Taula de continguts
162 les relacions: Acadèmia platònica, Al-Farabí, Al-Kindí, Alasdair MacIntyre, Alexandre el Gran, Amintes III de Macedònia, Anatomia, Anna Comnena, Antípatre, Antiga Atenes, Antiga Grècia, Antiguitat clàssica, Aqida, Aristoxen de Tarant, Astronomia, Ausiàs March, Averrois, Avicenna, Ayn Rand, Ètica a Nicòmac, Òrganon, Bertrand Russell, Biologia, Boeci, Botànica, Cal·lístenes d'Olint, Calcis, Cambridge University Press, Carl von Linné, Cassandre, Catarsi (art), Causalitat, Ciència, Ciceró, Comèdia, Conclusió, Coneixement, Constitució d'Atenes, Cosmologia, Crematística, Cristianisme, Dante Alighieri, Definició, Demetri de Falèron, Demostració, Dicearc de Messana, Ditirambe, Economia, Edat mitjana, Educació, ... Ampliar l'índex (112 més) »
- Antics estagirites
- Aristotelisme
- Deixebles de Plató
- Filòsofs aristotèlics
- Filòsofs peripatètics
- Zoòlegs
Acadèmia platònica
Plató, segons Rafael, fragment de L'escola d'Atenes LAcadèmia (en grec: Ἀκαδημία) també citada com Escola d'Atenes fou una institució científica i pedagògica fundada per Plató (428/427 aC – 348/347 aC) cap a l'any 387 aC als afores d'Atenes.
Veure Aristòtil і Acadèmia platònica
Al-Farabí
Abu-Nasr Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Farabí, més conegut simplement com a al-Farabí i, a Occident, com a Alfarabius o Avennasar (Otrar, Turquestan, ~872 - Damasc, 950), fou un destacat científic i filòsof medieval en llengua àrab.
Veure Aristòtil і Al-Farabí
Al-Kindí
Abu-Yússuf Yaqub ibn Ishaq as-Sabbah al-Kindí, més conegut com a al-Kindí (Kufa o Basra, actual Iraq, 801 - Bagdad, 873), va ser un erudit àrab considerat el pare de la filosofia islàmica, la fàlsafa, que recupera la metodologia i el racionalisme dels filòsofs grecs per aplicar-la a l'estudi alcorànic.
Veure Aristòtil і Al-Kindí
Alasdair MacIntyre
Alasdair MacIntyre (Glasgow, Regne Unit, 12 de gener de 1929) és una figura clau en el recent interès en l'ètica de la virtut dins la comunitat.
Veure Aristòtil і Alasdair MacIntyre
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Veure Aristòtil і Alexandre el Gran
Amintes III de Macedònia
Amintes o Amintas III (en llatí Amyntas, en grec antic Ἀμύντας) fou rei de Macedònia cap a l'any 393 aC.
Veure Aristòtil і Amintes III de Macedònia
Anatomia
''Anatomia del cos humà'' per Juan Valverde de Amusco L'anatomia (del grec ανατομη, ana i tome, "tall i dissecció") és la branca de la biologia que estudia l'estructura i organització interna dels éssers vius, sovint basant-se en la dissecció.
Veure Aristòtil і Anatomia
Anna Comnena
Anna Comnena (grec medieval: Ἄννα Κομνηνή, Anna Komniní) fou una princesa romana d'Orient, considerada la primera dona historiadora de qui es té coneixement.
Veure Aristòtil і Anna Comnena
Antípatre
Antípatre（Antipater) fou un general macedoni, regent del Regne de Macedònia i pare de Cassandre. Va servir Filip II de Macedònia i després de la batalla de Queronea (338 aC) el rei el va encarregar conduir a Atenes els cossos dels atenencs caiguts a la lluita. Juntament amb Parmeni va aconsellar Alexandre de no fer l'expedició a Àsia fins a haver-se casat i haver assegurat la successió.
Veure Aristòtil і Antípatre
Antiga Atenes
El Partenó i les restes de l'acròpolis, vestigis de l'antiga Atenes La història d'Atenes representa l'origen de la història de les ciutats europees i de l'Europa actual.
Veure Aristòtil і Antiga Atenes
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Aristòtil і Antiga Grècia
Antiguitat clàssica
L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.
Veure Aristòtil і Antiguitat clàssica
Aqida
Aqida (plural, literalment ‘convicció’, ‘creença’) és un terme utilitzat en l'islam equivalent a «dogma» o «credo».
Veure Aristòtil і Aqida
Aristoxen de Tarant
Aristoxen (Ἀριστόξενος; Tarant) va ser un filòsof peripatètic grec i un important teòric de la música.
Veure Aristòtil і Aristoxen de Tarant
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Veure Aristòtil і Astronomia
Ausiàs March
Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, ca. 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.
