Obrir a Google MapsTaula de continguts
52 les relacions: Anglaterra, Batalla de Gravelines, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Cavalleria, Comtat de Longueville, Dinastia Savoia, Duc de Guisa, Ducat d'Alba de Tormes, Ducat de Milà, Estats Generals, Excomunió, Felip II de Castella, Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, Flandes, França, Gaspard de Coligny, Guerra d'Itàlia de 1551-1559, Guerres d'Itàlia, Guisa, Infanteria, Itàlia, Lamoral d'Egmont, Llorenç màrtir, Lluís III de Montpensier, Manuel Filibert de Savoia, Maria I d'Anglaterra, Monarquia Catòlica, Monestir d'El Escorial, Nàpols, Nevers, Països Baixos espanyols, Papa Pau IV, París, Pau de Cateau-Cambrésis, Pàdua, Picardia, Regne de França, Regne de Nàpols, Saint-Quentin, Segle XVI, Somme, Terç, Tribunal dels Tumults, Xampanya, 10 d'agost, 1556, 1557, 1559, 1568, 2 d'agost, ... Ampliar l'índex (2 més) »
- Batalles del Regne d'Anglaterra
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і Anglaterra
Batalla de Gravelines
La batalla de Gravelines va tenir lloc el 13 de juliol de 1558 en el poble de Gravelines, prop de Calais, i va marcar el final de la guerra entre el Regne de França i les Espanyes, que es va perllongar des de l'any 1547 al 1559.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і Batalla de Gravelines
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Cavalleria
La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і Cavalleria
Comtat de Longueville
Longueville fou una jurisdicció feudal a l'actual Normandia creada com a comtat passat el 1040 per Guillem I el Conqueridor i donat al seu fidel Gautier Giffard que va morir el 1083.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і Comtat de Longueville
Dinastia Savoia
Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і Dinastia Savoia
Duc de Guisa
Duc de Guisa (en francès Duc de Guise) fou un títol de la noblesa francesa creat el 1528 que va pertànyer inicialment a la Casa de Guisa, branca menor de la casa de Lorena.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і Duc de Guisa
Ducat d'Alba de Tormes
El ducat d'Alba de Tormes, anomenat de forma habitual ducat d'Alba, és un títol nobiliari hereditari espanyol, atorgat originalment per Enric IV de Castella a García Álvarez de Toledo el 1472.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і Ducat d'Alba de Tormes
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і Ducat de Milà
Estats Generals
Els Estats Generals de l'antic règim van ser una important institució representativa del Regne de França, en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і Estats Generals
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і Excomunió
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і Felip II de Castella
Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel
Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, tercer duc d'Alba de Tormes, fou un militar i polític castellà nascut a Piedrahita (1507) i mort a Lisboa (1582).
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і Flandes
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і França
Gaspard de Coligny
'''Gaspard de Coligny''' Gaspard II de Coligny o Gaspard de Chatillon (Châtillon-Coligny, 16 de febrer de 1519 - París, 24 d'agost de 1572) fou un noble francès, polític i militar que va liderar el partit dels hugonots protestants durant les Guerres de religió de França.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і Gaspard de Coligny
Guerra d'Itàlia de 1551-1559
La guerra italiana de 1551-1559 va començar quan Enric II de França, que havia succeït a Francesc I al tron, va declarar la guerra a l'emperador Carles V amb la intenció de reconquistar Itàlia i assegurar l'hegemonia francesa en els afers europeus.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і Guerra d'Itàlia de 1551-1559
Guerres d'Itàlia
Les Guerres d'Itàlia van ser un seguit de conflictes entre 1494 i 1559 que van involucrar, en diverses etapes, tots els grans estats d'Europa occidental (França, la Monarquia Hispànica, el Sacre Imperi Romanogermànic, Anglaterra, Escòcia, la República de Venècia, els Estats Pontificis i la major part de les ciutats estat italianes) a més de l'Imperi Otomà.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і Guerres d'Itàlia
Guisa
Armes dels ducs de Guisa Guisa fou una senyoria i després comtat i ducat de França, a la Picardia, a la vila de Guise.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і Guisa
Infanteria
Infanteria dels Fusellers Reials Irlandesos en una trinxera durant la Batalla del Somme de la Primera Guerra Mundial. La infanteria és la part de l'exèrcit que combat a peu.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і Infanteria
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і Itàlia
Lamoral d'Egmont
Lamoral I de Gavere, comte d'Egmont conegut com a Lamoral d'Egmont (Lahamaide (Ellezelles al comtat de Hainaut, 18 de novembre del 1522 — Brussel·les 5 de juny del 1568) va ser un general i home d'estat de les Disset Províncies. Va ser condemnat a mort pel Tribunal dels Tumults, un tribunal d'excepció, presidit pel duc d'Alba, aleshores governador dels Països Baixos espanyols, i decapitat a la Grand-Place de Brussel·les, dins del procés de repressió instaurat per Felip II que va suposar l'execució de més de 1.000 revolucionaris.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і Lamoral d'Egmont
Llorenç màrtir
Llorenç de Roma (Laurentius en llatí) fou un dels set diaques de Roma, ciutat en què fou martiritzat en una graella l'any 258.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і Llorenç màrtir
Lluís III de Montpensier
Lluís III de Montpensier també Lluís III de Borbó o de Borbó-Vendome (Moulins-sur-Allier, 1513 - Champigny-sur-Veude, 1582) fou duc de Montpensier, comte de Forès, príncep de Dombes, senyor de Beaujeu i delfí d'Alvèrnia.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і Lluís III de Montpensier
Manuel Filibert de Savoia
Manuel Filibert de Savoia, anomenat el Cap de Ferro (Chambéry, Savoia, 8 de juliol de 1528 - Torí, 30 d'agost de 1580) fou el duc de Savoia entre 1553 i 1580.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і Manuel Filibert de Savoia
Maria I d'Anglaterra
Maria I d'Anglaterra, més coneguda com a Maria Tudor (Greenwich, Anglaterra, 18 de febrer del 1516 - Londres, 17 de novembre del 1558), fou reina d'Anglaterra i d'Irlanda des del 1553 i reina consort de les corones de Castella i d'Aragó com esposa de Felip II de Castella des del 1556 fins a la seva mort.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і Maria I d'Anglaterra
Monarquia Catòlica
Monarquia Catòlica és el nom que es donà al conjunt de territoris que estaven sota la sobirania dels Reis Catòlics des que aquests conveniren la Concòrdia de Segòvia (1475).
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і Monarquia Catòlica
Monestir d'El Escorial
El monestir d'El Escorial o monestir de San Lorenzo de El Escorial (en castellà Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial) és una residència històrica de la Família Reial Espanyola.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і Monestir d'El Escorial
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і Nàpols
Nevers
Nevers és un municipi francès, capital del departament del Nièvre, a la regió de Borgonya-Franc Comtat.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і Nevers
Països Baixos espanyols
Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і Països Baixos espanyols
Papa Pau IV
Pau IV (Carpiglia Irpina, 28 de juny de 1476 – † Roma, 18 d'agost de 1559) va ser Papa de l'Església Catòlica Romana des de 1555 al 1559.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і Papa Pau IV
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і París
Pau de Cateau-Cambrésis
La Pau de Cateau-Cambrésis va ser el tractat més important de l'Europa del, per la durada dels seus acords, que van ser vigents durant un segle, i perquè donaria lloc a una nova situació internacional.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і Pau de Cateau-Cambrésis
Pàdua
La ciutat de Pàdua (en llatí Patavium, en vènet Pàdoa, en italià Padova) és el centre econòmic i de comunicacions de la regió del Vèneto, al nord d'Itàlia.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і Pàdua
Picardia
La Picardia (Picardie en francès) fou una regió francesa, amb caràcter administratiu a l'estat francès, situada al nord de la França europea.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і Picardia
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і Regne de França
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і Regne de Nàpols
Saint-Quentin
Saint-Quentin (en picard: Saint-Kintin o Saint-Quintin, en flamenc: Sint-Kwintens, en català: Sant Quintí) és un municipi francès, situat al departament de l'Aisne i a la regió dels Alts de França.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і Saint-Quentin
Segle XVI
El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і Segle XVI
Somme
El Somme (80) és un departament francès situat a la regió dels Alts de França.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і Somme
Terç
Un terç era una unitat militar d'infanteria de l'exèrcit de la monarquia hispànica durant l'època de la Casa d'Àustria comprès entre el 1534 i el 1704.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і Terç
Tribunal dels Tumults
El Tribunal dels Tumults va ser un jutjat d'excepció instaurat el 5 de setembre de 1567 a Brussel·les als Països Baixos espanyols per Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, tercer duc d'Alba, instigat per Felip II d'Espanya, per perseguir els oponents al règim espanyol i assegurar els interessos del rei.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і Tribunal dels Tumults
Xampanya
Xampanya, o la Xampanya (en francès Champagne), és una regió històrica del nord-est de França, que forma part de la regió administrativa del Gran Est.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і Xampanya
10 d'agost
El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і 10 d'agost
1556
;Països Catalans.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і 1556
1557
;Països Catalans.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і 1557
1559
;Països Catalans.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і 1559
1568
;Països Catalans.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і 1568
2 d'agost
El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і 2 d'agost
27 d'agost
El 27 d'agost és el dos-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quarantè en els anys de traspàs.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і 27 d'agost
3 d'agost
El 3 d'agost és el dos-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setzè en els anys de traspàs.
Veure Batalla de Sant Quintí (1557) і 3 d'agost
Vegeu també
Batalles del Regne d'Anglaterra
- Batalla d'Aljubarrota
- Batalla d'Almansa
- Batalla d'Arsuf
- Batalla d'Assandun
- Batalla d'Elixheim
- Batalla de Blenheim
- Batalla de Bouvines
- Batalla de Cadis (1702)
- Batalla de Faughart
- Batalla de Fulford
- Batalla de Gembloux
- Batalla de Gravelines
- Batalla de Hastings
- Batalla de Jaffa
- Batalla de Landen
- Batalla de Nájera
- Batalla de Nieuwpoort
- Batalla de Ramillies
- Batalla de Sant Quintí (1557)
- Batalla de Schellenberg
- Batalla de Stamford Bridge
- Batalla de Taillebourg
- Batalla de Tinchebray
- Batalla de l'Hort de les Bombes
- Batalla de l'Illa Terceira
- Batalla de la-Roche-aux-Moines
- Batalla de les Dunes (1658)
- Batalla del Boyne
- Batalla del Quebec (1690)
- Croada de Despenser
- Setge de Verneuil