Accés més ràpid que el navegador!
30 les relacions: Agustí d'Hipona, Antestèries, Antiga Grècia, Aventí, Bacanàlia, Bacant, Cereàlia, Ceres (mitologia), Corpus Inscriptionum Latinarum, Dionís, Etrúria, Etruscs, Eurípides, Herenni Cerrí, Hierofanta, Líber, Les bacants, Liberàlia, Llibert, Mènades, Mini Cerrí, Ovidi, Pacul·la Annia, Plebs, Pontífex romà, Sèmele, Segona Guerra Púnica, Senatconsult, Tíber, Titus Livi.
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Nou!!: Bacanàlia і Agustí d'Hipona · Veure més »
Antestèries
Eros infant estira d'un carretó de joguina. (''Walters Art Museum'') Les Antestèries (Anthestéria) eren un conjunt de tres dies festius relacionats amb Dionís que se celebraven anualment a Atenes en època clàssica.
Nou!!: Bacanàlia і Antestèries · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Bacanàlia і Antiga Grècia · Veure més »
Aventí
LAventí (en Aventino) és un dels set turons de Roma; és el més meridional, i en part està voltat pel riu Tíber.
Nou!!: Bacanàlia і Aventí · Veure més »
Bacanàlia
Representació d'una bacanàlia en un sarcòfag romà datat entre els anys 210–220 Les Bacanàlia o Bacanal de Roma eren les festes romanes equivalents a les dedicades a Dionís a Grècia.
Nou!!: Bacanàlia і Bacanàlia · Veure més »
Bacant
''Bacant sobre una pantera'', de William-Adolphe Bouguereau (1855). Les bacants eren seguidores del culte al déu Bacus, conegut també com a Dionís o Clamorós.
Nou!!: Bacanàlia і Bacant · Veure més »
Cereàlia
Pintuara a l'oli de Lawrence Alma-Tadema (1894), que mostra la celebració de la Cereàlia als carrers de Roma Cereàlia (en llatí Cerialia) era un festival que durava set dies celebrat a l'antiga Roma en honor de Ceres, Unes dones vestides de blanc desfilant amb torxes de foc representaven els laments de la deessa per la seva filla perduda Prosèrpina.
Nou!!: Bacanàlia і Cereàlia · Veure més »
Ceres (mitologia)
''Salve a la natura, (Ave natura!)'' 1910, obra que representa una processó romana dedicada a Ceres, deessa del blat. Cesare Saccaggi, de Tortona en la mitologia romana, Ceres (Ceres) era la deessa de l'agricultura, les collites i la fecunditat.
Nou!!: Bacanàlia і Ceres (mitologia) · Veure més »
Corpus Inscriptionum Latinarum
Inscripció trobada a la paret d'un edifici a Càceres (CIL: II, 697) El Corpus Inscriptionum Latinarum (CIL) és un catàleg d'antigues inscripcions en llengua llatina.
Nou!!: Bacanàlia і Corpus Inscriptionum Latinarum · Veure més »
Dionís
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Nou!!: Bacanàlia і Dionís · Veure més »
Etrúria
Etrúria era el nom del país dels etruscs.
Nou!!: Bacanàlia і Etrúria · Veure més »
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Nou!!: Bacanàlia і Etruscs · Veure més »
Eurípides
'''Eurípides''' amb els títols de les seves obres, al Museu del Louvre va ser un dels tres grans poetes tràgics grecs antics, juntament amb Èsquil i Sòfocles.
Nou!!: Bacanàlia і Eurípides · Veure més »
Herenni Cerrí
Herenni Cerrí (en llatí Herennius Cerrinus) era fill de Pacul·la Annia, una dona campaniana que vivia a Roma.
Nou!!: Bacanàlia і Herenni Cerrí · Veure més »
Hierofanta
Un hierofanta en les religions gregues i romanes és un sacerdot, especialment el que inicia en les misteris sagrats.
Nou!!: Bacanàlia і Hierofanta · Veure més »
Líber
mosaic romà amb ''Liber Pater'' representat com a Dionís acompanyat d'un sàtir i dues bacants. Museu de Sabrata (Líbia) Segons la mitologia romana, Líber fou una divinitat itàlica de caràcter agrari, també anomenat Liber Pater.
Nou!!: Bacanàlia і Líber · Veure més »
Les bacants
miniatura Les bacants (en grec antic: Βάκχαι; en llatí: Bacchæ) és una tragèdia àtica de l'escriptor grec Eurípides, escrita l'any 406 aC.
Nou!!: Bacanàlia і Les bacants · Veure més »
Liberàlia
Noi romà amb la bulla penjant del coll Liberàlia (en llatí:Liberalia) va ser un festival de l'antiga religió romana, en què s'invocava la protecció dels déus Líber Pater i Líbera, cada 17 de març.
Nou!!: Bacanàlia і Liberàlia · Veure més »
Llibert
Llibert (Libertus o Libertini) que vol dir "el que és alliberat (pel seu amo)" era una classe social romana formada pels esclaus alliberats; els fills dels lliberts eren llibertins (libertini) en temps d'Appi Claudi, però aquest sentit es va perdre i libertus i libertini van esdevenir sinònims.
Nou!!: Bacanàlia і Llibert · Veure més »
Mènades
s, Museo del Prado, Madrid En la mitologia grega, les mènades (en singular, mènada; del grec Μαινάς, Μαινάδες) són éssers femenins divins estretament relacionats amb el déu Dionís, déu originari de Tràcia i Frígia.
Nou!!: Bacanàlia і Mènades · Veure més »
Mini Cerrí
Mini Cerrí (en llatí Minius Cerrinus) era un ciutadà, natural de la Campània, fill de Pacul·la Annia, resident a Roma, que va ser nomenat com un dels dos hierofantes a les Bacanàlia de Roma el 186 aC.
Nou!!: Bacanàlia і Mini Cerrí · Veure més »
Ovidi
Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.
Nou!!: Bacanàlia і Ovidi · Veure més »
Pacul·la Annia
Pacul·la Annia (en llatí Paculla Annia) va ser una sacerdotessa del déu Bacus nascuda a la Campània i ciutadana romana, segons diu Titus Livi.
Nou!!: Bacanàlia і Pacul·la Annia · Veure més »
Plebs
La plebs és una paraula llatina usada a l'antiga Roma que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els patricis.
Nou!!: Bacanàlia і Plebs · Veure més »
Pontífex romà
El pontífex, etimològicament «constructor de ponts» segons Varró, era una autoritat religiosa a l'antiga Roma.
Nou!!: Bacanàlia і Pontífex romà · Veure més »
Sèmele
Sèmele crema pels llamps de Zeus, sota la mirada d'Hera Sèmele (en grec antic Σεμέλη), segons la mitologia grega, va ser una princesa tebana, filla de Cadme i d'Harmonia.
Nou!!: Bacanàlia і Sèmele · Veure més »
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Nou!!: Bacanàlia і Segona Guerra Púnica · Veure més »
Senatconsult
Un senatconsult (Senatusconsultum) era una decisió del senat romà que no era estrictament una llei però que tenia la mateixa validesa.
Nou!!: Bacanàlia і Senatconsult · Veure més »
Tíber
El Tíber (en italià Tevere) és el riu principal de la Itàlia central a la conca tirrènica, amb 405 km de longitud.
Nou!!: Bacanàlia і Tíber · Veure més »
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Nou!!: Bacanàlia і Titus Livi · Veure més »
Redirigeix aquí:
Bacanal, Bacanals, Ludi Liberates.
