'Eurozona, i conseqüentment, per participar en l'Eurosistema.

Veure Europa і Criteris de convergència

Criteris de Copenhaguen

Els criteris de Copenhaguen són les regles que defineixen si un país és elegible per esdevenir membre de la Unió Europea (UE).

Veure Europa і Criteris de Copenhaguen

Croades

Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.

Veure Europa і Croades

Croat (llengua)

El croat (en croat: hrvatski jezik) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 7 milions de persones, principalment a Croàcia.

Veure Europa і Croat (llengua)

Croàcia

Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.

Veure Europa і Croàcia

Danès

El danès o danés (dansk; dansk sprog) és una llengua germànica septentrional parlada per al voltant de sis milions de persones, principalment a Dinamarca i a la regió de Schleswig Meridional al nord d'Alemanya, en la qual posseeix l'estatus de llengua minoritària.

Veure Europa і Danès

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre.

Veure Europa і Danubi

Dardanels

Els Dardanels (en Çanakkale Boğazı), a l'antiguitat anomenat Hel·lespont (Hel·lèspontos), és un estret del nord-oest de Turquia que connecta la mar Egea amb la mar de Màrmara.

Veure Europa і Dardanels

Déu

200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.

Veure Europa і Déu

Defensa (futbol)

Bolton Wanderers obstaculitzant un atac. El defensa o defensor, en futbol, és la persona que juga entre la porteria pròpia i el centre del camp, segons les formacions tàctiques d'aquest esport.

Veure Europa і Defensa (futbol)

Dekélia

Dhekelia és una àrea d'Akrotiri i Dhekelia, un territori britànic d'ultramar a l'illa de Xipre, administrat com a Base sota Sobirania.

Veure Europa і Dekélia

Democràcia

La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.

Veure Europa і Democràcia

Dinamarca

Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.

Veure Europa і Dinamarca

Divisòria d'aigües

Vestigis del túnel de l'antic Canal Mosa-Mosel·la a la divisòria entre les conques del Mosa i del RinMediterrani a l'Ardecha (França) Una divisòria d'aigües, en llatí divortium aquarum, és la línia imaginària que fa la frontera hidrogràfica entre dues conques hidrogràfiques.

Veure Europa і Divisòria d'aigües

Dnièster

El Dnièster (en ucraïnès Дністép, Dnister; en romanès Nistru; en rus Днестр, Dniestr; en Τύρας, Tyras, derivat d'un mot escita; també anomenat, antigament, Danastris o Danastus, nom derivat de l'arrel indoirànica don, que vol dir 'aigua') és un riu amb una longitud de 1.362 kilòmetres que neix a Ucraïna, marca la frontera amb Moldàvia i desemboca a la mar Negra.

Veure Europa і Dnièster

Dniéper

El Dniéper, Dnepr, Dniapró, Dniprò o bé Özü és el quart riu més llarg d'Europa i el riu més important d'Ucraïna.

Veure Europa і Dniéper

Drets humans

Els drets humans es defineixen generalment com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna.

Veure Europa і Drets humans

Dublín

Dublín (en irlandès Baile Átha Cliath; en anglès Dublin) és la ciutat més gran i la capital de la República d'Irlanda.

Veure Europa і Dublín

Emigració

Pòster de govern japonès promocionant Sud-amèrica Lemigració humana és marxar del lloc d'origen a un altre (pot ser a escala nacional o internacional).

Veure Europa і Emigració

Era de l'exploració

Tordesillas hi és representada, Biblioteca Estense, Mòdena. L'era de l'exploració o l'era dels descobriments fou un període que començaria el i que va continuar fins al, durant el qual els vaixells europeus, principalment espanyols i portuguesos, van recórrer el món a la recerca de noves rutes i socis comercials per alimentar el naixent capitalisme d'Europa.

Veure Europa і Era de l'exploració

Erevan

Erevan (o;; de vegades escrit Ierevan o Yerevan; antigament anomenada Erivan i Erebuni) és la capital d'Armènia i la ciutat principal del país.

Veure Europa і Erevan

Eric Hobsbawm

Eric John Ernest Hobsbawm CH FBA FRSL (Alexandria, Sultanat d'Egipte, Imperi Britànic, 9 de juny de 1917- Londres, Anglaterra, Regne Unit, 1 d'octubre de 2012) fou un historiador marxista, professor d'història contemporània, economia i política, pensador, editor i crític musical britànic.

Veure Europa і Eric Hobsbawm

Escandinàvia

Escandinàvia (sami: Skadesi-suolu/Skađsuâl) és una regió del nord d'Europa amb forts vincles històrics, culturals, i lingüístics.

Veure Europa і Escandinàvia

Escola dels Annales

L'escola dels Annales (en francès: École des Annales) és un grup d'historiadors associats amb un estil d'historiografia desenvolupada per historiadors francesos al segle XX en la història social.

Veure Europa і Escola dels Annales

Eslovac

L'eslovac (en eslovac: slovenský jazyk o slovenčina, no s'ha de confondre amb slovenski jezik, slovenščina, que vol dir eslovè) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 6 milions de persones, principalment a Eslovàquia.

Veure Europa і Eslovac

Eslovàquia

Eslovàquia, oficialment la República Eslovaca (eslovac), és una república de l'Europa central, sense accés al mar.

Veure Europa і Eslovàquia

Eslovè

L'eslovè o eslové (en eslovè: slovenski jezik o slovenščina, no s'ha de confondre amb el slovenský jazyk, slovenčina, que vol dir eslovac) és una de les llengües eslaves, parlat per uns 2 milions de persones.

Veure Europa і Eslovè

Eslovènia

La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.

Veure Europa і Eslovènia

Espai Econòmic Europeu

L'Espai Econòmic Europeu L'Espai Econòmic Europeu (EEE) fou establert l'1 de gener de 1994 en un acord entre els estats membres de l'Associació Europea de Lliure Comerç (AELC) i tots els estats membres de la Unió Europea (UE).

Veure Europa і Espai Econòmic Europeu

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Veure Europa і Espanya

Esperanto

Lesperanto és una llengua auxiliar planificada creada per l'oftalmòleg polonès Ludwik Lejzer Zamenhof,Els prenoms de Zamenhof varien segons la llengua de referència: hom trobarà igualment Ludwik Łazarz en polonès, Eliezer Lewi en hebreu o Ludoviko Lazaro en esperanto.

Veure Europa і Esperanto

Estació humida

A Vila Luso (Angola), l'estació humida està marcada en blau L'estació humida, o estació de les pluges, és l'època de l'any, abastant un o més mesos, quan a un lloc determinat, hi cau la majoria de la precipitació anual.

Veure Europa і Estació humida

Estació seca

Vista del riu Niger en l'estació seca a (Bamako, Mali) Lestació seca és un terme de la climatologia usat en contraposició al d'estació humida que presenten els climes tropicals entre els 15 i 25 º de latitud (Nord i Sud).

