Accés més ràpid que el navegador!
224 les relacions: Abla, Acanthus (gènere), Acròpoli, Agricultura, Aigües Vocònies, Aigua, Almeria, Altar, Altar de Zeus a Pèrgam, Amfiteatre, Antefixa, Antiga Grècia, Antiga Roma, Aqüeducte, Aqüeducte d'en Caixa, Aqüeducte de les Ferreres, Aqüeducte de los Milagros, Aqüeducte de Peña Cortada, Aqüeducte de s'Argamassa, Aqüeducte de Segòvia, Aqüeducte romà, Aqüeducte Romà de Pineda, Aqüeductes de Roma, Arc (arquitectura), Arc de Berà, Arc de Cabanes, Arc de Septimi Sever, Arc de Titus, Arc de triomf, Arc de Triomf de Barcelona, Argamassa, Arquitectura, Arquitectura de l'antiga Grècia, Arquitectura romana antiga, Arquitrau, Art de l'antiga Grècia, Art etrusc, Art paleocristià, Atenes, Atri (pati), August, Ayamonte, Òstia, Balneari, Balustre, Barcelona, Basílica, Basílica de Maxenci, Basílica Emília, Berlín, ..., Calç, Cal·lícrates (arquitecte), Caldes de Malavella, Caldes de Montbui, Camp de Mart, Capitell, Capitoli, Casa, Casa romana, Cassi Dió, Castell de Sant'Angelo, Cavall, Ciment, Circ Màxim, Circ romà, Ciutat, Claudi, Cloaca Maxima, Colosseu, Columna, Comerç, Construcció, Corinti, Croàcia, Cubiculum, Dòric, Dioscurs, Domicià, Edifici, Einbeck, Element arquitectònic, Emperador, Erectèon, Escala (element constructiu), Etruscs, Europa, Exedra, Exposició Universal de Barcelona, Fauces (arquitectura), Fòrum, Fòrum Romà, Fòrums Imperials, Font Pública, Fusta, Gai Escriboni Curió (sacerdot), Gladiador, Grec, Grec antic, Huelva, Ictí, Illa, Illa urbana, Imperi Romà, Inauguratio, Insula, Italià, Itàlia, Janícul, Jònic, Júpiter (mitologia), Jocs romans, Juli Cèsar, Juno, Juvenal, Krummes Wasser, La Pueblanueva, Laci, Lar, Larari, Llac Fucin, Llar, Llatí, Maó (construcció), Madrid, Maison Carrée, Malària, Marina romana, Mataró, Mausoleu, Mausoleu d'August, Mausoleu de Favara, Mausoleu de Gal·la Placídia, Mausoleu de Santa Costanza, Mausoleu romà (Còrdova), Menandre, Mercats de Trajà, Minerva, Misenum, Mitologia grega, Mnèsicles, Motllura, Napoleó Bonaparte, Nau (arquitectura), Naumàquia, Nàpols, Necròpolis, Neptú (mitologia), Neró, Obelisc, Ordre compost, Ordre toscà, Països Catalans, Palatí, Panteó de Roma, Parament, Paraula esdrúixola, París, Paret, Partenó, Patrici (classe romana), Pèrgam, Pòrtic, Pedra, Pena de mort, Període hel·lenístic, Peristil, Peu romà, Pilar (arquitectura), Pineda de Mar, Pintura al fresc, Plana Alta, Plebs, Pompeia, Pont del Gard, Pula, Quadriga, Ravenna, Religió a l'antiga Roma, Renaixement, República Romana, Restes de l'aqüeducte romà d'Altea, Roma, Sant Jaume dels Domenys, Saragossa, Sauna, Sòl, Sext Juli Frontí, Sicília, Suessa Pomècia, Suetoni, Tablinum, Tabulari, Taormina, Tarquini Prisc, Tarragonès, Tíber, Tívoli, Teatre romà, Teatre romà d'Alcúdia, Teatre romà de Mèrida, Teatre romà de Sagunt, Teatre romà de Tarragona, Temple de Nike Àptera, Temple grec, Temple romà, Termes romanes, Tit (emperador), Toledo, Trajà, Tríada capitolina, Triomf, Trirrem, Urbanisme, Vespasià, Via romana, Via Sacra, Viaducte, Vil·la Adriana, Vil·la romana, Villicus, Volta, Volta d'aresta, Volta de canó, 80. Ampliar l'índex (174 més) »
Abla
Abla és una localitat de la província d'Almeria, a Andalusia.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Abla · Veure més »
Acanthus (gènere)
Ala d'àngel (''Acanthus mollis'') a Roma. Aquesta és l'espècie que predomina a Catalunya. Capitell corinti amb fulles d'acant Acanthus és un gènere de plantes amb flors de la família Acanthaceae.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Acanthus (gènere) · Veure més »
Acròpoli
L'Acròpoli d'Atenes La paraula acròpoli (també anomenada acròpolis) prové del ἀκρόπολις ('akrópolis') (formada per ἄκρος ('akros'), 'situat a dalt de tot', i πόλις ('pólis'), 'ciutat').
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Acròpoli · Veure més »
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Agricultura · Veure més »
Aigües Vocònies
Aigües Vocònies (en Aquae Voconiae) era una ciutat romana catalana enmig de la ruta de la Via Augusta, entre Gerunda i Blanda, que fou esmentada als famosos Vasos Apol·linars i a l'itinerari d'Antoní.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Aigües Vocònies · Veure més »
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Aigua · Veure més »
Almeria
Almeria (en castellà i oficialment Almería, de l'àrab andalusí المرية al-Mariyya) és una ciutat capital d'una província homònima d'Andalusia.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Almeria · Veure més »
Altar
Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola Un altar és una estructura damunt de la qual se celebren rituals religiosos com ara sacrificis, ofrenes, etc.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Altar · Veure més »
Altar de Zeus a Pèrgam
Laltar de Zeus a Pèrgam és un monument religiós aixecat en l'època hel·lenística sobre l'acròpoli de la ciutat de Pèrgam, sens dubte al començament del regnat Èumenes II (197-159 aC).
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Altar de Zeus a Pèrgam · Veure més »
Amfiteatre
El Colosseu, a Roma. Un amfiteatre és una gran edificació descoberta de l'arquitectura romana clàssica, on es realitzaven espectacles públics com lluites entre gladiadors (ludi o munera); lluites entre feres o la seva cacera (venatio); i la mort de les persones que les autoritats havien condemnat a la pena capital (vivicomburium).
