Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Amir Coban і Dinastia jalayírida
Amir Coban і Dinastia jalayírida tenen 23 coses en comú (en Uniopèdia): Anatòlia, Ardabil, Arghun Khan, Azerbaidjan, Bagdad Khatun, Delsad Khatun, Dimaskh Khwadja, Encyclopædia Iranica, Geòrgia, Gran Khorasan, Horda d'Or, Il-kanat, Iraq, Kirman, Mahmud Ghazan, Oljeitu, Pèrsia, Província de Fars, Qazvín, Raixid-ad-Din, Sati Beg, Síria, Sultaniyya.
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Amir Coban і Anatòlia · Anatòlia і Dinastia jalayírida ·
Ardabil
Ardabil (persa i àzeri: اردبیل, Ardebil; turc, Erdebil; antic persa: Artavil que vol dir "Lloc Sagrat"; armeni Artavet i Artavel) és una ciutat de l'Iran, capital de la província d'Ardabil.
Amir Coban і Ardabil · Ardabil і Dinastia jalayírida ·
Arghun Khan
Arghun Khan (en mongol:; vers 1258- 7 de març de 1291) fou el quart il-kan de Pèrsia, del 1284 al 1291.
Amir Coban і Arghun Khan · Arghun Khan і Dinastia jalayírida ·
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Amir Coban і Azerbaidjan · Azerbaidjan і Dinastia jalayírida ·
Bagdad Khatun
Bagdad Khatun (? - 30 de novembre de 1335) fou una reina consort de Pèrsia sota els Il-kan.
Amir Coban і Bagdad Khatun · Bagdad Khatun і Dinastia jalayírida ·
Delsad Khatun
Delshad Khatun o Dilshad Khatun —; Delsad vol dir ‘bon cor’— fou una princesa persa de la família dels cobànides, filla del visir cobànida Dimaskh Khwadja i neta d'Amir Coban.
Amir Coban і Delsad Khatun · Delsad Khatun і Dinastia jalayírida ·
Dimaskh Khwadja
Dimaskh Khwadja fou el tercer fill de l'amir Coban, principal figura dels cobànides.
Amir Coban і Dimaskh Khwadja · Dimaskh Khwadja і Dinastia jalayírida ·
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Amir Coban і Encyclopædia Iranica · Dinastia jalayírida і Encyclopædia Iranica ·
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Amir Coban і Geòrgia · Dinastia jalayírida і Geòrgia ·
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Amir Coban і Gran Khorasan · Dinastia jalayírida і Gran Khorasan ·
Horda d'Or
L'Horda d'Or (Золотая Орда, Zolotaia Orda) va ser un kanat mongol fundat per Batu el 1237.
Amir Coban і Horda d'Or · Dinastia jalayírida і Horda d'Or ·
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Amir Coban і Il-kanat · Dinastia jalayírida і Il-kanat ·
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Amir Coban і Iraq · Dinastia jalayírida і Iraq ·
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Amir Coban і Kirman · Dinastia jalayírida і Kirman ·
Mahmud Ghazan
Ghazan als braços del seu pare Arghun i el seu avi Abaqa Ghazan i esposa la cort date.
