Accés més ràpid que el navegador!
55 les relacions: Alfabet ciríl·lic, Alfabet cursiu rus, Alfabet fonètic internacional, Català, Consonant palatal, Digamma, Fita, Francès, Grec antic, Grec medieval, Ksi, Omega, Psi, Qoppa, Rus, Rus de Kíev, Sampi, Theta, Transliteració, Vocal neutra, К, П, О, Ё, А, Н, Р, С, Т, У, Ф, Х, Ц, Ч, Ш, Щ, Ъ, Ы, Ь, Э, Ю, Я, М, И, Ж, З, Б, В, Г, Д, ..., Е, Л, Й, 1708, 988. Ampliar l'índex (5 més) »
Alfabet ciríl·lic
1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.
Nou!!: Alfabet rus і Alfabet ciríl·lic · Veure més »
Alfabet cursiu rus
Alfabet cursiu manuscrit rus, en majúscules i minuscúlas. Lalfabet cursiu rus o alfabet cal·ligràfic rus (русское рукописное письмо), és la variant de l'alfabet rus utilitzat en forma manuscrita en el rus modern.
Nou!!: Alfabet rus і Alfabet cursiu rus · Veure més »
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Nou!!: Alfabet rus і Alfabet fonètic internacional · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Alfabet rus і Català · Veure més »
Consonant palatal
Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.
Nou!!: Alfabet rus і Consonant palatal · Veure més »
Digamma
Digamma és una lletra obsoleta de l'alfabet grec que té un valor numèric de 6.
Nou!!: Alfabet rus і Digamma · Veure més »
Fita
Mas Pinell, al municipi de Torroella de Montgrí. Una fita, fita de terme, pedra de fita o molló és una marca sobre el terra que serveix per a delimitar un terme o finca o bé per a marcar el recorregut d'una via, camí o carretera.
Nou!!: Alfabet rus і Fita · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Alfabet rus і Francès · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Alfabet rus і Grec antic · Veure més »
Grec medieval
El grec medieval, també conegut com a grec bizantí, és un terme per a cobrir totes les formes de la llengua grega que es van parlar o escriure durant l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Alfabet rus і Grec medieval · Veure més »
Ksi
Ksi (Ξ en majúscules, i ξ en minúscules) és la catorzena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Alfabet rus і Ksi · Veure més »
Omega
Lomegao l'òmegaAlberich i Ros proposen «òmega», tot apuntant que la grafia sense accent és la més habitual.
Nou!!: Alfabet rus і Omega · Veure més »
Psi
Psi (Ψ ψ) és la vint-i-tresena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Alfabet rus і Psi · Veure més »
Qoppa
La qoppa (en grec i més tard) va ser una lletra de l'alfabet grec que servia per a escriure el so, al·lòfon velaritzat de.
Nou!!: Alfabet rus і Qoppa · Veure més »
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Nou!!: Alfabet rus і Rus · Veure més »
Rus de Kíev
XI La Rus de KíevLes fonts medievals es refereixen a aquest Estat com Rus 'o la Terra de la Rus.
Nou!!: Alfabet rus і Rus de Kíev · Veure més »
Sampi
La lletra sampi (en majúscula i en minúscula; forma arcaica epigràfica:, x16px) és una lletra obsoleta de l'alfabet grec.
Nou!!: Alfabet rus і Sampi · Veure més »
Theta
La theta és la vuitena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Alfabet rus і Theta · Veure més »
Transliteració
La transliteració és la representació d'un text escrit amb un sistema d'escriptura determinat amb caràcters d'un altre sistema d'escriptura d'una manera sistemàtica, de forma que existeix una correspondència entre els caràcters de tots dos sistemes d'escriptura.
Nou!!: Alfabet rus і Transliteració · Veure més »
Vocal neutra
La vocal neutra o vocal mitjana central és un fonema que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra e capgirada.
Nou!!: Alfabet rus і Vocal neutra · Veure més »
К
K, к (en cursiva K, к) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la dotzena de l'alfabet rus.
Nou!!: Alfabet rus і К · Veure més »
П
П, п (en cursiva П, п), semblant a la lletra pi grega Π/π és la vint-i-setena lletra de l'alfabet ciríl·lic, emprada en tots els idiomes que l'empren, com el rus, el belarús, l'ucraïnès, el búlgar o el macedònic.
Nou!!: Alfabet rus і П · Veure més »
О
O, o (en cursiva O, o) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la setzena de l'alfabet rus.
Nou!!: Alfabet rus і О · Veure més »
Ё
Ë, ë (en cursiva Ë, ë) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, setena als alfabets rus i belarús.