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Amfiteatre · Veure més »
Antefixa
etrusc de Vulci, segle I aC. -. Ubicació dels antefixa. Antefixa eren uns ornaments d'argila cuita, terracota o altres materials semblants, que presentaven dissenys de diverses formes decoratives, i eren usats generalment en arquitectura com a elements per a decorar edificis o llocs concrets.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Antefixa · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Antiga Grècia · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Antiga Roma · Veure més »
Aqüeducte
''pont de'' ''les Ferreres'' o ''del Diable'': 217 metres de llarg i 27 d'alçada, format per 11 arcades inferiors i 25 al pis superiorAqüeducte del Mühlenkanal damunt del Krummes Wasser a Einbeck L'aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Aqüeducte · Veure més »
Aqüeducte d'en Caixa
L'aqüeducte d'en Caixa és un conducte que pouava aigua des del sud de Palafrugell mitjançant un molí aiguader.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Aqüeducte d'en Caixa · Veure més »
Aqüeducte de les Ferreres
El Pont del Diable (també anomenat Aqüeducte de les Ferreres) és un pont aqüeducte romà aixecat entre els costats del barranc dels Arcs al terme de Tarragona, que duia aigua del riu Francolí a l'antiga ciutat de Tàrraco.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Aqüeducte de les Ferreres · Veure més »
Aqüeducte de los Milagros
L'aqüeducte de los Milagros era una de les conduccions que, en època romana, subministraven aigua a la ciutat d'Emèrita Augusta (actual Mèrida).
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Aqüeducte de los Milagros · Veure més »
Aqüeducte de Peña Cortada
Laqüeducte de Peña Cortada (també conegut com de la Serrada o de la Serranía) és una conducció per a transportar aigua, situat a la comarca valenciana dels Serrans, entre els municipis de Toixa, Xelva, Calles i Domenyo.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Aqüeducte de Peña Cortada · Veure més »
Aqüeducte de s'Argamassa
Laqüeducte de S'Argamassa és un monument de l'Imperi Romà, situat a prop de S'Argamassa a la Venda d'Arabí entre cala Pada i cala Martina, al municipi de Santa Eulària des Riu.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Aqüeducte de s'Argamassa · Veure més »
Aqüeducte de Segòvia
Laqüeducte de Segòvia és una construcció romana del primer terç del dC, a l'època dels antonins, al final del regnat de Trajà o començament del d'Adrià.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Aqüeducte de Segòvia · Veure més »
Aqüeducte romà
Els múltiples arcs del pont del Gard a la Gàl·lia romana (actual sud de França). El nivell superior inclou un aqüeducte que portava aigua en època romana; el seu nivell inferior es va expandir en la dècada de 1740 per suportar una àmplia carretera al llarg del riu. Els enginyers romans van construir '''aqüeductes''', amb característiques pròpies, al llarg de tot l'Imperi.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Aqüeducte romà · Veure més »
Aqüeducte Romà de Pineda
L'Aqüeducte Romà de Pineda, és un aqüeducte d'època romana entre Pineda de Mar i Tordera (Maresme) protegit com a bé cultural d'interès nacional en la categoria de zona arqueològica.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Aqüeducte Romà de Pineda · Veure més »
Aqüeductes de Roma
Roma, via Apia, '' Parco degli Acquedotti ''. Els romans van construir nombrosos aqüeductes (llatí aquaeductus, és a dir «conduccions d'aiga») per a proporcionar l'aigua necessària per al consum de les persones que habitaven les ciutats i per les seves feines.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Aqüeductes de Roma · Veure més »
Arc (arquitectura)
Arc de mig punt d'una església de l'Empordà Arcs parabòlics a la Pedrera, obra característica de Gaudí Un arc és un element constructiu estructural lineal de directriu corba, que permet cobrir un buit sense que es produeixin esforços de flexió ni tracció.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Arc (arquitectura) · Veure més »
Arc de Berà
Larc de Berà (sovint escrit incorrectament com a Arc de Barà) és un arc honorífic situat a Roda de Berà, a uns 20 km al nord de la ciutat de Tarragona.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Arc de Berà · Veure més »
Arc de Cabanes
Larc romà és un arc de triomf situat entre La Vall d'Alba i Cabanes, marca el límit dels dos municipis, quedant units per la ruta romana que comparteixen.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Arc de Cabanes · Veure més »
Arc de Septimi Sever
Larc de Septimi Sever (en llatí: Arcus Septimii Severi, en italià: Arco di Settimio Severo) és un arc de triomf de tres arcs (amb una obertura central flanquejada per dues de laterals més petites) situat a Roma, a l'angle nord-est del Fòrum romà, i s'aixeca sobre un sòcol de travertí originàriament accessible només per mitjà d'escales.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Arc de Septimi Sever · Veure més »
Arc de Titus
LArc de Titus és un arc de triomf, situat en el punt més elevat de la Via Sacra, just al sud-oest del Fòrum a Roma.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Arc de Titus · Veure més »
Arc de triomf
303x303pxL'arc de triomf o arc honorífic és una estructura monumental amb un o més passatges en forma d'arc.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Arc de triomf · Veure més »
Arc de Triomf de Barcelona
LArc de Triomf és un monument de Barcelona que es troba a la confluència entre el Passeig de Lluís Companys (antic Saló de Sant Joan), el Passeig de Sant Joan i la ronda de Sant Pere.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Arc de Triomf de Barcelona · Veure més »
Argamassa
Col·locació de filades mitjançant argamassa polimèrica L'argamassa o morter de calç és una mena de morter que es fa servir com a material de construcció, compost per una barreja de calç, sorra i aigua.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Argamassa · Veure més »
Arquitectura
'''El somni de l'arquitecte''', Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole, Toledo Museum of Art. Toledo (Ohio), Estats Units Larquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Arquitectura · Veure més »
Arquitectura de l'antiga Grècia
La stoà d'Àtal restaurada, Atenes. L'arquitectura de l'antiga Grècia va fixar les bases de l'arquitectura del món occidental durant segles.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Arquitectura de l'antiga Grècia · Veure més »
Arquitectura romana antiga
Nîmes, un exemple clàssic d'arquitectura romanaL'arquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Arquitectura romana antiga · Veure més »
Arquitrau
Exemple d'arquitrau sobre el capitell. L'arquitrau és un element horitzontal de pedra que uneix entre si dues pilastres o bé columnes per dalt.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Arquitrau · Veure més »
Art de l'antiga Grècia
Detall de l'''Auriga de Delfos'', escultura de bronze c. 474 aC. Imatge de l'Acròpoli d'Atenes, coronada pel Partenó. L'art de l'antiga Grècia és l'estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la recerca de la «bellesa ideal», recreant el «món ideal» del model platònic, o mitjançant la «imitació de la natura» en el sentit de la mimesi aristotèlica.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Art de l'antiga Grècia · Veure més »
Art etrusc
Caront), amb un martell Amb l'expressió art etrusc es fa referència a les manifestacions artístiques dels etruscs en els diversos camps, que es van produir en un període entre el i el.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Art etrusc · Veure més »
Art paleocristià
La imatge de Jesús com a Bon Pastor a les catacumbes de Domitilla a Roma Lart paleocristià (en grec, paleo significa "vell" o "antic") és l'art produït pels cristians o sota un patrocini cristià durant els primers segles del cristianisme i en especial entre l'any 200 i l'any 500.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Art paleocristià · Veure més »
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Atenes · Veure més »
Atri (pati)
Latri (del llatí atrium) és el pati principal d'alguns temples i cases romanes (domus).
