Taula de continguts
194 les relacions: Ab urbe condita, Abans de Crist, Abril, Agost, Alaska, Albània, Alemanya, Alfons X de Castella, Alta edat mitjana, Amèrica, Amèrica del Nord, Anglaterra, Anglicanisme, Anno Domini, Any, Any comú, Any de traspàs, Any secular, Any tròpic, Astronomia, Àsia, Àustria, Bèlgica, Bíblia, Bohèmia, Brabant del Nord, Brandenburg-Prússia, Brescia, Bulgària, Butlla, Calàbria, Calendari, Calendari civil, Calendari egipci, Calendari julià, Calendari musulmà, Calendari solar, Canadà, Cantó, Caríntia, Christopher Clavius, Clavius (cràter), Companyia de Jesús, Concili de Trento, Constantí I el Gran, Crist, Data, Decret, Desembre, Dia, ... Ampliar l'índex (144 més) »
Ab urbe condita
Imatge d'una de les primeres monedes romanes datades ''ab urbe condita''. Ab urbe condita (AUC o a.u.c, també Anno urbis conditae) és un terme llatí que significa «des de la fundació de la ciutat» (de Roma), que segons la tradició es produí l'any 753 aC.
Veure Calendari gregorià і Ab urbe condita
Abans de Crist
El terme abans de Crist s'empra per referir i datar els anys i segles anteriors a l'era cristiana, que comença amb l'any convencional del naixement de Jesucrist.
Veure Calendari gregorià і Abans de Crist
Abril
Labril és el quart mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Veure Calendari gregorià і Abril
Agost
L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Calendari gregorià і Agost
Alaska
Alaska és un estat dels Estats Units d'Amèrica, el 49è admès a la Unió.
Veure Calendari gregorià і Alaska
Albània
Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.
Veure Calendari gregorià і Albània
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Calendari gregorià і Alemanya
Alfons X de Castella
Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).
Veure Calendari gregorià і Alfons X de Castella
Alta edat mitjana
L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.
Veure Calendari gregorià і Alta edat mitjana
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Veure Calendari gregorià і Amèrica
Amèrica del Nord
L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.
Veure Calendari gregorià і Amèrica del Nord
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Veure Calendari gregorià і Anglaterra
Anglicanisme
Langlicanisme o l'església anglicana és una denominació cristiana protestant que segueix les doctrines establertes per l'Església d'Anglaterra.
Veure Calendari gregorià і Anglicanisme
Anno Domini
calcular la data de Pasqua Anno Domini (en llatí, a l'any del Senyor), abreujat AD, és un sufix que s'afegeix a una data i que indica que la xifra antecedent està referenciada a partir de l'any cristià del naixement de Jesucrist (Jesús de Natzaret), considerat l'inici de l'era cristiana.
Veure Calendari gregorià і Anno Domini
Any
Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol.
Veure Calendari gregorià і Any
Any comú
Lany comú és l'any civil de 365 dies, un menys que els anys de traspàs.
Veure Calendari gregorià і Any comú
Any de traspàs
Un any de traspàs, any bixest (es pronuncia com clixé o guixer) o any bissextil és un any civil que té un dia més que els anys comuns, és a dir, té 366 dies.
Veure Calendari gregorià і Any de traspàs
Any secular
Un any secular és l'any que tanca un segle.
Veure Calendari gregorià і Any secular
Any tròpic
Variacions de la longitud mitjana del Sol lang.
Veure Calendari gregorià і Any tròpic
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Veure Calendari gregorià і Astronomia
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Veure Calendari gregorià і Àsia
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Veure Calendari gregorià і Àustria
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Veure Calendari gregorià і Bèlgica
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Veure Calendari gregorià і Bíblia
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Veure Calendari gregorià і Bohèmia
Brabant del Nord
Brabant del Nord (Noord-Brabant en neerlandès i Noord-Braobant en brabançó, sovint escurçat a Brabant) és una província del sud dels Països Baixos, que fa frontera amb Bèlgica al sud, el riu Mosa al nord, la província de Limburg a l'est i Zelanda a l'oest.
Veure Calendari gregorià і Brabant del Nord
Brandenburg-Prússia
Brandenburg-Prússia - Brandenburg-Preußen, Brannenborg-Preußen en baix alemany - és la denominació historiogràfica per a la unió personal constituïda a principis de l'edat moderna dels Hohenzollern de Brandenburg entre 1618 i 1701.
Veure Calendari gregorià і Brandenburg-Prússia
Brescia
Brescia (en llombard Bressa, pronunciat o; en italià Brescia, pronunciat) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia.
Veure Calendari gregorià і Brescia
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Veure Calendari gregorià і Bulgària
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Veure Calendari gregorià і Butlla
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Veure Calendari gregorià і Calàbria
Calendari
El calendari (del llatí calenda) és una taula d'ordenació temporal per a l'organització de les activitats d'una societat.
Veure Calendari gregorià і Calendari
Calendari civil
El calendari civil és el calendari, o un dels diversos calendaris, que cada país utilitza per a finalitats civils, oficials o administratives.
Veure Calendari gregorià і Calendari civil
Calendari egipci
Segons algunes evidències històriques, el calendari egipci fou el primer calendari solar.
Veure Calendari gregorià і Calendari egipci
Calendari julià
El calendari julià, proposat per Juli Cèsar a l'AUC 708 (46 aC), fou una reforma del calendari romà.
Veure Calendari gregorià і Calendari julià
Calendari musulmà
El calendari musulmà, calendari islàmic o calendari de l'Hègira (taqwīm-e hejri-ye qamari) és el calendari utilitzat en el món musulmà (a vegades en paral·lel amb el calendari gregorià) que determina les dates assenyalades de la religió islàmica.
Veure Calendari gregorià і Calendari musulmà
Calendari solar
El calendari solar és aquell calendari els dies del qual indiquen la posició de la Terra en la seva revolució entorn del Sol.
Veure Calendari gregorià і Calendari solar
Canadà
El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.
Veure Calendari gregorià і Canadà
Cantó
Un cantó és un tipus de divisió administrativa d'un país.
Veure Calendari gregorià і Cantó
Caríntia
Caríntia (en alemany Kärnten, en eslovè Koroška) és un dels 9 estats (bundesland) en què es divideix administrativament Àustria.
Veure Calendari gregorià і Caríntia
Christopher Clavius
Christopher Clavius o Christoph Clau (1538-1612) va ser un jesuïta alemany, matemàtic, astrònom i un gran gnomonicista.
Veure Calendari gregorià і Christopher Clavius
Clavius (cràter)
Vista de Clavius des de la Terra Lunar Orbiter 4 (1967) Fotografia de la missió Lunar Reconnaissance Orbiter Clavius és un dels cràters de majors dimensions que posseeix la Lluna, i per la seva grandària és el tercer cràter més gran del costat visible de la mateixa.
Veure Calendari gregorià і Clavius (cràter)
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Veure Calendari gregorià і Companyia de Jesús
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Veure Calendari gregorià і Concili de Trento
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Veure Calendari gregorià і Constantí I el Gran
Crist
Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.
Veure Calendari gregorià і Crist
Data
Les Data (Δεδομένα) és en realitat una obra menor d'Euclides que complementa els Elements, en el sentit que, d'una banda, s'hi proven teoremes relativament febles, i, de l'altra, a les demostracions hi utilitza proposicions dels Elements.
Veure Calendari gregorià і Data
Decret
Un decret (del llatí decretum, «decisió») és un tipus d'acte administratiu emanat habitualment pel poder executiu i que, generalment, posseïx un contingut reglamentari, per la qual cosa el seu rang és jeràrquicament inferior al de les lleis.