Veure Europa і Estació seca

Estat de dret

L'estat de dret és un sistema institucional en què un estat garanteix els drets individuals a partir de l'aplicació de la llei, d'acord amb la dignitat de les persones i fent que la sanció de les conductes il·legals recaigui exclusivament sobre els seus autors.

Veure Europa і Estat de dret

Estat sobirà

Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.

Veure Europa і Estat sobirà

Estònia

La República d'Estònia (en estonià, Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.

Veure Europa і Estònia

Estepa (geografia)

Estepa a l'oest del Kazakhstan Mapa de les estepes en el món segons C. Troll & K.-H. Paffen. Lestepa és un bioma que comprèn un territori pla i extens, de vegetació herbàcia, propi de climes extrems i escasses precipitacions.

Veure Europa і Estepa (geografia)

Estocolm

Estocolm (en suec Stockholm) és la capital del Regne de Suècia i la més gran de les capitals escandinaves.

Veure Europa і Estocolm

Estonià

Lestonià (eesti keel) és una de les llengües uralianes.

Veure Europa і Estonià

Estret de Gibraltar

Lestret de Gibraltar és un estret que comunica l'oceà Atlàntic amb la mar Mediterrània i que separa Europa d'Àfrica.

Veure Europa і Estret de Gibraltar

Euràsia

Euràsia és la massa continental terrestre composta per Europa i Àsia.

Veure Europa і Euràsia

Euro

LEuro (codi ISO 4217: EUR.; símbol: €) és la unitat monetària de vint dels vint-i-set estats que formen part de la Unió Europea (i també d'alguns de fora de la Unió).

Veure Europa і Euro

Europa (filla d'Agenor)

Frank'a Waaldijk Europa, segons la mitologia grega, va ser una princesa de Fenícia, filla d'Agenor i Telefaassa, tot i que també podria haver estat filla de Fènix, un dels fills d'Agenor.

Veure Europa і Europa (filla d'Agenor)

Europa (província romana)

Europa fou una província romana formada el 294 en la reorganització de Dioclecià.

Veure Europa і Europa (província romana)

Europa de l'Est

En blau, els estats que formaven part del tradicional concepte d'Europa de l'Est segons la classificació estadística de l'ONU Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una de l'Est i una altra d'Occidental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.

Veure Europa і Europa de l'Est

Europa del Nord

Europa del Nord Europa del Nord és la part septentrional del continent europeu.

Veure Europa і Europa del Nord

Europa del Sud

Europa del Sud o també coneguda com Europa Meridional és la regió meridional del continent europeu.

Veure Europa і Europa del Sud

Europa Occidental

Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.

Veure Europa і Europa Occidental

Eutanàsia

L'eutanàsia (del grec euthanasia, «bona mort») és la mort indolora i provocada a persones que decideixen per una raó personal que no volen continuar vivint.

Veure Europa і Eutanàsia

Fenícia

Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U.

Veure Europa і Fenícia

Feroès

El feroès o feroés és una llengua escandinava occidental parlada a les Illes Fèroe pel poble feroès.

Veure Europa і Feroès

Figa

Figues Figa Figues. La figa és el fruit de la figuera.

Veure Europa і Figa

Financial Times

El Financial Times és un diari internacional d'economia.

Veure Europa і Financial Times

Finès

El finès o finés (suomi) és un dels idiomes oficials (juntament amb el suec) de Finlàndia.

Veure Europa і Finès

Finlàndia

La República de Finlàndia (en finès: Suomen Tasavalta o Suomi; en suec: Republiken Finland o Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest.

Veure Europa і Finlàndia

Flor

Una flor és l'estructura reproductiva característica de les plantes espermatòfit o fanerògames.

Veure Europa і Flor

Florí d'Aruba

El florí d'Aruba (en neerlandès Arubaanse florin o, simplement, florin) és la moneda d'Aruba, territori d'ultramar del Regne dels Països Baixos.

Veure Europa і Florí d'Aruba

Florí de les Antilles Neerlandeses

El florí de les Antilles Neerlandeses (en neerlandès Antilliaanse gulden o, simplement, gulden; en papiamento florin) era la moneda de les Antilles Neerlandeses i, actualment, és la unitat monetària de dues de les cinc illes que en formaven part: Curaçao i Sint Maarten.

Veure Europa і Florí de les Antilles Neerlandeses

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Veure Europa і França

Franc CFP

El franc CFP és la moneda de curs legal als territoris francesos de l'oceà Pacífic: Nova Caledònia, Polinèsia Francesa i Wallis i Futuna.

Veure Europa і Franc CFP

Franc suís

El franc suís és la moneda de curs legal a Suïssa i Liechtenstein.

Veure Europa і Franc suís

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).

Veure Europa і Francès

Frisó

El frisó (Frysk) és una llengua germànica occidental parlada a Frísia (nord dels Països Baixos, nord-oest d'Alemanya i sud-oest de Dinamarca), molt propera a l'anglès i en greu perill de desaparició.

Veure Europa і Frisó

Fulla

Fulla amb nervadura pinnada i marge sinuat Una fulla és un òrgan de les plantes de forma generalment laminar, de creixement limitat i característic de l'esporòfit dels espermatòfits i dels pteridòfits.

Veure Europa і Fulla

Gaèlic escocès

El gaèlic escocès o gaèlic, també anomenat gaèlic o Gàidhlig, i pronunciat (a diferència del gaèlic, o Gaeilge, parlat a Irlanda), és una llengua cèltica parlada a Escòcia, concretament, a les Terres Altes (en gaèlic escocès, A' Ghàidhealtachd), Strathclyde (en gaèlic escocès, Srath Chluaidh) i les Illes Hèbrides (en gaèlic escocès, Innse Gall); i també en algunes comunitats de Nova Escòcia (en gaèlic escocès, Alba Nuadh), sobretot a l'illa del Cap Bretó (en gaèlic escocès, Ceap Breatainn o Eilean Cheap Bhreatainn), al Canadà.

Veure Europa і Gaèlic escocès

Gaèlic irlandès

El gaèlic irlandès o gaèlic irlandés, o simplement irlandès o irlandés (Gaeilge, pronunciat), és una llengua parlada com a llengua nadiua a l'illa d'Irlanda per prop d’unes 70.000 persones com a primera llengua, predominantment a les zones occidentals rurals de l'illa.

Veure Europa і Gaèlic irlandès

Gaèlic manx

El manx, o gaèlic manx (gaelg vanninagh), és una llengua celta originària de l'illa de Man, un petit país cèltic que avui constitueix una dependència autogovernada de la corona britànica que no pertany al Regne Unit.

Veure Europa і Gaèlic manx

Gal·lès

El gal·lès o gal·lés (en gal·lès: Cymraeg) és una llengua celta que parlen unes 600.000 persones, tot i que es fan esforços per recuperar-la, atès que és la llengua cooficial de Gal·les i com a tal s'ensenya a l'escola.

