Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Corts Catalanes і Diputació del General de Catalunya
Corts Catalanes і Diputació del General de Catalunya tenen 24 coses en comú (en Uniopèdia): Auditor, Barcelona, Berenguer de Cruïlles, Bisbat de Girona, Cervera, Consell de Cent, Constitucions catalanes, Corona d'Aragó, Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359), Corts de Montsó (1289), Decrets de Nova Planta, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Generalitat Valenciana, Guerra Civil catalana, Guerra dels Dos Peres, Junta de Braços, Llista de Corts Catalanes, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Poder legislatiu, President de la Generalitat de Catalunya, Principat de Catalunya, Síndic de les ciutats i viles reials, Vilafranca del Penedès.
Auditor
Un auditor és la persona encarregada de realitzar una auditoria.
Auditor і Corts Catalanes · Auditor і Diputació del General de Catalunya ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Corts Catalanes · Barcelona і Diputació del General de Catalunya ·
Berenguer de Cruïlles
Palau de la Generalitat. Berenguer de Cruïlles (Peratallada, 1310 – Barcelona, estiu de 1362) fou bisbe de Girona (1349–1362) i el primer president de la Generalitat de Catalunya (1359–1362), nomenat per les Corts de Cervera.
Berenguer de Cruïlles і Corts Catalanes · Berenguer de Cruïlles і Diputació del General de Catalunya ·
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Bisbat de Girona і Corts Catalanes · Bisbat de Girona і Diputació del General de Catalunya ·
Cervera
Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.
Cervera і Corts Catalanes · Cervera і Diputació del General de Catalunya ·
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Consell de Cent і Corts Catalanes · Consell de Cent і Diputació del General de Catalunya ·
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Constitucions catalanes і Corts Catalanes · Constitucions catalanes і Diputació del General de Catalunya ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Corts Catalanes · Corona d'Aragó і Diputació del General de Catalunya ·
Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359)
Acta de la Cort General de Catalunya de l'any 1359 celebrada a Cervera, on s'elegí el primer president de la Generalitat de Catalunya, Berenguer de Cruïlles (19 de desembre de 1359) Les Corts Catalanes celebrades entre 1358 i 1359, sota el regnat de Pere III el Cerimoniós, varen ser freqüents coincidint amb la coneguda com a guerra dels dos Peres contra Castella.
Corts Catalanes і Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359) · Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359) і Diputació del General de Catalunya ·
Corts de Montsó (1289)
Les Corts de Montsó de 1289, foren convocades per Alfons el Franc el 24 d'abril, per a celebrar-se a Montsó el 24 de juny, dia de Sant Joan, on es cridaren els nobles, eclesiàstics i prohoms de les viles reials d'Aragó i Catalunya; i foren posposades pels conflictes armats amb el Regne de Castella i el Regne de França.
Corts Catalanes і Corts de Montsó (1289) · Corts de Montsó (1289) і Diputació del General de Catalunya ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Corts Catalanes і Decrets de Nova Planta · Decrets de Nova Planta і Diputació del General de Catalunya ·
Gaspar de Guzmán y Pimentel
Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.
Corts Catalanes і Gaspar de Guzmán y Pimentel · Diputació del General de Catalunya і Gaspar de Guzmán y Pimentel ·
Generalitat Valenciana
La Generalitat Valenciana és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià.
Corts Catalanes і Generalitat Valenciana · Diputació del General de Catalunya і Generalitat Valenciana ·
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Corts Catalanes і Guerra Civil catalana · Diputació del General de Catalunya і Guerra Civil catalana ·
Guerra dels Dos Peres
La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.
Corts Catalanes і Guerra dels Dos Peres · Diputació del General de Catalunya і Guerra dels Dos Peres ·
Junta de Braços
Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.
Corts Catalanes і Junta de Braços · Diputació del General de Catalunya і Junta de Braços ·
Llista de Corts Catalanes
s El que segueix és la relació completa de les Corts Generals del Principat de Catalunya.
Corts Catalanes і Llista de Corts Catalanes · Diputació del General de Catalunya і Llista de Corts Catalanes ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Corts Catalanes і Pere el Cerimoniós · Diputació del General de Catalunya і Pere el Cerimoniós ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Corts Catalanes і Pere el Gran · Diputació del General de Catalunya і Pere el Gran ·
Poder legislatiu
243x243px El poder legislatiu és un dels tres poders en què està dividit un Estat modern que viu en democràcia (juntament amb el poder executiu i el poder judicial).
Corts Catalanes і Poder legislatiu · Diputació del General de Catalunya і Poder legislatiu ·
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Corts Catalanes і President de la Generalitat de Catalunya · Diputació del General de Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Corts Catalanes і Principat de Catalunya · Diputació del General de Catalunya і Principat de Catalunya ·
Síndic de les ciutats i viles reials
El Síndic de les ciutats i viles reials, a la Corona d'Aragó, era el representant de les ciutats i les viles reials a les corts.
Corts Catalanes і Síndic de les ciutats i viles reials · Diputació del General de Catalunya і Síndic de les ciutats i viles reials ·
Vilafranca del Penedès
Vilafranca del Penedès és una ciutat de la vegueria del Penedès, a Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Penedès.
Corts Catalanes і Vilafranca del Penedès · Diputació del General de Catalunya і Vilafranca del Penedès ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Corts Catalanes і Diputació del General de Catalunya
- Què tenen en comú Corts Catalanes і Diputació del General de Catalunya
- Semblances entre Corts Catalanes і Diputació del General de Catalunya
Comparació entre Corts Catalanes і Diputació del General de Catalunya
Corts Catalanes té 76 relacions, mentre que Diputació del General de Catalunya té 73. Com que tenen en comú 24, l'índex de Jaccard és 16.11% = 24 / (76 + 73).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Corts Catalanes і Diputació del General de Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
