Accés més ràpid que el navegador!
175 les relacions: Abdies, Actes de Tomàs, Ageu, Agustí d'Hipona, Aigua, Alegria, Alemanya, Amós, Amor, Antic Testament, Anunciació, Apologètica, Arcàngel Gabriel, Arianisme, Arri, Associació Unitària Universalista, Baptisme, Baptisme de Jesús, Basili de Cesarea, Bíblia, Benet XIV, Brama, Carta a Filèmon, Carta a Titus, Carta als Colossencs, Carta als Efesis, Carta als Filipencs, Carta als Gàlates, Carta als Hebreus, Carta als romans, Carta de Judes, Catolicisme, Ciència, Ciril de Jerusalem, Climent d'Alexandria, Climent I, Colom (ocell), Constanci II, Coronació de Maria, Credo, Crisma, Cristianisme, Damas I, Daniel, Déu en el cristianisme, Dídim Calcènter, Dídim el Cec, Dimoni, Dotze, Ebionites, ..., Edicte de Milà, Elies, Elisabet, Enteniment, Epifani I de Constància, Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, Esperit, Esperit Sant, Eusebi de Cesarea, Evangeli, Evangeli de Tomàs, Evangeli dels Hebreus, Ezequiel, Faust Socini, Fets dels Apòstols, Filioque, Filosofia, Foc, Fortitud, Gai Mari Victorí, Galeria Tretiakov, Galilea, Gil de Siloé, Giulio Romano, Gnosticisme, Gran Cisma d'Orient, Gregori de Nazianz, Gregori de Nissa, Gregori el Gran, Habacuc, Hans Holbein el Vell, Hermas, Hipòlit de Roma, Ignasi d'Antioquia, Imperi Romà, Ireneu de Lió, Isaïes (profeta), Jeremies (profeta), Jeroni d'Estridó, Jesús de Natzaret, Joan Baptista, Joel (profeta), Jonàs (profeta), Jordà (riu), Josep de Natzaret, Justí el Màrtir, La Didakhé, Llibre de Malaquies, Llibres apòcrifs, Llum, Londres, Madrid, Manuscrits de la mar Morta, Manuscrits de Nag Hammadi, Maria, mare de Jesús, Mà, Múnic, Miquees, Miquel Servet, Misericòrdia, Misticisme cristià, Modalisme, Moisès, Moscou, Museu del Prado, Museus Vaticans, Nahum, National Gallery de Londres, Núvol, Nestori, Novacià, Ontologia, Orígenes, Orgull, Osees, Pare de l'Església, Pares apostòlics, Pau de Tars, Pàpies de Hieràpolis, Pecat original, Pentecosta, Piero della Francesca, Pietat, Plató, Platonisme, Pneumatologia, Policarp d'Esmirna, Politeisme, Pregària cristiana, Primer Concili de Constantinoble, Primer Concili de Nicea, Primera carta a Timoteu, Primera carta als Corintis, Primera carta de Joan, Primera carta de Pere, Primera Epístola de Climent, Profeta Zacaries, Protestantisme, Raffaello Sanzio, Reforma Protestant, Roma, Sabel·li, Sagrament, Sant Atanasi d'Alexandria, Santíssima Trinitat, Saviesa, Símbol d'Atanasi, Segle IX, Segona carta a Timoteu, Segona carta als Corintis, Segona carta de Joan, Segona carta de Pere, Semiarrianisme, Sofonies (profeta), Soteriologia, Teodor de Mopsuèstia, Teologia cristiana, Tercera carta de Joan, Tertul·lià, Tomàs apòstol, Unitarisme, Vixnu, Xiva (hinduisme), Zacaries. Ampliar l'índex (125 més) »
Abdies
Abdies va ser un profeta i escriptor jueu.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Abdies · Veure més »
Actes de Tomàs
Fresc representant a Tomàs i Pau a l'església de Othem, Gotland, Suècia Els Actes de Tomàs és un escrit apòcrif que explica els fets de l'apòstol Tomàs a l'Índia.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Actes de Tomàs · Veure més »
Ageu
Segons la Bíblia, Ageu (en hebreu חַגַּי) va ser un profeta jueu, que va viure al en els anys de la dominació persa, que criticà durament el pessimisme del grup.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Ageu · Veure més »
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Agustí d'Hipona · Veure més »
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Aigua · Veure més »
Alegria
Alegria Lalegria és un sentiment bàsic, resultat d'una viva satisfacció d'ànima.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Alegria · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Alemanya · Veure més »
Amós
Amós fou el primer profeta del que s'han conservat oracles a l'Antic Testament.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Amós · Veure més »
Amor
El caràcter xinès tradicional per a l'amor (愛) consisteix en una suma dels símbols del cor (al mig) dins d'"acceptació", "sentiment", o "percepció", que mostren una gran emoció Lamor és un gran afecte cap a altres persones, objectes o éssers.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Amor · Veure més »
Antic Testament
LAntic Testament (sovint abreujat AT) és la primera divisió del cànon bíblic cristià, que es basa principalment en els 24 llibres de la Bíblia hebrea (o Tanaj), una col·lecció d'antigues escriptures religioses hebrees pels fills d'Israel creuen la majoria dels cristians i jueus religiosos són la Paraula sagrada de Déu.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Antic Testament · Veure més »
Anunciació
L'''Anunciació'' de Melozzo da Forlì, Panteó de Roma. L'Anunciació de Fra Angelico (Museu del Prado) L'Anunciació de Simone Martini (Galeria dels Uffizi) l'Anunciació del Retaule de Vallmoll (MNAC) L'Anunciació de Pedro Berruguete (Cartoixa de Miraflores) LAnunciació és, per al cristianisme, l'aparició de l'Arcàngel Gabriel per anunciar a la Verge Maria que seria mare de Jesús, per obra de l'Esperit Sant.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Anunciació · Veure més »
Apologètica
Lapologètica en teologia i literatura consisteix en la defensa sistemàtica d'una posició o punt de vista.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Apologètica · Veure més »
Arcàngel Gabriel
Larcàngel Gabriel és un dels set arcàngels, el rang superior en l'escala dels àngels, que apareix esmentat al Llibre de Daniel (capítols 8 i 9), a l'Evangeli segons Lluc (capítol 1, versets 9 i 26) i a l'Alcorà, on se l'anomena Jibril.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Arcàngel Gabriel · Veure més »
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Arianisme · Veure més »
Arri
Ari o Arri (en Arīus) fou un religiós cristià fill d'Ammoni que va néixer a la Cirenaica en el tercer quart del i va desenvolupar la seva carrera a Alexandria.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Arri · Veure més »
Associació Unitària Universalista
(Original en anglès: Unitarian Universalist Association, UUA).
