Accés més ràpid que el navegador!
60 les relacions: Abbassa, Abu-Abd-Al·lah Yaqub ibn Dàwud, Al-Awàssim, Al-Hadath, Al-Hadi, Al-Mansur (abbàssida), Al-Massudí, Al-Mukanna, Alides, Ansar, As-Saffah, Bagdad, Barmàquides, Bàssora, Califa, Califat Abbàssida, Gihad, Hajj, Harun ar-Raixid, Idhadj, Imperi Romà d'Orient, Iraq (província del Califat), Isa ibn Musa, Jerusalem, Jordània, Khayzuran, Khàlid ibn Bàrmak, Khorasan (província del Califat), La Meca, Merv, Mesquita d'Al-Aqsa, Muhàmmad an-Nafs az-Zakiyya, Nom àrab, Penguin Books, Rayy, Routledge, Rusafa, Síria, Sind, Tigris, Transoxiana, Vall de Ferganà, Yahya ibn Khàlid, 24 de juliol, 3 d'agost, 4 d'agost, 744, 758, 759, 762, ..., 764, 768, 775, 776, 777, 780, 782, 783, 785, 786. Ampliar l'índex (10 més) »
Abbassa
Abbassa o Abassa fou una princesa abbàssida, germana d'Harun ar-Raixid.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і Abbassa · Veure més »
Abu-Abd-Al·lah Yaqub ibn Dàwud
Abu-Abd-Al·lah Yaqub ibn Dàwud (? - 882) fou un visir del Califat Abbàssida, membre d'una família alida.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і Abu-Abd-Al·lah Yaqub ibn Dàwud · Veure més »
Al-Awàssim
Al-Awàssim fou la zona de frontera a Cilícia entre els diferents califats islàmics i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і Al-Awàssim · Veure més »
Al-Hadath
Al-Hàdath al-Hamrà (literalment ‘al-Hàdath la Roja’) fou una antiga població a la província d'Awàssim, anomenada pels grecs Adata.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і Al-Hadath · Veure més »
Al-Hadi
Abu-Muhàmmad Mussa al-Hadi, més conegut pel seu làqab al-Hadi (Rayy, 766 - Bagdad, 14 de setembre de 787) fou califa abbàssida de Bagdad (786-787).
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і Al-Hadi · Veure més »
Al-Mansur (abbàssida)
Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Mansur ibn Muhàmmad ibn Alí, més conegut simplement pel seu làqab com a al-Mansur, (al-Humayma, a l'est del Jordà, 709/713 - camí de la Meca, 775) fou califa abbàssida de Bagdad (754-775).
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і Al-Mansur (abbàssida) · Veure més »
Al-Massudí
Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hussayn ibn Alí al-Massudí, més conegut simplement com a al-Massudí, fou un erudit i historiador àrab del, nascut a Bagdad i mort a Fustat (Egipte) vers el 956.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і Al-Massudí · Veure més »
Al-Mukanna
fou el malnom donat a un rebel de Transoxiana durant el califat d'al-Mahdi (775-785), nadiu de Merv, que amagava el seu rostre sota un vel de seda (qinà) o una mascara d'or.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і Al-Mukanna · Veure més »
Alides
Alides és el nom donat als descendents d'Alí ibn Abi-Tàlib.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і Alides · Veure més »
Ansar
Els ansar (de l'àrab, literalment ‘els auxiliars’, ‘els defensors’, ‘els aliats’) foren aquells habitants de Medina que van sostenir el profeta Muhàmmad i que, juntament amb els muhajirun (‘els emigrants'), que són els musulmans de la Meca que es van refugiar a Medina, conformen la primera comunitat islàmica.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і Ansar · Veure més »
As-Saffah
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Alí ibn Abd-Al·lah ibn al-Abbàs, més conegut pel seu làqab as-Saffah —— (727-754), primer califa abbàssida de Bagdad (750-754).
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і As-Saffah · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і Bagdad · Veure més »
Barmàquides
Els barmàquides (al-Baramika o al-Barmak) fou un família iraniana de secretaris i visirs dels primers califes abbàssides.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і Barmàquides · Veure més »
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і Bàssora · Veure més »
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і Califa · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і Califat Abbàssida · Veure més »
Gihad
Bandera de la Gihad amb la xahada o professió de fe islàmica, declaració de fe en un únic Déu i en el caràcter profètic de Mahoma''.'' El gihad o jihad (de l'àrab, ‘esforç’, ‘lluita’, derivat del verb, ‘esforçar-se’) és un terme islàmic que fa referència a un deure religiós de tots els musulmans.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і Gihad · Veure més »
Hajj
El hajj (àrab:, ‘pelegrinatge’) és el pelegrinatge que realitzen els musulmans als llocs sants de la Meca i al seu terme sagrat (al-balad al-haram) durant el mes de dhu-l-hijja.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і Hajj · Veure més »
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і Harun ar-Raixid · Veure més »
Idhadj
Idhadj o Malamir fou una antiga vila de l'Iran a la riba d'un afluent del Dudjayl o Karun al Luristan del sud.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і Idhadj · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Iraq (província del Califat)
La província de l'Iraq fou una entitat administrativa del califat omeia que va existir als segles VII a X, sent la més rica i poblada.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і Iraq (província del Califat) · Veure més »
Isa ibn Musa
Issa ibn Mussa fou un príncep abbàssida, nebot del primer califa as-Saffah, que el va designar com a segon hereu, darrere del seu germà Abu-Jàfar al-Mansur.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і Isa ibn Musa · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і Jerusalem · Veure més »
Jordània
Jordània, oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Pròxim.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і Jordània · Veure més »
Khayzuran
Al-Khayzuran bint Atà al-Juraixiyya —— (m. 789) fou una antiga esclava iemenita que es va casar amb al califa abbàssida al-Mahdí, a qui va donar tres fills: Mussa al-Hadi, Harun ar-Raixid i una noia de nom al-Banuka.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і Khayzuran · Veure més »
Khàlid ibn Bàrmak
Khàlid ibn Bàrmak (mort el 781/782) fou el primer barmàquida, fill del darrer sacerdot (barmak) del temple de Nawbahar a Balkh.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і Khàlid ibn Bàrmak · Veure més »
Khorasan (província del Califat)
Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і Khorasan (província del Califat) · Veure més »
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і La Meca · Veure més »
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і Merv · Veure més »
Mesquita d'Al-Aqsa
Vista interior La mesquita d'al-Aqsa —, literalment ‘la Mesquita llunyana’— forma part del complex religiós conegut com a Esplanada de les mesquites de Jerusalem.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і Mesquita d'Al-Aqsa · Veure més »
Muhàmmad an-Nafs az-Zakiyya
Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn al-Hàssan ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib an-Nafs az-Zakiyya, més conegut com a Muhàmmad an-Nafs az-Zakiyya, fou un rebel alida.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і Muhàmmad an-Nafs az-Zakiyya · Veure més »
Nom àrab
El nom àrab clàssic estava compost de diverses parts, on l'ordre no es mantenia sempre igual i algunes parts podien ser omeses.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і Nom àrab · Veure més »
Penguin Books
Penguin Books és una editorial britànica fundada el 1935 per Allen Lane, amb la intenció de subministrar literatura de qualitat a preus tan assequibles com, en l'època, un paquet de cigarrets, i que fossin venuts no només a llibreries, sinó també a estacions ferroviàries i en botigues en general.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і Penguin Books · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і Rayy · Veure més »
Routledge
Routledge (AFI) és una empresa editorial britànica que ha operat al llarg de la seva història sota una llarga successió de noms empresarials i que últimament actua fonamentalment en el camp de l'edició acadèmica.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і Routledge · Veure més »
Rusafa
Detall de les portes de la ciutat Rusafa o Resafa (style) és una antiga ciutat de Síria, avui en ruïnes, situada uns 30 km al sud del riu Eufrates, prop del Jàbal Bixri.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і Rusafa · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і Síria · Veure més »
Sind
La província pakistanesa del Sind -des de 1990 oficialment Sindh en transcripció a l'anglès- (Sindhi: سنڌ) és el territori on viuen majoritàriament els sindis (el poble sindi) i administrativament és una divisió administrativa de primer nivell del Pakistan.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і Sind · Veure més »
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і Tigris · Veure més »
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і Transoxiana · Veure més »
Vall de Ferganà
La vall de Ferganà (Vodiysi Farg'ona; Фергана өрөөнү, Fergana öröönu; водии Фaрғонa, Vodin Farg'ona; Ферга́нская доли́на, Fergànskaia dolina; دشت فرغانه, Dasht e-Ferganah) és una depressió entre les serralades de Hissar i Alai (part del Pamir) al sud i la serralada de Tian Shan al nord.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і Vall de Ferganà · Veure més »
Yahya ibn Khàlid
Yahya ibn Khàlid al-Barmakí (mort 803) fou visir del califa abbàssida Harun ar-Raixid.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і Yahya ibn Khàlid · Veure més »
24 de juliol
El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і 24 de juliol · Veure més »
3 d'agost
El 3 d'agost és el dos-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і 3 d'agost · Veure més »
4 d'agost
El 4 d'agost és el dos-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dissetè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і 4 d'agost · Veure més »
744
El 744 (DCCXLIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і 744 · Veure més »
758
El 758 (DCCLVIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і 758 · Veure més »
759
Sense descripció.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і 759 · Veure més »
762
Sense descripció.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і 762 · Veure més »
764
El 764 (DCCLXIV) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і 764 · Veure més »
768
Sense descripció.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і 768 · Veure més »
775
El 775 (DCCLXXV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і 775 · Veure més »
776
El 776 (DCCLXXVI) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і 776 · Veure més »
777
Sense descripció.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і 777 · Veure més »
780
Sense descripció.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і 780 · Veure més »
782
El 782 (DCCLXXXII) fou un any comú iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і 782 · Veure més »
783
Sense descripció.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і 783 · Veure més »
785
Sense descripció.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і 785 · Veure més »
786
Sense descripció.
Nou!!: Al-Mahdí (abbàssida) і 786 · Veure més »
