Accés més ràpid que el navegador!
63 les relacions: Afganistan, Agha Muhàmmad Khan Qajar, Araxes, Ardabil, Azerbaidjan, Bagdad, Bakú, Bitlis, Derbent, Dinastia Qajar, Edjmiatsín, Enciclopèdia de l'Islam, Encyclopædia Iranica, Erevan, Fat·h-Alí Xah Qajar, Gandja, Gran Khorasan, Guerra d'independència de Grècia, Guerra santa, Hasan Ali Mirza Shudja al-Sultana, Herat, Husayn Ali Mirza, Imperi Rus, Kanat de Karabagh, Kanat de Khivà, Kanat de Xirvan, Kermanxah, Kirman, Kokand, Kurdistan, Mashad, Muş, Muhammad Xah Qajar, Naxçıvan, Pèrsia, Província de Fars, Salmas, Tabriz, Tbilissi, Teheran, Tractat de Turkmantxai, Yazd, 1639, 1797, 1799, 1803, 1804, 1810, 1813, 1821, ..., 1822, 1823, 1826, 1827, 1828, 1829, 1831, 1832, 1834, 20 de març, 24 d'octubre, 8 de febrer, 9 de setembre. Ampliar l'índex (13 més) »
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Nou!!: Abbas Mirza і Afganistan · Veure més »
Agha Muhàmmad Khan Qajar
Agha Muhammad Xah o Agha Muhammad Khan Qajar (1742-1797) fou el fundador de la dinastia qajar de Pèrsia.
Nou!!: Abbas Mirza і Agha Muhàmmad Khan Qajar · Veure més »
Araxes
Araxes (llatinització del nom en armeni i rus, conegut també com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araz o Yeraskh; en armeni Արաքս; en farsi ارس; en turc Aras; en àzeri Araz; en kurd Aras o Araz; en rus Аракс) és un riu de la regió del Caucas, que fa frontera entre Turquia, l'Iran, l'Azerbaidjan i Armènia.
Nou!!: Abbas Mirza і Araxes · Veure més »
Ardabil
Ardabil (persa i àzeri: اردبیل, Ardebil; turc, Erdebil; antic persa: Artavil que vol dir "Lloc Sagrat"; armeni Artavet i Artavel) és una ciutat de l'Iran, capital de la província d'Ardabil.
Nou!!: Abbas Mirza і Ardabil · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Abbas Mirza і Azerbaidjan · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Abbas Mirza і Bagdad · Veure més »
Bakú
Bakú (en àzeri: Bakı; en persa: باکو, Badkube) és la capital i la ciutat més gran de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Abbas Mirza і Bakú · Veure més »
Bitlis
Bidlis o Bitlis és una ciutat de Turquia, capital de la província de Bitlis i del districte del mateix nom, situada al riu Bitlis a 25 km al sud-oest de la punta occidental del llac Van a entre 1400 i 1585 metres d'altura.
Nou!!: Abbas Mirza і Bitlis · Veure més »
Derbent
Derbent (en rus: Дербент; en lesguià: Дербент; en àzeri: Dərbənd; en àvar: Дербенд; en persa: دربند) és una ciutat del Daguestan (república constituent de Rússia), prop de la frontera amb l'Azerbaidjan, i a la vora del riu Rubas.
Nou!!: Abbas Mirza і Derbent · Veure més »
Dinastia Qajar
La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.
Nou!!: Abbas Mirza і Dinastia Qajar · Veure més »
Edjmiatsín
Edjmiatsín (armeni: Էջմիածին), és el centre espiritual d'Armènia i la seu de la Catholicós de tots els armenis, el cap de la Santa Església apostòlica armènia.
Nou!!: Abbas Mirza і Edjmiatsín · Veure més »
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Nou!!: Abbas Mirza і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Nou!!: Abbas Mirza і Encyclopædia Iranica · Veure més »
Erevan
Erevan (o;; de vegades escrit Ierevan o Yerevan; antigament anomenada Erivan i Erebuni) és la capital d'Armènia i la ciutat principal del país.
Nou!!: Abbas Mirza і Erevan · Veure més »
Fat·h-Alí Xah Qajar
Fat·h-Alí Xah Qajar (25 de setembre de 1772-23 d'octubre de 1834) nascut Baba-Khan, fou el segon xa de la dinastia qajar de Pèrsia.
Nou!!: Abbas Mirza і Fat·h-Alí Xah Qajar · Veure més »
Gandja
Gandja és la segona ciutat més important de l'Azerbaidjan, que durant el període tsarista es va dir Elizavétpol i durant el període soviètic Kirovabad.
Nou!!: Abbas Mirza і Gandja · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Abbas Mirza і Gran Khorasan · Veure més »
Guerra d'independència de Grècia
La Guerra d'independència de Grècia, també coneguda com a Revolució Grega (grec: Ελληνική Επανάσταση, Elliniki Epanastasi; otomà:يونان عصياني; turc: Yunan İsyanı), va ocórrer entre el 1821 i el 1832.
Nou!!: Abbas Mirza і Guerra d'independència de Grècia · Veure més »
Guerra santa
La guerra santa és una guerra justificada per raons religioses, que els seus promotors qualifiquen com a guerra estimada per Déu i que condueix a la salvació eterna els seus executants.
Nou!!: Abbas Mirza і Guerra santa · Veure més »
Hasan Ali Mirza Shudja al-Sultana
Hàssan Alí Mirza Xuja al-Sultana fou un príncep qadjar.
Nou!!: Abbas Mirza і Hasan Ali Mirza Shudja al-Sultana · Veure més »
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Nou!!: Abbas Mirza і Herat · Veure més »
Husayn Ali Mirza
Husayn Ali Mirza conegut com a Farman Farma (1789 - 1835) fou príncep qajar de Pèrsia i xa a Xiraz i Isfahan (1834-1835) El 1799 fou nomenat governador de Fars (també diversos germans van rebre governs provincials).
Nou!!: Abbas Mirza і Husayn Ali Mirza · Veure més »
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Nou!!: Abbas Mirza і Imperi Rus · Veure més »
Kanat de Karabagh
El kanat de Karabagh (Azeri: Qarabağ xanlığı) fou un estat que va existir entre 1606 i 1822 a la regió del Karabakh.
Nou!!: Abbas Mirza і Kanat de Karabagh · Veure més »
Kanat de Khivà
El Kanat de Khivà fou un estat de l'Àsia Central que existí en la regió històrica de Coràsmia de 1510 a 1920.
Nou!!: Abbas Mirza і Kanat de Khivà · Veure més »
Kanat de Xirvan
El Kanat de Xirvan fou un estat a l'actual Azerbaidjan, a la regió de Xirvan, que va existir del 1748 fins al 1805.
Nou!!: Abbas Mirza і Kanat de Xirvan · Veure més »
Kermanxah
Kermanxah és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Kermanxah, a l'oest del país, i del comtat de Kermanxah.
Nou!!: Abbas Mirza і Kermanxah · Veure més »
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Nou!!: Abbas Mirza і Kirman · Veure més »
Kokand
Kokand, Khokand o Qo'qon és una ciutat de l'est de l'Uzbekistan, situada a l'extrem sud-occidental de la vall de Ferganà, vora el riu Sokh, i és la capital de la regió de Fergana.
Nou!!: Abbas Mirza і Kokand · Veure més »
Kurdistan
El Kurdistan és una extensa regió històrica i cultural de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Abbas Mirza і Kurdistan · Veure més »
Mashad
emam reza Mashad (de l'àrab, literalment ‘santuari’, ‘tomba d'un màrtir’) és la segona ciutat més gran en població de l'Iran i una de les ciutats santes de l'islam.
Nou!!: Abbas Mirza і Mashad · Veure més »
Muş
Muş o Mush (kurd: Mûs, armeni: Մուշ) és una ciutat de Turquia, capital de la província de Muş i del districte de Muş.
Nou!!: Abbas Mirza і Muş · Veure més »
Muhammad Xah Qajar
Muhammad Xah Qajar o محمد شاه قاجار Muhammad Mirza (5 de gener de 1808 - 4 de setembre de 1848) fou xa de la dinastia qajar de Pèrsia (1735-1748) fill d'Abbas Mirza.
Nou!!: Abbas Mirza і Muhammad Xah Qajar · Veure més »
Naxçıvan
Mausoleu Naxçıvan -pronunciat Nakhtxivan, de vegades anomenada Nachitschewan, Nakhchyvan, Nakhicevan, Nakhichevan’ o Nakhjavan- és una ciutat de l'Azerbaidjan, capital de la República Autònoma de Nakhtxivan.
Nou!!: Abbas Mirza і Naxçıvan · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Abbas Mirza і Pèrsia · Veure més »
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Nou!!: Abbas Mirza і Província de Fars · Veure més »
Salmas
Salmas Shahpur/Shabur, Dīlman, Dīlmagān, Salmās o Salamas (àzeri meridional) és una ciutat de l'Iran a la província de l'Azerbaidjan Occidental.
Nou!!: Abbas Mirza і Salmas · Veure més »
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Nou!!: Abbas Mirza і Tabriz · Veure més »
Tbilissi
Tbilissi (თბილისი,; Тбилиси, Tbilissi) també anomenada amb l'antic nom rus de Tiflis, és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riu Mtkvari.
Nou!!: Abbas Mirza і Tbilissi · Veure més »
Teheran
Teheran (en persa تهران / Tehrân) és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.
Nou!!: Abbas Mirza і Teheran · Veure més »
Tractat de Turkmantxai
El tractat de Turkmantxai (Rus: Туркманчайский договор, Persa: عهدنامه ترکمنچای) fou un acord de pau negociat a Turkmantxai, al Caucas, al final de la guerra russopersa del 1826-1828 (amb derrota persa), pel qual els qajars (la dinastia persa) reconeixien la sobirania russa sobre els kanats de Nakhitxevan, Erevan i Talish amb les regions d'Ordubad i Mughan, establint el riu Aras (Araxes) com a frontera entre l'Imperi Rus i Pèrsia confirmant les disposicions del tractat de Gulistan.
Nou!!: Abbas Mirza і Tractat de Turkmantxai · Veure més »
Yazd
Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus correligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).
Nou!!: Abbas Mirza і Yazd · Veure més »
1639
Entrada al castell de Salses;Països Catalans.
Nou!!: Abbas Mirza і 1639 · Veure més »
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Abbas Mirza і 1797 · Veure més »
1799
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Abbas Mirza і 1799 · Veure més »
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Nou!!: Abbas Mirza і 1803 · Veure més »
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Abbas Mirza і 1804 · Veure més »
1810
;Països Catalans.
Nou!!: Abbas Mirza і 1810 · Veure més »
1813
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Abbas Mirza і 1813 · Veure més »
1821
;Països Catalans.
Nou!!: Abbas Mirza і 1821 · Veure més »
1822
Sense descripció.
Nou!!: Abbas Mirza і 1822 · Veure més »
1823
Sense descripció.
Nou!!: Abbas Mirza і 1823 · Veure més »
1826
;Països Catalans.
Nou!!: Abbas Mirza і 1826 · Veure més »
1827
;Països Catalans.
Nou!!: Abbas Mirza і 1827 · Veure més »
1828
Sense descripció.
Nou!!: Abbas Mirza і 1828 · Veure més »
1829
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Abbas Mirza і 1829 · Veure més »
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Abbas Mirza і 1831 · Veure més »
1832
;Països Catalans.
Nou!!: Abbas Mirza і 1832 · Veure més »
1834
;Països catalans.
Nou!!: Abbas Mirza і 1834 · Veure més »
20 de març
El 20 de març és el setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Abbas Mirza і 20 de març · Veure més »
24 d'octubre
El 24 d'octubre és el dos-cents noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Abbas Mirza і 24 d'octubre · Veure més »
8 de febrer
El 8 de febrer és el trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Abbas Mirza і 8 de febrer · Veure més »
9 de setembre
El 9 de setembre és el dos-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Abbas Mirza і 9 de setembre · Veure més »