Veure Europa і Gal·lès

Gallec

El gallec és una llengua romànica parlada principalment a Galícia.

Veure Europa і Gallec

Geòrgia

Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.

Veure Europa і Geòrgia

Geologia

Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma.

Veure Europa і Geologia

Gran Bretanya

Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.

Veure Europa і Gran Bretanya

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Veure Europa і Grècia

Grec

La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Veure Europa і Grec

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Veure Europa і Grec antic

Groenlàndia

Groenlàndia o bé Grenlàndia (Kalaallit Nunaat en groenlandès; Grønland en danès) és un país constituent del Regne de Dinamarca, situat entre l'oceà Àrtic i l'oceà Atlàntic, a l'est de les illes àrtiques del Canadà.

Veure Europa і Groenlàndia

Guerra Freda

El terme Guerra Freda va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats.

Veure Europa і Guerra Freda

Gulf Stream

Gulf Stream és una població dels Estats Units a l'estat de Florida.

Veure Europa і Gulf Stream

Haplogrups mitocondrials humans

Mapa hipotètic de l'emigració humana basada en l'ADN mitocondrial amb el Pol Nord al centre. Àfrica, que alberga l'inici de la migració, es troba a la part superior esquerra i Amèrica del Sud a l'extrem dret. Els patrons de migració es basen en estudis d'ADN mitocondrial (matrilineal).

Veure Europa і Haplogrups mitocondrials humans

Hèlsinki

Hèlsinki (Helsinki en finès; en suec) és la capital de Finlàndia.

Veure Europa і Hèlsinki

Hemisferi nord

L'hemisferi nord o hemisferi boreal és una de les divisions clàssiques en què es divideix el planeta Terra.

Veure Europa і Hemisferi nord

Herbassar

Prats de Nachusa, primavera de 2016 Una prada, prat, praderia, herbassar o herbat és una zona on la vegetació està dominada per gramínies (Poaceae).

Veure Europa і Herbassar

Home de Cromanyó

Els homes de Cromanyó o homes moderns més antics d'Europa foren les primeres poblacions europees dHomo sapiens que van desenvolupar-se des d'aproximadament fa uns 50.000 anys i que podrien descendir d'individus migrats des de l'Àfrica fa uns 100.000 anys.

Veure Europa і Home de Cromanyó

Home de Neandertal

Lhome de Neandertal (Homo neanderthalensis) o simplement neandertal és una espècie extinta del gènere Homo que visqué a Europa i al Pròxim Orient durant el paleolític mitjà, entre fa 200.000-250.000 i 28.000 anys.

Veure Europa і Home de Neandertal

Homer

Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.

Veure Europa і Homer

Hongarès

L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones.

Veure Europa і Hongarès

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Veure Europa і Hongria

Idioma

família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.

Veure Europa і Idioma

Ido

Ido és una llengua planificada, derivada de l'esperanto reformat, creada per un grup d'acadèmics per ser un idioma auxiliar internacional per a parlants de diversos orígens.

Veure Europa і Ido

Illa

Vista de satèl·lit de l''''illa''' de Formentera, situada a la mar Mediterrània Relleu de Tenerife vist des de satèl·lit. Una illa o ísola és un territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.

Veure Europa і Illa

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Veure Europa і Illes Balears

Illes Fèroe

Les Illes Fèroe (Føroyar, 'Illes de xais' en feroès; però potser també 'Illes llunyanes') són un grup d'illes de l'Atlàntic Nord situades a mig camí de les costes d'Islàndia, Escòcia i Noruega.

Veure Europa і Illes Fèroe

Immigració

Taxa neta de migració al 2011: positiva (blau), negativa (taronja), estable (verd), sense dades (gris). Immigrants europeus arribant a l'Argentina. La immigració és l'entrada a un país per part de persones que van néixer o són procedents d'un altre Estat.

Veure Europa і Immigració

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Veure Europa і Imperi Otomà

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Veure Europa і Imperi Romà

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Veure Europa і Imperi Romà d'Orient

Indústria

Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.

Veure Europa і Indústria

Interlingua

Interlingua és una llengua auxiliar internacional planificada, publicada inicialment el 1951 per la International Auxiliary Language Association (IALA) com a resultat de 15 anys de treball.

Veure Europa і Interlingua

Irlanda

Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.

Veure Europa і Irlanda

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Veure Europa і Islam

Islandès

Lislandès o islandés (íslenska, fins a la reforma de l'ortografia del 1973: íslenzka) és una llengua escandinava occidental parlada a Islàndia.

Veure Europa і Islandès

Islàndia

Islàndia (en islandès, Ísland) és un estat insular europeu que es troba a l'oceà Atlàntic Nord a la Dorsal atlàntica.

Veure Europa і Islàndia

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Veure Europa і Italià

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Veure Europa і Itàlia

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Veure Europa і Judaisme

Kazakhstan

El Kazakhstan oficialment la República del Kazakhstan (Қазақстан Республикасы, Qazaqstan Respūblīkasy, o Республика Казахстан, Respúblika Kazakhstan) és un país de l'Àsia Central que limita amb Rússia al nord, la Xina al sud-est, el Kirguizstan, l'Uzbekistan i el Turkmenistan al sud, i la mar Càspia a l'oest.

Veure Europa і Kazakhstan

Kazakhstan europeu

La part europea del Kazakhstan, a l'oest del riu Ural El Kazakhstan europeu és la part del Kazakhstan que forma part d'Europa.

Veure Europa і Kazakhstan europeu

Kíiv

Kíiv (en ucraïnès Київ) o Kíev (per la seva denominació històrica en rus, Ки́ев) és la capital i la ciutat més poblada d'Ucraïna.

Veure Europa і Kíiv

Kosovo

Kosovo (en albanès: Republika e Kosovës; en serbi: Република Косово, transcrit Republika Kosovo) és un estat europeu amb reconeixement limitat, situat als Balcans.

Veure Europa і Kosovo

La Valletta

Edificis vora el port La Valletta és la capital de Malta.

Veure Europa і La Valletta

Ladí

El ladí (en ladí ladin), o ladí dolomític (ladin dolomitan), és una llengua romànica de la branca retoromànica, parlada a les valls de les Dolomites, al voltant del massís de Sela, dins l'Estat italià.

Veure Europa і Ladí

Letònia

La República de Letònia (Latvijas Republika) és una república del nord-est d'Europa amb costa a la mar Bàltica.

Veure Europa і Letònia

Letó

El letó (latviešu valoda) és una llengua del grup oriental de les llengües bàltiques parlada per 2,2 milions de persones principalment a Letònia, on és idioma oficial des de l'any 1989, dos anys abans de la seva declaració d'independència arran de la desaparició de la Unió Soviètica.