Veure Calendari gregorià і Decret
Desembre
Desembre a ''Les molt riques hores del Duc de Berry'' (principis del segle XV). El desembre o nadal (en alguerès) és el dotzè i l'últim mes de l'any del calendari gregorià que té 31 dies.
Veure Calendari gregorià і Desembre
Dia
asteca, de la Pedra del Sol. Un dia o jorn és el període que tarda el planeta Terra a girar 360° sobre el seu eix.
Veure Calendari gregorià і Dia
Dilluns
Dilluns al matí a l'àtic, és una pintura de Hans Baluschek. El dilluns és el primer dia de la setmana; en canvi, en alguns països com els Estats Units, el Canadà, part de l'Amèrica Llatina, Portugal o el Brasil, la setmana comença en diumenge i dilluns es considera el segon dia.
Veure Calendari gregorià і Dilluns
Dionís l'Exigu
Dionís l'Exigu (Dionysius Exiguus en llatí, Dionisie cel Mic en romanès) (c. 470 - c. 544), monjo erudit i matemàtic del, i el fundador de l'era cristiana o Anno Domini.
Veure Calendari gregorià і Dionís l'Exigu
Disc volador
Un disc volador o ''frisbee'' professional Un disc volador, també conegut com a frisbee, és un disc de plàstic amb la vora corbada per aconseguir l'aerodinamisme suficient que permet que planegi quan és llençat de la forma adequada.
Veure Calendari gregorià і Disc volador
Diumenge
El diumenge és el setè dia de la setmana.
Veure Calendari gregorià і Diumenge
Ducat de Limburg
El Ducat de Limburg era un territori del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.
Veure Calendari gregorià і Ducat de Limburg
Epacta
L'epacta (del llatí epactae, -arum, i aquest del grec ἐπακταί ēmérai, 'dies intercalats') és.
Veure Calendari gregorià і Epacta
Equinocci
Lequinocci és cadascun dels dos moments de l'any en què el Sol, en el seu camí per l'eclíptica, travessa l'equador celeste.
Veure Calendari gregorià і Equinocci
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Calendari gregorià і Església Catòlica Romana
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Veure Calendari gregorià і Església Ortodoxa
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Calendari gregorià і Espanya
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Calendari gregorià і Estats Units d'Amèrica
Estíria
Estíria (en alemany Steiermark, en eslovè i croat, Štajerska, en hongarès Stájerország i en prekmur Štájersko) és un dels nou estats d'Àustria.
Veure Calendari gregorià і Estíria
Estònia
La República d'Estònia (en estonià, Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.
Veure Calendari gregorià і Estònia
Estrasburg
Estrasburg (oficialment Strasbourg en francès, també coneguda com a Strossburi en alsacià i Straßburg en alemany) és la capital d'Europa i una ciutat del nord-est de França que se situa al departament del Baix Rin.
Veure Calendari gregorià і Estrasburg
Euclides
Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».
Veure Calendari gregorià і Euclides
Excentricitat
En matemàtiques, l'excentricitat és un paràmetre associat a totes les seccions còniques.
Veure Calendari gregorià і Excentricitat
Fase lunar
Animació de les fases de la Lluna tal com es veuria des de l'hemisferi nord. L'oscil·lació aparent de la Lluna és deguda a un fenomen que es coneix com a libració, i el canvi de mida aparent es deu a l'excentricitat de l'òrbita lunar. Fases de la Lluna Posició de la Lluna en cadascuna de les fases La fase lunar és un terme astronòmic que designa l'aparença de la porció de la Lluna il·luminada pel Sol tal com és vista per un observador situat a la Terra.
Veure Calendari gregorià і Fase lunar
Febrer
El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.
Veure Calendari gregorià і Febrer
Federació
Mapa que mostra els estats federatsUna federació (del llatí fœdus, "pacte"), sovint també anomenat estat federal, és una unió d'un nombre específic d'estats o regions parcialment autònomes unides per un govern central ("federal").
Veure Calendari gregorià і Federació
Filipines
La Mare de Déu d'Antipolo. La República de les Filipines és un estat insular que consisteix en un arxipèlag situat en el Sud-est Asiàtic, a l'oceà Pacífic.
Veure Calendari gregorià і Filipines
Finlàndia
La República de Finlàndia (en finès: Suomen Tasavalta o Suomi; en suec: Republiken Finland o Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest.
Veure Calendari gregorià і Finlàndia
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Veure Calendari gregorià і Flandes
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Calendari gregorià і França
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià.
Veure Calendari gregorià і Galileo Galilei
Gener
Gener (o, col·loquialment, giner) és el primer mes de l'any del calendari gregorià i el primer dels set mesos amb 31 dies.
Veure Calendari gregorià і Gener
Giglio Gregorio Giraldi
Portada del ''De deis gentium'', de Giraldi, publicat a Lyon el 1565 Giglio Gregorio Giraldi(14 juny 1479 – febrer 1552), erudit i escriptor italià, impulsor de la reforma del calendari julià, que el papa Gregori XIII va canviar per un de nou, el gregorià.
Veure Calendari gregorià і Giglio Gregorio Giraldi
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Veure Calendari gregorià і Grècia
Gregori XIII
Gregori XIII (1502-1585), nascut Ugo Boncompagni, va ser Papa entre 1572 i 1585.
Veure Calendari gregorià і Gregori XIII
Hong Kong
Hong Kong (en cantonés:; en pinyin: Xiānggǎng) és un pais, format principalment per una ciutat i des de 1997 una regió administrativa especial de la República Popular de la Xina, que comprèn una extensió d'uns 1.000 km² a la costa sud-est de l'estat.
Veure Calendari gregorià і Hong Kong
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Veure Calendari gregorià і Hongria
Illes Canàries
Les Illes Canàries (oficialment i en castellà las Islas Canarias) és un arxipèlag africà de vuit illes volcàniques de l'oceà Atlàntic, situades al nord-oest del continent africà, concretament davant les costes del Marroc i el Sàhara Occidental.
Veure Calendari gregorià і Illes Canàries
Inter gravissimas
Inter gravissimas és una butlla pontifical, redactada pel papa Gregori XIII i anomenada així per les seves primeres paraules: Entre les tasques més importants de la nostra funció pastoral (en llatí: pastoralis officii nostri curas).
Veure Calendari gregorià і Inter gravissimas
ISO 8601
Explicació de la norma ISO 8601: les tres extensions mostrades són vàlides. La norma ISO 8601 especifica la notació estàndard utilitzada per a emmagatzemar les dates i el temps. Aquesta notació facilita la migració entre diverses plataformes. Se segueix el criteri d'ordenar d'esquerra a dreta del període més llarg de temps al més curt.
Veure Calendari gregorià і ISO 8601
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Calendari gregorià і Itàlia
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Calendari gregorià і Juli Cèsar
Juliol
El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Calendari gregorià і Juliol
Juny
El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Veure Calendari gregorià і Juny
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Veure Calendari gregorià і Lluna
Lluna plena
mi de distància del centre de la Terra, l'ocurrència més proper des de 1948. No va a estar més a prop de nou fins 2034. La lluna plena o ple de la lluna, també denominat pleniluni, és la fase lunar que té lloc quan la Terra està situada exactament entre el Sol i la Lluna.
Veure Calendari gregorià і Lluna plena
Lorena
La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Veure Calendari gregorià і Lorena
Luigi Lilio
Escultura erigida en honor de Luigi Lilio, obra de Giuseppe Capoano Luigi Lilio, (Cirò, 1510 – Roma, 1574), fou un metge, astrònom i matemàtic calabrès.
Veure Calendari gregorià і Luigi Lilio
Lusàcia
Lusàcia bilíngüe, on els sòrabs són més del 10% de la població Mapa de Lusàcia Lusàcia (alemany Lausitz, alt sòrab Łužica, baix sòrab Łužyca, polonès Łużyce, txec Lužice, a vegades nomenada Sòrbia, és una regió històrica entre els rius Bóbr-Kwisa i Elba al nord-oest d'Alemanya (estats de Saxònia i Brandenburg), el sud-est de Polònia (voivodats de Baixa Silèsia) i el nord de la República Txeca.
Veure Calendari gregorià і Lusàcia
Maig
El maig és el cinquè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Calendari gregorià і Maig
Març
Març és el tercer mes de l'any al Calendari Gregorià i té 31 dies.
Veure Calendari gregorià і Març
Mes
Un mes és cada un dels dotze períodes d'entre vint-i-vuit i trenta-un dies en què es divideix l'any.
Veure Calendari gregorià і Mes
Miguel de Cervantes Saavedra
Miguel de Cervantes SaavedraA la seva signatura apareixia «Cerbantes» amb b, però se'l coneix amb l'ortografia «Cervantes», utilitzada pels impressors de les seves obres.
Veure Calendari gregorià і Miguel de Cervantes Saavedra
Minut
Un minut (de símbol min) és una unitat de temps que es divideix en 60 segons.
Veure Calendari gregorià і Minut
Mississipi-Missouri
El sistema fluvial Mississipi-Missouri està format pel riu Mississipi i el seu afluent el Missouri.
Veure Calendari gregorià і Mississipi-Missouri
Monarquia Catòlica
Monarquia Catòlica és el nom que es donà al conjunt de territoris que estaven sota la sobirania dels Reis Catòlics des que aquests conveniren la Concòrdia de Segòvia (1475).
Veure Calendari gregorià і Monarquia Catòlica
Monjo
Un monjo Un monjo o monge i una monja és una persona consagrada a la religió.
Veure Calendari gregorià і Monjo
Moràvia
Moràvia (txec i eslovac: Morava, alemany: Mähren, hongarès: Morvaország, polonès: Morawy) és una regió històrica a l'est de la República Txeca.
Veure Calendari gregorià і Moràvia
Mustafa Kemal Atatürk
Mustafà Kemal Atatürk (AFI musˈtafa keˈmal ataˈtyɾk) (Tessalònica, 1881 - Istanbul, 10 de novembre de 1938) va ser un polític turc.
Veure Calendari gregorià і Mustafa Kemal Atatürk
Nadal
L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.
Veure Calendari gregorià і Nadal
Nativitat de Jesús
La Nativitat de Robert Campin (1420-1425) La Nativitat de Jesús, per als cristians la Nativitat de Nostre Senyor Jesucrist o simplement la Nativitat, es refereix al fet del naixement de Jesús de Natzaret, la figura central del cristianisme i és considerat el Fill de Déu pels cristians.
Veure Calendari gregorià і Nativitat de Jesús
Nombre enter
Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.
Veure Calendari gregorià і Nombre enter
Novembre
El novembre o santandria és l'onzè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Veure Calendari gregorià і Novembre
Observatori Naval dels Estats Units
L'Observatori Naval dels Estats Units (en anglès: United States Naval Observatory o USNO) és una de les agències científiques més antigues dels Estats Units.
Veure Calendari gregorià і Observatori Naval dels Estats Units
Octubre
L'octubre o santaïni és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Calendari gregorià і Octubre
Overijssel
Overijssel (baix saxó: Oaveriessel) és una província del nord-est dels Països Baixos, amb capital a Zwolle.
Veure Calendari gregorià і Overijssel
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Veure Calendari gregorià і Països Baixos
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Calendari gregorià і Papa
Papa Bonifaci IV
Bonifaci IV, O.S.B. (Marsica, ? - Roma, 8 de maig de 615) fou un religiós italià, papa de Roma.
Veure Calendari gregorià і Papa Bonifaci IV
Pasqua (festivitat)
La Pasqua és un terme religiós que procedeix del llatí páscae, i aquest prové del grec paskha format a partir de l'hebreu pésakh (que significa "pas").
Veure Calendari gregorià і Pasqua (festivitat)
Pasqua de Resurrecció
Icona russa de la resurrecció La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer però passant a designar la pasqua de Pentecosta), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.
Veure Calendari gregorià і Pasqua de Resurrecció
Pedro Chacón
Pedro Chacón (Toledo, 1526, Roma, 1581), matemàtic i teòleg.
Veure Calendari gregorià і Pedro Chacón
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Veure Calendari gregorià і Polònia
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Veure Calendari gregorià і Portugal
Primer Concili de Nicea
El primer concili de Nicea fou el primer concili ecumènic celebrat l'any 325 a Nicea, una ciutat de l'Àsia Menor, convocat per l'emperador Constantí.
Veure Calendari gregorià і Primer Concili de Nicea
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Veure Calendari gregorià і Protestantisme
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Calendari gregorià і Rússia
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Veure Calendari gregorià і Reforma Protestant
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Veure Calendari gregorià і Regne d'Anglaterra
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Veure Calendari gregorià і Regne de França
Regne dels Serbis, Croats i Eslovens
El Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (en serbocroat: Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca, transcrit en ciríl·lic: Краљевина Срба, Хрвата и Словенаца; en eslovè: Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev) va ser l'estat creat arran de la integració de l'Estat dels Eslovens, Croates i Serbis amb el Regne de Sèrbia (que acabava d'annexionar el Regne de Montenegro) l'1 de desembre de 1918.
Veure Calendari gregorià і Regne dels Serbis, Croats i Eslovens
Rellotge atòmic
Rellotge atòmic comercial de cesi, utilitzat per donar el temps legal a França els anys 80, i com a referència per al rellotge parlant, exposat a l'observatori de París. S'anomena rellotge atòmic a aquell rellotge que es basa en la freqüència d'una vibració atòmica.
Veure Calendari gregorià і Rellotge atòmic
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Calendari gregorià і Roma
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest.
Veure Calendari gregorià і Romania
Rotació de la Terra
Animació mostrant la rotació de la Terra. La rotació de la Terra és un dels moviments de la Terra que consisteix en la rotació al voltant del seu propi eix.
Veure Calendari gregorià і Rotació de la Terra
Salzburg
és una ciutat estatutària, la quarta d'Àustria en població, i la capital de l'estat homònim, Salzburg.
Veure Calendari gregorià і Salzburg
Segon
Un rellotge atòmic del 1997 a Alemanya. El segon (s) és una unitat de temps i una de les set unitats base del Sistema Internacional.
Veure Calendari gregorià і Segon
Setembre
Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.
Veure Calendari gregorià і Setembre
Setmana
asteca tenia setmanes de cinc dies. La setmana (del llatí septimana) és una unitat de mesura del temps, més gran que un dia i més petita que un mes.
Veure Calendari gregorià і Setmana
Setmana Santa
Imatge de la mort de Jesucrist ''María Santísima de la Amargura'' en una processó a Arcos de la Frontera. La Setmana Santa és el moment més important de l'any litúrgic cristià.
Veure Calendari gregorià і Setmana Santa
Silèsia
Expansió de Brandenburg-Prússia entre 1600-1795 Silèsia (silesià: Ślůnsk, polonès: Śląsk, txec: Slezsko, alemany: Schlesien, llatí i anglès: Silesia) és una regió històrica d'Europa Central, els territoris de la qual s'estenen sobretot per Polònia, amb parts menors a la República Txeca i a Alemanya.
Veure Calendari gregorià і Silèsia
Solstici
El solstici és cadascun dels dos moments de l'any en què el Sol té la màxima declinació (distància angular) respecte a l'equador celeste.