Amir Coban і Mahmud Ghazan · Dinastia jalayírida і Mahmud Ghazan ·
Oljeitu
Mausoleu Oljeitu, Oldjeytu, Oldjeitu, Oljeytu, Öljaitü, Olcayto o Uljeitu —en mongol Өлзийт Хаан— de nom complet Ghiyath al-Din Muhammad Karbanda, després Khudabanda que vol dir 'home de Déu', Oljeitu Sultan —en persa محمد خدابنده - اولجایتو) — fou el vuitè kan il-kànida de Pèrsia del 1304 al 1316. El seu nom ("Ölziit" o Oljeitu) vol dir "beneït" en mongol (1262 -16 de desembre de 1316) Era fill del kan Arghun, germà i successor de Mahmud Ghazan i besnet d'Hulagu el fundador de la dinastia. Sent infant fou batejat amb el nom Nicolau en honor del papa Nicolau IV amb el qual el seu pare havia tingut tractes, però després es va fer budista; quan el seu germà Ghazan es va fer musulmà sunnita, el va seguir i va oscil·lar entre hanafites i xafiïtes fins que es va passar al xiisme. Va pujar al tron succeint el seu germà i va establir la seva residència principal a Sultaniyya al sud-est de la moderna Zandjan, ciutat fundada per Arghun però que no es va acabar fins al 1313. De fet encara que hi passava temporades tenia costums nòmades i per tant residia a diversos llocs. Va gaudir d'un regnat excepcionalment pacífic, durant el qual només es van produir tres expedicions militars: el 1307 quan va intentar amb grans mitjans conquerir la província de Gilan a la vora de la mar Càspia; el 1312/1313 quan va organitzar la darrera expedició a territori mameluc assetjant sense èxit Rahbat al-Sham (Rahba) a l'Eufrates; i el 1314 quan va haver de marxar cap a l'est per oposar-se a una invasió del Khorasan pel mongols de Txagatai. El gran visir de Ghazan, l'historiador Raixid-ad-Din, va restar en funcions; en canvi el seu col·lega Sal al-Din Sawaji fou destituït i executat el 1312 i substituït per Tadj al-Din Ali Shah que no es va entendre amb Rashid al-Din i finalment es va acordar que cadascun governaria en unes àrees i uns territoris; a Rashid li va pertocar el centre i sud i a Tadj al-Din el nord-est i oest (Mesopotàmia i Anatòlia). Fin després de la mort d'Oljeitu, Tadj al-Din no va aconseguir fer eliminar a Rashid al-Din i va aconseguir morir de mort natural. Oljeitu va fer construir un mausoleu per dur les restes d'Ali i Hussein ibn Ali, però que finalment va servir per a ell mateix. Va morir el 16 de desembre de 1316 i el va succeir el seu fill Abu Said Bahadur Khan.
Amir Coban і Oljeitu · Dinastia jalayírida і Oljeitu ·
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Amir Coban і Pèrsia · Dinastia jalayírida і Pèrsia ·
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Amir Coban і Província de Fars · Dinastia jalayírida і Província de Fars ·
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Amir Coban і Qazvín · Dinastia jalayírida і Qazvín ·
Raixid-ad-Din
Soldats mongols al ''Jami al-Tawarikh'' de Raixid-ad-Din, 1430-1434 dC. Abu-l-Khayr Raixid-ad-Din Fadl-Al·lah ibn Imad-ad-Dawla al-Hamadhaní, més conegut com a Raixid-ad-Din Tabib, Raixid-ad-Din al-Hamadhaní o, simplement, com a Raixid-ad-Din (Hamadan, 1247 - Sultaniyya, 1318) va ser un metge persa musulmà d'origen jueu, escriptor, metge a Il-kanat Iran, i historiador, que va escriure una història universal en persa anomenada Jami at-Tawàrikh, considerada una peça clau de la historiografia mongòlica.
Amir Coban і Raixid-ad-Din · Dinastia jalayírida і Raixid-ad-Din ·
Sati Beg
Al-sultana al-radila Sati Beg Khan Khallad Allah Mulkaha (morta després de 1345) fou una princesa il-kànida que va arribar a ocupar el tron de Pèrsia del 1338 al 1339 i com a consort del 1339 al 1343 (en rebel·lió de 1343 a vers 1346).
Amir Coban і Sati Beg · Dinastia jalayírida і Sati Beg ·
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Amir Coban і Síria · Dinastia jalayírida і Síria ·
Sultaniyya
Sultaniyya o Soltaniyeh (persa: سلطانيه, romanitzat com Solţānīyeh, Solţāneyyeh, Sultaniye, Sultaniya, Sultānīyeh i altres variacions; coneguda també com a Saīdīyeh) és una ciutat de l'Iran capital del districte de Soltaniyeh del comtat d'Abhar a la província de Zanjan.
Amir Coban і Sultaniyya · Dinastia jalayírida і Sultaniyya ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Amir Coban і Dinastia jalayírida
- Què tenen en comú Amir Coban і Dinastia jalayírida
- Semblances entre Amir Coban і Dinastia jalayírida
Comparació entre Amir Coban і Dinastia jalayírida
Amir Coban té 57 relacions, mentre que Dinastia jalayírida té 153. Com que tenen en comú 23, l'índex de Jaccard és 10.95% = 23 / (57 + 153).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Amir Coban і Dinastia jalayírida. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