Veure Europa і Letó

Liechtenstein

Liechtenstein o més formalment el Principat de Liechtenstein (en alemany Fürstentum Liechtenstein), és un petit estat de l'Europa alpina que limita amb Suïssa a l'oest i Àustria a l'est.

Veure Europa і Liechtenstein

Liquen

Liquen sobre l'escorça d'un arbre. ''Xanthoria parietina'' Els líquens o fongs liquenitzats són uns éssers vius fotosintètics formats per l'associació d'un fong amb una alga o un cianobacteri.

Veure Europa і Liquen

Lisboa

Lisboa (en portuguès i en català), tradicionalment i històricament anomenada Lisbona en llengua catalana, és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal.

Veure Europa і Lisboa

Lituà

El lituà (lietuvių kalba) és una llengua bàltica (amb el letó, són els dos darrers membres d'aquesta família) parlada per uns tres milions de persones, 2,8 milions dels quals a Lituània.

Veure Europa і Lituà

Lituània

Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.

Veure Europa і Lituània

Ljubljana

Ljubljana (pronunciat) (en alemany Laibach, en italià Lubiana) és la capital i la ciutat més gran de l'estat d'Eslovènia.

Veure Europa і Ljubljana

Llac Làdoga

El llac Làdoga (en rus Ла́дожское о́зеро, Làdojskoie ózero, en finès, Laatokka) és un llac d'aigua dolça de Rússia, situat a la República de Carèlia i l'óblast de Leningrad, prop de la frontera amb Finlàndia.

Veure Europa і Llac Làdoga

Llac Onega

El llac Onega, també conegut com a Onego (en rus: Оне́жское о́зеро, Onéjskoie ózero; en finès: Ääninen o Äänisjärvi), és un llac rus.

Veure Europa і Llac Onega

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Veure Europa і Llatí

Llengües caucàsiques

Grups etnolingüístics del Caucas El terme llengües caucàsiques és emprat informalment per a referir-se a un grup gran i extremadament variat de llengües parlades per més de 7 milions de parlants al sud-est de l'Europa oriental, entre la mar Negra i la mar Càspia.

Veure Europa і Llengües caucàsiques

Llengües d'Europa

Mapa de les llengües d'Europa Les llengües d'Europa són els idiomes parlats diàriament per les diferents comunitats establertes de manera permanent en el continent cultural i geogràfic europeu.

Veure Europa і Llengües d'Europa

Llengües eslaves

Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus i els seus descendents, i són una branca de la família indoeuropea.

Veure Europa і Llengües eslaves

Llengües germàniques

Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.

Veure Europa і Llengües germàniques

Llengües indoeuropees

Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.

Veure Europa і Llengües indoeuropees

Llengües romàniques

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).

Veure Europa і Llengües romàniques

Llengües sami

Mapa de les llengües sami Les llengües sami (també escrit sámi o saami) o llengües lapones són un grup de llengües finoúgriques parlades pel poble sami de Lapònia.

Veure Europa і Llengües sami

Llengües uralianes

Mapa de les llengües uralianes Les llengües uralianes (també anomenades llengües uràliques) formen una família d'unes 30 llengües aproximadament i són parlades per més de 20 milions de persones.

Veure Europa і Llengües uralianes

Llengua minoritzada

prohibí l'ús de la llengua catalana a l'administració de justícia i de govern de Catalunya Llengua minoritzada és un terme creat per la sociolingüística, aplicable a tot codi lingüístic que no gaudeix d'un ple reconeixement legal i/o ús social, ni és d'obligat coneixement en el seu territori històric, per raó de la imposició d'una llengua originàriament exògena.

Veure Europa і Llengua minoritzada

Londres

Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.

Veure Europa і Londres

Lucien Febvre

Lucien Febvre (Nancy, 22 de juliol de 1878 - Saint-Amour, Jura, 26 de setembre de 1956) va ser un dels més importants historiadors francesos, fundador amb Marc Bloch de l'escola dels Annales.

Veure Europa і Lucien Febvre

Luxemburg

Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).

Veure Europa і Luxemburg

Lycium

Fruits secs de ''Lycium barbarum'' i ''Lycium chinense'', comercialitzats com a "goji" o "baia tibetana". Lycium és un gènere de plantes fanerògames de la família de les solanàcies (Solanaceae).

Veure Europa і Lycium

Macedònia del Nord

La República de Macedònia del Nord, o República del Nord de Macedònia, és un estat europeu de la península Balcànica envoltat per Grècia, Bulgària, Sèrbia, Kosovo i Albània.

Veure Europa і Macedònia del Nord

Macedònic

El macedònic o macedoni (македонски јазик, makedonski jazik, ) és una llengua que pertany al grup meridional-oriental de llengües eslaves, parlada per prop d'1,5 milions de persones, principalment a Macedònia del Nord, on és una de les dues llengües oficials.

Veure Europa і Macedònic

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Veure Europa і Madrid

Malta

Malta, oficialment República de Malta, és un estat insular del Mediterrani.

Veure Europa і Malta

Maltès

El maltès o maltés és la llengua oficial de Malta, i una de les llengües oficials a la Unió Europea.

Veure Europa і Maltès

Mar Càspia

La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.

Veure Europa і Mar Càspia

Mar de Màrmara

La mar de Màrmara (en Marmara Denizi; en Θάλασσα τουΜαρμαρά, Thàlassa tu Marmarà), a l'antiguitat anomenada Propòntida (Propontis) és una mar continental molt tancada que connecta la mar Negra amb la mar Egea i que alhora separa la part asiàtica de Turquia de la part europea.

Veure Europa і Mar de Màrmara

Mar Egea

La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).

Veure Europa і Mar Egea

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Veure Europa і Mar Mediterrània

Mar Negra

La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.

Veure Europa і Mar Negra

Marc Bloch

Marc Léopold Benjamin Bloch (Lió, 6 de juliol de 1886 - Saint-Didier-de-Formans, 16 de juny de 1944) va ser un historiador francès, especialitzat en la França medieval i fundador, amb Lucien Febvre, de l'Escola dels Annales.

Veure Europa і Marc Bloch

Màlaga

Màlaga o Màlega (Málaga en castellà i oficialment) és una ciutat d'Andalusia situada a la riba nord del mar d'Alborán, al sud de la península Ibèrica i a poc més de 100 km a l'est de l'Estret de Gibraltar.

Veure Europa і Màlaga

Mònaco

El Principat de Mònaco és una ciutat a la costa de la Mar Mediterrània que constitueix un petit estat europeu conformat exclusivament per la ciutat de Mònaco (amb tres nuclis de població: la Ròca, Montcarles i la Condamina).

Veure Europa і Mònaco

Mercat comú

Mercat comú: Mercosur. Un mercat comú és una unió duanera que a més, estableix polítiques comunes sobre la regulació dels productes i la lliure circulació de tots els factors de producció, incloent-hi la mà d'obra.