Veure Aristòtil і Ausiàs March
Averrois
Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd, més conegut simplement com a Ibn Ruixd i, a Occident, pel seu nom llatinitzat d'Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 — Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, teòleg, jurista, metge i astrònom andalusí del.
Veure Aristòtil і Averrois
Avicenna
Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (Afshana, prop de Bukharà, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina.
Veure Aristòtil і Avicenna
Ayn Rand
Alissa Zinóvievna Rozenbàum Али́са Зино́вьевна Розенба́ум, més coneguda pel pseudònim d'Ayn Rand (Sant Petersburg, 2 de febrer de 1905-Nova York, 6 de març de 1982), fou una filòsofa i escriptora estatunidenca d'origen rus, àmpliament coneguda per haver escrit els best-sellers The Fountainhead i Atlas Shrugged (La rebel·lió d'Atles), i per haver desenvolupat un sistema filosòfic que va denominar objectivisme.
Veure Aristòtil і Ayn Rand
Ètica a Nicòmac
Rafael. S'hi observa Aristòtil sostenint la seva ''Ètica a Nicòmac'' LÈtica a Nicòmac, sovint anomenada simplement lÈtica (grec: Ta Ethika), és un tractat d'Aristòtil sobre la virtut i la moral que defineix l'ètica aristotèlica.
Veure Aristòtil і Ètica a Nicòmac
Òrganon
Òrganon (del grec Ὄργανον) és el nom amb què són coneguts els tractats de lògica d'Aristòtil.
Veure Aristòtil і Òrganon
Bertrand Russell
fou un matemàtic i filòsof gal·lès, un dels més influents del, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950.
Veure Aristòtil і Bertrand Russell
Biologia
La biologia estudia la varietat de formes de vida.
Veure Aristòtil і Biologia
Boeci
Tomba de Boeci a San Pietro in Ciel d'Oro, a Pavia Boeci (Roma, c. 480 - Pavia, 525), de nom complet Anici Manli Severí Boeci (Anicius Manlius Severinus Boethius), fou un filòsof cristià, teòleg i escriptor llatí del, que tingué una gran repercussió en l'edat mitjana.
Veure Aristòtil і Boeci
Botànica
Eines tradicionals utilitzades en botànica La botànica, del grec βοτάνη (votani, 'herba'), és la ciència que s'ocupa dels vegetals o de tots els organismes tradicionalment considerats com a vegetals.
Veure Aristòtil і Botànica
Cal·lístenes d'Olint
Cal·lístenes (Callisthenes) fou un historiador grec del nadiu d'Olint, a la península Calcídica.
Veure Aristòtil і Cal·lístenes d'Olint
Calcis
Calcis (Χαλκίδα; a l'edat mitjana coneguda com a Negrepont, en italià Negroponte; Χαλκίς) és la ciutat més important de l'illa d'Eubea i la capital de la perifèria d'Eubea, a la regió de la Grècia Central.
Veure Aristòtil і Calcis
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Veure Aristòtil і Cambridge University Press
Carl von Linné
Escultura de ''C. Linneo'', a l'Herboristeria del Rei, a Barcelona. Carl Nilsson o Carl Linnaeus,El seu pare, Nils, tenia el patronímic «Ingemarsson».
Veure Aristòtil і Carl von Linné
Cassandre
Cassandre o Casandre (Kássander, Κάσσανδρος) fou un epígon, rei de facto de Macedònia.
Veure Aristòtil і Cassandre
Catarsi (art)
La catarsi és una experiència purificadora d'emocions, produïda per una obra d'art.
Veure Aristòtil і Catarsi (art)
Causalitat
El concepte filosòfic de causalitat es refereix a les relacions causa-efecte.
Veure Aristòtil і Causalitat
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Veure Aristòtil і Ciència
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Veure Aristòtil і Ciceró
Comèdia
La comèdia (del llatí comoedĭa, aquest mot prové alhora del grec antic κωμῳδία, kōmōidía) és un dels gèneres clàssics del teatre, a partir del qual s'ha estès a d'altres arts escèniques com ara el cinema.
Veure Aristòtil і Comèdia
Conclusió
Una conclusió és una proposició final, a la qual s'arriba després de la consideració de l'evidència, de les discussions o de les premisses.
Veure Aristòtil і Conclusió
Coneixement
El coneixement o coneiximent és el conjunt de dades, conceptes i pràctiques al voltant d'una matèria o assumpte, un sinònim de saber.
Veure Aristòtil і Coneixement
Constitució d'Atenes
La Constitució d'Atenes és una obra d'un grup de treball dirigit per Aristòtil.
Veure Aristòtil і Constitució d'Atenes
Cosmologia
La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'Univers a gran escala.
