Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Catalunya і Corona d'Aragó
Catalunya і Corona d'Aragó tenen 71 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Cast, Andorra, Barcelona, Braç (concepte social), Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Casal d'Aragó, Casal de Barcelona, Castella, Català, Catalunya, Cervera, Consell Superior d'Investigacions Científiques, Constitució, Constitució espanyola de 1978, Construcció de l'estat liberal a Espanya, Corona de Castella i Lleó, Corts Catalanes, Croada pisano-catalana, Decrets de Nova Planta, Dinastia Trastàmara, Ebre, Empordà, Ernest Belenguer Cebrià, Espanya, Felip V d'Espanya, França, Gòtia, Generalitat, Generalitat de Catalunya, Gesta Comitum Barchinonensium, ..., Gibraltar, Girona, Guerra dels Segadors, Illes Balears, Illes Orientals d'al-Àndalus, Jaume el Just, José Montilla i Aguilera, Liber feudorum maior, Liber Maiolichinus, Lleida, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Madrid, Mar Mediterrània, Menorca, Miravet, Montsó, Noucentisme, Occitània, País Valencià, Pallars Sobirà, Palma, Pasqual Maragall i Mira, Península Ibèrica, Peronella d'Aragó, Pesta Negra, President de la Generalitat de Catalunya, Principat de Catalunya, Ramon Berenguer III, Regne de França, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Reis Catòlics, Sant Jordi, Sant Vicent Ferrer, Saragossa, Sardenya, Sevilla, Tarragona, Usatges de Barcelona, València, Vegueria. Ampliar l'índex (41 més) »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Alfons el Cast і Catalunya · Alfons el Cast і Corona d'Aragó ·
Andorra
Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.
Andorra і Catalunya · Andorra і Corona d'Aragó ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Catalunya · Barcelona і Corona d'Aragó ·
Braç (concepte social)
Els braços eren la representació estamental a les corts i parlaments del Principat de Catalunya, del Regne de València i dels diversos regnes de la Corona d'Aragó.
Braç (concepte social) і Catalunya · Braç (concepte social) і Corona d'Aragó ·
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Catalunya · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Corona d'Aragó ·
Casal d'Aragó
senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.
Casal d'Aragó і Catalunya · Casal d'Aragó і Corona d'Aragó ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Casal de Barcelona і Catalunya · Casal de Barcelona і Corona d'Aragó ·
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Castella і Catalunya · Castella і Corona d'Aragó ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Catalunya · Català і Corona d'Aragó ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Catalunya · Catalunya і Corona d'Aragó ·
Cervera
Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.
Catalunya і Cervera · Cervera і Corona d'Aragó ·
Consell Superior d'Investigacions Científiques
La delegació del CSIC a Catalunya, al carrer Egipcíaques 15, al barri del Raval L'Agència Estatal Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) és la major institució pública dedicada a la investigació a Espanya.
Catalunya і Consell Superior d'Investigacions Científiques · Consell Superior d'Investigacions Científiques і Corona d'Aragó ·
Constitució
Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.
Catalunya і Constitució · Constitució і Corona d'Aragó ·
Constitució espanyola de 1978
La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol.
Catalunya і Constitució espanyola de 1978 · Constitució espanyola de 1978 і Corona d'Aragó ·
Construcció de l'estat liberal a Espanya
Junta Suprema de les Corts de Càdis. La construcció de l'estat liberal a Espanya va començar a partir de la mort, el 1833, de Ferran VII, monarca absolutista.
Catalunya і Construcció de l'estat liberal a Espanya · Construcció de l'estat liberal a Espanya і Corona d'Aragó ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Catalunya і Corona de Castella i Lleó · Corona d'Aragó і Corona de Castella i Lleó ·
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Catalunya і Corts Catalanes · Corona d'Aragó і Corts Catalanes ·
Croada pisano-catalana
La Conquesta de Mallorca, croada pisano-catalana o croada pisano-occitano-catalana (hi havia també ciutats d'Occitània) contra la Taifa de Mallorca es va llençar l'any 1114 per tal d'acabar amb la pirateria mallorquina.
Catalunya і Croada pisano-catalana · Corona d'Aragó і Croada pisano-catalana ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Catalunya і Decrets de Nova Planta · Corona d'Aragó і Decrets de Nova Planta ·
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Catalunya і Dinastia Trastàmara · Corona d'Aragó і Dinastia Trastàmara ·
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Catalunya і Ebre · Corona d'Aragó і Ebre ·
Empordà
LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.
Catalunya і Empordà · Corona d'Aragó і Empordà ·
Ernest Belenguer Cebrià
Ernest Belenguer Cebrià (València, 1946) és un historiador valencià i catedràtic d'Història Moderna a la Universitat de Barcelona.
Catalunya і Ernest Belenguer Cebrià · Corona d'Aragó і Ernest Belenguer Cebrià ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Catalunya і Espanya · Corona d'Aragó і Espanya ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Catalunya і Felip V d'Espanya · Corona d'Aragó і Felip V d'Espanya ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Catalunya і França · Corona d'Aragó і França ·
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Catalunya і Gòtia · Corona d'Aragó і Gòtia ·
Generalitat
La Generalitat és el conjunt d'institucions d'autogovern de Catalunya i del País Valencià.
Catalunya і Generalitat · Corona d'Aragó і Generalitat ·
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Catalunya і Generalitat de Catalunya · Corona d'Aragó і Generalitat de Catalunya ·
Gesta Comitum Barchinonensium
La Gesta Comitum Barchinonensium (en català Gestes dels comtes de Barcelona) és una crònica catalana escrita originàriament en llatí per monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll a finals del, per bé que fou continuada posteriorment amb altres addicions.
Catalunya і Gesta Comitum Barchinonensium · Corona d'Aragó і Gesta Comitum Barchinonensium ·
Gibraltar
Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.
Catalunya і Gibraltar · Corona d'Aragó і Gibraltar ·
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Catalunya і Girona · Corona d'Aragó і Girona ·
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Catalunya і Guerra dels Segadors · Corona d'Aragó і Guerra dels Segadors ·
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Catalunya і Illes Balears · Corona d'Aragó і Illes Balears ·
Illes Orientals d'al-Àndalus
Les illes Orientals de l'Àndalus o al-Jazàïr aix-Xarqiyya li-l-Àndalus és el nom de les Illes Balears en època musulmana (903-1229), integrades per Mayurqa, Minurqa, Yàbissa i Faramantira.
Catalunya і Illes Orientals d'al-Àndalus · Corona d'Aragó і Illes Orientals d'al-Àndalus ·
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Catalunya і Jaume el Just · Corona d'Aragó і Jaume el Just ·
José Montilla i Aguilera
José Montilla Aguilera (Iznájar, 15 de gener de 1955) és un polític català i executiu en el sector energètic.
Catalunya і José Montilla i Aguilera · Corona d'Aragó і José Montilla i Aguilera ·
Liber feudorum maior
El Liber feudorum maior (originalment Liber domini regis) és un cartulari obra de Ramon de Caldes que recull els documents referents als dominis de la casa comtal de Barcelona i la resta de cases comtals que s'integraren en ella.
Catalunya і Liber feudorum maior · Corona d'Aragó і Liber feudorum maior ·
Liber Maiolichinus
Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus o Liber Maiorichinus «llibre mallorquí de les gestes il·lustres dels pisans» és una epopeia llatina que narra la Croada pisano-catalana de l'any 1113-1114 contra Madina Mayūrqa acabdillada per l'arquebisbe de Pisa Pere II i el comte Ramon Berenguer III de Barcelona.
Catalunya і Liber Maiolichinus · Corona d'Aragó і Liber Maiolichinus ·
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Catalunya і Lleida · Corona d'Aragó і Lleida ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Catalunya і Llista de comtes de Barcelona · Corona d'Aragó і Llista de comtes de Barcelona ·
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Catalunya і Llista de reis d'Aragó · Corona d'Aragó і Llista de reis d'Aragó ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Catalunya і Madrid · Corona d'Aragó і Madrid ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Catalunya і Mar Mediterrània · Corona d'Aragó і Mar Mediterrània ·
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Catalunya і Menorca · Corona d'Aragó і Menorca ·
Miravet
Miravet és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.
Catalunya і Miravet · Corona d'Aragó і Miravet ·
Montsó
Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17 115 habitants.
Catalunya і Montsó · Corona d'Aragó і Montsó ·
Noucentisme
Paseo del Prado de Madrid (1963). El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del.
Catalunya і Noucentisme · Corona d'Aragó і Noucentisme ·
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Catalunya і Occitània · Corona d'Aragó і Occitània ·
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Catalunya і País Valencià · Corona d'Aragó і País Valencià ·
Pallars Sobirà
El Pallars Sobirà és una comarca de Catalunya, situada al nord-oest del país.
Catalunya і Pallars Sobirà · Corona d'Aragó і Pallars Sobirà ·
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Catalunya і Palma · Corona d'Aragó і Palma ·
Pasqual Maragall i Mira
Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 13 de gener de 1941), fill de Jordi Maragall i Noble, i net de Joan Maragall i Gorina, és un destacat polític i antic president del Partit dels Socialistes de Catalunya que va ser president de la Generalitat de Catalunya des de desembre de 2003 fins a novembre del 2006.
Catalunya і Pasqual Maragall i Mira · Corona d'Aragó і Pasqual Maragall i Mira ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Catalunya і Península Ibèrica · Corona d'Aragó і Península Ibèrica ·
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Catalunya і Peronella d'Aragó · Corona d'Aragó і Peronella d'Aragó ·
Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
Catalunya і Pesta Negra · Corona d'Aragó і Pesta Negra ·
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya · Corona d'Aragó і President de la Generalitat de Catalunya ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Catalunya і Principat de Catalunya · Corona d'Aragó і Principat de Catalunya ·
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Catalunya і Ramon Berenguer III · Corona d'Aragó і Ramon Berenguer III ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Catalunya і Regne de França · Corona d'Aragó і Regne de França ·
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Catalunya і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Corona d'Aragó і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Catalunya і Reis Catòlics · Corona d'Aragó і Reis Catòlics ·
Sant Jordi
va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.
Catalunya і Sant Jordi · Corona d'Aragó і Sant Jordi ·
Sant Vicent Ferrer
Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.
Catalunya і Sant Vicent Ferrer · Corona d'Aragó і Sant Vicent Ferrer ·
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Catalunya і Saragossa · Corona d'Aragó і Saragossa ·
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Catalunya і Sardenya · Corona d'Aragó і Sardenya ·
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Catalunya і Sevilla · Corona d'Aragó і Sevilla ·
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Catalunya і Tarragona · Corona d'Aragó і Tarragona ·
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Catalunya і Usatges de Barcelona · Corona d'Aragó і Usatges de Barcelona ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Catalunya і València · Corona d'Aragó і València ·
Vegueria
230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Catalunya і Corona d'Aragó
- Què tenen en comú Catalunya і Corona d'Aragó
- Semblances entre Catalunya і Corona d'Aragó
Comparació entre Catalunya і Corona d'Aragó
Catalunya té 800 relacions, mentre que Corona d'Aragó té 638. Com que tenen en comú 71, l'índex de Jaccard és 4.94% = 71 / (800 + 638).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Catalunya і Corona d'Aragó. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
