Obrir a Google MapsTaula de continguts
104 les relacions: ABC-Clio, Alexandre I de Rússia, Anglaterra, Àustria, Batalla de Leipzig, Batalla de Waterloo, Bèlgica, Bormio, Casa de Borbó-Parma, Catedral de Sant Esteve de Viena, Charles Maurice de Talleyrand-Périgord, Confederació Germànica, Dalmàcia, Dinamarca, Dinastia Bonaparte, Dinastia dels Habsburg, Ducat de Lucca, Ducat de Parma, Elba (illa), Eslovènia, Espanya, Europa, França, Francesc I d'Àustria, Frísia Oriental, Frederic August I de Saxònia, Frederic Guillem II de Prússia, Frederic Guillem III de Prússia, Ginebra, Govern dels cent dies, Gran Ducat de Posen, Guerra del Francès, Hannover, Hildesheim, Holstein-Gottorp, Il·lustració, Imperi Austríac, Imperi Rus, Invasió francesa de Rússia, Jever, Klemens Wenzel Lothar von Metternich, Leopold I de Bèlgica, Ligúria, Lingen, Llista de reis de Sardenya, Lluís XVI de França, Ludwig van Beethoven, Luxemburg, Malta, Maria Lluïsa d'Àustria, ... Ampliar l'índex (54 més) »
- Tractats de l'Imperi Rus
- Tractats de pau
ABC-Clio
ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.
Veure Congrés de Viena і ABC-Clio
Alexandre I de Rússia
, fou tsar de Rússia entre 1801 i 1825, rei de Polònia des de 1815 i primer gran duc de Finlàndia.
Veure Congrés de Viena і Alexandre I de Rússia
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Veure Congrés de Viena і Anglaterra
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Veure Congrés de Viena і Àustria
Batalla de Leipzig
La batalla de Leipzig (o Batalla de les Nacions. Alemany: Völkerschlacht bei Leipzig) es va lliurar entre el 16 i el 19 d'octubre de 1813 en territori alemany i va suposar una de les derrotes més decisives patides per Napoleó Bonaparte, qui va enfrontar-se amb la coalició de les grans potències europees del moment.
Veure Congrés de Viena і Batalla de Leipzig
Batalla de Waterloo
La Batalla de Waterloo fou una batalla decisiva que va enfrontar les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes, comandades per Wellington.
Veure Congrés de Viena і Batalla de Waterloo
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Veure Congrés de Viena і Bèlgica
Bormio
Bormio és una ciutat italiana de 4.000 habitants situada a la regió de la Llombardia, a la província de Sondrio.
Veure Congrés de Viena і Bormio
Casa de Borbó-Parma
Bandera del Ducat de Parma. Escut del Ducat de Parma. La casa de Borbó-Parma fou la branca borbònica espanyola que regnà de 1748 el 1859 en el ducat de Parma, Piacenza i Guastalla, territoris situats en el marge dret del riu Po a partir del Piemont.
Veure Congrés de Viena і Casa de Borbó-Parma
Catedral de Sant Esteve de Viena
La catedral de Sant Esteve (en alemany Domkirche St Stephan, abreujat popularment com Stephansdom) és l'església principal de l'arxidiòcesi de Viena (Àustria) i la seu del seu arquebisbat.
Veure Congrés de Viena і Catedral de Sant Esteve de Viena
Charles Maurice de Talleyrand-Périgord
Charles Maurice de Talleyrand-Périgord, més conegut com a Talleyrand (París, França, 2 de febrer de 1754 - 17 de maig de 1838), fou un sacerdot, polític, diplomàtic i estadista francès, d'origen noble (fill del duc de Talleyrand-Périgord i príncep de Benevento).
Veure Congrés de Viena і Charles Maurice de Talleyrand-Périgord
Confederació Germànica
La Confederació Germànica va ser una unió establerta el 1815 pel Congrés de Viena, va agrupar a 38 estats alemanys en una confederació d'estats sobirans sota la presidència de la Casa d'Àustria.
Veure Congrés de Viena і Confederació Germànica
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Veure Congrés de Viena і Dalmàcia
Dinamarca
Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.
Veure Congrés de Viena і Dinamarca
Dinastia Bonaparte
La Dinastia Bonaparte, de caràcter liberal, va governar França durant el primer i Segon Imperi Francès.
Veure Congrés de Viena і Dinastia Bonaparte
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Congrés de Viena і Dinastia dels Habsburg
Ducat de Lucca
El duc Carles II de Parma, duc de Lucca, d'infant en una moneda de l'època. El Ducat de Lucca fou un estat creat l'any 1815 al nord de la península Itàlica en base els antics dominis de la República de Lucca, annexionada el 1803 per la França de Napoleó Bonaparte, i annexionat al Gran Ducat de Toscana l'any 1847.
Veure Congrés de Viena і Ducat de Lucca
Ducat de Parma
El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.
Veure Congrés de Viena і Ducat de Parma
Elba (illa)
Elba és una illa de la Toscana (Itàlia) sobre la mar Tirrena, a 20 km de la ciutat costanera de Grosseto i pertany a la província de Livorno.
Veure Congrés de Viena і Elba (illa)
Eslovènia
La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.
Veure Congrés de Viena і Eslovènia
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Congrés de Viena і Espanya
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Congrés de Viena і Europa
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Congrés de Viena і França
Francesc I d'Àustria
Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.
Veure Congrés de Viena і Francesc I d'Àustria
Frísia Oriental
Frísia oriental (en alemany Ostfriesland, frisó Oostfreesland) és un antic comtat de la Frísia històrica i que avui està inclosa administrativament a Alemanya, tot formant part de l'estat de Baixa Saxònia.
Veure Congrés de Viena і Frísia Oriental
Frederic August I de Saxònia
Frederic August I de Saxònia (Dresden, 23 de desembre de 1750 - ibídem, 5 d'agost de 1827) fou elector de Saxònia, com Frederic August III, des de 1763 fins al 1806, i primer rei de Saxònia des de 1806 i fins al 1827.
Veure Congrés de Viena і Frederic August I de Saxònia
Frederic Guillem II de Prússia
, quart rei de Prússia, regnà des del 1786 fins a la seva mort.
Veure Congrés de Viena і Frederic Guillem II de Prússia
Frederic Guillem III de Prússia
Frederic Guillem III de Prússia (Potsdam, 1770 - 1840), rei de Prússia des de l'any 1797 i fins a la seva mort a Potsdam l'any 1840.
Veure Congrés de Viena і Frederic Guillem III de Prússia
Ginebra
Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.
Veure Congrés de Viena і Ginebra
Govern dels cent dies
Napoleó, per Andrea Appiani (1805) Els Cent Dies de Napoleó va ser un breu episodi del govern de França protagonitzat per l'emperador Napoleó I quan tornà de l'exili que li va ser imposat a l'illa d'Elba pel Tractat de Fontainebleau (1814) tot i mantenir el títol d'Emperador.
Veure Congrés de Viena і Govern dels cent dies
Gran Ducat de Posen
El Gran Ducat de Posen (en polonès: Wielkie Księstwo Poznańskie; en alemany: Großherzogtum Posen) va ser una província autònoma del regne de Prússia a les terres poloneses coneguda de forma comuna com la Gran Polònia entre els anys 1815 i 1848.
Veure Congrés de Viena і Gran Ducat de Posen
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Veure Congrés de Viena і Guerra del Francès
Hannover
Hannover és la capital del Bundesland de la Baixa Saxònia i una de les més importants ciutats del nord d'Alemanya.
Veure Congrés de Viena і Hannover
Hildesheim
Hildesheim és una ciutat, fundada l'any 815 com a seu episcopal, al sud de l'estat federat de Baixa Saxònia (Alemanya) i constitueix una de les vuit localitats més grans de la regió.