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Associació Unitària Universalista · Veure més »
Baptisme
Baptisme catòlic El baptisme, bateig, batejament (o batiament) o batiar és el primer dels sagraments del cristianisme.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Baptisme · Veure més »
Baptisme de Jesús
El Baptisme de Jesús és un episodi en la vida de Jesús de Natzaret dins de la història sagrada del cristianisme explicat en el Nou Testament.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Baptisme de Jesús · Veure més »
Basili de Cesarea
Basili de Cesarea, sovint conegut com a Basili el Gran (c. 330, Cesarea de Capadòcia, actualment Turquia - 1 de gener de 379, Cesarea de Capadòcia) va ser bisbe de Cesarea de Capadòcia i és venerat com a sant per les esglésies occidentals i orientals.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Basili de Cesarea · Veure més »
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Bíblia · Veure més »
Benet XIV
Benet XIV és el nom que va escollir el cardenal Prospero Lorenzo Lambertini quan va esdevenir Papa.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Benet XIV · Veure més »
Brama
Brama o Brahma (en devanagari ब्रह्मा, Brahmā) és, dins de l'hinduisme, el déu creador de tot el que existeix, personificació del braman suprem (o principi expansiu universal).
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Brama · Veure més »
Carta a Filèmon
La Carta a Filèmon és una epístola de Pau de Tars dirigida des de la presó a Filèmon que era el cap de l'església colossiana.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Carta a Filèmon · Veure més »
Carta a Titus
La Carta a Titus és una breu epístola inclosa en el Nou Testament de la Bíblia.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Carta a Titus · Veure més »
Carta als Colossencs
La Carta als Colossencs és un dels llibres del Nou Testament de la Bíblia cristiana.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Carta als Colossencs · Veure més »
Carta als Efesis
La Carta als Efesis és una epístola escrita per Pau de Tars mentre estava a la presó a la comunitat de cristians efesis (tot i que alguns estudiosos dubten de la seva datació).
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Carta als Efesis · Veure més »
Carta als Filipencs
La Carta als Filipencs, també coneguda com a Carta de sant Pau als cristians de Filips, és un dels llibres del Nou Testament de la Bíblia cristiana.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Carta als Filipencs · Veure més »
Carta als Gàlates
La Carta als Gàlates és un llibre del Nou Testament escrit per sant Pau Apòstol a la nova comunitat cristiana de la regió de Galàcia situada a l'Anatòlia central.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Carta als Gàlates · Veure més »
Carta als Hebreus
X. La Carta als Hebreus o Epístola als Hebreus és un dels vint-i-set llibres del Nou Testament de la Bíblia.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Carta als Hebreus · Veure més »
Carta als romans
Sant Pau escrivint, amb la inscripció ''sedet hic scripsit'' ("seu aquí i escriu"). La Carta als romans és una de les cartes de sant Pau Apòstol inclosa en el Nou Testament de la Bíblia.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Carta als romans · Veure més »
Carta de Judes
El Papir 72 (un dels Papirs Bodmer) és la còpia més antiga de l''''Epístola de Judes''' La Carta de Judes és un dels llibres del Nou Testament, el penúltim llibre de la Bíblia i un dels que va tenir més dificultats per entrar en el cànon.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Carta de Judes · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Catolicisme · Veure més »
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Ciència · Veure més »
Ciril de Jerusalem
Ciril de Jerusalem (Cyrillus, Kírillos Κύριλλος), fou bisbe de Jerusalem on probablement va néixer (nascut vers 315 - mort vers el 386).
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Ciril de Jerusalem · Veure més »
Climent d'Alexandria
Titus Flavi Clement (Titus Flavius Clemens), més conegut com a Climent d'Alexandria (Κλήμης ὁ Ἀλεξανδρεύς) (c. 150 - c. 215 dC), va ser un teòleg i filòsof cristià que va ensenyar a l'Escola Catequètica d'Alexandria.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Climent d'Alexandria · Veure més »
Climent I
Climent I (Roma, mort ca. 99/101), també conegut com a Climent de Roma o Climent Romà, va ser el quart bisbe de Roma i el tercer successor de sant Pere.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Climent I · Veure més »
Colom (ocell)
El colom, colom de roca, colom roquer i colom salvatge, colom de cova, colom surita a les Balears (Columba livia), també conegut com a colom asiàtic roquer, colom asiàtic domèstic o colom domèstic, és una espècie d'au columbiforme de la família dels colúmbids nativa de sud d'Euràsia i de nord d'Àfrica.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Colom (ocell) · Veure més »
Constanci II
Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Constanci II · Veure més »
Coronació de Maria
La versió de Giacomo di Minode 1340-1350, una mostra típica de petites pintures gòtiques Una versió de Barroc, de Peter Paul Rubens La Coronació de Maria o Coronació de la Verge és un tema de l'art cristià, especialment popular a Itàlia dels segles XIII a XV, però continuant la popularitat fins més enllà del.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Coronació de Maria · Veure més »
Credo
El credo o símbol de la fe és una fórmula fixa que resumeix els articles essencials de la religió cristiana i implica una sanció de l'autoritat eclesiàstica.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Credo · Veure més »
Crisma
Gerra de vidre que conté crisma. El vidre té gravades les lletres SC referents a ''sanctum chrisma''. El crisma (Paraula grega que literalment significa "unció"), també anomenada mirra (myron), "oli d'unció sagrada", o "oli consagrat", és un oli consagrat utilitzat en l'Església Catòlica Romana, l'Església Ortodoxa Oriental, la Comunió Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església Apostòlica Armenia, l'Església Assíria Oriental, i l'Església Luterana Nòrdica, en l'administració d'alguns sagraments i funcions eclesiàstiques.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Crisma · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Cristianisme · Veure més »
Damas I
Damas I, a vegades Dames I, (Hispània, 304 - Roma, 11 de desembre de 384) fou papa de Roma de 366 a 384.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Damas I · Veure més »
Daniel
Daniel (‘Déu jutja’, ‘Déu és el meu jutge’) és el personatge principal del Llibre de Daniel.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Daniel · Veure més »
Déu en el cristianisme
Es creu que Déu en el cristianisme és l'ésser etern i suprem que va crear i conserva totes les coses.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Déu en el cristianisme · Veure més »
Dídim Calcènter
Dídim Calcènter (Δίδυμος ὁ Χαλκέντερος, 'Dídim entranyes de bronze'), anomenat també Dídim d'Alexandria el Vell per distingir-lo de Dídim d'Alexandria el Jove, tot i que en vida mai no va ser anomenat així, fou un gramàtic grec d'Alexandria del, en temps de Ciceró i de l'emperador August.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Dídim Calcènter · Veure més »
Dídim el Cec
Dídim el Cec o Dídim d'Alexandria (Δίδυμος; Alexandria, Egipte, 311 - 396) va ser un religiós grecoegipci del, diferent d'un monjo del mateix nom esmentat per Sòcrates Escolàstic.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Dídim el Cec · Veure més »
Dimoni
Expulsió de Satanàs del cel Un dimoni és un esperit sobrenatural.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Dimoni · Veure més »
Dotze
El dotze és el nombre que segueix l'onze i que precedeix el tretze.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Dotze · Veure més »
Ebionites
El sermó de la muntanya per Carl Heinrich Bloch, 1890 Els ebionites foren unes comunitats cristianes primitives que es mantenien fidels a la llei mosaica, complint preceptes jueus tals com la circumcisió, el sàbat i les prohibicions d'aliments.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Ebionites · Veure més »
Edicte de Milà
Constantí I, un dels impulsors de l'edicte pel qual es declarava la llibertat de culte. L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Edicte de Milà · Veure més »
Elies
Segons la Bíblia, Elies o Elias (—forma plena—, —forma reduïda—; en llatí Ēlīās; en grec Ἠλίας) va ser un dels profetes de l'Antic Testament.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Elies · Veure més »
Elisabet
Elisabet és un personatge bíblic del Nou Testament, cosina de la Verge Maria, esposa del sacerdot Zacaries i mare de Sant Joan Baptista.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Elisabet · Veure més »
Enteniment
L'enteniment és la facultat de comprendre d'una manera global que hom relaciona més aviat amb la intuïció que amb la raó.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Enteniment · Veure més »
Epifani I de Constància
Epifani I de Constància o Epifani de Salamina (Eleuteròpolis, actual Bayt Djibrin, Palestina, ca. 315 - al mar, camí de Xipre, 403) fou un bisbe de Constància, antiga Salamina de Xipre (Xipre), considerat Pare de l'Església.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Epifani I de Constància · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Església Catòlica Romana · Veure més »
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Església Ortodoxa · Veure més »
Esperit
Esperit és un concepte que es refereix a la part racional de l'ànima segons la filosofia de l'antiga Grècia.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Esperit · Veure més »
Esperit Sant
En el judaisme, l'Esperit Sant és la força divina, la qualitat i la influència de Déu sobre l'Univers o sobre les seves criatures.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Esperit Sant · Veure més »
Eusebi de Cesarea
va ser un historiador grec del cristianisme, exegeta i polemista cristià.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Eusebi de Cesarea · Veure més »
Evangeli
'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Evangeli · Veure més »
Evangeli de Tomàs
LEvangeli de Tomàs, també anomenat Evangeli copte de Tomàs o Evangeli gnòstic de Tomàs, és un evangeli apòcrif que conté 114 dites atribuïdes a Jesús de Natzaret.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Evangeli de Tomàs · Veure més »
Evangeli dels Hebreus
L'Evangeli dels Hebreus, o segons els Hebreus, és un evangeli apòcrif escrit probablement en el.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Evangeli dels Hebreus · Veure més »
Ezequiel
Segons la Bíblia Ezequiel (en hebreu modern, ‘Déu enfortirà’) va ser un sacerdot i profeta jueu exiliat a Babilònia.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Ezequiel · Veure més »
Faust Socini
Faust Socini (5 de desembre de 1539 - 4 de març de 1604) fou un reformador antitrinitari italià.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Faust Socini · Veure més »
Fets dels Apòstols
Els Fets dels Apòstols és el cinquè llibre del Nou Testament de la Bíblia.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Fets dels Apòstols · Veure més »
Filioque
Filioque, mot llatí que literalment vol dir ‘i del Fill’, és una expressió utilitzada per a denominar una diferència substancial entre les doctrines de l'Església Catòlica Romana i les esglésies ortodoxes orientals.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Filioque · Veure més »
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Filosofia · Veure més »
Foc
Foc en flama Ignició i extinció del foc d'una pila de fusta.Foc a càmera lenta (1000 frame/s) El foc és una reacció química d'oxidació violenta d'una matèria combustible.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Foc · Veure més »
Fortitud
Ilustració de 1747 que reprodueix el relleu de la virtut cardinal de la Fortitud a la tomba del papa Clement II a la Catedral de Bamberg (Alemanya) La fortitud, fortalesa, força d'ànima o esma és una virtut que assegura la fermesa en les dificultats i la constància en la cerca del bé, arribant, fins i tot, a la capacitat d'acceptar l'eventual sacrifici de la pròpia vida por una causa justa.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Fortitud · Veure més »
Gai Mari Victorí
Gai Mari Victorí (Gaius Marius Victorinus), anomenat Afer pel seu país de naixement (Àfrica), va ser un gramàtic i retòric romà.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Gai Mari Victorí · Veure més »
Galeria Tretiakov
La Galeria Estatal Tretiakov (en rus: Госуда́рственная Третьяко́вская галере́я, Gosudàrstvennaia Tretiakóvskaia galereia) és una galeria d'art ubicada a Moscou, Rússia, considerada el principal dipositari d'obres d'art russes en el món.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Galeria Tretiakov · Veure més »
Galilea
Galilea és una ampla regió situada al nord de Palestina ocupada per l'Estat d'Israel, segons la terminologia israeliana té tres parts: l'Alta Galilea, la Baixa Galilea i la Galilea occidental, també anomenen la costa Nord d'Israel.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Galilea · Veure més »
Gil de Siloé
Gil de Siloé (Anvers ? - Castella principis del) va ser un escultor d'origen flamenc que treballà a Burgos a l'últim quart del.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Gil de Siloé · Veure més »
Giulio Romano
Retrat de Giulio Romano a ''Le Vite de' più eccellenti pittori, scultori, e architettori'', de Giorgio Vasari. Giulio Pippi, més conegut com a Giulio Romano, (Roma c. 1499? - Màntua, 1 de novembre de 1546) fou un pintor, arquitecte i decorador italià del, prominent alumne de Rafael, les innovacions del qual amb relació al classicisme de l'alt renaixement van ajudar a definir l'estil definit com a manierisme.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Giulio Romano · Veure més »
Gnosticisme
Emblema gnòstic El gnosticisme és una religió sincretista que es va originar al segle I a partir d'idees i sistemes filosòfics i religiosos de l'època entre sectes jueves i cristianesMagris, Aldo (2005), "Gnosticism: Gnosticism from its origins to the Middle Ages (further considerations)", en Jones, Lindsay (ed.), MacMillan Encyclopedia of Religion, MacMillan.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Gnosticisme · Veure més »
Gran Cisma d'Orient
El Cisma Est-Oest (també conegut com el Gran Cisma o Cisma de 1054) va ser el trencament de la comunió que es va produir al entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Oriental.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Gran Cisma d'Orient · Veure més »
Gregori de Nazianz
Gregori de Nazianz (grec: Γρηγόριος ὁ Ναζιανζηνός, Grigórios ho Nazianzinós) o Gregori el Teòleg (grec: Γρηγόριος ὁ Θεολόγος, Grigórios ho Theologos; 329, Arianz - ib., 25 de gener del 390) fou un teòleg i Doctor de l'Església.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Gregori de Nazianz · Veure més »
Gregori de Nissa
Gregori de Nissa (en grec: Γρηγόριος Νύσσης; Cesarea de Capadòcia, c. 335 – Nissa, c. 395) fou bisbe de Nissa del 372 al 376 i del 378 fins a la seva mort el 395.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Gregori de Nissa · Veure més »
Gregori el Gran
, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Gregori el Gran · Veure més »
Habacuc
Habacuc (חֲבַקּוּק segurament de l'arrel חבק, habaq "abraçada") és el nom d'un profeta hebreu i del llibre de la Bíblia l'autoria del qual se li atribueix i que, segons els experts, es va escriure prop de l'any 612 aC, ja que es refereix al sorgiment dels caldeus com a potència internacional, la qual cosa es relaciona amb la caiguda de Nínive i la fi del poder d'Assíria.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Habacuc · Veure més »
Hans Holbein el Vell
Hans Holbein va ser un pintor alemany que va néixer a Augsburg (Baviera) el 1465 i va morir a Issenheim (Alsàcia) el 1524.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Hans Holbein el Vell · Veure més »
Hermas
Hermas (en llatí Hermas, en grec), va ser un deixeble de l'apòstol Pau i és considerat un dels pares apostòlics.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Hermas · Veure més »
Hipòlit de Roma
Hipòlit o Hipòlit de Roma o Hipòlit de Portus Romanus fou un dels primers escriptors cristians posteriors als apòstols, un dels pares apologètics de l'Església.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Hipòlit de Roma · Veure més »
Ignasi d'Antioquia
Ignasi d'Antioquia (província romana de Síria, c. 35 dC - Roma, 108) conegut com a Ignasi el Teòfor o Ignasi el Deifer (epítet que vol dir —segons ell mateix— ‘aquell que porta Déu al cor’), fou un dels pares de l'Església del, mort vers l'any 107/116.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Ignasi d'Antioquia · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Imperi Romà · Veure més »
Ireneu de Lió
va ser un bisbe grec conegut pel seu paper en l'orientació i l'expansió de les comunitats cristianes en el que ara el sud de França i, més àmpliament, per al desenvolupament de la teologia cristiana combatent l'heretgia i definint l'ortodòxia.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Ireneu de Lió · Veure més »
Isaïes (profeta)
Isaïes o Isaïas (en hebreu: ישעיהו; en llatí: Isāĭās; en grec: Ἠσαΐας) (transliterat: Yeshayahu), és un nom que en català es pot traduir com: Jahvè és salvació. Va ser el primer dels grans profetes d'Israel. Nascut al Segle VIII aC, probablement entre el 770 i el 760 aC, a Jerusalem, dins d'una família benestant, estava emparentat amb la família reial (cosí d'Azaries segons la tradició talmúdica). Profetitzà durant la crisi causada per l'expansió de l'imperi assiri. Per les seves pròpies declaracions se sap que va estar casat amb una profetessa i que tingué dos fills. Va ser "profeta de la cort" al Temple de Jerusalem, i va ser sacerdot de diversos reis. Va actuar durant els regnats de Jotam (745-742 aC9, Acaz (741-726 aC) i Ezequies (725-697 aC). Va ser un període molt agitat, i el profeta hi al·ludeix en els seus escrits: la guerra sirio-efraïmita, la mort del rei assiri Teglatfalassar III, la rebel·lió del regne del Nord contra Salmanassar V, els intents independentistes d'Ezequies ajudat per Egipte, i l'amenaça a la ciutat de Jerusalem per Sennàquerib. És considerat un dels profetes majors. S'estima que el ministeri profètic d'Isaïes va arribar a durar a prop de mig segle. Durant la seva primera etapa va predicar molts dels temes dels quals havia fet menció el profeta Amós, censurant el luxe excessiu de les dones de l'alta societat, condemnant la injustícia dels tribunals i atacant la corrupció dels savis i polítics. Isaïes va escriure com a mínim la primera part del llibre de la Bíblia que coneixem com a Llibre d'Isaïes. La seva obra mostra que era un gran poeta, amb estil brillant i de composició harmoniosa. Els crítics coincideixen que és l'autor dels capítols 1 a 12, 15 a 24 i 33 a 35, i es discuteix l'autoria de la resta del llibre. Els capítols 36 a 39 estan escrits en tercera persona i possiblement foren escrits per altres autors. Una de les seves profecies més conegudes va donar-la l'any 735, quan els reis d'Aram i d'Israel van fer una coalició contra Judà, i pretenien substituir el rei Acaz per un sobirà favorable a una coalició antiasiriana. El profeta va dir a Acaz que tingués fe i confiança en Jehovà, l'únic que el podria salvar. Però el rei, sense fer cas dels signes del cel, va immolar el seu fill a les divinitats paganes. Isaïes va donar aleshores l'anomenat "oracle d'Emmanuel", que més endavant va tornar a repetir al llarg del llibre. Deia que la prova de que Déu estava amb el seu poble era el naixement d'un nen a l'harem reial que es diria Emmanuel, al·ludint potser a Ezequies, el fill d'Acaz. Aquesta profecia va influir en el pensament cristià posterior que va considerar que Emmanuel seria el Messies. La incredulitat del rei i del poble van portar un càstig diví, i Samaria va ser capturada i es va arruïnar. Ezequies va voler arribar a un pacte amb Egipte per a sortir dels domini dels assiris, però Isaïes va predir que no seria possible. A la mort del rei assiri Sargon II, que s'havia apoderat de Samaria, va dir que el seu successor seria encara més terrible, però que Jerusalem se'n sortiria. En efecte, Sennàquerib, el successor, va haver de retirar-se del setge de Jerusalem a causa de diverses epidèmies al seu exèrcit i la sublevació d'algunes províncies al seu regne. Com a profeta, Isaïes era un home inspirat per la divinitat. Entrava en èxtasi quan "la mà de Jehovà" el tocava, i unes vegades tenia visions i altres escoltava "la veu de Déu". En els seus oracles anunciava dates concretes sobre quan passarien els fets. Era el profeta de la santedat purificadora de Déu, entesa sempre com a glòria i majestat de Jehovà. El poble sempre és mostrat com a ingrat cap al seu Déu. La part del llibre anomenat Deutero-Isaïes, que comprèn els capítols 40 a 55, està format per una sèrie de profecies destinades a donar forces als jueus desterrats a Babilònia, poc abans de què el rei Cir el Gran els permetés tornar a la seva pàtria. Els capítols 56-66 tracten de la reconstrucció del Temple. Fitxer:Isaiah.jpg|Icona russa del s. XVIII (Monestir de la Transfiguració, Kizhi, Carèlia) Fitxer:Dijon mosesbrunnen2.jpg|Escultura de Claus Sluter (s. XV), al Pou de Moisès de Dijon.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Isaïes (profeta) · Veure més »
Jeremies (profeta)
Jeremies o Jeremias (de vegades יִרְמִיָהוּ, ‘Jahvè exalta’;;; en llatí: Jērĕmīās) és un dels profetes majors de la Bíblia hebrea.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Jeremies (profeta) · Veure més »
Jeroni d'Estridó
Eusebi Jeroni Sofroni (Eusébios Sofrónios Ierónimos; Estridó vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un sacerdot cristià, confessor, teòleg i historiador.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Jeroni d'Estridó · Veure més »
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Jesús de Natzaret · Veure més »
Joan Baptista
Joan Baptista (Judea, v. 4 aC? - v. 30), segons els textos religiosos, fou un predicador que va liderar un moviment baptismal a Judea.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Joan Baptista · Veure més »
Joel (profeta)
El profeta Joel (en hebreu יואל Yōw’êl: "Jehovà és Déu") és un dels 12 profetes menors del qual se'n sap únicament que era fill de Patuel i del regne de Judà (Joel,I,1).
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Joel (profeta) · Veure més »
Jonàs (profeta)
Estàtua de Jonàs a la ciutat Minas-Gerais (Brasil) Jonàs (‘colom’) fou el cinquè dels profetes menors.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Jonàs (profeta) · Veure més »
Jordà (riu)
El Jordà és un riu de 320 km de longitud total, que ocupa la part més baixa d'una fossa tectònica.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Jordà (riu) · Veure més »
Josep de Natzaret
Segons els evangelis, Josep (en arameu Yosef bar Yaqob i en hebreu יוֹסֵף בן-יַעֲקֹב Yôsēp ben Yahăqōb) conegut en català com Sant Josep -o també com Josep de Natzaret, Sant Josep Obrer o Josep, pare de Jesús- (? - Natzaret?, entre 12 i 29 dC) fou el marit de la Verge Maria.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Josep de Natzaret · Veure més »
Justí el Màrtir
Justí (Iustinus) (Flàvia Neàpolis, actual Nablus, c. 100 - Roma, c. 165), també anomenat Justí Màrtir i Justí el Filòsof, fou un dels primers apologistes cristians.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Justí el Màrtir · Veure més »
La Didakhé
La Didakhé (en grec Διδαχὴ), és un manuscrit cristià primitiu.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і La Didakhé · Veure més »
Llibre de Malaquies
El llibre de Malaquies és un llibre profètic de l'Antic Testament escrit entre el segle V aC i el.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Llibre de Malaquies · Veure més »
Llibres apòcrifs
isbn.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Llibres apòcrifs · Veure més »
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Llum · Veure més »
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Londres · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Madrid · Veure més »
Manuscrits de la mar Morta
Coves de Qumran Els Manuscrits de la mar Morta o Rotlles de Qumran és una col·lecció de milers de fragments de més de 900 manuscrits que van ser descoberts entre el 1947 i el 1956 a Cisjordània.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Manuscrits de la mar Morta · Veure més »
Manuscrits de Nag Hammadi
Els Manuscrits de Nag Hammadi són una col·lecció de texts gnòstics dels primers cristians descoberts per uns pagesos de Nag Hammadi (Egipte) l'any 1945.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Manuscrits de Nag Hammadi · Veure més »
Maria, mare de Jesús
va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Maria, mare de Jesús · Veure més »
Mà
Els ossos de la mà ''Tupaia javanica'' a la mà d'un ''Homo sapiens'' Dissecció profunda palmar de mà i canell La mà és una part del membre superior o la pota anterior d'un ésser humà o d'un altre primat, i està situada on acaba aquest apèndix.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Mà · Veure més »
Múnic
Múnic (en alemany estàndard München; Minga en alemany bavarès) és la capital del Bundesland de Baviera i la tercera ciutat més gran d'Alemanya, després de Berlín i Hamburg, amb una població d'uns 1.488.202 habitants (el 2021).
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Múnic · Veure més »
Miquees
Miquees, de l'hebreu מִיכָה Mikah (Qui com Yahvéh?). Va ser un profeta d'origen camperol de finals del, provinent de Moreset un petit llogarret de la fèrtil plana de Sefela a uns 30 quilòmetres al sud-oest de Jerusalem.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Miquees · Veure més »
Miquel Servet
Miguele Serveto Conesa (Vilanova de Sixena, Regne d'Aragó, potser el 29 de setembre de 1511 - Ginebra, 27 d'octubre de 1553), àlies Revés i conegut tradicionalment en català com a Miquel Servet, fou un humanista, teòleg i científic aragonès d'abast universal.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Miquel Servet · Veure més »
Misericòrdia
La misericòrdia és una actitud bondadosa de compassió vers altri, generalment de l'ofès vers l'ofensor o des del més afortunat vers el més necessitat.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Misericòrdia · Veure més »
Misticisme cristià
El misticisme cristià és una de les branques de la teologia cristiana caracteritzada per la recerca apofàtica d'una experiència personal, unitiva i amorosa amb Déu.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Misticisme cristià · Veure més »
Modalisme
El Modalisme (o també Sabel·lianisme) és una heretgia del cristianisme primitiu, una forma, potser la més perfeccionada, de l'Unitarisme monarquianista.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Modalisme · Veure més »
Moisès
Moisès o Moisés és un personatge bíblic que, segons el relat de l'Èxode, va alliberar el poble jueu de l'opressió a què es veia sotmès per Egipte.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Moisès · Veure més »
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Moscou · Veure més »
Museu del Prado
El Museu del Prado és un museu d'art considerat un dels millors museus d'art del món, especialment la seva pinacoteca, ja que té una gran col·lecció de pintura espanyola, italiana i flamenca.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Museu del Prado · Veure més »
Museus Vaticans
Els '''Museus Vaticans''' des de la basílica de Sant Pere Els Museus Vaticans (en italià Musei Vaticani) són a la Ciutat del Vaticà, a Roma.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Museus Vaticans · Veure més »
Nahum
Nahum (hebreu: נַחוּם Naḥūm "Déu consola") fou un profeta menor que va escriure el Llibre de Nahum.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Nahum · Veure més »
National Gallery de Londres
La National Gallery o Galeria Nacional és un museu d'art de Londres, situat en la part nord de Trafalgar Square.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і National Gallery de Londres · Veure més »
Núvol
Un cúmul En la meteorologia, un núvol (var. nugul, nigul) o broma és un conjunt de gotes d'aigua o cristalls de gel o tots dos alhora a l'atmosfera, sobre de la superfície terrestre.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Núvol · Veure més »
Nestori
Nestori fou un patriarca de Constantinoble (428-431) i un heresiarca grec del, fundador del nestorianisme.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Nestori · Veure més »
Novacià
Novacià (en Novatianus) va ser un eclesiàstic que havia nascut, segons Filostorgi, a Frígia.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Novacià · Veure més »
Ontologia
Lontologia és l'estudi de l'ésser o de l'existència.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Ontologia · Veure més »
Orígenes
Orígenes Orígenes (183/186 - c. 254; Ὠριγένης Ōrigénēs), fou exegeta, pensador i escriptor cristià, i un dels pares de l'Església cristiana que va exercir gran influència intel·lectual al seu temps i més endavant.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Orígenes · Veure més »
Orgull
Orgull Lorgull és el sentiment legítim de la pròpia dignitat o de les pròpies obres.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Orgull · Veure més »
Osees
''El profeta Osees'', pintat per Duccio di Buoninsegna a la Catedral de Siena (c. 1309-1311) A la Bíblia Hebrea, Osees (en hebreu הוֹשֵׁעַ) fill de Beeri, era un profeta del a Israel i autor del Llibre d'Osees que inclou les seves profecies.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Osees · Veure més »
Pare de l'Església
Els Pares de l'Església són un grup d'escriptors i bisbes, dels primers segles del cristianisme, considerats com fonament de la fe i de l'ortodòxia en l'Església.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Pare de l'Església · Veure més »
Pares apostòlics
Com a Pares apostòlics es considera a escriptors cristians de finals del i de la primera meitat del que segons la tradició van conèixer als apòstols de Jesús.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Pares apostòlics · Veure més »
Pau de Tars
Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Pau de Tars · Veure més »
Pàpies de Hieràpolis
Pàpies (en llatí Papias, en grec) va ser un escriptor cristià nascut als voltants de l'any 70 i mort el 155.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Pàpies de Hieràpolis · Veure més »
Pecat original
Adam i Eva per Peter Paul Rubens. El pecat original és la falta comesa per Adam i Eva que explica la seva expulsió del Paradís.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Pecat original · Veure més »
Pentecosta
Giotto a Pàdua. National Gallery a Londres. La Pentecosta (del llatí pentecoste literalment "cinquantena", venint del grec pentekosté (heméra) "el cinquantè dia"), Cinquagesma i popularment Pasqua de Pentecosta o Pasqua Granada o segona Pasqua és una celebració cristiana que s'escau el cinquantè dia després del Diumenge de Resurrecció i que commemora el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols i l'inici de llur activitat de l'evangelització, per això també se la coneix com la celebració de l'Esperit Sant.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Pentecosta · Veure més »
Piero della Francesca
Piero De Benedetto Dei Franceschi (Sansepolcro, Toscana, 1416-1492) va ser un pintor del Quattrocento italià, conegut pel seu àlies Piero della Francesca.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Piero della Francesca · Veure més »
Pietat
La pietat és una emoció que sorgeix en trobar en l'altre una situació negativa.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Pietat · Veure més »
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Plató · Veure més »
Platonisme
El platonisme és la doctrina filosòfica desenvolupada pels seguidors de Plató a partir del que va arribar a ser el moviment intel·lectual dominant en els primers segles de la nostra era afavorit per la influència poderosa que va exercir sobre el cristianisme i judaisme.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Platonisme · Veure més »
Pneumatologia
La pneumatologia, mot que prové del grec πνεῦμα, 'esperit, baf, vent' i λογία 'estudi' és la ciència que estudia la interacció entre Déu i l'home mitjançant l'Esperit Sant.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Pneumatologia · Veure més »
Policarp d'Esmirna
Policarp d'Esmirna (Àsia Menor, ca. 80 - Esmirna, ca. 166) fou un escriptor grec cristià del.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Policarp d'Esmirna · Veure més »
Politeisme
Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Politeisme · Veure més »
Pregària cristiana
Pregària compartida Pregària individual davant la imatge de Crist en la Creu Pregària davant del racó d'icones (a Rússia) Pregària de l'Àngelus al camp (a les dotze del migdia) La darrera pregària dels màrtirs cristians La pregària cristiana és la forma de pregària dins del cristianisme, i hi ha diverses formes utilitzades per a aquesta pràctica.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Pregària cristiana · Veure més »
Primer Concili de Constantinoble
Medalla de Teodosi I el Gran, que convocà el Primer Concili de Constantinoble Primer Concili de Constantinoble (381, 2n general o ecumènic) fou convocat per l'emperador Teodosi I el Gran.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Primer Concili de Constantinoble · Veure més »
Primer Concili de Nicea
El primer concili de Nicea fou el primer concili ecumènic celebrat l'any 325 a Nicea, una ciutat de l'Àsia Menor, convocat per l'emperador Constantí.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Primer Concili de Nicea · Veure més »
Primera carta a Timoteu
''Epístola primera del Apóstol Sant Pau a Timotheu'' de 1836. La Primera carta a Timoteu és una carta del Nou Testament de la Bíblia que forma un grup homogeni amb la Segona carta a Timoteu i l'Epístola a Titus.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Primera carta a Timoteu · Veure més »
Primera carta als Corintis
La Primera carta als Corintis és un dels llibres del Nou Testament de la Bíblia cristiana.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Primera carta als Corintis · Veure més »
Primera carta de Joan
La Primera carta de Joan és un llibre del Nou Testament, i la quarta epístola general o catòlica.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Primera carta de Joan · Veure més »
Primera carta de Pere
La Primera carta de Pere és un llibre del Nou Testament atribuït tradicionalment a sant Pere, tot i que alguns estudiosos posen en dubte l'autoria, ja que sembla haver estat escrita entre l'any 75 i el 112.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Primera carta de Pere · Veure més »
Primera Epístola de Climent
Climent I La Primera Epístola de Climent és una de les dues cartes, adreçades als cristians de la ciutat de Corint, atribuïdes a Climent I. Data de finals del segle I o començaments del.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Primera Epístola de Climent · Veure més »
Profeta Zacaries
Zacaries (en hebreu זְכַרְיָה Zekjar·yáh), és l'onzè del profetes Menors, segons la Bíblia i autor del Llibre de Zacaries.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Profeta Zacaries · Veure més »
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Protestantisme · Veure més »
Raffaello Sanzio
Raffaello Sanzio, Rafael d'Urbino, o simplement Rafael,Entre les variants del seu nom, hi ha, a més «Raffaello Santi», «Raffaello da Urbino» o «Rafael Sanzio da Urbino».
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Raffaello Sanzio · Veure més »
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Reforma Protestant · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Roma · Veure més »
Sabel·li
Sabel·li (Sabellius) fou un heresiarca del probablement originari de Líbia (Teodoret afegeix que de la Pentàpolis Líbia).
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Sabel·li · Veure més »
Sagrament
''Tríptic dels Set Sagraments'', de Roger van der Weyden. Museu Reial de Belles Arts d'Anvers. Un sagrament, per al cristianisme, és un ritu cerimonial que, mitjançant un signe o un acte visibles, representa una realitat invisible de Déu i que permet al creient compartir aquesta realitat.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Sagrament · Veure més »
Sant Atanasi d'Alexandria
Atanasi d'Alexandria o Atanasi el Gran (Alexandria, 296 - 2 de maig de 373) fou un patriarca d'Alexandria que destacà pel seu paper contra l'arrianisme.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Sant Atanasi d'Alexandria · Veure més »
Santíssima Trinitat
Retaule de la Trinitat. Museu d'art Jacint Rigau, Perpinyà (1489) La doctrina cristiana de la Trinitat és la doctrina central sobre la naturalesa de Déu en la majoria de les esglésies cristianes, que defineix un Déu existent en tres persones divines coiguals, coeternes i consubstancials: Déu Pare, Déu Fill (Jesucrist) i Déu Esperit Sant, tres persones diferents (hipòstases) que comparteixen una essència/substància/natura (homoousion).
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Santíssima Trinitat · Veure més »
Saviesa
iota subscrita marcant el datiu en la primera paraula, s'interpreta com «A la saviesa de Celso». Prudència, saviesa i coneixement al segle XV La saviesa o sapiència és un atribut de l'ésser humà, que li permet prendre decisions justes i perfectament equilibrades, i posar el coneixement en acció; és un caràcter que es desenvolupa amb l'aplicació de la intel·ligència a l'experiència pròpia, obtenint conclusions que ens donen un major enteniment, que al seu torn ens capaciten per a reflexionar, traient conclusions que ens donen discerniment de la veritat, sobre el que és bo i el que és dolent.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Saviesa · Veure més »
Símbol d'Atanasi
El Símbol d'Atanasi o Símbol Quicumque és una professió de fe que durant tota l'edat mitjana s'ha atribuït al bisbe Sant Atanasi d'Alexandria.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Símbol d'Atanasi · Veure més »
Segle IX
El és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Segle IX · Veure més »
Segona carta a Timoteu
La Segona carta a Timoteu és un llibre del Nou Testament, tradicionalment atribuïda a Pau de Tars.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Segona carta a Timoteu · Veure més »
Segona carta als Corintis
La Segona carta als Corintis és un dels llibres del Nou Testament de la Bíblia cristiana.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Segona carta als Corintis · Veure més »
Segona carta de Joan
La Segona carta de Joan és un llibre del Nou Testament, i la cinquena epístola general o catòlica.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Segona carta de Joan · Veure més »
Segona carta de Pere
La Segona carta de Pere és un llibre del Nou Testament de la Bíblia, tradicionalment atribuït a sant Pere, però en els temps moderns considerat com anònim.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Segona carta de Pere · Veure més »
Semiarrianisme
El semiarrianisme va ser un corrent cristià considerat herètic.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Semiarrianisme · Veure més »
Sofonies (profeta)
Sofonies és el novè dels profetes menors de l'Antic Testament.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Sofonies (profeta) · Veure més »
Soteriologia
La soteriologia (del grec σωτηρία sōtēria "salvació" i λογος logos, "tractat" o "discussió") és l'estudi de les doctrines religioses de la salvació.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Soteriologia · Veure més »
Teodor de Mopsuèstia
Teodor de Mopsuèstia va ser un eclesiàstic romà d'Orient, bisbe de Mopsuèstia.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Teodor de Mopsuèstia · Veure més »
Teologia cristiana
La teologia cristiana pot ser definida com les veritats fonamentals de la Bíblia i d'altres fonts reconegudes com divinament inspirades presentades de forma sistemàtica, o fins i tot, la filosofia que tracta del coneixement de Déu i de la que aquest manté amb l'Home, comprenent així tot el que es relaciona amb Déu, la Bíblia i els propòsits divins.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Teologia cristiana · Veure més »
Tercera carta de Joan
La Tercera carta de Joan és el llibre més curt del Nou Testament, i una de les epístoles generals o catòliques.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Tercera carta de Joan · Veure més »
Tertul·lià
Tertul·lià, de nom complet Quint Septimi Florent Tertul·lià (Quintus Septimus Florens Tertullianus, vers 150 a 160? - 220 a 240?) fou un dels pares de l'Església cristiana, apologeta, escriptor, filòsof i jurista.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Tertul·lià · Veure més »
Tomàs apòstol
Segons el Nou Testament, Tomàs (Palestina, s. I - Mylapore, Índia, 72 dC) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Tomàs apòstol · Veure més »
Unitarisme
Lunitarisme és una de les famílies teològiques sorgides abans de la Reforma Protestant i que es va desenvolupar el mateix segle que aquesta.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Unitarisme · Veure més »
Vixnu
Sesa Vixnu amb els seus atributs Vixnu (en devanagari: विष्णु, viṣṇu) és la forma de déu que encarna la preservació a l'hinduisme.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Vixnu · Veure més »
Xiva (hinduisme)
Estàtua de Xiva a Bangalore, Índia Xiva ballant la dansa còsmica; bronze Txola. Xiva (en devanagari शिव, Śiva, que significa "el propici") és una de les divinitats més importants de l'hinduisme.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Xiva (hinduisme) · Veure més »
Zacaries
En el cristianisme, Zacaries fou un sacerdot jueu marit d'Elisabet, cosina de Maria, la mare de Jesús, i pare de sant Joan Baptista.
Nou!!: Esperit Sant en el cristianisme і Zacaries · Veure més »