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Atri (pati) · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і August · Veure més »
Ayamonte
Ayamonte és un municipi de la província de Huelva (Andalusia) situat a la riba esquerra del riu Guadiana, que la separa de Portugal.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Ayamonte · Veure més »
Òstia
Òstia (Ostia Ὠστία) va ser una ciutat del Latium situada a la desembocadura del Tíber, a la seva riba esquerra, a uns 25 km de Roma, i enllaçava amb la capital per la via Ostiense.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Òstia · Veure més »
Balneari
Balneari de Guitiriz, a Galícia Piscina interior d'aigua mineral. Balneari de Vallfogona de Riucorb. Un balneari és un lloc dedicat al repòs i la curació a través de la utilització de les aigües, sobretot les termals i minerals, sovint amb un edifici per a l'allotjament.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Balneari · Veure més »
Balustre
Diversos tipus de balustres Un balustre (de l'italià balaustro, i aquest del llatí balaustium, i aquest, del grec βαλαυστιον 'flor de magraner') és un tronc modelat, circularment o en forma de quadrat, fet amb pedra o fusta i de vegades metall, que suporta la barana d'un ampit o d'una escala, balcó, etc.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Balustre · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Barcelona · Veure més »
Basílica
Basílica Major de Sant Pere, Vaticà, seu del Papa de l’Església Catòlica. És un edifici de planta central amb una nau basilical allargada Avui dia una basílica és una església catòlica rellevant per algun motiu i que gaudeix d'un estatus especial atorgat pel Papa de Roma.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Basílica · Veure més »
Basílica de Maxenci
La basílica de Maxenci estava situada al fòrum de Roma.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Basílica de Maxenci · Veure més »
Basílica Emília
Restes de la basílica Emília La Basílica Emília (en llati: Basilica Aemilia) va ser una important construcció civil de l'època de la República Romana.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Basílica Emília · Veure més »
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Berlín · Veure més »
Calç
Calç La calç són diferents materials obtinguts de la cocció de la pedra calcària, principalment l'òxid de calci o calç viva, però també els seus derivats.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Calç · Veure més »
Cal·lícrates (arquitecte)
Cal·lícrates (Kallikrates) fou un arquitecte grec d'Atenes del segle V aC.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Cal·lícrates (arquitecte) · Veure més »
Caldes de Malavella
Caldes de Malavella o simplement Caldes, és una vila i municipi de la comarca de la Selva, Catalunya.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Caldes de Malavella · Veure més »
Caldes de Montbui
Caldes de Montbui és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Caldes de Montbui · Veure més »
Camp de Mart
Mapa esquemàtic de Roma amb el '''Camp de Mart''' fora de la Muralla Serviana, la línia vermella El camp de Mart a l'antiga Roma era una esplanada al nord de la Muralla Serviana, construïda pel rei Servi Tul·li.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Camp de Mart · Veure més »
Capitell
Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Capitell · Veure més »
Capitoli
La plaça del Capitoli, amb l'Ajuntament i l'estàtua de Marc Aureli El Capitoli (en Campidoglio), situat entre el Fòrum i el Camp de Mart, és un dels set turons de Roma.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Capitoli · Veure més »
Casa
''Uma'', casa comunal tradicional del poble mentawai, a Indonèsia. Una casa és tot edifici destinat a servir d'habitació humana.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Casa · Veure més »
Casa romana
Planta i alçat d'una ''domus'' itàlica idealitzada La casa romana, domus en llatí, va ser l'habitacle típic de l'antiga Roma, ben conegut gràcies a l'anomenada Casa del Menandre (pel nom d'un fresc del poeta Menandre trobada a les seves ruïnes), que es considerava el tipus de casa urbana habitual durant la República i l'Imperi, a diferència de les vil·les, habitatges situats fora de les muralles de la ciutat (vil·la suburbana), o al mig del camp, on disposaven d'espais annexos per a les feines agrícoles (vil·la rústica).
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Casa romana · Veure més »
Cassi Dió
Luci Cassi Dió (Lucius Cassius Dīo Coccēiānus; Nicea, vers 155 – després del 230), conegut també com a Dió Cassi, va ser un historiador i escriptor romà en llengua grega.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Cassi Dió · Veure més »
Castell de Sant'Angelo
El castell de Sant'Angelo (en italià, Castel Sant'Angelo), conegut també com el mausoleu d'Adrià, és un monument romà al marge dret del riu Tíber, davant l'antic Pons Aelius (l'actual pont de Sant'Angelo), a no gaire distància de la Ciutat del Vaticà.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Castell de Sant'Angelo · Veure més »
Cavall
El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat de la família dels èquids.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Cavall · Veure més »
Ciment
El ciment (del llatí caementum) és un conglomerant hidràulic artificial de naturalesa inorgànica (conglomerant hidràulic vol dir que endureix dins l'aigua).
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Ciment · Veure més »
Circ Màxim
Localització del Circ Màxim en l'antiga Roma- El Circ Màxim de Roma és una construcció monumental on s'hi durien a terme les curses de bigues i quadrigues.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Circ Màxim · Veure més »
Circ romà
Ruïnes del circ romà de Tarragona El circ romà (circus en llatí) era un edifici d'oci romà que servia per a fer curses de cavalls i carros (bigues, quadrigues) (no s'hi feien lluites de gladiadors, que se celebraven a l'amfiteatre) Era un edifici rectangular amb un costat curt semicircular.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Circ romà · Veure més »
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Ciutat · Veure més »
Claudi
nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Claudi · Veure més »
Cloaca Maxima
La Cloaca Maxima (terme llatí que significa 'la claveguera més gran') de la Roma antiga era una gran construcció per evacuar les aigües residuals de la ciutat de Roma.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Cloaca Maxima · Veure més »
Colosseu
El Colosseu o Coliseu (llatí: Colosseum; italià: Colosseo) fou el major amfiteatre de l'Imperi Romà.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Colosseu · Veure més »
Columna
Tipus de columnes segons els ordres clàssics Una columna és un element arquitectònic de suport, molt més alt que ample, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular a diferència del pilar que és de secció quadrada o poligonal Ambdós elements acompleixen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'arquitrau i l'arc.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Columna · Veure més »
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Comerç · Veure més »
Construcció
València) Construcció d'un edifici Construcció prefabricada La construcció és l'art o tècnica de construir, és a dir, de portar a bon terme les obres d'un edifici o de monuments i rehabilitacions, estructures i el coneixement del món de les runes així fer i portar a bon terme una obra pública com pot ser una carretera, un port, etc.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Construcció · Veure més »
Corinti
Il·lustració d'un capitell corinti. L'ordre corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic).
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Corinti · Veure més »
Croàcia
Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Croàcia · Veure més »
Cubiculum
Cubiculum de Tellus, hipogeu de la Via Dino Compagni, a Roma El cubiculum és un terme que prové de la mateixa paraula llatina i que deriva del verb cubare, "jeure, estar distès".
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Cubiculum · Veure més »
Dòric
Estries o canaletes. 19. Estilòbata. L'estil dòric és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega, juntament amb el jònic i el corinti.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Dòric · Veure més »
Dioscurs
Els '''Dioscurs''' del Capitoli de Roma, obra de Miquel Àngel. Els Dioscurs (en grec Διόσκουροι, Dióskuroi, "fills de Zeus") són els fills de Zeus i Leda: Càstor i Pòl·lux (també dit Polideuces).
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Dioscurs · Veure més »
Domicià
Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Domicià · Veure més »
Edifici
Torre Glòries, a Barcelona. Un edifici és una construcció d'una certa grandària destinada a habitatge o a d'altres usos.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Edifici · Veure més »
Einbeck
Einbeck, en baix alemany Eimbeck o Aimbeck, és una ciutat hanseàtica a l'estat de Baixa Saxònia a Alemanya.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Einbeck · Veure més »
Element arquitectònic
H. - Construcció jònica de fusta. F. - Sepulcres en roca. S. - Columna i entaulament frigio. "Tractat general de Construcció", Karl Esselborn (1929). Dibuixos de Josef Durm i altres (1917). Un element arquitectònic és cadascuna de les parts estructurals, funcionals o decoratives d'una obra arquitectònica que, generalment, té una funció de sosteniment.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Element arquitectònic · Veure més »
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Emperador · Veure més »
Erectèon
L'Erectèon (en grec antic: Έρέχθειον, Erékhtheion; en grec modern: Ερέχθειο, Erékhtio) és un temple grec consagrat a Erecteu, d'ordre jònic i situat a l'Acròpolis d'Atenes, al nord del Partenó.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Erectèon · Veure més »
Escala (element constructiu)
Escalinata del Palais Garnier. Escala helicoidal al museu del Vaticà Una escala o escalinata (o escala forana) és un element constructiu que permet de salvar una distància vertical mitjançant un seguit d'esglaons o graons.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Escala (element constructiu) · Veure més »
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Etruscs · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Europa · Veure més »
Exedra
'''Exedra''' en una sala de l'Ermitage, a Sant Petersburg Una exedra (del grec εξέδρα, 'seient a l'exterior') és un espai semicircular, cobert per una semicúpula, que acostuma a sobresortir del mur d'un edifici, a la manera d'un absis, si bé també pot ser una obertura en una paret interna.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Exedra · Veure més »
Exposició Universal de Barcelona
LExposició Universal de 1888 es va celebrar a la ciutat de Barcelona entre el 8 d'abril i el 9 de desembre de 1888, i va rebre un total de 400.000 visitants procedents de tot el món.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Exposició Universal de Barcelona · Veure més »
Fauces (arquitectura)
Fauces a la Casa del Faune a Pompeia Fauces és un terme arquitectònic definit per Vitruvi per a descriure uns passadissos estrets situats als costats del tablinum, a través dels quals es podia accedir de l'atri (arquitectura) al peristil a la part posterior (Vitr. Arc. 6.3.6).
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Fauces (arquitectura) · Veure més »
Fòrum
Ruïnes del fòrum de Trajà, a Roma El fòrum, o for (del llatí forum), era el centre neuràlgic, geogràfic, comercial i polític de la ciutat romana, equivalent a l'àgora grega.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Fòrum · Veure més »
Fòrum Romà
Mapa del centre de Roma durant l'època imperial El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Fòrum Romà · Veure més »
Fòrums Imperials
Els Fòrums Imperials (en Fora Imperatorum) en Fori Imperiali) constitueixen una sèrie de places monumentals edificades en el decurs d'un segle i mig (entre l'any 46 aC i el 113) al cor de la Roma imperial. No en forma part, però, l'anomenat Fòrum Romà, és a dir l'antiga plaça republicana, que té l'origen a l'època reial i que va ser durant segles el centre polític, religiós i econòmic de la ciutat. Malgrat la gran quantitat d'edificis nous i d'antics reconstruïts i els diversos monuments que el van anar embellint, el Fòrum Romà no va tenir mai un caràcter unitari. Amb tot, però, sota el període de Juli Cèsar i d'August, amb la construcció de la Basílica Júlia i la reconstrucció de la Basílica Emília, que delimitaven els costats llargs de la plaça, es va dotar al Fòrum d'una certa regularitat. Fins al final de la República, les activitats polítiques i judicials es concentraven al Fòrum Romà però amb l'arribada de l'Imperi, va deixar de ser el centre polític de Roma, que es va desplaçar cap al Turó Palatí, indicant que el poder real l'exercia l'Emperador i no el Senat. Cap al final de la República, l'antic fòrum es va quedar petit i es va veure necessari ampliar-ho amb nous espais. Juli Cèsar, imitat posteriorment per August, Vespasià, Domicià i finalment Trajà, va iniciar la construcció d'una gran plaça tancada situada en un lloc proper, per tal de dur a terme el seu programa polític i els seus plans urbanístics.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Fòrums Imperials · Veure més »
Font Pública
La Fuente Pública (Font Pública en valencià) coneguda popularment amb el nom de Pantera Rosa, per les seues forma i color, és un monument situat a l'extrem sud del carrer Filipines, vora la plaça de Manuel Sanchis Guarner, al sud de la ciutat de València.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Font Pública · Veure més »
Fusta
Fusta en un bosc de Finlàndia Esquema del creixement d'un arbre i el procés de formació dels anells de creixement. La fusta o, antigament, el fust és la matèria llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbusts que es caracteritzen per tindre troncs; però això és només una aproximació, en el més ampli sentit, la fusta pot referir-se a altres materials i teixits amb propietats comparables.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Fusta · Veure més »
Gai Escriboni Curió (sacerdot)
Gai Escriboni Curió (en Caius Scribonius Curio) va ser un sacerdot romà que va viure al.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Gai Escriboni Curió (sacerdot) · Veure més »
Gladiador
''Pollice Verso'' de Jean-Léon Gérôme (1872). L'escena que descriu el quadre ha donat peu, erròniament, a creure que quan el públic girava el dit polze cap a baix indicava que el vençut havia d'anar a l'inframón o regne dels morts. En realitat, el gest que condemnava a la mort el vençut, es feia amb el polze cap amunt apuntant a la gola. Un gladiador (en llatí: gladiator) era el terme emprat per referir-se als lluitadors dels jocs públics de l'antiga Roma.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Gladiador · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Grec · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Grec antic · Veure més »
Huelva
Huelva (tradicionalment en català, Olva) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província homònima.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Huelva · Veure més »
Ictí
Ictí (Iktinos) fou un arquitecte grec contemporani de Pèricles.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Ictí · Veure més »
Illa
Vista de satèl·lit de l''''illa''' de Formentera, situada a la mar Mediterrània Relleu de Tenerife vist des de satèl·lit. Una illa o ísola és un territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Illa · Veure més »
Illa urbana
Mansanes a la trama urbana de Barcelona pla Una illa de cases o illa urbana és un conjunt d'edificis que constitueixen una unitat dins una ciutat.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Illa urbana · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Imperi Romà · Veure més »
Inauguratio
Inauguratio era una cerimònia que realitzaven els àugurs quan volien obtenir la sanció dels déus per alguna activitat que els homes volien fer.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Inauguratio · Veure més »
Insula
Ruïnes d'una '''''insula''''' a Òstia Una insula (mot llatí que significa 'illa', en plural insulae; es pronuncia esdrúixol, amb l'accent sobre la i) era, al final del període republicà i durant el període imperial romà, un bloc d'habitatges, normalment en règim de lloguer, de diversos pisos.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Insula · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Italià · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Itàlia · Veure més »
Janícul
El Janícul (en italià Gianicolo) és un turó de la ciutat de Roma, al Trastevere.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Janícul · Veure més »
Jònic
L'estil jònic (del llatí Ionicus, al seu torn del grec Ἰωνικός 'de Jònia') és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el corinti).