Veure Aristòtil і Cosmologia
Crematística
La Crematística (del grec: χρηματιστική) és, segons Tales de Milet l'art de fer-se ric.
Veure Aristòtil і Crematística
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Aristòtil і Cristianisme
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Veure Aristòtil і Dante Alighieri
Definició
Una definició és una explicació del significat d'una paraula o expressió mitjançant algun llenguatge, com per exemple el matemàtic o un d'algorítmic.
Veure Aristòtil і Definició
Demetri de Falèron
Demetri de Falèron (Demetrius Phalereus, Δημητριος), fou un orador, home d'estat, filòsof i poeta grec.
Veure Aristòtil і Demetri de Falèron
Demostració
Una demostració és un argument rigorós que parteix d'unes premisses que es consideren proposicions acceptades, i tot usant regles correctes d'inferència, arriba a una conclusió.
Veure Aristòtil і Demostració
Dicearc de Messana
Dicearc (Dikàiarkhos), fill de Fídies, fou un filòsof peripatètic, geògraf i historiador de l'antiga Grècia nascut a Messana (Sicília), tot i que va viure la major part de la seva vida a la Grècia continental, especialment al Peloponnès.
Veure Aristòtil і Dicearc de Messana
Ditirambe
El ditirambe (en διθύραμβος, dithírambos) en el seu origen era una forma de la lírica coral dedicada al déu Dionís.
Veure Aristòtil і Ditirambe
Economia
L'economia és l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució, intercanvi i consum de béns i serveis.
Veure Aristòtil і Economia
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Aristòtil і Edat mitjana
Educació
Xiquets en un parvulari de l'Afganistan. L’adoctrinament a l’aula, la incorporació de contingut polític al material d’estudi o els professors que abusen del seu paper per adoctrinar els estudiants van en contra dels objectius de l'educació que busca la llibertat de pensament i el pensament crític.
Veure Aristòtil і Educació
El nom de la rosa
El nom de la rosa (Il nome della rosa en l'italià original) és una novel·la d'Umberto Eco ambientada en un monestir benedictí l'any 1327.
Veure Aristòtil і El nom de la rosa
Els contes de Canterbury
Gravat dels ''Contes de Canterbury'' (1484) Els contes de Canterbury (títol original en anglès: The Canterbury Tales) és una obra de l'escriptor anglès Geoffrey Chaucer, que presenta una estructura semblant al Decameró, de Boccaccio.
Veure Aristòtil і Els contes de Canterbury
Embriologia
L'embriologia és la branca de la biologia del desenvolupament que estudia els embrions animals i la seva morfogènesi.
Veure Aristòtil і Embriologia
Eromenos
A l'antiga Grècia, un eròmen (en grec ἐρώμενος "erómenos", pl. Ἐρώμενοι "eromenoi", traduït habitualment com a "estimat") és un adolescent compromès en una parella pederástica amb un home adult, anomenat erastés (ἐραστής, amant).
Veure Aristòtil і Eromenos
Escala de la natura
L'escala de la natura, scala naturæ, gran cadena de la vida o gran cadena de l'ésser, és una idea recurrent en la història de la biologia segons la qual tots els organismes poden ser ordenats de forma lineal, contínua i progressiva, començant pel més senzill fins a arribar al més complex, que normalment s'identifica amb l'home.
Veure Aristòtil і Escala de la natura
Escola
Escola d'Alemanya. Una escola o col·legi és una institució o centre encarregat d'educar o impartir docència sobre unes determinades àrees.
Veure Aristòtil і Escola
Escola peripatètica
Escola d'Aristòtil, de Gustav Adolph Spangenberg L'escola peripatètica va ser una escola de filosofia de l'antiga Grècia que, bàsicament, seguia la doctrina d'Aristòtil, el seu fundador.
Veure Aristòtil і Escola peripatètica
Esfera
En geometria, una esfera és la superfície formada per tots els punts que es troben a una mateixa distància (anomenada radi) d'un punt donat (anomenat centre) de l'espai.
Veure Aristòtil і Esfera
Estagira
Estagira (Stagīra, en Στάγιρα o Στάγιρος) era una antiga ciutat situada a la Península Calcídica, a Macedònia.
Veure Aristòtil і Estagira
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Veure Aristòtil і Estat sobirà
Estètica
L'estètica (del grec: aisthèsis: sensació) és la branca de la filosofia que s'ocupa d'analitzar els conceptes i resoldre els problemes que es plantejen quan observem objectes bells i/o estètics, o per altra banda, pot ésser una doctrina filosòfica sobre la bellesa, l'art i, més en general, les sensacions.