Veure Europa і Mercat comú

Microestats europeus

Microestats europeus Els microestats europeus són un conjunt de petits estats sobirans del continent europeu i les illes del voltant.

Veure Europa і Microestats europeus

Minos

Il·lustració de Gustave Doré En la mitologia grega, Minos (en grec Μίνως, en llatí Mīnōs) era un rei llegendari de Creta, fill de Zeus i Europa.

Veure Europa і Minos

Minsk

La Plaça de la Victòria, al centre de Minsk Minsk o Miensk (en belarús: Менск, Мінск; en rus, Минск, Minsk) és la capital i ciutat més gran de Belarús.

Veure Europa і Minsk

Moldàvia

Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.

Veure Europa і Moldàvia

Moneda

Monedes i bitllets, les dues formes més comunes de '''moneda''' La moneda o unitat monetària d'un estat és una unitat de canvi que facilita la transferència de béns i serveis.

Veure Europa і Moneda

Montenegro

Montenegro (en serbocroat: Црна Гора, Crna Gora, que significa 'mont negre') és un petit estat muntanyós situat a la península dels Balcans.

Veure Europa і Montenegro

Moscou

Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.

Veure Europa і Moscou

Muntanya

Muntanya de Montserrat Cervino a Itàlia, Matterhorn a Suïssa Una muntanya o montanya és qualsevol elevació natural, acusada i abrupta del terreny.

Veure Europa і Muntanya

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Veure Europa і Napoleó Bonaparte

Neerlandès

El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.

Veure Europa і Neerlandès

Neu

Neu a Colorado, Estats Units La neu és la precipitació d'aigua en forma de multitud de petits cristalls de gel, dits flocs de neu (o volves, borrall(on)s, cóps, tofes, flòbies, ballarusques).

Veure Europa і Neu

Nicòsia

Nicòsia (Turc;, romanitzat: Nikosia; Àrab xipriota: Nikusiya) amb una població de 339.000 habitants el 2015, és la capital de Xipre i de la República Turca de Xipre del Nord, reconeguda només per Turquia.

Veure Europa і Nicòsia

Noruec

El noruec és una llengua parlada a Noruega.

Veure Europa і Noruec

Noruega

Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del Nord.

Veure Europa і Noruega

Nou Món

El mapa de Diego Ribero (1529) anomena Amèrica ''MUNDUS NOVUS'' quan encara només se'n coneixia la costa atlàntica i molt poc de la pacífica. El Nou Món és un dels noms que s'han utilitzat per designar el continent americà.

Veure Europa і Nou Món

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Veure Europa і Occità

Oceania

Oceania és la part del món formada pel continent australià –situat entre els oceans Índic, Antàrtic i Pacífic– i per la multitud d'illes que hi ha escampades en aquest darrer oceà (excepte les més properes a l'Àsia, que es consideren asiàtiques).

Veure Europa і Oceania

Oceà Atlàntic

Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.

Veure Europa і Oceà Atlàntic

Oceà Àrtic

Loceà Àrtic (també anomenat oceà Glacial Àrtic), situat a la zona del pol Nord, és el menor i el menys profund dels oceans mundials.

Veure Europa і Oceà Àrtic

Oliva

Fruit de l'olivera, Oliva verda Olivera Loliva és el fruit de l’olivera (Olea europaea L., família Oleaceae).

Veure Europa і Oliva

Om

Els oms (Ulmus), són un gènere de plantes angiospermes de la família de les ulmàcies.

Veure Europa і Om

Orde de Cluny

L'orde de Cluny és un orde benedictí (o, més aviat, una congregació benedictina que en reforma la regla) creat per Guillem I, duc d'Aquitània i comte de Mâcon, en un acte redactat a Bourges l'11 de setembre de 909 (o 910) on cedeix uns terrenys de Borgonya al monjo Bernó per fundar-hi un monestir de dotze monjos, l'Abadia de Cluny.

Veure Europa і Orde de Cluny

Organització de les Nacions Unides

LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.

Veure Europa і Organització de les Nacions Unides

Oslo

Oslo, antigament anomenada Christiania i Kristiania, i històricament coneguda en català com a Cristiania, és un municipi i ciutat de Noruega, capital i la ciutat més poblada del país.

Veure Europa і Oslo

Països Baixos

Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Veure Europa і Països Baixos

Pangea

Pangea (del grec antic pan, tot i Gea, Terra) fou el supercontinent on es concentraren totes les masses continentals de la Terra fa entre 200 i 250 milions d'anys.

Veure Europa і Pangea

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Veure Europa і París

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Veure Europa і Península Ibèrica

Pi (arbre)

''Araucaria araucana'' Pi és el nom comú de nombroses espècie d'arbres, principalment coníferes de diversos gèneres de la família de les pinàcies, per bé que espècies d'altres famílies que també es coneixen popularment com a pins.

Veure Europa і Pi (arbre)

Pinòpsides

Les pinòpsides (Pinopsida) són una classe de gimnospermes, l'única de la divisió dels pinòfits o coníferes (Pinophyta o Coniferae) i és, per tant, un tàxon monotípic i una de les 13 o 14 divisions en què es classifiquen les plantes.

Veure Europa і Pinòpsides

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Veure Europa і Pirineus

Pluja àcida

Efectes de la pluja àcida a les Muntanyes Metal·líferes, Alemanya La pluja àcida és una precipitació que conté en dissolució àcids sulfúric i nítric produïts per la combinació dels òxids de sofre i de nitrogen, despresos en els processos industrials o per emissions naturals, amb el vapor d'aigua atmosfèric.

Veure Europa і Pluja àcida

Població mundial

La població mundial s'estimava en més de 8.000 milions de persones a novembre de l'any 2022.

Veure Europa і Població mundial

Podgorica

Podgorica (en serbi Подгорица, pronunciat), antigament anomenada Titograd i Ribnica, és una ciutat de Montenegro.

Veure Europa і Podgorica

Polònia

Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.

Veure Europa і Polònia

Polonès

El polonès o polonés és una llengua eslava occidental del grup de les llengües lequítiques, que es parla a Polònia, on és oficial.

Veure Europa і Polonès

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Veure Europa і Portugal

Portuguès

El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.

Veure Europa і Portuguès

Praga

Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.

Veure Europa і Praga

Prat alpí

Prat alpí al Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut, Aragó (Pirineus). El prat alpí és el tipus de vegetació que es desenvolupa en l'estatge alpí (o subalpí).

Veure Europa і Prat alpí

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Veure Europa і Primera Guerra Mundial

Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient

El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), (conegut com a UNEP segons l'acrònim en anglès) és un programa de l'Organització de les Nacions Unides que coordina les activitats relacionades amb el medi ambient, oferint ajuda a països per implementar polítiques mediambientals adequades així com fomentar la sostenibilitat.

Veure Europa і Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient

Quilòmetre quadrat

Un quilòmetre quadrat o km² és la superfície que ocupa un quadrat d'un quilòmetre de costat.