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Jònic · Veure més »
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Júpiter (mitologia) · Veure més »
Jocs romans
Relleu del segle II representant una cursa de carros, un dels ''ludi'' preferits pels romans Els jocs romans (ludi romani) foren jocs i espectacles públics que es realitzaven a la ciutat de Roma, preferentment al circ Màxim i en diferents llocs de l'Imperi Romà.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Jocs romans · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Juli Cèsar · Veure més »
Juno
En la mitologia romana, Juno era l'esposa de Júpiter.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Juno · Veure més »
Juvenal
miniatura Juvenal (Decimus Iunius Iuvenalis) (Aquino, 55 – 60? – 127 o després) fou un poeta satíric.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Juvenal · Veure més »
Krummes Wasser
El Krummes Wasser o en baix alemany Duuknackich Water (que signifiquen ambdós «Aigua tort») és un riu a Einbeck a l'Estat de Baixa Saxònia a Alemanya.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Krummes Wasser · Veure més »
La Pueblanueva
La Pueblanueva és un municipi de la província de Toledo, a la comunitat autònoma de Castella la Manxa.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і La Pueblanueva · Veure més »
Laci
Mapa de la regió del Laci (Itàlia) i les seves províncies El Laci (en italià Lazio) és una regió de la Itàlia central al voltant de la ciutat de Roma, que n'és la capital.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Laci · Veure més »
Lar
Els lars (en llatí lares) eren unes divinitats de la mitologia romana que formaven part dels cultes familiars.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Lar · Veure més »
Larari
Larari de la Casa dels Vetti, a Pompeia Estatuetes de déus Lars - Museu Arqueològic Nacional de Nàpols El larari (en llatí: lararium) era un petit altar a l'interior de les cases romanes que estava dedicat al culte domèstic dels Lars, déus de la llar.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Larari · Veure més »
Llac Fucin
El Llac Fucin (en Lago Fùcino o Lago di Celano; en Lacus Fucĭnus) fou un llac de conca endorreica situat a la Itàlia central.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Llac Fucin · Veure més »
Llar
Casa a Índia. S'anomena llar la casa pròpia, en el sentit de clos d'intimitat afectiva.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Llar · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Llatí · Veure més »
Maó (construcció)
El maó és una peça generalment de forma de paral·lelepípede feta d'argila assecada i cuita en una bòbila.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Maó (construcció) · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Madrid · Veure més »
Maison Carrée
Vista frontal del temple romà Acta eruditorum, 1760) La Maison Carrée (en francès, literalment, 'Casa Quadrada'; en occità "Ostau Cairat") és un temple romà dels primers anys de la nostra era que es troba a Nimes, Occitània, França.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Maison Carrée · Veure més »
Malària
La malària (de l'italià mal aria -mal aire-) o paludisme a la versió en línia del DIEC.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Malària · Veure més »
Marina romana
Trirrem romà representat en un mosaic. La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Marina romana · Veure més »
Mataró
Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Mataró · Veure més »
Mausoleu
Mausoleu. Cementiri de la Recoleta Un mausoleu és un edifici sepulcral de gran magnificència.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Mausoleu · Veure més »
Mausoleu d'August
Localització del Mausoleu d'August a l'Antiga Roma. El mausoleu d'August és un monument funerari del, de planta circular, situat a Roma.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Mausoleu d'August · Veure més »
Mausoleu de Favara
El '''mausoleu de Favara'''El sepulcre romà o mausoleu de Favara està situat a la riba esquerra del riu Matarranya, prop de la vila de Favara de Matarranya, a la província de Saragossa.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Mausoleu de Favara · Veure més »
Mausoleu de Gal·la Placídia
El mausoleu de Gal·la Placídia a Ravenna (Itàlia) és una cèlebre tomba monumental de la germanastra de l'emperador Honori, Gal·la Placídia.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Mausoleu de Gal·la Placídia · Veure més »
Mausoleu de Santa Costanza
Vista exterior del mausoleu de Santa Costanza. Vista interior El mausoleu de Santa Costanza, avui església de Santa Costanza, va ser construït a principis del segon quart del per l'emperador Constantí (Constantí I el Gran) a Roma.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Mausoleu de Santa Costanza · Veure més »
Mausoleu romà (Còrdova)
El mausoleu romà de Còrdova, situat als jardins de la Victòria, és un monument funerari de forma cilíndrica que va correspondre aparentment a un conjunt d'un monuments funeraris de l'època republicana al.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Mausoleu romà (Còrdova) · Veure més »
Menandre
Menandre (Μένανδρος, Menander; Atenes, ca. 342/341 aC — Atenes, ca. 292/290 aC) fou un poeta grec, el més distingit dels poetes de la nova comèdia.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Menandre · Veure més »
Mercats de Trajà
Els Mercats de Trajà (en llatí Mercatus Traiani, en italià Mercati di Traiano) són un gran complex de ruïnes de la ciutat de Roma, situat a la Via dei Fori Imperiali, al costat oposat al Colosseu.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Mercats de Trajà · Veure més »
Minerva
Minerva en una pintura de prop de l'any 1500. Minerva era la deessa de la saviesa i de les arts en la religió romana.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Minerva · Veure més »
Misenum
Misenum (en Misenum, en Μισηνόν) era el nom d'un promontori, un cap i un port a Campània: el Misenum Promontorium i al costat el Portus Misenus, a la part nord del Sinus Cumanus (moderna badia de Nàpols), al sud d'Itàlia.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Misenum · Veure més »