Veure Aristòtil і Estètica
Esteve d'Alexandria
Esteve d'Alexandria (en llatí Stephanus, en grec) fou un alquimista grec d'Alexandria, que va escriure un tractat d'alquímia.
Veure Aristòtil і Esteve d'Alexandria
Eubea
Eubea (Εύβοια, pronunciat; Εὔβοια, pronunciat; Euboea), a l'edat mitjana coneguda com Negrepont (Negroponte), és una illa de Grècia, la més gran després de Creta, situada al nord de l'Àtica i a l'est de Beòcia, de la qual és per l'estret d'Eurip, que és superat per un pont que l'uneix al continent.
Veure Aristòtil і Eubea
Eudaimonia
Leudaimonia (en grec εὐδαιμονία) és un mot grec per designar prosperitat, bona fortuna, riquesa o felicitat.
Veure Aristòtil і Eudaimonia
Eudem de Rodes
Eudem de Rodes (en grec: Εὔδημος) va ser un filòsof grec i el primer historiador de la ciència, que va viure al tombant del.
Veure Aristòtil і Eudem de Rodes
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Veure Aristòtil і Física
Felicitat
La felicitat és un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment.
Veure Aristòtil і Felicitat
Filòsof
Un filòsof és una persona que practica o investiga la filosofia.
Veure Aristòtil і Filòsof
Filip II de Macedònia
Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.
Veure Aristòtil і Filip II de Macedònia
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Veure Aristòtil і Filosofia
Friedrich Wilhelm Nietzsche
Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken bei Lützen, 15 d'octubre de 1844 - Weimar, 25 d'agost de 1900) fou un filòsof alemany, considerat actualment com un dels més influents en el pensament del.
Veure Aristòtil і Friedrich Wilhelm Nietzsche
Gènere literari
El gènere literari és una categoria de composició literària.
Veure Aristòtil і Gènere literari
Geoffrey Chaucer
Geoffrey Chaucer (Londres, c. 1343 - † 25 d'octubre del 1400) fou un escriptor, filòsof, diplomàtic i poeta anglès.
Veure Aristòtil і Geoffrey Chaucer
Geografia
Gran 2 MB) La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra", i grafia, "descriure o escriptura") és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra, o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten.
Veure Aristòtil і Geografia
Geologia
Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma.
Veure Aristòtil і Geologia
Gerard de Cremona
Gerard de Cremona, (Gerardus Cremonensis) (1114-1187), fou un prolífic traductor d'obres científiques i filosòfiques àrabs al llatí dins del que es coneix com a escola de traductors de Toledo.
Veure Aristòtil і Gerard de Cremona
Govern
Un govern és un cos o un ens que té l'autoritat i la potestat administrativa per a fer i el poder per a executar les lleis dintre d'un grup o organització civil, corporativa, religiosa o acadèmica.
Veure Aristòtil і Govern
Hàrpal
* Hàrpal (mitologia), fill d'Amicles, mític rei d'Esparta.
Veure Aristòtil і Hàrpal
Hèrmies d'Atarneu
Hèrmies d'Atarneu (en llatí Hermeias o Hermias, en grec antic Ἑρμείας o Ἑρμίας) fou tirà de les ciutats d'Atarneu i Assus a Mísia, cèlebre per ser amic i patró d'Aristòtil.
Veure Aristòtil і Hèrmies d'Atarneu
Hefestió de Pel·la
Darrere d'Alexandre el Gran apareix Hefestió assenyalant el rei amb el dit. ''La família de Darius III davant Alexandre el Gran'', obra de Joost Susterman i conservada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú Hefestió (en llatí Hephaestion, en grec antic Ἡφαιστίων), fill d'Amintor de Pel·la, fou un macedoni de Pel·la amic i amant d'Alexandre el Gran.
Veure Aristòtil і Hefestió de Pel·la
Hemoglobina
L'hemoglobina (abreujada com a Hb o Hgb) és la proteïna que transporta l'oxigen i conté ferro.
Veure Aristòtil і Hemoglobina
Hierofanta
Un hierofanta en les religions gregues i romanes és un sacerdot, especialment el que inicia en les misteris sagrats.
Veure Aristòtil і Hierofanta
Història del mètode científic
Representació virtual de l'experiment de Galileu, que va deixar caure des de dalt de la Torre inclinada de Pisa una bala de canó i una altra d'escopeta, per demostrar que totes dues queien a la mateixa velocitat La història del mètode científic és la història de la metodologia de la recerca científica, que és diferent de la història de la ciència.
Veure Aristòtil і Història del mètode científic
Història dels animals
''Historia animalium et al.'', Costantinople, XII sec. (Biblioteca Medicea Laurenziana, pluteo 87.4) La Història dels animals (en grec Περὶ τὰ ζῷα ἱστορίαι, Perì tá zỗa historíai, en llatí Historia Animalium) és una obra sobre zoologia escrita en grec per Aristòtil cap a 343 aC.
