Accés més ràpid que el navegador!
45 les relacions: Batalla d'Aljubarrota, Carles II de Castella, Carles III d'Espanya, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Castellà, Consell d'Aragó, Consell d'Índies, Consell d'Itàlia, Consell de Flandes, Consell de Portugal, Consells de la Monarquia d'Espanya, Constitució Espanyola de 1812, Corona de Castella i Lleó, Decrets de Nova Planta, Despotisme il·lustrat, Diego de Covarrubias y Leyva, Edat moderna, Estatut de Baiona, Felip II de Castella, Felip V d'Espanya, Gaspar de Molina y Oviedo, Gaspar Melchor de Jovellanos, Guerra de Successió Espanyola, Joan I de Castella, Melchor Rafael de Macanaz, Monarquia d'Espanya, Pedro Rodríguez de Campomanes, President del Consell de Castella, Reis Catòlics, Segle XVI, Toledo, 1 de maig, 10 de novembre, 1442, 1480, 1598, 16 de desembre, 1691, 17 de juliol, 1701, 1713, 1714, 1715, 6 de març, 9 de juny.
Batalla d'Aljubarrota
La batalla d'Aljubarrota va tenir lloc el capvespre del 14 d'agost de 1385 entre tropes portugueses, comandades per Joan I de Portugal i el seu conestable Nuno Álvares Pereira, i l'exèrcit de Joan I de Castella.
Nou!!: Consell de Castella і Batalla d'Aljubarrota · Veure més »
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Nou!!: Consell de Castella і Carles II de Castella · Veure més »
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Nou!!: Consell de Castella і Carles III d'Espanya · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Consell de Castella і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Consell de Castella і Castellà · Veure més »
Consell d'Aragó
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell d'Aragó, o Consell Suprem d'Aragó, procedent del Consell Reial o curia regia de la Corona d'Aragó, fou l'òrgan de la monarquia encarregat dels afers dels regnes de la Corona d'Aragó en temps de Ferran el Catòlic, de la monarquia hispànica dels Habsburg i dels primers anys del regnat de Felip V de Borbó.
Nou!!: Consell de Castella і Consell d'Aragó · Veure més »
Consell d'Índies
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Real i Suprem Consell d'Índies, conegut simplement com a Consell d'Índies, va ser l'òrgan més important de l'administració indiana (Amèrica i les Filipines), ja que assessorava al Rei en la funció executiva, legislativa i judicial.
Nou!!: Consell de Castella і Consell d'Índies · Veure més »
Consell d'Itàlia
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell d'Itàlia o oficialment Consell Suprem d'Itàlia, era l'organisme que atenia els assumptes italians per a la monarquia espanyola dels Àustries.
Nou!!: Consell de Castella і Consell d'Itàlia · Veure més »
Consell de Flandes
Territoris adscrits al '''Consell de Flandes''' El Consell de Flandes era la institució de govern de la monarquia espanyola dels Àustries encarregada de les qüestions dels Països Baixos espanyols.
Nou!!: Consell de Castella і Consell de Flandes · Veure més »
Consell de Portugal
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Portugal va ser creat per Felip II de Castella el 1582 pel seu compromís en les Corts de Tomar, amb la finalitat d'assessorar la bona administració d'aquest territori després de la seva incorporació a la Monarquia d'Espanya, i sobretot amb la idea de controlar la seva important activitat naval.
Nou!!: Consell de Castella і Consell de Portugal · Veure més »
Consells de la Monarquia d'Espanya
Territoris adscrits al Consell de Flandes Els Consells de la Monarquia d'Espanya foren els òrgans d'administració i de justícia amb què es governà la Monarquia d'Espanya durant els regnats de la Casa d'Àustria des del al, configurant una superestructura jurisdiccional definida en politologia com a règim polisinodial, és a dir, règim administrat amb Consells.
Nou!!: Consell de Castella і Consells de la Monarquia d'Espanya · Veure més »
Constitució Espanyola de 1812
1.
Nou!!: Consell de Castella і Constitució Espanyola de 1812 · Veure més »
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Nou!!: Consell de Castella і Corona de Castella i Lleó · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Consell de Castella і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Despotisme il·lustrat
Caterina II fou una gran impulsora de l'art i l'educació a Rússia. El despotisme il·lustrat és un concepte polític sorgit durant la segona meitat del a Europa característic de les monarquies absolutistes i sistemes de govern de l'Antic Règim influenciat per les idees de la Il·lustració, segons les quals les decisions humanes són guiades per la racionalitat.
Nou!!: Consell de Castella і Despotisme il·lustrat · Veure més »
Diego de Covarrubias y Leyva
Diego de Covarrubias y Leyva (Toledo, 25 de juliol de 1512 - Madrid, 27 de setembre de 1577) fou bisbe i polític castellà.
Nou!!: Consell de Castella і Diego de Covarrubias y Leyva · Veure més »
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.
Nou!!: Consell de Castella і Edat moderna · Veure més »
Estatut de Baiona
Josep Bonaparte. L'Estatut de Baiona, Carta de Baiona o Constitució de Baiona es considera una carta atorgada, ja que no va ser elaborada pels representants de l'Estat, jurada pel germà de Napoleó Bonaparte, Josep I Bonaparte, a qui ell va confiar el territori espanyol ocupat, el 8 de juliol de 1808 a la ciutat de Baiona (França).
Nou!!: Consell de Castella і Estatut de Baiona · Veure més »
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Nou!!: Consell de Castella і Felip II de Castella · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Consell de Castella і Felip V d'Espanya · Veure més »
Gaspar de Molina y Oviedo
Gaspar de Molina y Oviedo (Mèrida, 6 de gener de 1679 - Madrid, 30 d'agost de 1744) fou un religiós i polític extremeny que ocupà, entre altres càrrecs el de bisbe de Barcelona.
Nou!!: Consell de Castella і Gaspar de Molina y Oviedo · Veure més »
Gaspar Melchor de Jovellanos
Gaspar Melchor de Jovellanos y Ramírez de Jove (en asturià Gaspar Melchor de Xovellanos; Gijón, 5 de gener de 1744-Veiga, 27 de novembre de 1811) va ser un polític i escriptor il·lustrat asturià.
Nou!!: Consell de Castella і Gaspar Melchor de Jovellanos · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Consell de Castella і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Joan I de Castella
Joan I de Castella (Épila (Saragossa) o Tamarit de Llitera (Osca), 1358 - Alcalà d'Henares, 1390) fou rei de Castella (1379-1390) i rei consort de Portugal (1383-1385).
Nou!!: Consell de Castella і Joan I de Castella · Veure més »
Melchor Rafael de Macanaz
Melchor Rafael de Macanaz y Montesinos (Hellín, Albacete; 1670 – La Corunya o Hellín; 1760) jurista, escriptor i polític murcià del.
Nou!!: Consell de Castella і Melchor Rafael de Macanaz · Veure més »
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Nou!!: Consell de Castella і Monarquia d'Espanya · Veure més »
Pedro Rodríguez de Campomanes
Pedro Rodríguez de Campomanes, primer comte de Campomanes, va néixer a Sorriba, al ''concejo'' de Tinéu (Principat d'Astúries) l'1 de juliol de 1723 i va morir a Madrid el 3 de febrer de 1802.
Nou!!: Consell de Castella і Pedro Rodríguez de Campomanes · Veure més »
President del Consell de Castella
El President del Consell Reial de Castella va ser la segona màxima autoritat de la corona de Castella, i després d'Espanya, amb la supressió del Consell d'Aragó, després del rei durant l'antic règim.
Nou!!: Consell de Castella і President del Consell de Castella · Veure més »
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Nou!!: Consell de Castella і Reis Catòlics · Veure més »
Segle XVI
El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.
Nou!!: Consell de Castella і Segle XVI · Veure més »
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Nou!!: Consell de Castella і Toledo · Veure més »
1 de maig
El primer de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Consell de Castella і 1 de maig · Veure més »
10 de novembre
El 10 de novembre o 10 de santandria és el tres-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quinzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Consell de Castella і 10 de novembre · Veure més »
1442
El 1442 (MMCDXLII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.
Nou!!: Consell de Castella і 1442 · Veure més »
1480
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Consell de Castella і 1480 · Veure més »
1598
Sense descripció.
Nou!!: Consell de Castella і 1598 · Veure més »
16 de desembre
El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Consell de Castella і 16 de desembre · Veure més »
1691
;Països Catalans.
Nou!!: Consell de Castella і 1691 · Veure més »
17 de juliol
El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Consell de Castella і 17 de juliol · Veure més »
1701
Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.
Nou!!: Consell de Castella і 1701 · Veure més »
1713
;Països Catalans.
Nou!!: Consell de Castella і 1713 · Veure més »
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Consell de Castella і 1714 · Veure més »
1715
;Països Catalans.
Nou!!: Consell de Castella і 1715 · Veure més »
6 de març
El 6 de març és el seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Consell de Castella і 6 de març · Veure més »
9 de juny
El 9 de juny és el cent seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Consell de Castella і 9 de juny · Veure més »
Redirigeix aquí:
Consejo de Castilla, Consell Reial de Castella, Reial i Suprem Consell de Castella.