Veure Europa і Quilòmetre quadrat

Raïm

Diferents tipus de raïm El raïm és el fruit comestible de la vinya (Vitis vinifera), és una infructescència formada per una agrupació de baies, els grans de raïm.

Veure Europa і Raïm

Radamantis

Radamantis o Radamant (en grec Ῥαδάμανθυς, en llatí Rhădămanthus), en la mitologia grega, és un déu heroi, fill de Zeus i Europa.

Veure Europa і Radamantis

Rússia

Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Veure Europa і Rússia

Reforma gregoriana

Dictatus Papae. Escrit complert que recull la reforma proposada per Gregori VII La Reforma gregoriana es pot definir històricament com a la redacció i aplicació de les 27 normes conegudes com a Dictatus Papae, que Gregori VII va escriure el 1075 amb la intenció d'intentar unificar el potencial de culte en el si de l'Església.

Veure Europa і Reforma gregoriana

Regne dels Països Baixos

El Regne dels Països Baixos (Koninkrijk der Nederlanden) és una entitat política que comprèn els Països Baixos (en neerlandès Nederland), Aruba, Curaçao i Sint Maarten.

Veure Europa і Regne dels Països Baixos

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Veure Europa і Regne Unit

Religió

jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.

Veure Europa і Religió

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Veure Europa і Renaixement

República de Moldàvia

La República de Moldàvia (Republica Moldova en romanès) és un estat sense sortida al mar de l'Europa de l'Est, que limita amb Romania per l'oest i amb Ucraïna pel nord, l'est i el sud.

Veure Europa і República de Moldàvia

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Veure Europa і Revolució Francesa

Revolució Industrial

La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.

Veure Europa і Revolució Industrial

Reykjavík

Reykjavík («Badia del fum» en islandès) és la capital i major ciutat d'Islàndia i és la capital d'estat més septentrional del món.

Veure Europa і Reykjavík

Riga

Riga és una ciutat europea, capital de Letònia.

Veure Europa і Riga

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Veure Europa і Rin

Riu Don

El riu Don (en rus: Дон) és un riu de Rússia que neix al llac Ivan (Ivan Ozero).

Veure Europa і Riu Don

Riu Petxora

Conca del riu Petxora El riu Petxora (en rus: Печо́ра; en komi: Печӧра; en nenets: Санэроˮ яха) és un riu del nord-oest de Rússia que desemboca al mar de Petxora, a l'oceà Àrtic, a l'oest de les muntanyes dels Urals.

Veure Europa і Riu Petxora

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Veure Europa і Roma

Romanès

El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.

Veure Europa і Romanès

Romania

Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest.

Veure Europa і Romania

Romanx

El romanx (en romanx: rumantsch,,, rumàntsch), a voltes anomenat grisó, és una llengua romànica que es parla en diverses zones del cantó muntanyós dels Grisons (Suïssa) i que forma part de la branca retoromànica conjuntament amb el ladí i el furlà.

Veure Europa і Romanx

Roure

El terme roure (o aglaner, aglanera i glaner) pot ser usat per a referir-se a diverses espècies d'arbres del gènere Quercus que tenen la fulla caduca (o marcescent).

Veure Europa і Roure

Rus

El rus és la llengua eslava més parlada.

Veure Europa і Rus

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Veure Europa і Sacre Imperi Romanogermànic

San Marino

La República de San Marino (Repubblica di San Marino o San Marino en italià) és la república més petita i antiga d'Europa i un dels estats més petits del món.

Veure Europa і San Marino

Sarajevo

Sarajevo (en ciríl·lic serbi: Сарајево, en llatí serbi, bosnià i croat: Sarajevo, pronunciat pels habitants com a Saràievo) és la ciutat més gran i capital de Bòsnia i Hercegovina.

Veure Europa і Sarajevo

Sard

El sard (sardu en sard) és una llengua romànica parlada a l'illa de Sardenya.

Veure Europa і Sard

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Veure Europa і Sardenya

Sarpèdon (fill d'Europa)

Mort de Sarpèdon. Sarpèdon (en grec Σαρπηδών, en llatí Sarpēdon), d'acord amb la mitologia grega, va ser un fill de Zeus i d'Europa.

Veure Europa і Sarpèdon (fill d'Europa)

Sèrbia

Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.

Veure Europa і Sèrbia

Sòrab

El sòrab és una llengua eslava occidental parlada per unes 50.000 persones en enclavaments aïllats a l'est dels estats de Saxònia i Brandenburg, a l'est Alemanya.

Veure Europa і Sòrab

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Veure Europa і Segona Guerra Mundial

Selva nebulosa

Falgueres arborescents a Mont Kinabalu, Borneo Una selva nebulosa o bosc de boira, en anglès cloud forest o fog forest, és generalment un bosc montà tropical o subtropical de fulla persistent, que es caracteritza -de manera persistent, freqüent o estacional- per presentar un baix nivell dels núvols.

Veure Europa і Selva nebulosa

Semidesert

Zones semidesèrtiques càlides del món Zones semidesèrtiques fredes del món Un semidesert, zona semiàrida o clima d'estepa és una zona climàtica que a, grans trets, rep menys de 200 a 400 litres de precipitació anual.

Veure Europa і Semidesert

Serbi

El serbi o serbocroat és una llengua eslava meridional que és parlada, sensu stricto, principalment pels serbis.

Veure Europa і Serbi

Serbocroat

Àrea on es parla el serbocroat El terme serbocroat es va fer servir durant la major part del per a referir-se a l'idioma comú de croats i serbis.

Veure Europa і Serbocroat

Serralada

Vista de satèl·lit de la serralada dels Alps Vista aèria de la serralada dels Andes altiplà tibetà. Fotografia realitzada des de l'Estació Espacial Internacional. Una serralada (Geografia, Geologia, Geomorfologia estructural) és un sistema muntanyós de gran vastitud, format per un conjunt de serres que manté una determinada alineació estructural i morfològica, més llarg (centenars o milers de km) que ample; Conjunt de muntanyes d'una gran extensió que forma, generalment, un sistema i que té una formació comuna i característiques semblants, per exemple: l'Himàlaia, els Andes, els Alps, els Pirineus, la serralada Prelitoral o el Sistema Ibèric.

Veure Europa і Serralada

Sevilla

Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.

Veure Europa і Sevilla

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Veure Europa і Sicília

Skopje

Skopje (Скопје; antigament també Escòpia) és la capital i la ciutat més gran de la República de Macedònia del Nord.

Veure Europa і Skopje

Sofia

La ciutat de Sofia, София AFI és la capital i la ciutat més gran de la República de Bulgària.

Veure Europa і Sofia

Suècia

Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.

Veure Europa і Suècia

Suïssa

Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Veure Europa і Suïssa

Suec

El suec és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, sobretot a la costa i a les illes Åland.