Veure Aristòtil і Història dels animals
Intuïció
La intuïció és l'accés al coneixement sense intervenció conscient de la raó (Burke), de forma que un fet, veritat o estat s'apareix com a evident a la ment sense necessitat d'anàlisi (Descartes).
Veure Aristòtil і Intuïció
Investigació
La sala de recerca de la Biblioteca Pública de Nova York el 2006. La investigació o recerca és el procés, analític, sistemàtic, organitzat i objectiu el propòsit del qual és respondre a una pregunta o hipòtesi i així augmentar el coneixement i la informació sobre una cosa desconeguda i del qual es desitja saber més a fons.
Veure Aristòtil і Investigació
Isop
Isop segons l'edició en català de 1908, de Ramon Miquel i Planes, basada en unes altres del segle XVI Isop (Aesopus) va ser un escriptor de faules grec que va viure al i del qual es desconeix la data exacta del naixement i la mort.
Veure Aristòtil і Isop
Jaume de Venècia
Jaume de Venècia fou un traductor medieval, que destaca per les versions de les obres d'Aristòtil, les quals traduí directament des del grec original al llatí, fent-les més accessibles a la comunitat d'erudits.
Veure Aristòtil і Jaume de Venècia
Joan Filopò
Joan Filopó o Filòpon (Joannes Philoponus) o Joan Gramàtic, fou un erudit grec alexandrí, de gran renom, un dels homes més laboriosos i estudiosos del seu temps, i per això va merèixer el nom de Φιλόπονος ('actiu', 'treballador').
Veure Aristòtil і Joan Filopò
Juí a Sòcrates
La mort de Sòcrates, obra de Jacques-Louis David (1787) El juí de Sòcrates fa referència al juí i posterior execució del filòsof atenés Sòcrates el 399 aC.
Veure Aristòtil і Juí a Sòcrates
Judici
El judici o juí és l'acte mitjançant el qual es comparen dos conceptes i s'afirma o nega la seva conveniència o veracitat.
Veure Aristòtil і Judici
La Divina Comèdia
''Comencia la Comedia'', 1472 La Divina Comèdia (en italià originalment Commedia i rebatejada després com a Divina Commedia per Boccaccio) és l'obra més important de Dante Alighieri i una de les més rellevants de la literatura italiana i universal.
Veure Aristòtil і La Divina Comèdia
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Veure Aristòtil і Lògica
Lògica matemàtica
La lògica matemàtica és la disciplina inclosa en la matemàtica que estudia els sistemes formals en relació amb la manera en què aquests codifiquen els conceptes intuïtius de demostració matemàtica i computació com una part dels fonaments de la matemàtica.
Veure Aristòtil і Lògica matemàtica
Lesbos
L'illa de Lesbos Lesbos (Λέσβος, AFI, sovint transliterat Lesvos; Midilli Adası; en català, antigament Metolí o Metel·lí) és una illa grega de la mar Egea.
Veure Aristòtil і Lesbos
Liceu (antiga Grècia)
"Escola d'Atenes" de Rafael El Liceu (en grec Λύκειον, Lýkeion) fou un gimnàs d'Atenes, a l'antiga Grècia, famós per la seva associació amb Aristòtil.
Veure Aristòtil і Liceu (antiga Grècia)
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Veure Aristòtil і Literatura
Macàon
Macàon atenent Menelau. Font: ''Wellcome's Medical Diary'' A la mitologia grega, Macàon (en grec antic Μαχάων), va ser un heroi, fill d'Asclepi i de Lampècia (altres genealogies li atribueixen mares diferents, com ara Epíone, la filla de Mèrops, Xante, i fins i tot Coronis).
Veure Aristòtil і Macàon
Martin Heidegger
Martin Heidegger (/ˈhaɪdɛɡər, ˈhaɪdɪɡər/); (1889 – 1976) fou un filòsof alemany que és àmpliament considerat com un dels filòsofs més importants del.
Veure Aristòtil і Martin Heidegger
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Aristòtil і Matemàtiques
Mèntor de Rodes
Mèntor (en Μέντωρ) fou un general grec natural de Rodes, germà gran de Mèmnon, que va viure al.
Veure Aristòtil і Mèntor de Rodes
Món grecoromà
Mar Mediterrània i Mar Negre (a la part superior dreta). El món grecoromà, cultura grecoromana o el terme grecoromà, quan s'utilitza com un adjectiu, com l'entenen els estudiosos i escriptors moderns, es refereix a les regions geogràfiques i països que culturalment (i també històricament) van ser directament, prolongadament i íntimament influïts per la llengua, cultura, govern i religió dels antics grecs i romans.
Veure Aristòtil і Món grecoromà
Música
La música és l'art que mitjançant l'ordenació dels sons en el temps, produeix un efecte estètic i/o emotiu en l'oient.
Veure Aristòtil і Música
Menó de Tessàlia
Menó (Menon) fou un aventurer tessali nadiu de Larisa o de Farsàlia, segons la font.
Veure Aristòtil і Menó de Tessàlia
Metafísica
La metafísica és la branca de la filosofia que estudia la naturalesa fonamental de la realitat, els primers principis de l'ésser, la identitat i el canvi, l'espai i el temps, la causalitat, la necessitat i la possibilitat.
Veure Aristòtil і Metafísica
Meteorologia
Mapa de temperatures a les 08:16 UTC del 15 de febrer del 2005 La meteorologia és la ciència que tracta l'estat del temps i dels meteors en l'atmosfera de la Terra.
Veure Aristòtil і Meteorologia
Metropolitan Museum of Art
El Metropolitan Museum of Art, o simplement Met, és un museu d'art de la ciutat de Nova York, i un dels museus d'art més destacats i visitats del món.
Veure Aristòtil і Metropolitan Museum of Art
Mimesi
La mimesi (del grec clàssic μίμησις mīmēsis; μιμεῖσθαι mīmeisthai, 'imitar'; de μῖμος, mīmos, 'actor') és el concepte grec d'imitació, pel qual l'art copia o representa la natura (la vida), en la què l'acció és representada en lloc de ser narrada.
Veure Aristòtil і Mimesi
Miquel d'Efes
Miquel d'Efes o Miquel Efesi (en llatí Michael, en grec antic) fou arquebisbe d'Efes al.
Veure Aristòtil і Miquel d'Efes
Miquel Scot
Miquel Scot (1175- 1232) fou un matemàtic, astrònom i alquimista escocès de l'edat mitjana que assolí gran èxit a causa de les seves obres ocultistes.
Veure Aristòtil і Miquel Scot
Mnasó
Mnasó (Mnason) fou un tirà d'Elatea, a la Fòcida, deixeble d'Aristòtil i interessat per la pintura.
Veure Aristòtil і Mnasó
Moral
''Moral compass'', 2015 La moral és una disciplina que determina la rectitud del comportament humà segons unes normes que expressen l'existència d'uns deures i obligacions.
Veure Aristòtil і Moral
Moviment
Mà movent-se ràpidament El moviment és un desplaçament en què es canvia de posició (desplaçament) o d'orientació (rotació).
Veure Aristòtil і Moviment
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Veure Aristòtil і Musulmà
Nicòmac (fill d'Aristòtil)
Nicòmac (en llatí Nicomachus, en grec antic) va ser un fill d'Aristòtil i de l'esclava de Píties d'Assos, Herpil·lis.
Veure Aristòtil і Nicòmac (fill d'Aristòtil)
Nicòmac (pare d'Aristòtil)
Nicòmac (en llatí Nicomachus, en grec Nikómakhos) fou el pare d'Aristòtil.
Veure Aristòtil і Nicòmac (pare d'Aristòtil)
Oracle de Delfos
Ruïnes de Delfos Loracle de Delfos fou un santuari dedicat a la serp Pitó (Pytho), prop de la ciutat de Delfos (Delphi), on es consultava la divinitat sobre temes diversos i s'obtenien les seves respostes i prediccions, de gran reputació.
Veure Aristòtil і Oracle de Delfos
Palèfat d'Abidos
Palèfat d'Abidos (en llatí Palaephatus, en grec antic Παλαίφατος) fou un historiador grec (ἱστορικός) que va viure en temps d'Alexandre el Gran al.
Veure Aristòtil і Palèfat d'Abidos
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Aristòtil і Pèrsia
Píties d'Assos
Píties d'Assos (Pythias) fou una biòloga i embriòloga grega.
Veure Aristòtil і Píties d'Assos
Península Calcídica
La península Calcídica, dins Grècia. La península Calcídica (grec: Χαλκιδική) és una península de Grècia, a la costa de Tràcia, avui repartida entre els nomós de la Calcídica i de Tessalònica.
Veure Aristòtil і Península Calcídica
Pensament islàmic
El pensament islàmic primerenc es divideix en dos corrents: el primer és kalam, que tracta sobretot de qüestions teològiques, i l'altre és fàlsafa, que se centra en interpretacions de l'aristotelisme i el neoplatonisme.
Veure Aristòtil і Pensament islàmic
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Veure Aristòtil і Plató
Poètica (Aristòtil)
La Poètica (en grec: Περὶ ποιητικῆς, Perì poiêtikês, 'De la poètica') és una obra d'Aristòtil escrita al, entre la fundació de la seva escola a Atenes el 335 aC i la seva partida definitiva de la ciutat el 323 aC, un any abans de la seva mort.
Veure Aristòtil і Poètica (Aristòtil)
Poètica (disciplina)
La poètica és l'estudi i teorització de l'estil literari o narratologia de qualsevol creació artística, en qualsevol gènere.
Veure Aristòtil і Poètica (disciplina)
Poesia
La poesia, a l'art en general, és una manera d'utilitzar qualsevol llenguatge artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.
Veure Aristòtil і Poesia
Política
La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.
Veure Aristòtil і Política
Política (Aristòtil)
Política,(grec Πολιτικά) és una obra de filosofia política d'Aristòtil.
Veure Aristòtil і Política (Aristòtil)
Predicat
El predicat és la part de la frase que conté el verb i s'oposa al subjecte.
Veure Aristòtil і Predicat
Premissa
Una premissa és cadascuna d'ambdues proposicions d'un sil·logisme que donen lloc a la conclusió d'aquest.
Veure Aristòtil і Premissa
Psicologia
La psicologia és la ciència de la ment i el comportament; especialment, estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana.
Veure Aristòtil і Psicologia
Ptolemeu I Soter
Ptolemeu I Soter ('Ptolemeu el Salvador') (367-282 aC) fou governador i després rei d'Egipte.
Veure Aristòtil і Ptolemeu I Soter
Raffaello Sanzio
Raffaello Sanzio, Rafael d'Urbino, o simplement Rafael,Entre les variants del seu nom, hi ha, a més «Raffaello Santi», «Raffaello da Urbino» o «Rafael Sanzio da Urbino».
Veure Aristòtil і Raffaello Sanzio
Raonament deductiu
El raonament deductiu, deducció o mètode lògic deductiu és un mètode lògic que, a diferència del raonament o mètode inductiu, es basa en què la conclusió és implícita a les premisses.
Veure Aristòtil і Raonament deductiu
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Veure Aristòtil і Regne de Macedònia
Rembrandt van Rijn
Rembrandt Harmenszoon van Rijn (Leiden, Països Baixos, 15 de juliol de 1606 - Amsterdam, 4 d'octubre de 1669) fou un pintor i gravador del barroc neerlandès.
Veure Aristòtil і Rembrandt van Rijn
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Aristòtil і Renaixement
Retòrica
La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.
Veure Aristòtil і Retòrica
Romanticisme
''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.
Veure Aristòtil і Romanticisme
Serra d'Or
Serra d'Or és una revista nascuda, en la seva forma actual, l'octubre de l'any 1959 a instàncies d'un grup d'universitaris i editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat amb un tiratge d'uns 8.000 exemplars mensuals.
Veure Aristòtil і Serra d'Or
Sil·logisme
Aristòtil. Museu del Louvre El sil·logisme és un mètode lògic creat per Aristòtil, a través del qual s'obté una conclusió mitjançant dues premisses: premissa major, que inclou el seu predicat (P), i premissa menor, que inclou el seu subjecte (S).
Veure Aristòtil і Sil·logisme
Sobre l'ànima
''"Expositio et quaestiones" ''de ''Aristoteles De Anima'' de Jean Buridan, aprox 1362 Sobre l'ànima (en llatí:De Anima; grec:Περὶ Ψυχῆς) és una gran obra d'Aristòtil, que exposa els seus punts de vista filosòfics sobre la naturalesa dels éssers vius.
Veure Aristòtil і Sobre l'ànima
Subjecte (filosofia)
El subjecte en filosofia és l'entitat oposada a l'objecte i que es defineix per la consciència i individualitat.
Veure Aristòtil і Subjecte (filosofia)
Teleologia
Es denomina teleologia (del grec τέλος, fi, i -logía) a l'estudi dels fins o propòsits, o la doctrina filosòfica de les causes finals.
Veure Aristòtil і Teleologia
Teofrast
Bust de Teofrast Teofrast (Theophrastus; Eresos, 372 aC-287 aC) fou un filòsof grec nadiu d'Eresos, a Lesbos, segons diu Estrabó.
Veure Aristòtil і Teofrast
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Veure Aristòtil і Teologia
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Veure Aristòtil і Tessalònica
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
Veure Aristòtil і Tomàs d'Aquino
Tragèdia
Tragèdia en termes generals es refereix a una obra literària usualment teatral que té un final desesperat o trist que el diferència així del drama en el qual el desenllaç pot ser feliç.
Veure Aristòtil і Tragèdia
Umberto Eco
Umberto Eco (Alessandria, Piemont, Itàlia, 5 de gener de 1932 - Milà, Llombardia, Itàlia, 19 de febrer de 2016) fou un semiòleg, filòsof i escriptor italià, famós tant per les obres de ficció –destaca sobretot en el camp de la novel·la– com pels tractats de semiòtica.
Veure Aristòtil і Umberto Eco
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Veure Aristòtil і Univers
Veritat
El concepte de veritat varia segons l'època o escola teòrica.
Veure Aristòtil і Veritat
Viviparisme
''Poa alpina'', una herba en la qual les llavors germinen quan encara es troben aferrades a la planta materna. El viviparisme és una modalitat de reproducció pròpia dels organismes vivípars.
Veure Aristòtil і Viviparisme
Willem van Moerbeke
Willem van Moerbeke OP (nascut a Moerbeke, ± 1215 – mort a Corint, ± 1286) (Guillem de Moerbeke en català) va ser un frare dominic flamenc reconegut per traduir moltes obres d'autors clàssics.
Veure Aristòtil і Willem van Moerbeke
Xenòcrates de Calcedònia
Xenòcrates de Calcedònia (en llatí Xenocrates, en grec antic) va ser un filòsof grec de Calcedònia, a Bitínia.
Veure Aristòtil і Xenòcrates de Calcedònia
Zòon politikon
Aristòtil va considerar les abelles i les formigues com a animals polítics. Zòon politikon (en grec ζῷον πoλιτικόν, "animal polític") és un concepte creat per Aristòtil, el significat literal del qual és «animal polític» o «animal cívic» i fa referència a l'ésser humà, el qual a diferència dels animals posseeix la capacitat de relacionar-se políticament, és a dir, de crear societats i organitzar la vida en ciutats (polis).
Veure Aristòtil і Zòon politikon
Zoologia
La zoologia és la branca de la biologia que tracta l'estudi científic dels animals.
Veure Aristòtil і Zoologia
323 aC
El 323 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Veure Aristòtil і 323 aC
335 aC
El 335 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Veure Aristòtil і 335 aC
343 aC
El 343 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Veure Aristòtil і 343 aC
347 aC
El 347 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.
Veure Aristòtil і 347 aC
384 aC
El 384 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Veure Aristòtil і 384 aC
Vegeu també
Antics estagirites
Aristotelisme
- Ètica de les virtuts
- Aristòtil
- Aristotelisme
- Averroisme
- Escala de la natura
- Escola peripatètica
- Escotisme
- Essència
- Eternitat del món
- Frònesi
- Hilemorfisme
- Liceu (antiga Grècia)
- Mimesi
- Motor immòbil
- Nous
- Sentit comú
- Telos (filosofia)
- Tomisme
- Virtut
Deixebles de Plató
- Aristòtil
- Ateneu de Cízic
- Axiotea de Fliunt
- Corisc
- Eudox de Cnidos
- Heracleodor
- Heraclides d'Enos
- Lastènia de Mantinea
- Pitó d'Enos
- Queró de Pel·lene
- Quió
- Timeu de Cízic
Filòsofs aristotèlics
- Abu-l-Barakat
- Al-Kindí
- Alasdair MacIntyre
- Albert el Gran
- Alfred Jules Ayer
- Alfred North Whitehead
- Aristòtil
- Averrois
- Avicenna
- Ayn Rand
- Bernard Bosanquet
- Bertrand Russell
- C.D. Broad
- Cesare Cremonini
- Félix Ravaisson-Mollien
- Franz Brentano
- George Edward Moore
- Georges Sorel
- Gilbert Ryle
- Joan Duns Escot
- John Henry Newman
- John Langshaw Austin
- Karl Popper
- Maimònides
- Marsili d'Inghen
- Martha Nussbaum
- Mortimer Adler
- Peter Frederick Strawson
- Philippa Foot
- Réginald Garrigou-Lagrange
- Richard Hare Mervyn
- Richard Wollheim
- Rodrigo de Arriaga
- Rosalind Hursthouse
- Samuel Alexander
- Siger de Brabant
- Tomàs d'Aquino
Filòsofs peripatètics
- Aristó de Ceos
- Aristòtil
- Aristoxen de Cirene
- Aristoxen de Tarant
- Cal·lifont (filòsof)
- Cal·lip de Cízic
- Cameleó (filòsof)
- Clearc de Solos
- Critolau de Lícia
- Demetri de Falèron
- Dicearc de Messana
- Diodor de Tir
- Equecràtides
- Estrató de Làmpsac
- Eudem de Rodes
- Fènies
- Hermip d'Esmirna
- Jerònim de Rodes
- Licó de Troas
- Nicòmac (fill d'Aristòtil)
- Praxifanes
- Sàtir (filòsof)
- Teofrast
Zoòlegs
També conegut com Aristotèlic, Aristòteles.