Taula de continguts
132 les relacions: Agustí d'Hipona, Alighieri, Amor cortès, Antiga Roma, Arezzo, Aristòtil, Astronomia, Autobiografia, Baia, Baptisme, Basílica de la Santa Creu, Batalla de Campaldino, Beatrice Portinari, Benet XV, Bonifaci VIII, Brunetto Latini, Cacciaguida, Cangrande I della Scala, Carlemany, Carles I de Valois, Català, Cesare Saccaggi, Cino da Pistoia, Coalició política, Dantedì, Dissabte Sant, Dolce stil novo, Edat mitjana, Edward Morgan Forster, Encíclica, Enciclopèdia, Estats Pontificis, Eugenio Montale, Ezra Pound, Física, Felip IV de França, Filosofia, Florència, França, Francès, Francesc d'Assís, Francesco Petrarca, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Gèminis (astrologia), Güelfs i gibel·lins, Germànics, Giacomo da Lentini, Giovanni Boccaccio, Gramàtica, Grec, ... Ampliar l'índex (82 més) »
- Escriptors florentins
- Escriptors italians del segle XIII
- Escriptors italians del segle XIV
- Escriptors italians en llatí
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Veure Dante Alighieri і Agustí d'Hipona
Alighieri
Els Alighieri van ser una família de Florència, dins de la petita noblesa, esdevinguda cèlebre per tenir entre els seus membres l'escriptor Dante Alighieri Primer tipus d'escut: ''Partito d'oro e di nero, alla fascia attraversante d'argento'' Segon tipus d'escut Alighieri: ''D'azzurro, al semivolo levato d'oro'' Dante, el primogènit de la casa (casata), es casà amb Gemma Donati, i van tenir els fills anomenats Jacopo, Pietro i Antonia (la futura Suor Beatrice).
Veure Dante Alighieri і Alighieri
Amor cortès
''God Speed!'', d'Edmund Blair Leighton (1900). Visió tardana victoriana d'una dama que concedeix el seu favor a un cavaller moments abans d'una batalla. L'amor cortès, també conegut com a fin' amor en occità, és una de les temàtiques més importants de la literatura trobadoresca.
Veure Dante Alighieri і Amor cortès
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Dante Alighieri і Antiga Roma
Arezzo
Arezzo és una ciutat de Toscana, capital de la província d'Arezzo, que antigament es deia Arretium, i era a Etrúria.
Veure Dante Alighieri і Arezzo
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Veure Dante Alighieri і Aristòtil
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Veure Dante Alighieri і Astronomia
Autobiografia
Coberta de la primera edició en anglès de l'autobiografia de Benjamin Franklin del 1793. Una autobiografia és una narrativa de la pròpia vida.
Veure Dante Alighieri і Autobiografia
Baia
Hi ha moltes baies que es poden trobar al mercat, però només algunes són baies de veritat. Una baia és un fruit indehiscent, monocarpel·lar o pluricarpel·lar, d'epicarpi prim i membranós i mesocarpi i endocarpi carnós.
Veure Dante Alighieri і Baia
Baptisme
Baptisme catòlic El baptisme, bateig, batejament (o batiament) o batiar és el primer dels sagraments del cristianisme.
Veure Dante Alighieri і Baptisme
Basílica de la Santa Creu
Santa Creu La Basílica de la Santa Creu, situada a la plaça homònima de Florència, és una de les esglésies més grans oficiades pels franciscans i una de les majors realitzacions del gòtic a Itàlia.
Veure Dante Alighieri і Basílica de la Santa Creu
Batalla de Campaldino
La batalla de Campaldino tingué lloc l'11 de juny de 1289 entre els güelfs (que en sortiren victoriosos), del costat florentí, i els gibelins, del costat d'Arezzo.
Veure Dante Alighieri і Batalla de Campaldino
Beatrice Portinari
anomenada també Bice, és, segons alguns crítics literaris, la figura històrica rere el personatge dantesc de Beatriu.
Veure Dante Alighieri і Beatrice Portinari
Benet XV
Benet XV (en llatí: Benedictus XV, en italià: Benedetto XV) és el nom que va adoptar el cardenal Giacomo Giambattista della Chiesa en ser escollit papa de Roma, càrrec que ostentà fins a la seva mort l'any 1922.
Veure Dante Alighieri і Benet XV
Bonifaci VIII
Bonifaci VIII (Anagni, cap al 1235 – Roma, 11 d'octubre de 1303) va ser Papa de l'Església Catòlica de 1294 a 1303.