Veure Europa і Suec

Supercontinent

El supercontinent Pangea Un supercontinent és l'agrupació de tots els continents de la Terra en un de sol, tal com ha passat diverses vegades en el transcurs de la història geològica del planeta, abans d'arribar a la configuració actual.

Veure Europa і Supercontinent

Taigà

estepa, al sud. La taigà és un bioma caracteritzat principalment per boscos de coníferes en un clima fred.

Veure Europa і Taigà

Tallinn

Tallinn és la capital, i ciutat més important demogràficament i econòmica, d'Estònia.

Veure Europa і Tallinn

Taxa de natalitat

La taxa de natalitat és una taxa utilitzada en demografia per a indicar el nombre de nascuts vius durant un any per cada mil habitants d'una població concreta.

Veure Europa і Taxa de natalitat

Tbilissi

Tbilissi (თბილისი,; Тбилиси, Tbilissi) també anomenada amb l'antic nom rus de Tiflis, és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riu Mtkvari.

Veure Europa і Tbilissi

Terra

La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.

Veure Europa і Terra

Territori

Es denomina territori a una àrea definida (incloent-hi terres i aigües) sovint considerada possessió d'una persona, organització, institució, animal, estat o país subdividit.

Veure Europa і Territori

Tirana

Vista panoràmica de Tirana Tirana (en albanès Tiranë o Tirana) és la capital i la ciutat més poblada d'Albània.

Veure Europa і Tirana

Tractat de Maastricht

Mapa de la UE 1992/93 El Tractat de Maastricht és el nom amb què es coneix el Tractat de la Unió Europea (TUE) (el nom ve donat per la ciutat neerlandesa de Maastricht, on se signà l'acord i on es van dur a terme les negociacions finals durant el mes de desembre de 1991).

Veure Europa і Tractat de Maastricht

Tractat de reforma institucional de la Unió Europea

Imatge del text del Tractat de Lisboa El Tractat de reforma institucional de la Unió Europea, Tractat de Reforma o Tractat de Lisboa és un tractat acordat pel Consell de la Unió Europea a la ciutat de Lisboa el 19 d'octubre de 2007 que substitueix la fallida Constitució Europea projectada el 2004.

Veure Europa і Tractat de reforma institucional de la Unió Europea

Tractat internacional

Un tractat internacional és qualsevol acord entre dos o més estats sobirans (o altres subjectes de dret internacional), sotmès al dret internacional i que crea una obligació jurídica per a aquests.

Veure Europa і Tractat internacional

Translatio imperii

La translatio imperii és una locució llatina que resumeix el concepte que fa referència al traspàs de poder, sovint de caràcter diví, entre monarques i civilitzacions.

Veure Europa і Translatio imperii

Translatio studii

La translatio studii és una locució llatina que serveix per anunciar una teoria del i segons la qual sovint es produeix una transferència de civilització i de cultura que va d'est a oest.

Veure Europa і Translatio studii

Trebisonda

Situació de Trebisonda en un mapa de 1770 Trebisonda (en turc: Trabzon) és una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre, i capital de la província de Trebisonda.

Veure Europa і Trebisonda

Tundra

Tundra arbustiva al nord de Noruega. Tundra a Vorkuta, al nord de Rússia La tundra (del rus тундра, tundra) és un bioma terrestre caracteritzat per les baixes temperatures que només permeten el creixement d'una vegetació herbàcia o arbustiva.

Veure Europa і Tundra

Turc

El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.

Veure Europa і Turc

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Veure Europa і Turquia

Txèquia

Txèquia (en txec Česko), oficialment la República Txeca (en txec, Česká republika), és un país de l'Europa central sense sortida al mar.

Veure Europa і Txèquia

Txec

El txec (čeština en txec), també conegut com a bohemi, és una llengua eslava occidental amb uns dotze milions de parlants nadius.

Veure Europa і Txec

Ucraïna

Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.

Veure Europa і Ucraïna

Ucraïnès

Lucraïnès o ucraïnés és una de les llengües eslaves de la branca oriental, parlat per uns 40 milions de persones.

Veure Europa і Ucraïnès

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.

Veure Europa і Unió Europea

Ural

L'Ural (Ура́л, Ural; Орал, Oral) és un riu que transcorre per Rússia i el Kazakhstan, i es considera la frontera entre Europa i Àsia.

Veure Europa і Ural

Urals

Els Urals (Ура́льские го́ры, Uràlskie gori, o simplement Ура́л, Ural; Урал тауҙары, Ural tauźarı) són una serralada que discorre de nord a sud de la Rússia occidental.

Veure Europa і Urals

Vaduz

Vaduz és la capital del principat de Liechtenstein.

Veure Europa і Vaduz

Varsòvia

Varsòvia és la ciutat més gran de Polònia i la seva capital des de l'any 1596, quan el rei Segimon III Vasa va traslladar-hi la capitalitat des de Cracòvia.

Veure Europa і Varsòvia

Vassili Tatísxev

Vassili Nikítitx Tatísxev (Васи́лий Ники́тич Тати́щев) (9 d'abril de 1686 – 15 de juliol de 1750) va ser un home d'estat i un etnògraf prominent.

Veure Europa і Vassili Tatísxev

Vílnius

Vílnius (en lituà Vilnius, en belarús Вільня, en polonès Wilno, en rus Вильнюс i, abans, Вильно, en alemany Wilna) és la capital i la ciutat més gran de Lituània, amb una població de més de 588.412 habitants el 2021.

Veure Europa і Vílnius

Vístula

El Vístula al seu pas per Wawel, a Cracòvia El Vístula (en polonès: Wisła) és un dels principals rius de l'Europa oriental, el més llarg dels que desemboquen al mar Bàltic i el més important de Polònia, per on discorre íntegrament.

Veure Europa і Vístula

Vegetació d'Europa

Alzinar al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. La zona de vegetació més gran d'Europa, que divideix la meitat del continent des de l'Atlàntic fins als Urals, és un cinturó d'arbres de fulla caduca i coníferes: roures, arç, oms barrejats amb pins i avets.

Veure Europa і Vegetació d'Europa

Viena

Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Veure Europa і Viena

Volapük

El volapük és una llengua planificada creada pel capellà alemany Johann Martin Schleyer el 1879, amb la intenció de facilitar la comprensió entre persones de distintes cultures.

Veure Europa і Volapük

Volga

El Volga és el riu més llarg d'Europa, és un riu de la Rússia occidental amb una longitud de 3.700 km, un cabal mitjà de 8.000 m³/s (en això també és el primer d'Europa), i una conca d'uns 1.400.000 km² que amb els seus afluents rega més d'un terç del territori de la Rússia europea.

Veure Europa і Volga

Xipre

Xipre és una illa de la Mediterrània.

Veure Europa і Xipre

Zagreb

Zagreb, AFI:, és la capital de Croàcia.

Veure Europa і Zagreb

Zeus

En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.