Nou!!: Alfabet rus і Ё · Veure més »
А
Audio «А» Lletra А en abecedari de la Elisabeth Boehm А, а (en cursiva А, а) és la primera lletra de l'alfabet ciríl·lic, primera lletra també dels alfabets rus, serbi, macedònic, ucraïnès i belarús.
Nou!!: Alfabet rus і А · Veure més »
Н
Н, н (en cursiva Н, н) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la quinzena de l'alfabet rus.
Nou!!: Alfabet rus і Н · Veure més »
Р
Р, р (en cursiva Р, р) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Alfabet rus і Р · Veure més »
С
С, с (en cursiva C, c) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Alfabet rus і С · Veure més »
Т
Т, т (en cursiva Т, т) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, correspon a la T de l'alfabet llatí.
Nou!!: Alfabet rus і Т · Veure més »
У
У, у (en cursiva У, у) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Alfabet rus і У · Veure més »
Ф
Ф, ф (en cursiva Ф, ф) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, vint-i-unena de l'alfabet rus.
Nou!!: Alfabet rus і Ф · Veure més »
Х
X, x (en cursiva X, x) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Alfabet rus і Х · Veure més »
Ц
Ц, ц (en cursiva: Ц, ц) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, 23a en l'alfabet búlgar, 24a en l'alfabet rus, 25a en la bielarussa, 27a en la ucraïnesa i sèrvia i 28a en la macedònica.
Nou!!: Alfabet rus і Ц · Veure més »
Ч
Ч, ч (en cursiva: Ч, ч) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Alfabet rus і Ч · Veure més »
Ш
Ш, ш (en cursiva Ш, ш) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Alfabet rus і Ш · Veure més »
Щ
Щ, щ (en cursiva Щ, щ) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Alfabet rus і Щ · Veure més »
Ъ
Ъ, ъ (en cursiva Ъ, ъ) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, anomenada sovint signe dur (en rus твёрдый знак, tviordi znak) i s'empra en els alfabets rus, rutè i búlgar.
Nou!!: Alfabet rus і Ъ · Veure més »
Ы
Ы, ы (en cursiva Ы, ы) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Alfabet rus і Ы · Veure més »
Ь
El signe tou, Ь, ь (en cursiva Ь, ь) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Alfabet rus і Ь · Veure més »
Э
Э, э (en cursiva Э, э) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Alfabet rus і Э · Veure més »
Ю
Ю, ю (en cursiva Ю, ю) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Alfabet rus і Ю · Veure més »
Я
Я, я (en cursiva Я, я) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic anomenada ia pel so que representa (/ja/).
Nou!!: Alfabet rus і Я · Veure més »
М
М, м (en cursiva М, м) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la catorzena de l'alfabet rus.
Nou!!: Alfabet rus і М · Veure més »
И
И, и (en cursiva: И, и) és una lletra present a la majoria dels alfabets ciríl·lics, tant moderns com arcaics.
Nou!!: Alfabet rus і И · Veure més »
Ж
Ж, ж (en cursiva: Ж, ж) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Alfabet rus і Ж · Veure més »
З
З, з (en cursiva: З, з) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Alfabet rus і З · Veure més »
Б
Б majúscula juntament amb les seves variants estàndard i serbomacedònia minúscules Б, б (en cursiva Б, б) és la segona lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Alfabet rus і Б · Veure més »
В
В, в (en cursiva В, в) és la tercera lletra de l'alfabet ciríl·lic, tercera lletra també dels alfabets rus, belarús, búlgar i ucraïnès.
Nou!!: Alfabet rus і В · Veure més »
Г
Г, г (en cursiva: Г, г) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, quarta de l'alfabet rus, belarús, macedònic, ucraïnès, serbi i búlgar.
Nou!!: Alfabet rus і Г · Veure més »
Д
Д, д (en cursiva: Д, д) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, cinquena a l'alfabet belarús i rus i sisena a l'alfabet ucraïnès.
Nou!!: Alfabet rus і Д · Veure més »
Е
E, e (en cursiva: E, e) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, present als alfabets rus, belarús, ucraïnès, búlgar i macedònic.
Nou!!: Alfabet rus і Е · Veure més »
Л
Л, л (en cursiva Л, л) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, tretzena als alfabets rus, belarús, dotzena al búlgar, i setzena a l'ucraïnès.
Nou!!: Alfabet rus і Л · Veure més »
Й
Й, й (en cursiva: Й, й) és l'onzena lletra dels alfabets rus i belarús.
Nou!!: Alfabet rus і Й · Veure més »
1708
;Països catalans.
Nou!!: Alfabet rus і 1708 · Veure més »
988
;Països Catalans.
Nou!!: Alfabet rus і 988 · Veure més »