Veure Dante Alighieri і Bonifaci VIII
Brunetto Latini
''Els llibres del tresor''. Llibre I. Pàgina del bestiari que descriu el mico. Brunetto Latini (Florència, vers 1220 - 1294) va ser un notari, filòsof, i canceller de la república florentina.
Veure Dante Alighieri і Brunetto Latini
Cacciaguida
Cacciaguida degli Elisei (Florència, vers 1091-Palestina, vers 1148) va ser un croat florentí, rebesavi de Dante Alighieri.
Veure Dante Alighieri і Cacciaguida
Cangrande I della Scala
Cangrande I della Scala fou fill d'Albert I della Scala.
Veure Dante Alighieri і Cangrande I della Scala
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Veure Dante Alighieri і Carlemany
Carles I de Valois
Carles I de Valois (Vincennes 1270 - Nogent-le-Roi 1325) fou príncep de França, comte de Valois (1285-1325); comte d'Anjou i Maine (1290-1325); comte d'Alençon, Chartres i Perche (1293-1325).
Veure Dante Alighieri і Carles I de Valois
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Dante Alighieri і Català
Cesare Saccaggi
Cesare Saccaggi (Tortona, Piemont, 7 de febrer de 1868 - Tortona, Piemont, 3 de gener de 1934, va ser un pintor i cartellista italià. Des de jove va demostrar habilitats artístiques que li van cridar l'atenció del baró Alessandro Cavalchini Garofoli, pintor aficionat, de qui va aprendre els primers enfocaments del dibuix artístic i la figura.
Veure Dante Alighieri і Cesare Saccaggi
Cino da Pistoia
Cino da Pistoia o Guittoncino dei Sinibaldi (Pistoia, 1265-1337) fou un escriptor i polític toscà (Itàlia).
Veure Dante Alighieri і Cino da Pistoia
Coalició política
Coalició política és el pacte entre dos o més partits polítics, normalment d'idees afins, per a governar un país, una regió o altra entitat administrativa.
Veure Dante Alighieri і Coalició política
Dantedì
Dantedì és el dia nacional dedicat a Dante Alighieri a Itàlia i se celebra cada 25 de març.
Veure Dante Alighieri і Dantedì
Dissabte Sant
El Dissabte Sant (anomenat fins a la reforma litúrgica de 1955 Dissabte de Glòria) és el nom que algunes denominacions cristianes donen al dissabte de la setmana del primer pleniluni després de l'equinocci de primavera (boreal).
Veure Dante Alighieri і Dissabte Sant
Dolce stil novo
Dante, un dels estilnovistes més influents. El dolce stil novo o estilnovisme (en italià modern, dolce stile nuovo) és un important moviment poètic italià, que es va desenvolupar al.
Veure Dante Alighieri і Dolce stil novo
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Dante Alighieri і Edat mitjana
Edward Morgan Forster
Edward Morgan Forster (Londres, 1 de gener de 1879 - Coventry, 7 de juny de 1970) fou un escriptor anglès, considerat una de les figures cabdals de la literatura britànica, si bé, fou un autor amb poques publicacions.
Veure Dante Alighieri і Edward Morgan Forster
Encíclica
Benet XIV és considerat com a autor de la primera encíclica. A l'Església Catòlica, una encíclica és una carta oficial del papa feta pública i per la que exerceix el seu magisteri ordinari.
Veure Dante Alighieri і Encíclica
Enciclopèdia
Una enciclopèdia és un compendi del coneixement humà que recull mots o termes referits a elements culturals de tipologia molt diversa i de gran transcendència formativa i informativa, però que (a diferència de la tasca del diccionari) no constitueixen material estrictament lexicogràfic; endemés de definir-los, l'enciclopèdia en dona una informació més o menys àmplia i aprofundida (en contrast amb diccionaris, vocabularis, etc., la funció dels quals és estrictament definitòria).
Veure Dante Alighieri і Enciclopèdia
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Veure Dante Alighieri і Estats Pontificis
Eugenio Montale
Eugenio Montale (Gènova, Itàlia, 1896 - Milà, 1981) fou un poeta, assagista i crític de música italià guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1975.
Veure Dante Alighieri і Eugenio Montale
Ezra Pound
Ezra Weston Loomis Pound (Hailey, Idaho, Estats Units, 30 d'octubre de 1885-Venècia, Itàlia, 1 de novembre de 1972) fou un poeta, assagista, músic i crític nord-americà pertanyent a la Generació perduda.
Veure Dante Alighieri і Ezra Pound
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Veure Dante Alighieri і Física
Felip IV de França
Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.
Veure Dante Alighieri і Felip IV de França
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Veure Dante Alighieri і Filosofia
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Veure Dante Alighieri і Florència
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Dante Alighieri і França
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Dante Alighieri і Francès
Francesc d'Assís
Francesc d'Assís (en italià: Francesco d'Assisi, nascut Giovanni di Pietro Bernardone; Assís, 1181 / 1182-ibidem, 3 d'octubre de 1226) (data de la mort de Giovanni de Bernardone) (en castellà).
Veure Dante Alighieri і Francesc d'Assís
Francesco Petrarca
fou un important escriptor, poeta i humanista italià del o Trecento.
Veure Dante Alighieri і Francesco Petrarca
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Veure Dante Alighieri і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Gèminis (astrologia)
Signe dels bessons Gèminis o gèmini (segons Lluís Marquet), també anomenat el signe dels bessons, és el tercer signe del zodíac.
Veure Dante Alighieri і Gèminis (astrologia)
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Veure Dante Alighieri і Güelfs i gibel·lins
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Veure Dante Alighieri і Germànics
Giacomo da Lentini
Giacomo da Lentini (ca. 1210 - ca. 1260) va ser un poeta d'Itàlia, de l'escola siciliana.
Veure Dante Alighieri і Giacomo da Lentini
Giovanni Boccaccio
Giovanni Boccaccio (Florència, 1313 - Certaldo o Florència, 21 de desembre del 1375), va ser un escriptor i humanista italià.
Veure Dante Alighieri і Giovanni Boccaccio
Gramàtica
Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.
Veure Dante Alighieri і Gramàtica
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Dante Alighieri і Grec
Guido Guinizzelli
Guido Guinizzelli (1230-1276) fou un poeta nascut a Bolonya precursor del estilnovisme (com reconeix el mateix Dante Alighieri) per la seva comparació entre la dona i elements celestials i angèlics i per la insistència que l'amant ideal ja no és el més noble sinó el que més s'esforça per ser-ho, en línia amb els seus plantejaments socials de defensa de la incipient burgesia.
Veure Dante Alighieri і Guido Guinizzelli
Guittone d'Arezzo
Guittone d'Arezzo (1235 – 1294) fou un poeta italià pertanyent al duocento que influí poderosament en Dante Alighieri, especialment en la seva elecció de la llengua vernacle com a vehicle expressiu i en l'ús del sonet.
Veure Dante Alighieri і Guittone d'Arezzo
Himne
Un himne és un text narratiu normalment cantat creat per creients d'una religió, igual que l'oda, expressa sentiments positius, d'alegria, celebració o exaltació.
Veure Dante Alighieri і Himne
Honoré de Balzac
Honoré de Balzac (Tours, 20 de maig de 1799 - París, 18 d'agost de 1850) va ser el novel·lista francès més important de la primera meitat del i el principal representant de l'anomenada "novel·la realista".
Veure Dante Alighieri і Honoré de Balzac
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Dante Alighieri і Imperi Romà
Infern (La Divina Comèdia)
''Esquema de l'Infern'', de Sandro Botticelli (1490) LInfern (l’Inferno) és el primer dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri (el Dant).
Veure Dante Alighieri і Infern (La Divina Comèdia)
Infern - Cant Quinzè
Brunetto Latini i els sodomites en l'infern, il·lustració de Francesco Scaramuzza El cant quinzè de l'Infern de Dante Alighieri, té lloc al tercer anell del setè cercle on són castigats els violents contra Déu, la natura i l'art, com ja s'ha enunciat en l'anterior cant.
Veure Dante Alighieri і Infern - Cant Quinzè
Infern - Cant Tercer
''La barca de Caront''. Fragment (1682-1685). Luca Giordano, Galleria di Luca Giordano ''El barquer Caront''. Il·lustració de Paul Gustave Doré El tercer cant de l'Infern, de Dante Alighieri, comença amb la famosa inscripció a la porta de l'infern i es desenvolupa en el preinfern, on són castigats els indecisos, i després a la ribera del riu Aqueront, primer dels rius infernals.
Veure Dante Alighieri і Infern - Cant Tercer
Infern en el cristianisme
XVI) En la teologia cristiana, lInfern és el lloc o estat al qual, per judici definitiu de Déu, els pecadors impenitents passen en el judici general, o, com alguns cristians creuen, immediatament després de la mort (judici particular).
Veure Dante Alighieri і Infern en el cristianisme
Introspecció
La introspecció o inspecció interna és el coneixement que el subjecte té dels seus propis estats mentals.
Veure Dante Alighieri і Introspecció
Isidor de Sevilla
Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.
Veure Dante Alighieri і Isidor de Sevilla
Italians
Els italians són un grup ètnic del sud d'Europa que comparteixen una cultura comuna i parlen italià com a llengua materna.
Veure Dante Alighieri і Italians
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Dante Alighieri і Italià
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Dante Alighieri і Itàlia
Jorge Luis Borges
Jorge Francisco Isidoro Luis Borges Acevedo (Buenos Aires, 24 d'agost del 1899 - Ginebra, 14 de juny del 1986), (OBE), va ser un poeta, narrador i assagista argentí i un dels més destacats escriptors llatinoamericans de la seva generació, i de la literatura en castellà en general.
Veure Dante Alighieri і Jorge Luis Borges
Juny
El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Veure Dante Alighieri і Juny
La Divina Comèdia
''Comencia la Comedia'', 1472 La Divina Comèdia (en italià originalment Commedia i rebatejada després com a Divina Commedia per Boccaccio) és l'obra més important de Dante Alighieri i una de les més rellevants de la literatura italiana i universal.
Veure Dante Alighieri і La Divina Comèdia
La Sorbona
La Sorbona (en francès La Sorbonne) és un establiment públic d'ensenyament superior, avui dividit en dues universitats (Universitat de París III i de IV).
Veure Dante Alighieri і La Sorbona
Laura de Noves
Retrat de '''Laura de Noves''' Laura de Noves (Avinyó (Valclusa), 1308 - 6 d'abril de 1348) fou una dama provençal.
Veure Dante Alighieri і Laura de Noves
Ligúria
Mapa administratiu de la regió de la Ligúria amb les seves províncies La Ligúria (en lígur: Ligûria) és una regió de la costa del nord-oest de la península Itàlica.
Veure Dante Alighieri і Ligúria
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Veure Dante Alighieri і Literatura
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Dante Alighieri і Llatí
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Veure Dante Alighieri і Llengües romàniques
Llinatge
Llinatge és el vincle existent entre parents per consanguinitat, afinitat o adopció.
Veure Dante Alighieri і Llinatge
Llorer
El llorer o llor (Laurus nobilis) és un arbre perennifoli dioic, sol representant europeu de la família de les lauràcies.
Veure Dante Alighieri і Llorer
Luca Signorelli
350px Luca Signorelli, també conegut com a Luca da Cortona, pseudònims de Luca d'Egidio di Ventura (Cortona, c. 1445 - Cortona, 16 d'octubre del 1523) fou un pintor italià del Renaixement que destacà sobretot per la seua capacitat com a dibuixant i la mestria en l'ús de l'escorç.
Veure Dante Alighieri і Luca Signorelli
Lucca
Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.
Veure Dante Alighieri і Lucca
Maig
El maig és el cinquè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Dante Alighieri і Maig
Maria, mare de Jesús
va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.
Veure Dante Alighieri і Maria, mare de Jesús
Música
La música és l'art que mitjançant l'ordenació dels sons en el temps, produeix un efecte estètic i/o emotiu en l'oient.
Veure Dante Alighieri і Música
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Veure Dante Alighieri і Noblesa
Occità provençal
El provençal (en occità de Provença, provençau) és el dialecte occità que es parla a la Provença i a alguns territoris veïns.
Veure Dante Alighieri і Occità provençal
Odisseu
En la mitologia grega, Odisseu (Ulixes) p. 44.
Veure Dante Alighieri і Odisseu
Paó
Plomes de paó Paó és un gènere d'ocells que inclou dues espècies asiàtiques.
Veure Dante Alighieri і Paó
Paradís
Paradís designa en origen un jardí clos, bell i arreglat.
Veure Dante Alighieri і Paradís
Paradís (La Divina Comèdia)
El Paradís (Il Paradiso) és el tercer i darrer dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri, en el qual narra l'última etapa del viatge de Dant després del pas per l'Infern i el Purgatori.
Veure Dante Alighieri і Paradís (La Divina Comèdia)
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Dante Alighieri і París
Peresa
Els camperols mandrosos dormen en lloc de treballar; representació de la peresa en la ''Paràbola del blat i el jull'' (Abraham Bloemaert, 1624). La peresa (o perea), mandra, vessa, galvana (castellanisme) o mandronia és la falta de desig, esma o coratge per a fer quelcom.
Veure Dante Alighieri і Peresa
Pintura
Kunsthistorisches Museum de Viena La pintura és l'art de pintar, d'expressar-se sobre una superfície mitjançant formes i colors.
Veure Dante Alighieri і Pintura
Poeta
Un poeta o una poetessa és una persona que escriu poesia, modernament solen ser obres relativament curts, sovint en versos o amb rima.
Veure Dante Alighieri і Poeta
Primo Levi
Primo Levi (Torí, Itàlia, 31 de juliol del 1919 - 11 d'abril del 1987) va ser un escriptor italià d'origen jueu, autor de memòries, relats, poemes i novel·les.
Veure Dante Alighieri і Primo Levi
Profecia
Una profecia és una predicció d'un esdeveniment futur, pronunciada per un profeta clarivident considerat com mediador d'un déu.
Veure Dante Alighieri і Profecia
Professió
Professional de la cotilleria Professió o ofici en l'ús comú del concepte té diferents accepcions, entre elles: Ocupació, facultat o ofici que cadascú té i exerceix públicament.
Veure Dante Alighieri і Professió
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Veure Dante Alighieri і Provença
Psicologia
La psicologia és la ciència de la ment i el comportament; especialment, estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana.
Veure Dante Alighieri і Psicologia
Purgatori (La Divina Comèdia)
Dant contemplant el Mont Purgatori El Purgatori (Il Purgatorio) és el segon dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri.
Veure Dante Alighieri і Purgatori (La Divina Comèdia)
Quadrívium
El quadrívium o quadrivi (del llatí quadrivium, 'quatre vies'; plural: quadrivia) tracta dels quatre temes, o arts, ensenyats després d'ensenyar el Trivium.
Veure Dante Alighieri і Quadrívium
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Veure Dante Alighieri і Ravenna
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Dante Alighieri і Renaixement
República de Florència
La República de Florència (en italià: Repubblica fiorentina) fou un estat que va existir a la península Itàlica als territoris centrats a la ciutat de Florència entre 1197 i 1532 (baixa edat mitjana i principis de l'edat moderna).
Veure Dante Alighieri і República de Florència
Retòrica
La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.
Veure Dante Alighieri і Retòrica
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Dante Alighieri і Roma
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Dante Alighieri і Sacre Imperi Romanogermànic
Salvació en el cristianisme
En el cristianisme, la salvació (també anomenada alliberament o redempció) és l'"alliberament de la persona del pecat i les seves conseqüències, que inclouen la mort i la separació de Déu" per la mort i la resurrecció de Crist, i justificant aquesta salvació.
Veure Dante Alighieri і Salvació en el cristianisme
Síncope (llengua)
La síncope és un fenomen fonètic consistent en la supressió d'un o més elements fonològics en l'interior d'una paraula.
Veure Dante Alighieri і Síncope (llengua)
Segle XIII
El és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.
Veure Dante Alighieri і Segle XIII
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Dante Alighieri і Sicília
Simpòsium
Simposiasta amb hetaira, kylix àtic de figures vermelles amb la inscripció PILIPOS KALLISTO" (Filip és el més guapo) Simpòsium o simposi (de l'antic grec συμπόσιον symposion o symposio, de συμπίνειν sympinein, "beure plegats", arribat al català com a manlleu directe del llatí) era el nom donat pels grecs a la reunió que gairebé sempre seguia al sopar, quan es bevia pel plaer de fer-ho i s’acompanyava de música, dansa, poesia o conversa.
Veure Dante Alighieri і Simpòsium
T. S. Eliot
nom de ploma de Thomas Stearns Eliot OM, fou un poeta, escriptor, dramaturg, assagista, editor, crític literari, editor i professor universitari britànic, d'origen estatunidenc, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1948.
Veure Dante Alighieri і T. S. Eliot
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Veure Dante Alighieri і Teologia
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
Veure Dante Alighieri і Tomàs d'Aquino
Torre de Babel
Torre de Babel segons Pieter Brueghel el Vell, segle XVI La torre de Babel fou, segons la Bíblia, un gran projecte que emprengueren els humans després del gran diluvi universal per construir una ciutat en vertical a Babel.
Veure Dante Alighieri і Torre de Babel
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Veure Dante Alighieri і Toscana
Trívium
El trívium o també trivi (del llatí trivium, 'tres vies') és la divisió inferior de les set arts liberals i comprèn gramàtica (entrada), lògica (processament) i retòrica (sortida).
Veure Dante Alighieri і Trívium
Universitat de Bolonya
La Universitat de Bolonya (en italià Università degli Studi di Bologna) és la universitat més antiga d'Europa i del món occidental, havent estat fundada a Bolonya (Itàlia) el 1088 per Irnerius.
Veure Dante Alighieri і Universitat de Bolonya
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Dante Alighieri і Venècia
Vernacle
Vernacular o vernacle és allò propi del lloc o país de naixença d'una persona o grup de persones, especialment quan es refereix a la llengua dita materna.
Veure Dante Alighieri і Vernacle
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Veure Dante Alighieri і Verona
Virgili
Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.
Veure Dante Alighieri і Virgili
Vita Nuova
Dante e Beatrice no jardim'', 1903, obra de estilo pré-rafaelita do pintor Cesare Saccaggi de Tortona La Vita Nuova és una de les obres poètiques claus de Dante Alighieri, perquè en ella usa una llengua vulgar i no el llatí per escriure literatura, com després faria també a la Divina Comèdia, a la qual prefigura.
Veure Dante Alighieri і Vita Nuova
Zodíac
El zodíac és la regió de l'esfera celeste per on passa l'eclíptica, i on s'hi poden trobar els planetes.
Veure Dante Alighieri і Zodíac
1265
;Països Catalans: Barcelona - Després de diverses modificacions, l'organització municipal va quedar definitivament estructurada: l'autoritat municipal va recaure sobre 3 consellers elegits per un Consell de Cent personalitats.
Veure Dante Alighieri і 1265
1312
El 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Dante Alighieri і 1312
1317
El 1317 (MCCCXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Dante Alighieri і 1317
14 de setembre
El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Dante Alighieri і 14 de setembre
1829
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Dante Alighieri і 1829
1921
Països Catalans.
Veure Dante Alighieri і 1921
2020
L'any 2020 fou un any que va començar dimecres en el calendari gregorià.
Veure Dante Alighieri і 2020
21 de juny
El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Dante Alighieri і 21 de juny
21 de maig
El 21 de maig és el cent quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Dante Alighieri і 21 de maig
26 de març
El 26 de març és el vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Dante Alighieri і 26 de març
27 de gener
El 27 de gener és el vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Dante Alighieri і 27 de gener
Vegeu també
Escriptors florentins
- Agnolo Firenzuola
- Anna Banti
- Benedetto Varchi
- Brunetto Latini
- Carla Lonzi
- Carlo Collodi
- Cristoforo Buondelmonti
- Dante Alighieri
- Ferdinando Ughelli
- Filippo Baldinucci
- Francesco Guicciardini
- Francesco da Barberino
- Franco Sacchetti
- Friedrich von Hügel
- Giovan Battista Andreini
- Giovanni Bardi
- Giovanni Papini
- Girolamo Mei
- Iacopo Alighieri
- Lorenza Mazzetti
- Lucrècia Tornabuoni
- Luigi Alamanni
- Luigi Pulci
- Nicolau Maquiavel
- Ottavio Rinuccini
- Piero Vettori
- Pietro Citati
- Pietro Martire Vermigli
- Raffaello Lambruschini
- Roberto Calasso
- Tomaso Montanari
- Vasco Pratolini
Escriptors italians del segle XIII
- Andreu Gallerani
- Campanus de Novara
- Dante Alighieri
- Giovanni da Pian del Carpine
- Guido delle Colonne
- Jordanus Nemorarius
- Rebecca Guarna
- Rustichello de Pisa
- Teodoric Borgognoni
- Tomàs d'Aquino
- Tomàs de Celano
Escriptors italians del segle XIV
- Andrea da Barberino
- Dante Alighieri
- Francesco Petrarca
- Guarino de Verona
- Jacopo Dondi
- Joan de Capistrano
- Lleonci Pilat
- Marsili de Pàdua
- Mercuriade
- Mondino de Luzzi
- Odoric de Pordenone
Escriptors italians en llatí
- Antonio Bacci
- Dante Alighieri
- Faust Socini
- Francesco Petrarca
- Giovanni Pascoli
- Giuseppe Peano
- Isotta Nogarola
- Laura Bassi
- Luigi Galvani
- Maffeo Vegio
- Olimpia Fulvia Morata
- Pere Màrtir d'Angleria
- Pius II
- Sebastiano Bagolino
- Veronica Gambara
- Vincenzo Riccati
També conegut com Dant, Dante, El Dant.