Veure Europa і Zeus

Zona euro

La zona euro és el conjunt d'estats membres de la Unió Europea (UE) que han adoptat l'euro i han creat, així, una unió monetària.

Veure Europa і Zona euro

1 de gener

El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Europa і 1 de gener

1453

; Països Catalans; Resta del món.

Veure Europa і 1453

1461

;Països Catalans.

Veure Europa і 1461

2000

2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.

Veure Europa і 2000

2001

2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.

Veure Europa і 2001

2002

2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Veure Europa і 2002

2009

L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.

Veure Europa і 2009

2010

L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.

Veure Europa і 2010

2011

L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.

Veure Europa і 2011

2014

L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.

Veure Europa і 2014

28 d'abril

El 28 d'abril és el cent divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dinovè en els anys de traspàs.

Veure Europa і 28 d'abril

Vegeu també

Continents

• Àfrica
• Àsia
• Amèrica
• Amèrica del Nord
• Amèrica del Sud
• Antàrtida
• Continent
• Continent australià
• Europa
• Límits dels continents
• Oceania
• Sahul
• Subcontinent indi
• Subregió
• Supercontinent
• Zelàndia

També conegut com Continent europeu, Europea, Europees, Europeu, Europeus, Origen del nom Europa, Vell Continent.

, Belarús, Belarús (llengua), Belgrad, Berlín, Berna, Bosc mediterrani, Boscos d'Europa, Boscos temperats de frondoses mixtos, Bosnià, Bou, Bratislava, Bretó, Brussel·les, Bucarest, Budapest, Bulgària, Caiguda del mur de Berlín, Campione d'Italia, Capital, Capitalisme, Carpats, Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, Castellà, Català, Catarisme, Caucas, Cítric, Còrnic, Còrsega, Chișinău, Chrétien de Troyes, Ciutat de San Marino, Ciutat del Vaticà, Cligès, Clima atlàntic, Clima continental, Clima d'Europa, Clima mediterrani, Clima temperat, Comerç, Comunisme, Comunitat Econòmica Europea, Comunitat Europea, Consell d'Europa, Consell Europeu, Constantinoble, Continent, Copenhaguen, Corrent del Golf, Costa, Creta, Crisi dels refugiats a Europa, Cristianisme, Criteris de convergència, Criteris de Copenhaguen, Croades, Croat (llengua), Croàcia, Danès, Danubi, Dardanels, Déu, Defensa (futbol), Dekélia, Democràcia, Dinamarca, Divisòria d'aigües, Dnièster, Dniéper, Drets humans, Dublín, Emigració, Era de l'exploració, Erevan, Eric Hobsbawm, Escandinàvia, Escola dels Annales, Eslovac, Eslovàquia, Eslovè, Eslovènia, Espai Econòmic Europeu, Espanya, Esperanto, Estació humida, Estació seca, Estat de dret, Estat sobirà, Estònia, Estepa (geografia), Estocolm, Estonià, Estret de Gibraltar, Euràsia, Euro, Europa (filla d'Agenor), Europa (província romana), Europa de l'Est, Europa del Nord, Europa del Sud, Europa Occidental, Eutanàsia, Fenícia, Feroès, Figa, Financial Times, Finès, Finlàndia, Flor, Florí d'Aruba, Florí de les Antilles Neerlandeses, França, Franc CFP, Franc suís, Francès, Frisó, Fulla, Gaèlic escocès, Gaèlic irlandès, Gaèlic manx, Gal·lès, Gallec, Geòrgia, Geologia, Gran Bretanya, Grècia, Grec, Grec antic, Groenlàndia, Guerra Freda, Gulf Stream, Haplogrups mitocondrials humans, Hèlsinki, Hemisferi nord, Herbassar, Home de Cromanyó, Home de Neandertal, Homer, Hongarès, Hongria, Idioma, Ido, Illa, Illes Balears, Illes Fèroe, Immigració, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Indústria, Interlingua, Irlanda, Islam, Islandès, Islàndia, Italià, Itàlia, Judaisme, Kazakhstan, Kazakhstan europeu, Kíiv, Kosovo, La Valletta, Ladí, Letònia, Letó, Liechtenstein, Liquen, Lisboa, Lituà, Lituània, Ljubljana, Llac Làdoga, Llac Onega, Llatí, Llengües caucàsiques, Llengües d'Europa, Llengües eslaves, Llengües germàniques, Llengües indoeuropees, Llengües romàniques, Llengües sami, Llengües uralianes, Llengua minoritzada, Londres, Lucien Febvre, Luxemburg, Lycium, Macedònia del Nord, Macedònic, Madrid, Malta, Maltès, Mar Càspia, Mar de Màrmara, Mar Egea, Mar Mediterrània, Mar Negra, Marc Bloch, Màlaga, Mònaco, Mercat comú, Microestats europeus, Minos, Minsk, Moldàvia, Moneda, Montenegro, Moscou, Muntanya, Napoleó Bonaparte, Neerlandès, Neu, Nicòsia, Noruec, Noruega, Nou Món, Occità, Oceania, Oceà Atlàntic, Oceà Àrtic, Oliva, Om, Orde de Cluny, Organització de les Nacions Unides, Oslo, Països Baixos, Pangea, París, Península Ibèrica, Pi (arbre), Pinòpsides, Pirineus, Pluja àcida, Població mundial, Podgorica, Polònia, Polonès, Portugal, Portuguès, Praga, Prat alpí, Primera Guerra Mundial, Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, Quilòmetre quadrat, Raïm, Radamantis, Rússia, Reforma gregoriana, Regne dels Països Baixos, Regne Unit, Religió, Renaixement, República de Moldàvia, Revolució Francesa, Revolució Industrial, Reykjavík, Riga, Rin, Riu Don, Riu Petxora, Roma, Romanès, Romania, Romanx, Roure, Rus, Sacre Imperi Romanogermànic, San Marino, Sarajevo, Sard, Sardenya, Sarpèdon (fill d'Europa), Sèrbia, Sòrab, Segona Guerra Mundial, Selva nebulosa, Semidesert, Serbi, Serbocroat, Serralada, Sevilla, Sicília, Skopje, Sofia, Suècia, Suïssa, Suec, Supercontinent, Taigà, Tallinn, Taxa de natalitat, Tbilissi, Terra, Territori, Tirana, Tractat de Maastricht, Tractat de reforma institucional de la Unió Europea, Tractat internacional, Translatio imperii, Translatio studii, Trebisonda, Tundra, Turc, Turquia, Txèquia, Txec, Ucraïna, Ucraïnès, Unió Europea, Ural, Urals, Vaduz, Varsòvia, Vassili Tatísxev, Vílnius, Vístula, Vegetació d'Europa, Viena, Volapük, Volga, Xipre, Zagreb, Zeus, Zona euro, 1 de gener, 1453, 1461, 2000, 2001, 2002, 2009, 2010, 2011, 2014, 28 d'abril.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat