Taula de continguts
67 les relacions: Abd el-Kader, Abdalwadites, Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin, Al-Aziz (fatimita), Al-Àndalus, Algèria, Alt Egipte, Amazics, Apostasia en l'islam, Aràbia, Àfrica del Nord, Banu Ghàniya, Banu Hammad, Banu Ifran, Banu Khurasan, Banu Riyah, Banu Sulaym, Béja, Bizerta, Bugia (Algèria), Califat Abbàssida, Califat Fatimita, Cirenaica, Cisternes de la Malga, Dinastia marínida, Egipte, Gabès, Hawazin, Haydaran, Hàfsida, Ibn Khaldun, Imperi Otomà, Islam, Kairuan, Khult, Magrib, Mahdia, Mahoma, Najd, Nil, Qaràqux, Qàlat Bani Hammad, Quraix, Sanhadja, Sunnisme, Tamim ibn al-Muïzz, Tebessa, Tripolitana, Tunis, Vall del riu Medjerda, ... Ampliar l'índex (17 més) »
Abd el-Kader
Abd-al-Qàdir ibn Muhyí-d-Din al-Hassaní al-Jazaïrí (Guetna (Mascara), 1808-Damasc, 1883), conegut com a emir Abd-al-Qàdir o, segons la pronunciació dialectal i la transcripció tradicional francesa, emir Abd el-Kader o Abdelkader, va ser un escriptor, poeta, filòsof i teòleg sufí algerià.
Veure Banu Hilal і Abd el-Kader
Abdalwadites
Els abdalwadites, també coneguts com a abdalwàdides o Banu Abd-al-Wad o, encara, a partir del seu epònim, zayyànides, Banu Zayyan o zayyanites, van ser una dinastia amaziga musulmana amb capital a Tremissèn (Tlemcen), a Algèria, la qual va regnar des del 1236, en dissoldre's el poder almohade, fins al 1550, en què fou enderrocada pels turcs otomans.
Veure Banu Hilal і Abdalwadites
Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin
Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin (Tinmal·lal, 1140 - Evora, 1184) fou el segon califa dels almohades de la dinastia mumínida (1163 - 1184).
Veure Banu Hilal і Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin
Al-Aziz (fatimita)
Abu-Mansur Nizar ibn al-Muïzz al-Aziz bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Aziz o pel seu nom Nizar (10 de maig de 955 - Bilbays, 14 d'octubre de 996) fou el cinquè califa fatimita al Caire, el primer que va iniciar el regnat a Egipte (975-996).
Veure Banu Hilal і Al-Aziz (fatimita)
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Veure Banu Hilal і Al-Àndalus
Algèria
Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.
Veure Banu Hilal і Algèria
Alt Egipte
Mapa del Baix i l'Alt Egipte L'Alt Egipte (o, senzillament,, pronunciat localment) és la part de l'antic Egipte formada per les terres a banda i banda del Nil que s'estenen riu amunt des Delta del Nil al nord fins a Núbia al sud.
Veure Banu Hilal і Alt Egipte
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Veure Banu Hilal і Amazics
Apostasia en l'islam
Opinió legal sobre l'apostasia mitjançant una fàtua per a un home que es converteix al cristianisme. Lapostasia en l'islam (en àrab ارتداد o ردة, irtidād o ridda) és una noció polèmica, ja que segons algunes interpretacions ha de ser castigada amb la pena de mort, malgrat que no hi ha cap versicle de l'Alcorà que estableixi un càstig terrenal per a l'apostasia (només estableix que aquesta existeix i que Déu la menysprea).
Veure Banu Hilal і Apostasia en l'islam
Aràbia
Aràbia (‘la península Aràbiga’, tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement, literalment ‘l'illa Aràbiga’) és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.
Veure Banu Hilal і Aràbia
Àfrica del Nord
miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.
Veure Banu Hilal і Àfrica del Nord
Banu Ghàniya
Els Banu Ghàniya fou una dinastia amaziga sanhadja emparentada amb els almoràvits que va ocupar importants càrrecs de govern a Xarq al-Àndalus (1133-1145), Granada (1147-1149), les Illes Orientals d'al-Andalus (1126-1203), i, per conquesta, d'Ifríqiya (1184-1212).
Veure Banu Hilal і Banu Ghàniya
Banu Hammad
Mapa vers 1100 Els Banu Hammad o hammadites o hammàdides (o) foren una dinastia amaziga sanhaja que va governar al Màgrib central del 1015 al 1152.
Veure Banu Hilal і Banu Hammad
Banu Ifran
Els Banu Ifran són la principal tribu dels amazics zenata o zanata descendents suposats d'Islitan ibn Misra ibn Zakiya ibn Wadiran ibn Aditat.
Veure Banu Hilal і Banu Ifran
Banu Khurasan
Els Banu Khuràssan o khurassànides foren una dinastia local de l'actual Tunísia.
Veure Banu Hilal і Banu Khurasan
Banu Riyah
El Banu Riyah foren una tribu àrab, la principal del hilàlides o Banu Hilal.
Veure Banu Hilal і Banu Riyah
Banu Sulaym
Els Sulaym o Banu Sulaym foren una tribu àrab, branca dels Qays Aylan.
Veure Banu Hilal і Banu Sulaym
Béja
Béja és una ciutat de Tunísia, capital de la governació homònima, amb una població de 56.677 habitants i 62.303 habitants la municipalitat (2014).
Veure Banu Hilal і Béja
Bizerta
Bizerta és una ciutat de Tunísia, capital de la governació homònima, amb uns 115.000 habitants.
Veure Banu Hilal і Bizerta
Bugia (Algèria)
Vista general Vista del front marítim Bugia (en català antic: Bogia;, pronunciat) és una ciutat de situada al golf de Bugia, i és la capital de la província de Bugia, al nord d'Algèria.
Veure Banu Hilal і Bugia (Algèria)
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Veure Banu Hilal і Califat Abbàssida
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Veure Banu Hilal і Califat Fatimita
Cirenaica
Províncies otomanes de la Líbia actual La Cirenaica (Kyrēnaïké, àrab: برقة, romanitzat Barqah) és una regió oriental de Líbia entre les longituds E16 i E25 dins districte d'Al Kufrah, que comprèn les províncies de Bengasi, Darna i Al-Bayda.
Veure Banu Hilal і Cirenaica
Cisternes de la Malga
Les cisternes de La Malga o de La Mâalga —en àrab صهاريج مالجا, Ṣahārīj Māljā, o الصهاريج المعلقة, aṣ-Ṣahārīj al-Maʿlaqa— són unes antigues cisternes de la ciutat romana de Cartago, actualment Carthage, situades a la rodalia de l'antiga ciutat, a l'oest del turó de Birsa.
Veure Banu Hilal і Cisternes de la Malga
Dinastia marínida
Els benimerins o marínides (de l'àrab, o) foren una dinastia amaziga que va succeir els almohades al Magreb, des de mitjan a principis del.
Veure Banu Hilal і Dinastia marínida
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Banu Hilal і Egipte
Gabès
Aspecte de Gabès Gabès (pronunciat en el dialecte local Gabs) és una ciutat de Tunísia, a la governació de Gabès, amb una població de 116.323 habitants (2004), capçalera de tres delegacions (Gabès Médina, Gabès Ouest i Gabès Sud).
Veure Banu Hilal і Gabès
Hawazin
Els hawazin són un grup de tribus del nord de l'Aràbia Saudita originades amb Hawazin ibn Mansur.
Veure Banu Hilal і Hawazin
Haydaran
Haydaran fou un lloc segurament situat prop de Gabes, en la ruta cap a Kairuan, conegut per la batalla que s'hi va lliurar l'any 1052.
Veure Banu Hilal і Haydaran
Hàfsida
La dinastia hàfsida fou una dinastia d'emirs que va governar a Ifríqiya (Tunísia) del 1228 al 1574 (abans ja havien estat governadors del 1207 al 1221 i del 1226 al 1228).
Veure Banu Hilal і Hàfsida
Ibn Khaldun
Walí-ad-Din Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Abi-Bakr Muhàmmad ibn al-Hassan, conegut com a Ibn Khaldun (Tunis, 27 de maig de 1332 - El Caire, 17 de març de 1406), va ser un historiador, filòsof i polític àrab d'Ifríqiya d'origen andalusí.
Veure Banu Hilal і Ibn Khaldun
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Banu Hilal і Imperi Otomà
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Veure Banu Hilal і Islam
Kairuan
Kairuan és una ciutat de Tunísia situada a l'interior del país, a 156 km de Tunis i a 57 de Sussa.
Veure Banu Hilal і Kairuan
Khult
Khult (pronunciat Khlot, ètnic khulti) és una tribu del nord-oest del Marroc, inicialment àrabs, arribats al Magreb amb els Banu Hilal i barrejats amb els amazics (aquestes poblacions barrejades foren anomenades Djusham, formen els grups Khult i Sufyan).
Veure Banu Hilal і Khult
Magrib
D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).
Veure Banu Hilal і Magrib
Mahdia
Mahdia és una ciutat de Tunísia, a la costa oriental, capital de la governació de Mahdia.
Veure Banu Hilal і Mahdia
Mahoma
Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.
Veure Banu Hilal і Mahoma
Najd
La regió històrica del Najd en (verd clar) i les divisions administratives modernes a l'Aràbia Saudita El Najd és una regió de la part central de la Península Aràbiga.
Veure Banu Hilal і Najd
Nil
Mapa de la conca del Nil El riu Nil (del grec antic, literalment ‘vall de riu’) és el riu més gran d'Àfrica.
Veure Banu Hilal і Nil
Qaràqux
Xàraf-ad-Din al-Armaní al-Mudhaffarí an-Nassirí al-Taqawí al-Ghuzzí, més conegut com a Qaràqux, fou un mameluc armeni d'al-Mudhàffar I Taqí-d-Din, nebot de Saladí i príncep d'Hamat (1171-1191).
Veure Banu Hilal і Qaràqux
Qàlat Bani Hammad
La Qala dels Banu Hammad o Qàlat Bani Hammad fou una ciutat medieval d'Algèria, capital de la dinastia dels Banu Hammad o hammadites.
Veure Banu Hilal і Qàlat Bani Hammad
Quraix
La tribu de Quraix o de Curaix o els quraixites —— era la tribu dominant a la Meca quan va sorgir l'islam, els membres de la qual s'encarregaven de la protecció de la Kaba.
Veure Banu Hilal і Quraix
Sanhadja
Distribució dels grups de parla amazic, inclosos els grups saharians: sanhadja, zenetes i Siwis) Els sanhadja, en la transcripció francesa habitual, o sanhaja foren una de les principals agrupacions tribals amazigues del nord d'Àfrica, que van tenir un paper destacat entre el i el.
Veure Banu Hilal і Sanhadja
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Veure Banu Hilal і Sunnisme
Tamim ibn al-Muïzz
Abu-Yahyà (o Abu-t-Tàhir) Tamim ibn al-Muïzz as-Sanhají fou emir zírida d'Ifríqiya, fill i successor de Xaraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis, a la seva mort el 1062.
Veure Banu Hilal і Tamim ibn al-Muïzz
Tebessa
Tébessa, Tbessa o Tibissa és una ciutat algeriana, capital de la província o wilaya homònima, a 16 km en línia recta de la frontera d'Algèria amb Tunísia, a les muntanyes de Tébessa, a l'est de l'Aurès, a la regió amaziga chaoui.
Veure Banu Hilal і Tebessa
Tripolitana
Tripolitana Tripolitana Segell de 1931 La Tripolitana o Tripolitània és una regió històrica de Líbia, formant la part nord-occidental del país.
Veure Banu Hilal і Tripolitana
Tunis
Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.
Veure Banu Hilal і Tunis
Vall del riu Medjerda
La Vall del riu Medjerda és el territori de Tunísia situat a ambdós costats del riu Medjerda que és el principal del país.
Veure Banu Hilal і Vall del riu Medjerda
Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis
Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis fou emir zírida fill de Nasr ad-Dawla Badis ben al-Mansur, al que va succeir a la seva mort el 10 de maig de 1016, quan tenia només 9 anys.
Veure Banu Hilal і Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Veure Banu Hilal і Xiisme
Zírida
Amb el nom de zírides, zirites, zirís o Banu Ziri (o) es coneixen dues dinasties amazigues, una de les quals va governar a Ifríqiya i l'altra a Granada.
Veure Banu Hilal і Zírida
Zenetes
Màxima extensió territorial dels zenetes a l'edat mitjana Museu de la Natura i els humans, Santa Cruz de Tenerife Els zenetes, zenates o zanates (també, modernament, igzenaten, ituzinaten o) són un dels grans grups tribals dels amazics.
Veure Banu Hilal і Zenetes
1 de novembre
El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.
Veure Banu Hilal і 1 de novembre
1047
El 1047 (MXLVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Banu Hilal і 1047
1055
El 1055 (MLV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Banu Hilal і 1055
1062
El 1062 (MLXII) fou un any comú iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Banu Hilal і 1062
1063
El 1063 (MLXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Banu Hilal і 1063
1073
El 1073 (MLXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julia.
Veure Banu Hilal і 1073
1147
El 1147 (MCXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Banu Hilal і 1147
1152
El 1152 (MCLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Banu Hilal і 1152
1153
;Països Catalans.
Veure Banu Hilal і 1153
14 d'abril
El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.
Veure Banu Hilal і 14 d'abril
28 d'abril
El 28 d'abril és el cent divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dinovè en els anys de traspàs.
Veure Banu Hilal і 28 d'abril
29 d'octubre
El 29 d'octubre és el tres-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tresè en els anys de traspàs.
Veure Banu Hilal і 29 d'octubre
632
El 632 fou un any de traspàs començat en dimecres i pertany als inicis de l'edat mitjana.
Veure Banu Hilal і 632
També conegut com Beni Hilal, Hilal, Hilalians, Hilalià, Hilàlida, Hilàlides.