Veure Congrés de Viena і Hildesheim
Holstein-Gottorp
Escut d'armes de la Casa de Holstein-Gottorp Holstein-Gottorp o Schleswig-Holstein-Gottorp és el nom historiogràfic, així com l'abreviatura actual, per les parts dels ducats de Schleswig i Holstein, també conegut com a Holstein Ducal, que foren governades pels ducs de Schleswig-Holstein-Gottorp.
Veure Congrés de Viena і Holstein-Gottorp
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Veure Congrés de Viena і Il·lustració
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Veure Congrés de Viena і Imperi Austríac
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Veure Congrés de Viena і Imperi Rus
Invasió francesa de Rússia
La invasió francesa de Rússia de 1812 (també coneguda com a Guerra Patriòtica de 1812, Оте́чественная война́ 1812 го́да, transcrit Otétxestvennaia voinà 1812 goda, o Campanya de Rússia, en Campagne de Russie) fou una campanya militar que va començar el 24 de juny del 1812, quan la Grande Armée de Napoleó Bonaparte travessà el riu Neman en un intent d'atrapar i derrotar l'exèrcit rus.
Veure Congrés de Viena і Invasió francesa de Rússia
Jever
Jever és una ciutat d'Alemanya capital del districte de Friesland a la Baixa Saxònia.
Veure Congrés de Viena і Jever
Klemens Wenzel Lothar von Metternich
Klemens Wenzel (o Clemens Wenceslaus) Nepomuk Lothar, comte (des del 1813), príncep de Metternich-Winneburg a Beilstein (Coblença, 15 de maig del 1773-Viena, 11 de juny del 1859), comte de Königswart, i des de 1818 duc de Portella. Va ser un polític d'Àustria.
Veure Congrés de Viena і Klemens Wenzel Lothar von Metternich
Leopold I de Bèlgica
Leopold I (Coburg, 1798 - Brussel·les, 1865) fou un príncep saxó que es convertí en el primer rei dels belgues (1831 - 1865) per voluntat del Parlament sobirà de Bèlgica.
Veure Congrés de Viena і Leopold I de Bèlgica
Ligúria
Mapa administratiu de la regió de la Ligúria amb les seves províncies La Ligúria (en lígur: Ligûria) és una regió de la costa del nord-oest de la península Itàlica.
Veure Congrés de Viena і Ligúria
Lingen
Lingen és una ciutat a la Baixa Saxònia, Alemanya.
Veure Congrés de Viena і Lingen
Llista de reis de Sardenya
El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.
Veure Congrés de Viena і Llista de reis de Sardenya
Lluís XVI de França
Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).
Veure Congrés de Viena і Lluís XVI de França
Ludwig van Beethoven
Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme.
Veure Congrés de Viena і Ludwig van Beethoven
Luxemburg
Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).
Veure Congrés de Viena і Luxemburg
Malta
Malta, oficialment República de Malta, és un estat insular del Mediterrani.
Veure Congrés de Viena і Malta
Maria Lluïsa d'Àustria
Maria Lluïsa d'Àustria Maria Lluïsa d'Àustria (Viena, Arxiducat d'Àustria, 12 de desembre de 1791 - Parma, Ducat de Parma, 17 de desembre de 1847) fou una arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.
Veure Congrés de Viena і Maria Lluïsa d'Àustria
Mònaco
El Principat de Mònaco és una ciutat a la costa de la Mar Mediterrània que constitueix un petit estat europeu conformat exclusivament per la ciutat de Mònaco (amb tres nuclis de població: la Ròca, Montcarles i la Condamina).
Veure Congrés de Viena і Mònaco
Mülhausen
Mülhausen (oficialment i en francès Mulhouse, en alsacià Milhüüsa o Milhüse, en alamànic Mehlhüse o Mihlhüse, en alemany Mülhausen) és un municipi francès, situat al departament de l'Alt Rin i a la regió del Gran Est.
Veure Congrés de Viena і Mülhausen
Monarquia absoluta
La monarquia absoluta és un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà (rei, emperador, tsar…) té el poder absolut.
Veure Congrés de Viena і Monarquia absoluta
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Congrés de Viena і Napoleó Bonaparte
Navegació interior
La navegació interior, en contraposició amb la navegació que es realitza en els mars i oceans, es desenvolupa en les cursos d'aigues interiors dels continents, ja siguin naturals, com és el cas de rius i llacs, o artificials, com els canals navegables; o la navegació que es porta a terme en una via natural (canals) que es forma per la distribució de les diferents illes en els arxipèlags o altres formacions geogràfiques en l'aigua.
Veure Congrés de Viena і Navegació interior
Neuchâtel
Neuchâtel és un municipi de Suïssa, capital del cantó de Neuchâtel i del districte de Neuchâtel.
Veure Congrés de Viena і Neuchâtel
Oldenburg
Per a uns altres usos, vegeu Oldenburg (desambigüació). Oldenburg és una ciutat de la Baixa Saxònia, Alemanya.
Veure Congrés de Viena і Oldenburg
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Veure Congrés de Viena і Països Baixos
Països Baixos austríacs
El Països Baixos austríacs comencen el 1713, amb el Tractat d'Utrecht, quan els Països Baixos espanyols passen sota la dominació dels Habsburgs, tot i haver-hi un control militar a certes ciutats fortificades per la República.
Veure Congrés de Viena і Països Baixos austríacs
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Veure Congrés de Viena і Polònia
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Veure Congrés de Viena і Prússia
Primer Imperi Francès
El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
Veure Congrés de Viena і Primer Imperi Francès
Principat de Lieja
El Principat de Lieja (francès Principauté de Liège, való Principåté d'Lidje) era un estat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Congrés de Viena і Principat de Lieja
Províncies Il·líriques
Les Províncies Il·líriques, van ser una entitat política que va existir durant les Guerres Napoleòniques.
Veure Congrés de Viena і Províncies Il·líriques
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Congrés de Viena і Rússia
Regió d'Ístria
Ístria (en croat i eslovè, Istra; en vènet i italià, Istria; llatí Istria o Histria) és una península situada a l'extrem nord de la mar Adriàtica, entre Trieste (antiga Tergeste) al golf de Venècia, i Rijeka (italià Fiume) al golf de Kvarneric (italià Golfo di Quarnero).
Veure Congrés de Viena і Regió d'Ístria
Regne d'Holanda
El Regne d'Holanda va ser instituït per Napoleó el 5 de juny del 1806, abolint la República Batava i fent de manera que la província més influent donés nom a tot el país.
Veure Congrés de Viena і Regne d'Holanda
Regne de Hannover
El Regne de Hannover fou una entitat sobirana de l'Alemanya septentrional al llarg dels segles i. El seu centre principal era la ciutat de Hannover de qui agafà el nom.
Veure Congrés de Viena і Regne de Hannover
Regne de Prússia
El Regne de Prússia (en alemany: Königreich Preußen) va ser un regne alemany que va existir des de 1701 fins al 1918.
Veure Congrés de Viena і Regne de Prússia
Regne de Sardenya-Piemont
Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).
Veure Congrés de Viena і Regne de Sardenya-Piemont
Regne de Saxònia
El Regne de Saxònia en 1895. Posició de Saxònia al Segon Reich. El Regne de Saxònia (en alemany: Königreich Sachsen), que va existir entre 1806 i 1918, va ser un membre independent de la Confederació del Rin, la Confederació Alemanya del Nord i finalment un dels 25 estats de l'Imperi Alemany.
Veure Congrés de Viena і Regne de Saxònia
Regne Llombardovènet
El Regne Llombardovènet (en italià: Regno Lombardo-Veneto; en alemany: Lombardo-Venezianisches Königreich) fou el nom que reberen les possessions adjudicades amb les disposicions del Congrés de Viena a l'Imperi austríac després de la derrota de Napoleó Bonaparte i que existí entre 1815 i 1866.
