Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

1041

Índex 1041

Sense descripció.

16 les relacions: Castell d'Aro, Castell de Benedormiens, Comtat de Barcelona, Comtat de Girona, Ermessenda de Carcassona, Imperi Romà d'Orient, Lloret de Mar, Miquel IV el Paflagoni, Miquel V el Calafat, Mir Geribert, Monestir de Sant Feliu de Guíxols, Ramon Berenguer I, Sicardis de Montsoriu, Zoè Porfirogènita, 10 de desembre, 26 de maig.

Castell d'Aro

Castell d'Aro és una entitat de població del municipi baixempordanès de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró.

Nou!!: 1041 і Castell d'Aro · Veure més »

Castell de Benedormiens

El castell de Castell d'Aro o de Benedormiens és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional situat a Castell d'Aro, dins del municipi de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró (Baix Empordà).

Nou!!: 1041 і Castell de Benedormiens · Veure més »

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: 1041 і Comtat de Barcelona · Veure més »

Comtat de Girona

El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.

Nou!!: 1041 і Comtat de Girona · Veure més »

Ermessenda de Carcassona

Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.

Nou!!: 1041 і Ermessenda de Carcassona · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: 1041 і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Lloret de Mar

Lloret de Mar és una ciutat de Catalunya de la comarca de la Selva, dins de la Selva Marítima, al sud de la Costa Brava.

Nou!!: 1041 і Lloret de Mar · Veure més »

Miquel IV el Paflagoni

Miquel IV el Paflagoni fou emperador romà d'Orient del 1034 al 1041.

Nou!!: 1041 і Miquel IV el Paflagoni · Veure més »

Miquel V el Calafat

Miquel V el Calafat que portà el renom per l'ofici de calafat (impermeabilitzador de naus) que tenia el seu pare, fou emperador romà d'Orient del desembre del 1041 a l'abril del 1042.

Nou!!: 1041 і Miquel V el Calafat · Veure més »

Mir Geribert

Mir Geribert (? - Tortosa, Baix Ebre, 1060) fou un noble català, autoanomenat príncep d'Olèrdola, que es convertí en el cap de la revolta d'una part de la noblesa catalana contra el comte de Barcelona Ramon Berenguer I, en no acceptar el règim de franqueses, que aquests havien concedit als camperols.

Nou!!: 1041 і Mir Geribert · Veure més »

Monestir de Sant Feliu de Guíxols

El monestir de Sant Feliu de Guíxols, està situat en la població de Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà.

Nou!!: 1041 і Monestir de Sant Feliu de Guíxols · Veure més »

Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).

Nou!!: 1041 і Ramon Berenguer I · Veure més »

Sicardis de Montsoriu

va ser una dama catalana dels inicis de la Baixa edat mitjana, senyora de Lloret de Mar.

Nou!!: 1041 і Sicardis de Montsoriu · Veure més »

Zoè Porfirogènita

Zoè Porfirogènita -- (vers 978 - juny del 1050) fou emperadriu romana d'Orient legítima del 1028 al 1050, ja que era filla de l'anterior emperador Constantí VIII i d'Helena, la seva esposa, però va preferir deixar els afers d'estat en els seus successius marits Romà III, Miquel IV i Constantí IX.

Nou!!: 1041 і Zoè Porfirogènita · Veure més »

10 de desembre

El 10 de desembre és el tres-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1041 і 10 de desembre · Veure més »

26 de maig

El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1041 і 26 de maig · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »