Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Antiguitat tardana і Art romà
Antiguitat tardana і Art romà tenen 29 coses en comú (en Uniopèdia): Anatòlia, Aqüeducte, Art de l'antiga Grècia, Art medieval, Art paleocristià, Basílica, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Casa romana, Constantí I el Gran, Constantinoble, Corint, Cristianisme, Dioclecià, Edicte de Milà, Egipte, Europa, Gàl·lia, Grècia, Hispània, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Justinià I, Llatí, Pantocràtor, Roma, Santa Sofia (Istanbul), Sarcòfag, Venècia, Vil·la romana.
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Anatòlia і Antiguitat tardana · Anatòlia і Art romà ·
Aqüeducte
''pont de'' ''les Ferreres'' o ''del Diable'': 217 metres de llarg i 27 d'alçada, format per 11 arcades inferiors i 25 al pis superiorAqüeducte del Mühlenkanal damunt del Krummes Wasser a Einbeck L'aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.
Antiguitat tardana і Aqüeducte · Aqüeducte і Art romà ·
Art de l'antiga Grècia
Detall de l'''Auriga de Delfos'', escultura de bronze c. 474 aC. Imatge de l'Acròpoli d'Atenes, coronada pel Partenó. L'art de l'antiga Grècia és l'estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la recerca de la «bellesa ideal», recreant el «món ideal» del model platònic, o mitjançant la «imitació de la natura» en el sentit de la mimesi aristotèlica.
Antiguitat tardana і Art de l'antiga Grècia · Art de l'antiga Grècia і Art romà ·
Art medieval
Lart medieval és un gran període de la història de l'art que cobreix un llarg període per una enorme extensió espacial.
Antiguitat tardana і Art medieval · Art medieval і Art romà ·
Art paleocristià
La imatge de Jesús com a Bon Pastor a les catacumbes de Domitilla a Roma Lart paleocristià (en grec, paleo significa "vell" o "antic") és l'art produït pels cristians o sota un patrocini cristià durant els primers segles del cristianisme i en especial entre l'any 200 i l'any 500.
Antiguitat tardana і Art paleocristià · Art paleocristià і Art romà ·
Basílica
Basílica Major de Sant Pere, Vaticà, seu del Papa de l’Església Catòlica. És un edifici de planta central amb una nau basilical allargada Avui dia una basílica és una església catòlica rellevant per algun motiu i que gaudeix d'un estatus especial atorgat pel Papa de Roma.
Antiguitat tardana і Basílica · Art romà і Basílica ·
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Antiguitat tardana і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Art romà і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident ·
Casa romana
Planta i alçat d'una ''domus'' itàlica idealitzada La casa romana, domus en llatí, va ser l'habitacle típic de l'antiga Roma, ben conegut gràcies a l'anomenada Casa del Menandre (pel nom d'un fresc del poeta Menandre trobada a les seves ruïnes), que es considerava el tipus de casa urbana habitual durant la República i l'Imperi, a diferència de les vil·les, habitatges situats fora de les muralles de la ciutat (vil·la suburbana), o al mig del camp, on disposaven d'espais annexos per a les feines agrícoles (vil·la rústica).
Antiguitat tardana і Casa romana · Art romà і Casa romana ·
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Antiguitat tardana і Constantí I el Gran · Art romà і Constantí I el Gran ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Antiguitat tardana і Constantinoble · Art romà і Constantinoble ·
Corint
Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.
Antiguitat tardana і Corint · Art romà і Corint ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Antiguitat tardana і Cristianisme · Art romà і Cristianisme ·
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Antiguitat tardana і Dioclecià · Art romà і Dioclecià ·
Edicte de Milà
Constantí I, un dels impulsors de l'edicte pel qual es declarava la llibertat de culte. L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes.
Antiguitat tardana і Edicte de Milà · Art romà і Edicte de Milà ·
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Antiguitat tardana і Egipte · Art romà і Egipte ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Antiguitat tardana і Europa · Art romà і Europa ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Antiguitat tardana і Gàl·lia · Art romà і Gàl·lia ·
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Antiguitat tardana і Grècia · Art romà і Grècia ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Antiguitat tardana і Hispània · Art romà і Hispània ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Antiguitat tardana і Imperi Romà · Art romà і Imperi Romà ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Antiguitat tardana і Imperi Romà d'Orient · Art romà і Imperi Romà d'Orient ·
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Antiguitat tardana і Justinià I · Art romà і Justinià I ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Antiguitat tardana і Llatí · Art romà і Llatí ·
Pantocràtor
Pantocràtor de l'absis de la Catedral de Cefalù L'atribut pantocràtor (del grec παντοκράτωρ.
Antiguitat tardana і Pantocràtor · Art romà і Pantocràtor ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Antiguitat tardana і Roma · Art romà і Roma ·
Santa Sofia (Istanbul)
Santa Sofia de Constantinoble (Agia Sofia) és una antiga església cristiana ortodoxa situada a Istanbul que ha estat convertida en mesquita, museu i, de nou, en mesquita.
Antiguitat tardana і Santa Sofia (Istanbul) · Art romà і Santa Sofia (Istanbul) ·
Sarcòfag
Sarcòfag de Tutankhamon, Museu d'Antiguitats Egípcies. El sarcòfag etrusc dels esposos, al Museu Nacional Etrusc. La paraula sarcòfag procedeix del llatí sarcophagus, que designa la tomba.
Antiguitat tardana і Sarcòfag · Art romà і Sarcòfag ·
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Antiguitat tardana і Venècia · Art romà і Venècia ·
Vil·la romana
Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (villa), a l'antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi romà.
Antiguitat tardana і Vil·la romana · Art romà і Vil·la romana ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Antiguitat tardana і Art romà
- Què tenen en comú Antiguitat tardana і Art romà
- Semblances entre Antiguitat tardana і Art romà
Comparació entre Antiguitat tardana і Art romà
Antiguitat tardana té 198 relacions, mentre que Art romà té 170. Com que tenen en comú 29, l'índex de Jaccard és 7.88% = 29 / (198 + 170).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Antiguitat tardana і Art romà. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