Veure Congrés de Viena і Regne Llombardovènet
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Veure Congrés de Viena і Regne Unit
Regne Unit dels Països Baixos
Regne Unit dels Països Baixos és el nom d'un regne compost pels Països Baixos septentrionals, els Països Baixos austríacs i el Principat de Lieja després del Congrés de Viena l'any 1815, després de la desfeta de Napoleó a Waterloo.
Veure Congrés de Viena і Regne Unit dels Països Baixos
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Veure Congrés de Viena і República de Gènova
República de Lucca
La República de Lucca, antic Estat del centre d'Itàlia.
Veure Congrés de Viena і República de Lucca
Revolució belga
La Revolució belga contra el rei Guillem I dels Països Baixos va començar el 25 d'agost de 1830 després d'una òpera de Daniel-François Esprit Auber, La Muette de Portici, al teatre de La Monnaie de Brussel·les.
Veure Congrés de Viena і Revolució belga
Revolució de 1848
Mapa de les revolucions de 1848 La Revolució de 1848, o revolucions de 1848, conegudes en alguns països com la primavera de les nacions, la primavera dels pobles o l'any de les revolucions, fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de 1848 a França, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil.
Veure Congrés de Viena і Revolució de 1848
Robert Stewart (vescomte de Castlereagh)
Robert Stewart, II marquès de Londonderry (18 de juny de 1769 - 12 d'agost de 1822), més conegut a la història com Lord Castlereagh, va ser un estadista irlandès i britànic.
Veure Congrés de Viena і Robert Stewart (vescomte de Castlereagh)
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Congrés de Viena і Sacre Imperi Romanogermànic
Santa Aliança
La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països amb monarques absoluts (Àustria, Prússia i Rússia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals per tal d'erradicar tots els focus liberals dels països monàrquics i absolutistes.
Veure Congrés de Viena і Santa Aliança
Simfonia núm. 7 (Beethoven)
La Simfonia núm.
Veure Congrés de Viena і Simfonia núm. 7 (Beethoven)
Sisena Coalició
La Sisena Coalició (1812 - 1814) va ser una coalició formada pel Regne Unit, Rússia, Prússia, Suècia, Àustria, i cert nombre d'estats germànics per combatre el Primer Imperi Francès de Napoleó i els seus aliats.
Veure Congrés de Viena і Sisena Coalició
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Veure Congrés de Viena і Suècia
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Veure Congrés de Viena і Suïssa
Toruń
Toruń (Thorn) és una ciutat situada al nord de Polònia, als marges del riu Vístula.
Veure Congrés de Viena і Toruń
Tractat de Chaumont
Els Acords de Chaumont (o Tractat de Chaumont), van ser una sèrie d'acords signats per separat entre l'Imperi austríac, el Regne de Prussia, l'Imperi rus i el Regne Unit, signats l'1 Març de 1814, tot i que la signatura real va tenir lloc entre el 9 i el 19 de Març.
Veure Congrés de Viena і Tractat de Chaumont
Tractat de París (1814)
El Tractat de París (o Primer Tractat de París) va ser signat el 30 de maig de 1814, acabant la guerra entre França i la Sisena Coalició formada pel: Regne Unit, Rússia, Àustria, Suècia, Portugal i Prússia.
Veure Congrés de Viena і Tractat de París (1814)
Tractat de París (1815)
Territori francès on va entrar en vigor l'ocupació dels aliats. El Tractat de París es va signar el 20 de novembre 1815 després de la desfeta de Napoleó a Waterloo.
Veure Congrés de Viena і Tractat de París (1815)
Tràfic de persones
El tràfic de persones o d'esclaus és una activitat de transacció comercial amb éssers humans amb finalitat generalment lucrativa.
Veure Congrés de Viena і Tràfic de persones
Valais
El Valais (en alemany Wallis, en francès Valais en romanx Vallais, en arpità Valês i en italià Vallese) és un cantó situat al sud-oest de Suïssa, fronterer amb França i Itàlia.
Veure Congrés de Viena і Valais
Valtellina
Mapa de la Valtellina Un paisatge de Valtellina Església de Tresivio Valtellina o la Valtelline és una vall dins la Llombardia a Itàlia.
Veure Congrés de Viena і Valtellina
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Veure Congrés de Viena і Viena
Vormärz
Theodor Hosemann, ''Pobresa al Vormärz''. Obra de 1840. Vormärz (pronúncia en alemany: ˈfoːɐ̯ˌmɛʁt͡s; "pre-març", "abans de març") és el nom d'una era històrica i literària en el context de la Confederació Germànica i l'Imperi Austríac que té lloc entre Congrés de Viena de 1815 i els esdeveniments de març de 1848 que es solen explicar conjuntament sota el terme de Revolucions de 1848.
Veure Congrés de Viena і Vormärz
Wilhelm von Humboldt
Friedrich Wilhelm Christian Karl Ferdinand von Humboldt (Potsdam, 22 de juny de 1767 - Tegel, 8 d'abril de 1835) fou un erudit, conegut especialment per les seves contribucions en el camp de la lingüística.
Veure Congrés de Viena і Wilhelm von Humboldt
1 d'octubre
L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Congrés de Viena і 1 d'octubre
1 de març
El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Congrés de Viena і 1 de març
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Veure Congrés de Viena і 1812
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Veure Congrés de Viena і 1814
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Veure Congrés de Viena і 1815
1819
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Congrés de Viena і 1819
25 de març
El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Congrés de Viena і 25 de març
4 d'octubre
El 4 d'octubre és el dos-cents setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Congrés de Viena і 4 d'octubre
9 de juny
El 9 de juny és el cent seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Congrés de Viena і 9 de juny
Vegeu també
Tractats de l'Imperi Rus
- Acta de la Conferència de Brussel·les de 1890
- Compra d'Alaska
- Conferències de la Haia de 1899 i 1907
- Congrés de Viena
- Convenció Anglorussa
- Convenció de Pequín
- Convenció del Metre
- Declaració de París
- Lliga dels Tres Emperadors
- Primera partició de Polònia
- Protocol bòxer
- Santa Aliança
- Segona partició de Polònia
- Tercera partició de Polònia
- Tractat d'Åbo
- Tractat d'Adrianòpolis (1829)
- Tractat d'Aigun
- Tractat de Berlín (1878)
- Tractat de Bucarest (1916)
- Tractat de Copenhagen (1709)
- Tractat de Fontainebleau (1814)
- Tractat de Fredrikshamn
- Tractat de Greifswald
- Tractat de Gueórguievsk
- Tractat de Gulistan
- Tractat de Hannover (1710)
- Tractat de Kiakhta (1727)
- Tractat de Londres (1839)
- Tractat de Londres (1867)
- Tractat de Londres (1913)
- Tractat de Londres (1915)
- Tractat de Nystad
- Tractat de París (1814)
- Tractat de París (1815)
- Tractat de París (1856)
- Tractat de Portsmouth
- Tractat de Sant Petersburg (1723)
- Tractat de Sant Petersburg (1875)
- Tractat de Tianjin
- Tractat de Tilsit
- Tractat de Turkmantxai
- Tractat de Viena (1738)
Tractats de pau
- Acord de Brioni
- Acords d'Arusha (Ruanda)
- Acords de Chapultepec
- Acords de Dayton
- Acords de pau de Roma
- Congrés de Viena
- Pacte Briand-Kellogg
- Pau comuna
- Pau d'Augsburg
- Pau de Cambrai
- Pau de Nícias
- Pau de Praga (1635)
- Protocol de Rio de Janeiro
- Tractat de Fenice
- Tractat de Kumanovo
- Tractat de Lausana
- Tractat de Lutaci
- Tractat de Nvarsak
- Tractat de Velasco
- Tractat de l'Ebre
- Tractat de pau
També conegut com Conferència de Viena, Congrés de Viena de 1815.