Accés més ràpid que el navegador!
103 les relacions: A, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Accent agut, Accent greu, Alfabet, Alfabet llatí, Antoni Careta i Vidal, Antoni Febrer i Cardona, Antoni Rovira i Virgili, Aproximant labiovelar sonora, Aproximant lateral alveolar sonora velaritzada, Aproximant lateral palatal sonora, Aproximant mediopalatal sonora, B, Bategant alveolar sonora, C, Carles Salvador i Gimeno, Català, Català occidental, Català oriental, D, Dígraf, Dièresi, E, Enric Valor i Vives, F, Fonema, Francesc Ferrer Pastor, Fricativa alveolar sonora, Fricativa alveolar sorda, Fricativa bilabial sonora, Fricativa dental sonora, Fricativa glotal sorda, Fricativa labiodental sonora, Fricativa labiodental sorda, Fricativa postalveolar sonora, Fricativa postalveolar sorda, Fricativa velar sonora, G, Gu, Guionet, H, I, Institut d'Estudis Catalans, Ix (dígraf), J, Joan Pais i Melis, Josep Escrig i Martínez, Josep Pau Ballot i Torres, Josep Ruaix i Vinyet, ..., Josep Ullastre i Llopis, K, L, L·L, Ll, Lletra, Lluís d'Averçó, M, N, Nasal alveolar sonora, Nasal bilabial sonora, Nasal labiodental sonora, Nasal palatal sonora, Nasal velar sonora, Ny, O, Oclusiva alveolar sonora, Oclusiva alveolar sorda, Oclusiva bilabial sonora, Oclusiva bilabial sorda, Oclusiva velar sonora, Oclusiva velar sorda, Optimot, P, Pau Cardellach i Busquets, Pau Estorch i Siqués, Pere de Puigmarí i Funés, Pompeu Fabra i Poch, Punt volat, Q, Qa, R, Rr, S, Síl·laba, Signe diacrític, Ss, T, U, V, Vibrant alveolar, Vocal neutra, Vocal oberta anterior no arrodonida, Vocal semioberta anterior no arrodonida, Vocal semioberta posterior arrodonida, Vocal semitancada anterior no arrodonida, Vocal semitancada posterior arrodonida, Vocal tancada anterior no arrodonida, Vocal tancada posterior arrodonida, W, X, Y, Z. Ampliar l'índex (53 més) »
A
La A és la primera lletra de l'alfabet llatí bàsic, i dels alfabets derivats del mateix.
Nou!!: Alfabet català і A · Veure més »
Acadèmia Valenciana de la Llengua
LAcadèmia Valenciana de la Llengua, també coneguda per les seues sigles AVL, és la institució de caràcter públic de la Generalitat Valenciana que té per funció determinar i elaborar, si és el cas, la normativa lingüística de la varietat de la llengua catalana coneguda com a valencià.
Nou!!: Alfabet català і Acadèmia Valenciana de la Llengua · Veure més »
Accent agut
Laccent agut (´) és un signe diacrític consistent en una breu línia inclinada, que baixa de dreta a esquerra, i que es col·loca damunt una lletra, normalment una vocal.
Nou!!: Alfabet català і Accent agut · Veure més »
Accent greu
Laccent greu (`) és un signe diacrític consistent en una breu línia inclinada, que baixa d'esquerra a dreta, i que es col·loca sobre la lletra que ha de modificar (en la majoria de llengües, és una vocal).
Nou!!: Alfabet català і Accent greu · Veure més »
Alfabet
àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.
Nou!!: Alfabet català і Alfabet · Veure més »
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Nou!!: Alfabet català і Alfabet llatí · Veure més »
Antoni Careta i Vidal
Antoni Careta i Vidal (Gràcia, Barcelona, 12 de setembre de 1843 — Barcelona, 10 de febrer de 1924) va ser un escriptor, traductor i poeta català.
Nou!!: Alfabet català і Antoni Careta i Vidal · Veure més »
Antoni Febrer i Cardona
Antoni Febrer i Cardona (Maó, Menorca 22 de novembre 1761–16 de febrer de 1841), fou un gramàtic, lexicògraf, traductor i poeta menorquí que va viure a cavall dels segles i. Va ser un dels principals membres del que va anomenar-se Grup Il·lustrat Menorquí, juntament amb Joan Ramis i Ramis i Joan Roca Vinent amb qui formà part de la Societat Maonesa de Cultura, que a partir de finals del va remoure culturalment l'illa.
Nou!!: Alfabet català і Antoni Febrer i Cardona · Veure més »
Antoni Rovira i Virgili
Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 26 de novembre de 1882 - Perpinyà, 5 de desembre de 1949) fou un periodista, lingüista i polític català, militant d'Esquerra Republicana de Catalunya i president del Parlament de Catalunya a l'exili.
Nou!!: Alfabet català і Antoni Rovira i Virgili · Veure més »
Aproximant labiovelar sonora
L'aproximant labiovelar sonora és un so de la parla que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra ve doble minúscula.
Nou!!: Alfabet català і Aproximant labiovelar sonora · Veure més »
Aproximant lateral alveolar sonora velaritzada
L'aproximant lateral alveolar sonora velaritzada, sovint pot ser faringealitzada, també coneguda com a ela velar o ela fosca, és un tipus de so consonàntic usat en algunes llengües oral.
Nou!!: Alfabet català і Aproximant lateral alveolar sonora velaritzada · Veure més »
Aproximant lateral palatal sonora
L' aproximant lateral palatal sonora és un so de la parla que es representa com a en l'AFI (una lletra i grega minúscula invertida).
Nou!!: Alfabet català і Aproximant lateral palatal sonora · Veure més »
Aproximant mediopalatal sonora
L'aproximant palatal sonora és un so de la parla que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra jota minúscula.
Nou!!: Alfabet català і Aproximant mediopalatal sonora · Veure més »
B
La B és la segona lletra de l'alfabet català i primera de les consonants.
Nou!!: Alfabet català і B · Veure més »
Bategant alveolar sonora
La bategant alveolar sonora és un so de la parla que es representa en la transcripció de l'AFI, és a dir, la lletra erra minúscula llatina amb traç de ganxo (sense el palet esquerre superior).
Nou!!: Alfabet català і Bategant alveolar sonora · Veure més »
C
La C és la tercera lletra de l'alfabet català provinent del llatí.
Nou!!: Alfabet català і C · Veure més »
Carles Salvador i Gimeno
Carles Salvador i Gimeno (València, 20 de gener de 1893 - València, 7 de juliol de 1955) fou un poeta i gramàtic valencià.
Nou!!: Alfabet català і Carles Salvador i Gimeno · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Alfabet català і Català · Veure més »
Català occidental
El català occidental o bloc occidental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'oest del Principat (a la Lleida, al Priorat i a les terres de l'Ebre), a la Franja, a Andorra i al País Valencià.
Nou!!: Alfabet català і Català occidental · Veure més »
Català oriental
El català oriental o bloc oriental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'est del Principat (províncies de Girona i Barcelona senceres i la vegueria de Tarragona), a la Catalunya Nord, a les Illes Balears i a l'Alguer.
Nou!!: Alfabet català і Català oriental · Veure més »
D
La D és la quarta lletra de l'alfabet català i tercera de les consonants.
Nou!!: Alfabet català і D · Veure més »
Dígraf
Un dígraf és un grup de dues lletres emprades per representar un únic so o fonema en l'ortografia d'una determinada llengua.
Nou!!: Alfabet català і Dígraf · Veure més »
Dièresi
La paraula dièresi deriva del grec diarein que té el significat de "dividir".
Nou!!: Alfabet català і Dièresi · Veure més »
E
La E és la cinquena lletra de l'alfabet català i segona de les vocals.
Nou!!: Alfabet català і E · Veure més »
Enric Valor i Vives
Enric Valor i Vives (Castalla, 22 d'agost de 1911 - València, 13 de gener de 2000) fou un narrador i gramàtic valencià.
Nou!!: Alfabet català і Enric Valor i Vives · Veure més »
F
La F és la sisena lletra de l'alfabet català i quarta de les consonants.
Nou!!: Alfabet català і F · Veure més »
Fonema
El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.
Nou!!: Alfabet català і Fonema · Veure més »
Francesc Ferrer Pastor
Francesc Ferrer Pastor (la Font d'en Carròs, la Safor, 1918 - València, 11 de juliol de 2000) va ser un important lexicògraf valencià que va dedicar la seua vida a difondre i a normalitzar la llengua catalana al País Valencià.
Nou!!: Alfabet català і Francesc Ferrer Pastor · Veure més »
Fricativa alveolar sonora
La consonant fricativa alveolar sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra zeta minúscula.
Nou!!: Alfabet català і Fricativa alveolar sonora · Veure més »
Fricativa alveolar sorda
La consonant fricativa alveolar sorda es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra essa minúscula.
Nou!!: Alfabet català і Fricativa alveolar sorda · Veure més »
Fricativa bilabial sonora
La consonant fricativa bilabial sonora és un so de la parla que es representa com a en l'AFI, és a dir, la lletra beta minúscula de l'alfabet grec.
Nou!!: Alfabet català і Fricativa bilabial sonora · Veure més »
Fricativa dental sonora
La consonant fricativa dental sonora, també coneguda com a fricativa interdental sonora, és un so que es representa amb el signe a l'AFI (la lletra eth del nòrdic antic i l'islandès).
Nou!!: Alfabet català і Fricativa dental sonora · Veure més »
Fricativa glotal sorda
La fricativa glotal sorda, que es representa a l'AFI és un so relativament freqüent i que a més té caràcter de consonant o de vocal (menys) segons la llengua que l'empri.
Nou!!: Alfabet català і Fricativa glotal sorda · Veure més »
Fricativa labiodental sonora
El fonema fricatiu labiodental sonor es transcriu a l'AFI, és a dir, la lletra ve minúscula.
Nou!!: Alfabet català і Fricativa labiodental sonora · Veure més »
Fricativa labiodental sorda
El fonema fricatiu labiodental sord es transcriu en l'alfabet fonètic internacional, és a dir, la lletra efa minúscula.
Nou!!: Alfabet català і Fricativa labiodental sorda · Veure més »
Fricativa postalveolar sonora
La consonant fricativa postalveolar sonora és un fonema que es transcriu en l'AFI, una z llatina minúscula amb cua que prové de les zetes medievals cursives.
Nou!!: Alfabet català і Fricativa postalveolar sonora · Veure més »
Fricativa postalveolar sorda
La consonant fricativa postalveolar sorda es representa a l'AFI, una essa medieval allargada i cursiva (ſ) però estilitzada, similar al signe d'integral ∫, anomenada esh.
Nou!!: Alfabet català і Fricativa postalveolar sorda · Veure més »
Fricativa velar sonora
La fricativa velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI (una gamma minúscula, com la de l'alfabet grec però lleugerament modificada amb traç simètric).
Nou!!: Alfabet català і Fricativa velar sonora · Veure més »
G
La G és la setena lletra de l'alfabet català i cinquena de les consonants.
Nou!!: Alfabet català і G · Veure més »
Gu
gu dígraf usat en català per representar el so del fonema oclusiu velar sonor /ɡ/, davant e i i per exemple a «guerra» i «guineu».
Nou!!: Alfabet català і Gu · Veure més »
Guionet
El guionet és un signe de puntuació que s'escriu amb una ratlla horitzontal enmig de la línia d'escriptura (-). No s'ha de confondre amb el guió, més llarg.
Nou!!: Alfabet català і Guionet · Veure més »
H
La H és la vuitena lletra de l'alfabet català i sisena de les consonants.
Nou!!: Alfabet català і H · Veure més »
I
La I és la novena lletra de l'alfabet català i tercera de les vocals.
Nou!!: Alfabet català і I · Veure més »
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Nou!!: Alfabet català і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »
Ix (dígraf)
El dígraf «ix» en català s'usa per a representar el so de la fricativa postalveolar sorda entre vocals, per exemple coixí.
Nou!!: Alfabet català і Ix (dígraf) · Veure més »
J
La J és la desena lletra de l'alfabet català i setena de les consonants.
Nou!!: Alfabet català і J · Veure més »
Joan Pais i Melis
Joan Pais i Melis (l'Alguer 1875 - Càller, Sardenya 1964) fou un gramàtic, músic i poeta alguerès.
Nou!!: Alfabet català і Joan Pais i Melis · Veure més »
Josep Escrig i Martínez
Josep Escrig i Martínez (Llíria, 1791 - 1867) fou un advocat i lexicògraf valencià.
Nou!!: Alfabet català і Josep Escrig i Martínez · Veure més »
Josep Pau Ballot i Torres
Josep Pau Ballot i Torres (Barcelona, 1747 – Barcelona, 1821) va ser un gramàtic, lingüista i pedagog català.
Nou!!: Alfabet català і Josep Pau Ballot i Torres · Veure més »
Josep Ruaix i Vinyet
Josep Ruaix i Vinyet (Moià, Moianès, 4 d'agost de 1940) és un sacerdot, gramàtic i escriptor català.
Nou!!: Alfabet català і Josep Ruaix i Vinyet · Veure més »
Josep Ullastre i Llopis
Josep Ullastre (també Ullastra) i Llopis (Banyoles, 25 d'abril de 1690 – Peralada, 8 d'abril de 1762) va ser un escriptor i eclesiàstic català, autor de l'obra pietosa Exercici del cristià reimpresa diversos cops fins a mitjan, i de la primera gramàtica de la llengua catalana Gramàtica catalana embellida amb dos ortografies que va restar manuscrita i inèdita fins al 1980.
Nou!!: Alfabet català і Josep Ullastre i Llopis · Veure més »
K
La K és l'onzena lletra de l'alfabet català i la vuitena de les consonants.
Nou!!: Alfabet català і K · Veure més »
L
La L és la dotzena lletra de l'alfabet català i novena de les consonants.
Nou!!: Alfabet català і L · Veure més »
L·L
La ela geminada és un «grup de lletres modificat» del català que representa el so (sempre intervocàlic) de la ela doble o ela prolongada, pronunciat en dues síl·labes diferents —en realitat, es tracta de dos sons, que en AFI també es poden representar com a. El signe també es fa servir en belsetà, una varietat dialectal de l'aragonès.
Nou!!: Alfabet català і L·L · Veure més »
Ll
Ll (en minúscula ll) és un dígraf que apareix en diverses llengües, i pot representar diferents sons segons la llengua.
Nou!!: Alfabet català і Ll · Veure més »
Lletra
La lletra A de l'alfabet llatí es correspon a la lletra Alfa de l'alfabet grec Una lletra és cadascun dels signes que representen els sons d'un llenguatge, un signe gràfic per a designar un o més sons.
Nou!!: Alfabet català і Lletra · Veure més »
Lluís d'Averçó
Luys d'Averçó o, en escriptura moderna, Lluís d'Averçó (Barcelona, vers 1350 - 1412/1415) fou un comerciant naval, polític i escriptor català.
Nou!!: Alfabet català і Lluís d'Averçó · Veure més »
M
La M és la tretzena lletra de l'alfabet català i desena de les consonants.
Nou!!: Alfabet català і M · Veure més »
N
La N és la catorzena lletra de l'alfabet català i onzena de les consonants.
Nou!!: Alfabet català і N · Veure més »
Nasal alveolar sonora
La consonant nasal alveolar sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra Ena minúscula.
Nou!!: Alfabet català і Nasal alveolar sonora · Veure més »
Nasal bilabial sonora
La consonant nasal bilabial sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra ema minúscula.
Nou!!: Alfabet català і Nasal bilabial sonora · Veure més »
Nasal labiodental sonora
La consonant nasal labiodental sonora es transcriu en l'alfabet fonètic internacional, és a dir, una ema minúscula llatina amb ganxo cap a l'esquerra situat a l'extrem dret inferior.
Nou!!: Alfabet català і Nasal labiodental sonora · Veure més »
Nasal palatal sonora
La consonant nasal palatal sonora es representa a l'AFI, és a dir, la lletra ena amb ganxo a l'esquerra situada a l'extrem esquerre inferior.
Nou!!: Alfabet català і Nasal palatal sonora · Veure més »
Nasal velar sonora
La consonant nasal velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI (la lletra ena amb la cua de la ge a la cama dreta inferior).
Nou!!: Alfabet català і Nasal velar sonora · Veure més »
Ny
Ny és un dígraf emprat en llengües com ara el català, l'hongarès, l'indonesi, el suahili, el luganda i en algunes formes normatives de l'aragonès i indica un so nasal palatal (/ɲ/).
Nou!!: Alfabet català і Ny · Veure més »
O
La O és la quinzena lletra de l'alfabet català i quarta de les vocals.
Nou!!: Alfabet català і O · Veure més »
Oclusiva alveolar sonora
La consonant oclusiva alveolar sonora és un so que es transcriu en l'AFI.
Nou!!: Alfabet català і Oclusiva alveolar sonora · Veure més »
Oclusiva alveolar sorda
La consonant oclusiva alveolar sorda és un fonema que es transcriu o en l'AFI.
Nou!!: Alfabet català і Oclusiva alveolar sorda · Veure més »
Oclusiva bilabial sonora
La consonant oclusiva bilabial sonora és un so que es transcriu en l'AFI.
Nou!!: Alfabet català і Oclusiva bilabial sonora · Veure més »
Oclusiva bilabial sorda
La consonant oclusiva bilabial sorda és un fonema que es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra pe en minúscula.
Nou!!: Alfabet català і Oclusiva bilabial sorda · Veure més »
Oclusiva velar sonora
La consonant oclusiva velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Nou!!: Alfabet català і Oclusiva velar sonora · Veure més »
Oclusiva velar sorda
La consonant oclusiva velar sorda és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Nou!!: Alfabet català і Oclusiva velar sorda · Veure més »
Optimot
Optimot, consultes lingüístiques, és un servei que ofereix la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb l'Institut d'Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT.
Nou!!: Alfabet català і Optimot · Veure més »
P
La P és la setzena lletra de l'alfabet català i tretzena de les consonants.
Nou!!: Alfabet català і P · Veure més »
Pau Cardellach i Busquets
Pau Cardellach i Busquets (Terrassa, 20 de març de 1814 - Barcelona, 28 de maig de 1879) va ser un notari i gramàtic català.
Nou!!: Alfabet català і Pau Cardellach i Busquets · Veure més »
Pau Estorch i Siqués
Pau Estorch i Siqués (Olot, 23 de novembre de 1805 - Barcelona, 22 de juny de 1870) és considerat com un dels primers col·laboradors del renaixement lingüístic i literari català, i exercí professionalment com a metge.
Nou!!: Alfabet català і Pau Estorch i Siqués · Veure més »
Pere de Puigmarí i Funés
Pere de Puigmarí i Funés, OSB (Arles, Rosselló, 23 de novembre del 1575 - Bellpuig, Urgell, 25 de desembre del 1634) va ser un religiós i monjo benedictí català que fou bisbe de Solsona entre 1631 i 1634.
Nou!!: Alfabet català і Pere de Puigmarí i Funés · Veure més »
Pompeu Fabra i Poch
va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.
Nou!!: Alfabet català і Pompeu Fabra i Poch · Veure més »
Punt volat
El punt volat (·) o punt alçat s'utilitza com a signe diacrític en català, entremig de dues eles, quan aquestes estan geminades (l·l).
Nou!!: Alfabet català і Punt volat · Veure més »
Q
La Q és la dissetena lletra de l'alfabet català i tretzena de les consonants.
Nou!!: Alfabet català і Q · Veure més »
Qa
Qa, qû o ka era una unitat de mesura de volum d'Assíria i Babilònia.
Nou!!: Alfabet català і Qa · Veure més »
R
R (majúscula), r (minúscula), és la divuitena lletra de l'alfabet llatí.
Nou!!: Alfabet català і R · Veure més »
Rr
El dígraf en català s'usa per representar el so de la /r/ vibrant alveolar sonora senzilla entre vocals per exemple «parra».
Nou!!: Alfabet català і Rr · Veure més »
S
La S és la dinovena lletra de l'alfabet català i quinzena de les consonants.
Nou!!: Alfabet català і S · Veure més »
Síl·laba
mora. Una síl·laba és un conjunt de sons que es pronuncien en un únic cop de veu.
Nou!!: Alfabet català і Síl·laba · Veure més »
Signe diacrític
Un signe diacrític, diacrític, o signe d'accentuació, és un signe que s'afegeix a una lletra per a alterar la pronunciació d'una paraula, o per a distingir-la entre paraules similars.
Nou!!: Alfabet català і Signe diacrític · Veure més »
Ss
El dígraf en català s'usa per representar el so de la /s/ sibilant alveolar sorda entre vocals, per exemple massa.
Nou!!: Alfabet català і Ss · Veure més »
T
La T és la vintena lletra de l'alfabet català i setzena de les consonants.
Nou!!: Alfabet català і T · Veure més »
U
La U és la vint-i-unena lletra de l'alfabet català i cinquena de les vocals.
Nou!!: Alfabet català і U · Veure més »
V
La V (pronunciat v) és la vint-i-dosena lletra de l'alfabet català i dissetena de les consonants.
Nou!!: Alfabet català і V · Veure més »
Vibrant alveolar
La consonant vibrant alveolar sonora és un so de la parla que es representa en la transcripció de l'AFI, és a dir, la lletra erra minúscula.
Nou!!: Alfabet català і Vibrant alveolar · Veure més »
Vocal neutra
La vocal neutra o vocal mitjana central és un fonema que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra e capgirada.
Nou!!: Alfabet català і Vocal neutra · Veure més »
Vocal oberta anterior no arrodonida
La vocal oberta anterior no arrodonida és un fonema que es representa en l'AFI, com la lletra a minúscula. És un dels sons més freqüents del món i un dels que primer pronuncien els nens. Acústicament té el primer formant sobre els 600Hz i el segon als 1200 Hz.
Nou!!: Alfabet català і Vocal oberta anterior no arrodonida · Veure més »
Vocal semioberta anterior no arrodonida
La vocal semioberta anterior no arrodonida o e oberta és un so que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra èpsilon minúscula de l'alfabet grec.
Nou!!: Alfabet català і Vocal semioberta anterior no arrodonida · Veure més »
Vocal semioberta posterior arrodonida
La vocal semioberta posterior arrodonida és un so de la parla que es transcriu en l'AFI, una o oberta minúscula llatina tipogràficament una c invertida.
Nou!!: Alfabet català і Vocal semioberta posterior arrodonida · Veure més »
Vocal semitancada anterior no arrodonida
La vocal semitancada anterior no arrodonida es coneix en català com a e tancada i la seva transcripció en l'AFI és, és a dir, la lletra e minúscula.
Nou!!: Alfabet català і Vocal semitancada anterior no arrodonida · Veure més »
Vocal semitancada posterior arrodonida
La vocal semitancada posterior arrodonida és un so que es transcriu en l'AFI i que està present en la majoria de llengües parlades.
Nou!!: Alfabet català і Vocal semitancada posterior arrodonida · Veure més »
Vocal tancada anterior no arrodonida
La vocal tancada anterior no arrodonida es representa amb una en l'AFI, és a dir, la lletra i minúscula.
Nou!!: Alfabet català і Vocal tancada anterior no arrodonida · Veure més »
Vocal tancada posterior arrodonida
La vocal tancada posterior arrodonida es representa en l'AFI, com la lletra u minúscula.
Nou!!: Alfabet català і Vocal tancada posterior arrodonida · Veure més »
W
La W és la vint-i-tresena lletra de l'alfabet català i divuitena de les consonants.
Nou!!: Alfabet català і W · Veure més »
X
X (majúscula), x (minúscula), és la vint-i-quatrena lletra de l'alfabet llatí.
Nou!!: Alfabet català і X · Veure més »
Y
La Y és la vint-i-cinquena lletra de l'alfabet català, i vintena de les consonants.
Nou!!: Alfabet català і Y · Veure més »
Z
La Z és la vint-i-sisena lletra de l'alfabet català i vint-i-unena de les consonants.
Nou!!: Alfabet català і Z · Veure més »