Veure Calendari gregorià і Solstici
Sorra
Sorra Sorra La sorra o arena és un exemple de matèria granular.
Veure Calendari gregorià і Sorra
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Veure Calendari gregorià і Suècia
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Veure Calendari gregorià і Suïssa
Taules alfonsines
Les taules alfonsines (que cal no confondre amb unes taules més antigues anomenades "Taules de Toledo" elaborades abans de 1069 segons Joan Vernet) és un llibre medieval que conté unes taules astronòmiques realitzades per iniciativa d'Alfons X el Savi, que mostren les observacions efectuades en el firmament a Toledo des de l'1 de gener de l'any 1263 fins a 1272, i que consignen el moviment dels respectius cossos celestes sobre l'eclíptica, posicions exactes i precises.
Veure Calendari gregorià і Taules alfonsines
Temps
Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.
Veure Calendari gregorià і Temps
Temps atòmic internacional
Temps atòmic internacional és un estàndard atòmic d'alta precisió per mesurar el temps propi d'un cos geoide amb un rellotge atòmic.
Veure Calendari gregorià і Temps atòmic internacional
Teresa de Jesús
Teresa de Cepeda y Ahumada (Gotarrendura, Regne de Castella, 28 de març 1515 - Alba de Tormes, 4/15 d'octubre de 1582Morí en una hora de la nit del 4 al 15 d'octubre de 1582, la nit de la transició del calendari julià al gregorià a Espanya.), també coneguda com a Santa Teresa de Jesús o Santa Teresa d'Àvila, fou una monja carmelita, reformadora de l'orde carmelita amb la fundació de les carmelites descalces i els carmelites descalços i autora d'obres de gran valor teològic, místic i literari.
Veure Calendari gregorià і Teresa de Jesús
Terranova
Bandera històrica de Terranova Terranova (Newfoundland) és una illa de l'oest de l'oceà Atlàntic, situada davant les costes del nord-est de l'Amèrica del Nord.
Veure Calendari gregorià і Terranova
Tirol
Antic escut d'armes del Tirol El Tirol és una regió d'Europa, havia estat un comtat (comtat del Tirol), actualment dividida entre Àustria (estat del Tirol) i Itàlia (Trentino-Tirol del Sud).
Veure Calendari gregorià і Tirol
Translació de la Terra
Esquema de la translació de la Terra. Translació de la Terra La translació de la Terra és el moviment d'aquest planeta al voltant del Sol, que és l'estrella central del sistema solar.
Veure Calendari gregorià і Translació de la Terra
Transsilvània
Bandera de Transsilvània sota l'Imperi austrohongarès Una ermita ortodoxa a Transsilvània Transsilvània (en romanès: Transilvania, Ardeal; en alemany: Siebenbürgen; en hongarès: Erdély; en turc: Erdel o Erdelistan) és una regió composta per les àrees occidental i central de Romania.
Veure Calendari gregorià і Transsilvània
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Veure Calendari gregorià і Turquia
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure Calendari gregorià і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Utrecht
Casa natal del Papa Adrià VI Utrecht és una ciutat del centre dels Països Baixos, capital de la província homònima.
Veure Calendari gregorià і Utrecht
Virregnat de Nova Espanya
La Nova Espanya (Virreinato de Nueva España en castellà) fou el virregnat de l'imperi Espanyol a Amèrica del Nord i Àsia, nascut per cèdula reial el 17 d'abril, 1535 i amb una duració de 286 anys, fins al 21 de setembre, 1821, data en què el territori continental del virregnat aconseguí la seva independència i naixeria Mèxic, aleshores conformat com a monarquia constitucional amb el nom d'Imperi Mexicà.
Veure Calendari gregorià і Virregnat de Nova Espanya
Virregnat del Perú
El virregnat del Perú fou el territori d'administració colonial espanyola que comprenia bona part de l'Amèrica del Sud.
Veure Calendari gregorià і Virregnat del Perú
Washington DC
Washington DC (en anglèsː Washington D.C.), formalment el Districte de Colúmbia i comunament coneguda com a Washington, és la capital dels Estats Units d'Amèrica.
Veure Calendari gregorià і Washington DC
William Shakespeare
William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, batejat el 26 d'abril de 1564 del calendari juliàLa data de naixement és desconeguda. Els registres de la parròquia d'Stratford certifiquen que fou batejat el dia 26 d'abril de 1564, segons el calendari julià.(Lee 1901, pàg.8).
Veure Calendari gregorià і William Shakespeare
Zelanda
Zelanda (Zeeland en neerlandès, literalment "Terra del mar"; en zelandès Zeêland) és una província del sud-oest dels Països Baixos, la capital de la qual és Middelburg.
Veure Calendari gregorià і Zelanda
1 de gener
El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Calendari gregorià і 1 de gener
1 de març
El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Calendari gregorià і 1 de març
1 de novembre
El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.
Veure Calendari gregorià і 1 de novembre
11 de març
L'11 de març és el setantè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Calendari gregorià і 11 de març
14 d'abril
El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.
Veure Calendari gregorià і 14 d'abril
14 de febrer
El 14 de febrer és el quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Calendari gregorià і 14 de febrer
14 de maig
El 14 de maig és el cent trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Calendari gregorià і 14 de maig
14 de setembre
El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Calendari gregorià і 14 de setembre
15 d'octubre
El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Calendari gregorià і 15 d'octubre
1572
El 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.
Veure Calendari gregorià і 1572
1580
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Calendari gregorià і 1580
1582
Llinda d'una casa de Santa Pau El 1582 (MDLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.
Veure Calendari gregorià і 1582
1583
;Països Catalans.
Veure Calendari gregorià і 1583
1616
Nicolau Copèrnic.
Veure Calendari gregorià і 1616
17 de febrer
El 17 de febrer és el quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Calendari gregorià і 17 de febrer
1701
Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.
Veure Calendari gregorià і 1701
1704
miniatura.
Veure Calendari gregorià і 1704
1708
;Països catalans.
Veure Calendari gregorià і 1708
1712
;Països Catalans.
Veure Calendari gregorià і 1712
1752
1752 (MDCCLII) va ser un any de traspàs començat en dissabte del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimecres segons el calendari julià.
Veure Calendari gregorià і 1752
1753
;Països Catalans.
Veure Calendari gregorià і 1753
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Veure Calendari gregorià і 1867
1901
209x209px;Països Catalans.
Veure Calendari gregorià і 1901
1912
;Països Catalans.
Veure Calendari gregorià і 1912
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Veure Calendari gregorià і 1914
1916
;Països Catalans.
Veure Calendari gregorià і 1916
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure Calendari gregorià і 1918
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Veure Calendari gregorià і 1919
1927
;Països Catalans.
Veure Calendari gregorià і 1927
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Veure Calendari gregorià і 1929
21 de desembre
El 21 de desembre és el tres-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Calendari gregorià і 21 de desembre
21 de febrer
El 21 de febrer és el cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Calendari gregorià і 21 de febrer
21 de març
El 21 de març és el vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Calendari gregorià і 21 de març
23 d'abril
El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.
Veure Calendari gregorià і 23 d'abril
25 de desembre
miniatura El 25 de desembre és el tres-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixantè en els anys de traspàs.
Veure Calendari gregorià і 25 de desembre
3 de maig
El 3 de maig és el cent vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Calendari gregorià і 3 de maig
31 de gener
El 31 de gener és el trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Calendari gregorià і 31 de gener
31 de març
El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Calendari gregorià і 31 de març
325
El 325 (CCCXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Calendari gregorià і 325
4 d'octubre
El 4 d'octubre és el dos-cents setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Calendari gregorià і 4 d'octubre
També conegut com Any gregorià, Calendari cristià, Calendari occidental.