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Mitologia grega · Veure més »
Mnèsicles
Mnèsicles (en llatí Mnesicles, en grec antic) fou un dels grans artistes atenencs del temps de Pèricles.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Mnèsicles · Veure més »
Motllura
Motllura La motllura és un element decoratiu utilitzat en diverses obres artístiques, però, sobretot, en arquitectura.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Motllura · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Nau (arquitectura) · Veure més »
Naumàquia
Gravat que representa una naumàquia Naumàquia (en llatí: Naumachia) és el nom que tenien les representacions de combats navals que es feien a l'antiga Roma per diversió.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Naumàquia · Veure més »
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Nàpols · Veure més »
Necròpolis
Vall dels Reis (Luxor)Una necròpolis (o necròpoli) és un cementiri o lloc de soterrament.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Necròpolis · Veure més »
Neptú (mitologia)
Neptú se sol representar amb un trident, com en aquesta obra homònima (1802), de Nicolau Travé. El grup escultòric es completa amb les dues figures de les nereides d'Antoni Solà. Barcelona: Llotja de Mar. Neptú (en llatí: Neptūnus) era un déu de la religió romana invocat per protegir les persones de la calor estival el qual enviava les pluges.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Neptú (mitologia) · Veure més »
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Neró · Veure més »
Obelisc
Obelisc de Luxor a París. Un obelisc és un monument de pedra amb forma de pilar o columna, de secció quadrada, amb quatre cares trapezoidals iguals, lleugerament convergents, rematat superiorment amb una petita piràmide denominada piramidó.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Obelisc · Veure més »
Ordre compost
Vignola. Lordre compost no pertany al grup dels ordres clàssics grecs (dòric, jònic i corinti), sinó que, amb el toscà, és una de les aportacions romanes als ordres clàssics.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Ordre compost · Veure més »
Ordre toscà
Vignola Lordre toscà no pertany al grup dels ordres arquitectònics grecs (dòric, jònic i corinti), sinó que és l'aportació etrusca als ordres clàssics.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Ordre toscà · Veure més »
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Països Catalans · Veure més »
Palatí
El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem. Històricament, en aquest turó hi havia el temple de la tríada palatina: Júpiter, la seva esposa Juno i la filla Minerva. El temple el va construir el rei Tarquini Prisc i es considerava el més destacat de la ciutat. Es va salvar dels gals quan van ocupar Roma el 390 aC. La mitologia romana, tal com explica lEneida de Virgili, per exemple, afirma que la ciutat de Roma va ser fundada al mont Palatí per Evandre de Pal·làntion i altres grecs antics abans de la guerra de Troia, i que va anomenar Pallantium a la ciutat en honor del seu fill, Pal·lant. Alguns autors antics parlen de la Roma quadrata i en donen aquesta explicació: segons Plutarc, Dionisi d'Halicarnàs i Apià, seria l'antecedent de la ciutat de Roma, fundada al turó del Palatí pels antics habitants de la zona, probablement sabins. Durant la República el palatí va acollir les residències de diverses personalitats polítiques i aristocràtiques: Marc Valeri Volús, cònsol l'any 505 aC, Gneu Octavi, cònsol el 165 aC i avantpassat d'August, Tiberi Semproni Grac, cònsol el 177 aC i pare dels dos famosos tribuns de la plebs Tiberi i Gai Grac, Marc Fulvi Flac, cònsol l'any 125 aC, Marc Livi Drus, tribú de la plebs l'any 91 aC, Ciceró i el seu germà Quint, Tit Anni Papià Miló, amic de Ciceró i assassí de Publi Clodi, que possiblement també va viure al Palatí, Quint Hortensi Hòrtal, l'orador (la seva casa la va comprar August), el triumvir Marc Antoni i Tiberi Claudi Neró, pare de l'emperador Tiberi. Els emperadors August, Tiberi, Calígula i Neró hi van construir palaus sumptuosos. Septimi Sever hi va fer el Septizodium. Avui en dia en queden algunes restes, com les domus Flàvia i Augustana i la casa de Lívia, i el jardí renaixentista anomenat Orti Farnesiani.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Palatí · Veure més »
Panteó de Roma
El Pànteon, Pantèon o Panteó de Roma o d'Agripa (Pantheon o Panthēum; en italià Pàntheon) és un dels edificis de l'antiga Roma més ben conservats, construït originàriament com a temple dedicat a tots els déus (això és el que vol dir el grec πάνθειον, pantheon), o més aviat a les set divinitats planetàries (el Sol, la Lluna, Venus, Saturn, Júpiter, Mercuri i Mart).
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Panteó de Roma · Veure més »
Parament
El parament defineix '' la part vertical '' d'una construcció. Parament exterior d'un castell. Un parament és cada una de les cares de tot element constructiu vertical, com parets o murs.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Parament · Veure més »
Paraula esdrúixola
Una paraula esdrúixola o paraula proparoxítona té l'accent de mot a l'antepenúltima síl·laba (exemples: bàdminton, bòbila, dàrsena, fórmula, góndola, llúdriga, magnètiques, mànager, màquina, màrfega, òpera, Àfrica, Fàtima, Sòcrates, Gènova).
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Paraula esdrúixola · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і París · Veure més »
Paret
maons Susa Una paret o mur és una estructura vertical que isolen un espai de l'exterior.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Paret · Veure més »
Partenó
El Partenó (del grec antic Παρθενος -Verge-) és un temple consagrat a la deessa grega Atena Pàrtenos, a qui el poble d'Atenes considera la seva protectora.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Partenó · Veure més »
Patrici (classe romana)
Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Patrici (classe romana) · Veure més »
Pèrgam
Trajà a Pèrgam Pèrgam (Pergamum o Pergamus; en Πέργαμον) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caic (Caicus), prop del lloc on rebia els rius Selí (Selinus, que passava per la ciutat) i Celti (Celtius).
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Pèrgam · Veure més »
Pòrtic
Prónaos del Panteó de Roma En la seva accepció genèrica estructural, un pòrtic és un element arquitectònic pla format per uns pilars i una o vàries bigues.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Pòrtic · Veure més »
Pedra
La paraula pedra s'utilitza en el llenguatge comú i en joieria, l'arquitectura i l'enginyeria per a fer referència a qualsevol material natural d'origen mineral, sòlid i caracteritzat per una elevada consistència.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Pedra · Veure més »
Pena de mort
Països abolicionistes: 108 La pena de mort o pena capital és l'execució d'una persona com a càstig per un crim o delicte.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Pena de mort · Veure més »
Període hel·lenístic
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Període hel·lenístic · Veure més »
Peristil
Casa dels Vetis de Pompeia, amb el ''peristylium'' o jardí central porticat El peristil (del llatí peristylum) és, en l'arquitectura clàssica, un tipus de columnata formada per una sèrie continuada de fileres de columnes a l'entorn d'un pati o edifici que marcava la separació del pòrtic, construcció en què els pilars no rodejaven l'espai sinó que estaven disposats en una o més línies paral·leles.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Peristil · Veure més »
Peu romà
El peu romà (en llatí pes) és una mesura de longitud emprada pels romans, que apareix citat en nombrosos textos normatius i tècnics de diverses èpoques com les XII Taules (450 aC), les normes urbanístiques de'August i Neró (I dC), Trajà (II dC), la Constitució de Zenó, els escrits de Vitruvi, Plini el Vell, etc.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Peu romà · Veure més »
Pilar (arquitectura)
Mode típic de fallada estructural en pilars per vinclament En enginyeria i arquitectura, un pilar és un element vertical (o lleugerament inclinat) sustentant exempt d'una estructura, destinat a rebre càrregues verticals per transmetre a la fonamentació i que, a diferència de la columna, té secció poligonal.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Pilar (arquitectura) · Veure més »
Pineda de Mar
Pineda de Mar és una vila i municipi de la comarca del Maresme.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Pineda de Mar · Veure més »
Pintura al fresc
Fresc txola del temple Brihadiswara, Thanjavur. Suport de fusta emprat al Museu Nacional d'Art de Catalunya en la reconstrucció d'una pintura mural arrencada per la tècnica de l'''strappo'' Un fresc és una pintura realitzada sobre una superfície coberta amb dues capes de morter de calç, la primera (arricio) de major gruix, amb calç apagada, sorra de riu i aigua, i la segona (intonaco) més fina formada per pols de marbre, calç apagada i aigua, sobre la qual es van aplicant els pigments, quan aquesta darrera capa encara està humida, i per jornades (giornatas).
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Pintura al fresc · Veure més »
Plana Alta
Mapa municipal de la Plana Alta abans de la reforma de 2023Les Coves de Vinromà Vista panorámica de TorreblancaLa Plana Alta és una comarca costanera del nord del País Valencià, amb capital a Castelló de la Plana.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Plana Alta · Veure més »
Plebs
La plebs és una paraula llatina usada a l'antiga Roma que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els patricis.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Plebs · Veure més »
Pompeia
Pompeia (llatí: Pompeii) és una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món».
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Pompeia · Veure més »
Pont del Gard
El pont del Gard és un aqüeducte romà del segle I d.C. que es troba al terme municipal de Vèrç, Departament del Gard, Occitània, França És un dels aqüeductes romans més ben conservats del món.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Pont del Gard · Veure més »
Pula
Pula (en italià Pola, en eslovè Pulj) és la ciutat principal d'Ístria, a Croàcia, i està situada a l'extrem sud d'aquesta península, a l'interior d'un port natural, la badia de Pula.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Pula · Veure més »
Quadriga
Quadriga sobre la Porta de Brandenburg, a Berlín s procedent de Cízic, Museu Arqueològic d'Istanbul. Fresc mostrant una quadriga. Tomba tràcia prop de Kazanlak (Bulgària). Una quadriga (del llatí, quadri-, quatre, i jungere, junyir, unir mitjançant un jou) era un carro impulsat per quatre cavalls en línia.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Quadriga · Veure més »
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Ravenna · Veure més »
Religió a l'antiga Roma
La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Religió a l'antiga Roma · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Renaixement · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і República Romana · Veure més »
Restes de l'aqüeducte romà d'Altea
Les restes de l'aqüeducte romà d'Altea són unes runes d'un aqüeducte, construcció d'arquitectura romana antiga, situat al municipi d'Altea, a la comarca de la Marina Baixa del País Valencià.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Restes de l'aqüeducte romà d'Altea · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Roma · Veure més »
Sant Jaume dels Domenys
Sant Jaume dels Domenys és un municipi del Baix Penedès situat a la zona nord-oriental de la comarca.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Sant Jaume dels Domenys · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Saragossa · Veure més »
Sauna
Sauna seca convencional Una sauna és un bany de vapor a altes temperatures, que oscil·len entre els 70 °C centígrads (en saunes humides o banys turcs) i els 70 °C o 90 °C (en saunes seques).
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Sauna · Veure més »
Sòl
'''A''' representa el sòl; '''B''' representa la laterita, una regolita; C representa saprolita, una regolita menys meteoritzada; la capa inferior representa la roca mare El sòl és la capa externa de l'escorça terrestre, originada per l'alteració de les roques sota la influència de la meteorització i erosió dels éssers vius.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Sòl · Veure més »
Sext Juli Frontí
va ser un polític, militar i escriptor romà.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Sext Juli Frontí · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Sicília · Veure més »
Suessa Pomècia
Suessa Pomècia (Suessa Pometia Σούεσσα Πωμεντιάνη) va ser una antiga ciutat del Latium que ja no existia en temps històrics i no se'n coneix la situació, només que limitava amb el Pomptinus ager o Pomptinae Paludes Virgili diu que va ser una colònia d'Alba Longa, i la devia considerar una ciutat llatina, i Diodor de Sicília la relaciona també a la llista de colònies d'aquesta ciutat.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Suessa Pomècia · Veure més »
Suetoni
Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Suetoni · Veure més »
Tablinum
domus romana, amb el '''''tablinum''''' al número 5 En l'arquitectura romana, el tablinum (o tabulinum, de tabula, 'taula') era una cambra situada generalment en un dels costats de l'atri, a l'altra banda de l'entrada; per la part de darrere s'obria al peristil, mitjançant un gran finestral o una antecambra o una cortina; estava separat de l'atri amb una cortina o un reixat de fusta.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Tablinum · Veure més »
Tabulari
En època romana, un tabulari (del llatí tabularius, pl. tabularii) era un comptable que treballava a un arxiu o tabularium, tot i que també van ser anomenats així els notaris al període imperial romà.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Tabulari · Veure més »
Taormina
Ubicació de Taormina dins la província Taormina (sicilià: Taurmina) és una ciutat de la costa oriental de Sicília, a la ciutat metropolitana de Messina, entre Messina i Catània.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Taormina · Veure més »
Tarquini Prisc
Tarquini Prisc (Lucius Tarquinius Priscus) va ser el cinquè rei de Roma (~-), originari d'Etrúria.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Tarquini Prisc · Veure més »
Tarragonès
El Tarragonès és una de les tres comarques en què va quedar dividit el Camp de Tarragona en la divisió comarcal de 1936.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Tarragonès · Veure més »
Tíber
El Tíber (en italià Tevere) és el riu principal de la Itàlia central a la conca tirrènica, amb 405 km de longitud.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Tíber · Veure més »
Tívoli
Tivoli, antiga Tibur, és una ciutat del Laci, a Itàlia, que pertany a l'àrea administrativa anomenada ciutat metropolitana de Roma Capital, amb uns 80.000 habitants.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Tívoli · Veure més »
Teatre romà
Pompeu Un teatre romà és una construcció típica de l'arquitectura romana que es troba a gran part de les províncies de l'antiga Roma i la finalitat del qual era la d'oferir espectacles teatrals.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Teatre romà · Veure més »
Teatre romà d'Alcúdia
El teatre romà d'Alcúdia o teatre romà de Pol·lèntia fou un teatre romà construït a finals del segle I dC als afores de la ciutat romana de Pol·lèntia (l'actual Alcúdia, a Mallorca).
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Teatre romà d'Alcúdia · Veure més »
Teatre romà de Mèrida
El Teatre romà de Mèrida és un teatre històric aixecat per l'antiga Roma a la colònia Augusta Emèrita, actual Mèrida (Badajoz).
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Teatre romà de Mèrida · Veure més »
Teatre romà de Sagunt
El teatre romà de Sagunt fou construït al voltant del en la ciutat romana de Saguntum, en l'actualitat anomenada Sagunt, situada a la comarca del Camp de Morvedre, de la qual és capital.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Teatre romà de Sagunt · Veure més »
Teatre romà de Tarragona
El Teatre romà de Tarragona és un teatre romà construït en època d'August, en les proximitats del Fòrum de la Colònia i de la zona portuària de Tàrraco, actual Tarragona.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Teatre romà de Tarragona · Veure més »
Temple de Nike Àptera
El temple de Nike Àptera ('Victòria sense ales') o d'Atena Nike ('Atena la victoriosa') és un temple jònic d'estil grec clàssic del, consagrat a la dea Atena sobre l'acròpoli d'Atenes, al costat dels Propileus, o entrada monumental al recinte.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Temple de Nike Àptera · Veure més »
Temple grec
Visió frontal del Partenó (Atenes) Un temple grec és l'estança d'un déu a la terra; a dins, al naos, se situava la imatge divina.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Temple grec · Veure més »
Temple romà
'''Temple romà''' d'August a Pula, Croàcia El temple romà era l'edifici consagrat al culte típic de la religió romana, i d'altres eren, per exemple, els altars i els lararium (petits altars dedicats als lars).
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Temple romà · Veure més »
Termes romanes
Les Termes de Dioclecià, a Roma Frigidari de la vil·la romana de Can Llauder, a Mataró Les termes (del llatí thermae) eren edificis públics amb prestacions que avui en diríem higienicosanitàries.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Termes romanes · Veure més »
Tit (emperador)
Tit Flavi Sabí Vespasià conegut com a Tit (30 de desembre de 39 - 13 de setembre de 81) fou emperador romà de l'any 79 fins a la seua mort al 81.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Tit (emperador) · Veure més »
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Toledo · Veure més »
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Trajà · Veure més »
Tríada capitolina
Grup escultòric de la tríada capitolina. Museu Arqueològic Nacional de Palestrina, trobada el 1994.Eugenio Moscetti, "Il rinvenimento del gruppo scultoreo della Triade Capitolina nella villa romana dell'Inviolata" (Guidonia Montecelio), en: ''Atti e Memorie della Società Tiburtina di Storia e Arte LXVII'', 1994, p. 181-193. (ISSN 0394-1663) Tríada capitolina és el nom que es dona al conjunt dels tres déus principals de la religió romana.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Tríada capitolina · Veure més »
Triomf
Alma Tadema, 1885). Moneda encunyada per celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis Triomf (Triumphus) era el màxim honor que es podia donar a una persona en l'antiga Roma, gairebé sempre era dedicat a un general després d'una victòria i s'acompanyava amb una celebració desfilant pels carrers principals de la ciutat.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Triomf · Veure més »
Trirrem
La trirrem (també trireme o trirem, del llatí trirēmis, literalment 'de tres rems') o triere (del grec τριήρης, triḗrēs) era una nau de guerra inventada probablement al.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Trirrem · Veure més »
Urbanisme
La Ciutat Ideal, Piero della FrancescaL'urbanisme o la urbanística (també anomenat en altres llengües planificació urbana) és la ciència i tècnica de l'ordenació de les ciutats i del territori.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Urbanisme · Veure més »
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Vespasià · Veure més »
Via romana
Un tram de la via Àpia, la principal '''via romana''', a l'àrea de Quarto Miglio (Roma) Mapa de les vies romanes a la península Ibèrica (Hispània) durant l'Imperi Romà Brancal de la via Augusta al terme municipal d'Àger (la Noguera) Les vies o calçades romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l'Imperi Romà.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Via romana · Veure més »
Via Sacra
Un tram de la '''Via Sacra''' al Fòrum Romà La Via Sacra era un antic carrer de Roma que comunicava el Palatí amb el Capitoli, damunt el qual es trobava l'edifici de culte més important de la ciutat, el temple de Júpiter Òptim Màxim.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Via Sacra · Veure més »
Viaducte
El Viaducte La Polvorilla a l'Argentina El Viaducte Royal Border Bridge a Berwick-upon-Tweed Un viaducte és un pont compost per diversos arcs.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Viaducte · Veure més »
Vil·la Adriana
La vil·la Adriana (en italià: Villa Adriana) és un dels més famosos complexos arqueològics romans.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Vil·la Adriana · Veure més »
Vil·la romana
Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (villa), a l'antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi romà.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Vil·la romana · Veure més »
Villicus
Villicus era un esclau de l'antiga Roma encarregat de la direcció d'una granja o finca rústica i de tots els afers en relació amb ella, excepte els ramats que estaven sota direcció del magister pecoris.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Villicus · Veure més »
Volta
església de Santa Maria del Mar, Barcelona La volta és una estructura arquitectònica pròpia per a cobrir espais o recintes.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Volta · Veure més »
Volta d'aresta
Esquema de volta d'aresta La volta d'aresta o per aresta és la formada per la intersecció de dues voltes de canó iguals i que es creuen perpendicularment.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Volta d'aresta · Veure més »
Volta de canó
Esquema de volta de canó Volta de canó lleugerament apuntada de l'església de Sant Esteve de Llanars La volta de canó és un tipus de volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і Volta de canó · Veure més »
80
El 80 (LXIII) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Arquitectura romana antiga і 80 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Arquitectura Romana, Arquitectura a l'Antiga Roma, Arquitectura de Roma Antiga, Arquitectura de l'Antiga Roma, Arquitectura romana, Arquitectura romana Antiga.
