Accés més ràpid que el navegador!
34 les relacions: Anvers, Àustria, Bèlgica, Companyia de Jesús, Dalhem, Delme, Dinastia dels Habsburg, Ducat de Brabant, Ducat de Luxemburg, Felip IV de Castella, França, Lambert de Lieja, Limburg (Bèlgica), Luxemburg, Maastricht, Municipis de Bèlgica, Orde de Sant Benet, Ourthe (departament), País de Dalhem, Països enllà del Mosa, Província de Lieja, Regne Unit dels Països Baixos, Revolució Francesa, Subdivisions de Bèlgica, Tractat d'Utrecht, Tractat de partició, Voer, Voeren, 1083, 1244, 1620, 1661, 1773, 1963.
Anvers
Anvers (del francès Anvers; en neerlandès i oficialment, Antwerpen; en català, històricament Antuèrpia) és la ciutat més gran de la Regió de Flandes, i la segona de Bèlgica.
Nou!!: 's-Gravenvoeren і Anvers · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: 's-Gravenvoeren і Àustria · Veure més »
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Nou!!: 's-Gravenvoeren і Bèlgica · Veure més »
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Nou!!: 's-Gravenvoeren і Companyia de Jesús · Veure més »
Dalhem
Dalhem, el ''«Wichet de la Rose»''Dalhem (Dålem en való, ‘s-Graven-Dalhem (en neerlandès (poc usat)) és una municipi belga de la província de Lieja a la regió valona. El 2007 tenia uns 6.500 habitants. Es troba a un promontori al conflent del Bolland i del Berwijn a l'inici de l'altiplà d'Herve.
Nou!!: 's-Gravenvoeren і Dalhem · Veure més »
Delme
Granja per a depositar el '''delme''' de l'antiga abadia de ''Ter Doest'' a Lissewege (Bèlgica) El delme o dècima, del llatí decimum (desena part), és un impost o cens del 10% sobre la collita dels pagesos destinat a assegurar el manteniment del clergat i els edificis religiosos.
Nou!!: 's-Gravenvoeren і Delme · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: 's-Gravenvoeren і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Ducat de Brabant
Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.
Nou!!: 's-Gravenvoeren і Ducat de Brabant · Veure més »
Ducat de Luxemburg
El ducat de Luxemburg fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, formada amb l'antic comtat de Luxemburg.
Nou!!: 's-Gravenvoeren і Ducat de Luxemburg · Veure més »
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Nou!!: 's-Gravenvoeren і Felip IV de Castella · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: 's-Gravenvoeren і França · Veure més »
Lambert de Lieja
Lambert de Lieja, també anomenat Lambert de Maastricht, o Llambert i venerat a l'església catòlica com a Sant Lambert (vers 635 a Maastricht i mort a Lieja el 17 de setembre de probablement 705) va ser bisbe del bisbat de Maastricht de 669 fins a la seva mort.
Nou!!: 's-Gravenvoeren і Lambert de Lieja · Veure més »
Limburg (Bèlgica)
Limburg és una província de Bèlgica que forma part de la regió de Flandes.
Nou!!: 's-Gravenvoeren і Limburg (Bèlgica) · Veure més »
Luxemburg
Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).
Nou!!: 's-Gravenvoeren і Luxemburg · Veure més »
Maastricht
Maastricht (o Maestricht en francès i Mestreech en limburguès) és la capital de la província neerlandesa de Limburg.
Nou!!: 's-Gravenvoeren і Maastricht · Veure més »
Municipis de Bèlgica
Municipis de Bèlgica Aquesta llista dels municipis de Bèlgica, la més petita de les subdivisions de Bèlgica per ordre alfabètic dels noms oficials després de les darreres onades de fusió de municipis del 1983 i 2019.
Nou!!: 's-Gravenvoeren і Municipis de Bèlgica · Veure més »
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Nou!!: 's-Gravenvoeren і Orde de Sant Benet · Veure més »
Ourthe (departament)
El departament de l'Ourte o Ourthe, les dues ortografies coexisteixen, és un dels departaments francesos fora de la França actual, creat durant l'ocupació francesa de 1793 fins al 1815.
Nou!!: 's-Gravenvoeren і Ourthe (departament) · Veure més »
País de Dalhem
El país de Dalhem o comtat de Dalhem era un comtat independent dins del Sacre Imperi, situat al marge dret del Mosa, al nord del principat de Lieja.
Nou!!: 's-Gravenvoeren і País de Dalhem · Veure més »
Països enllà del Mosa
Els Països enllà del Mosa o Overmaas o Pays d'Outre-Meuse és el nom d'uns territoris que fins al 1795 pertanyien al ducat de Brabant situats al marge dret del Mosa.
Nou!!: 's-Gravenvoeren і Països enllà del Mosa · Veure més »
Província de Lieja
La província de Lieja (en francès Liège, en való Lidje) és una província valona de l'est de Bèlgica.
Nou!!: 's-Gravenvoeren і Província de Lieja · Veure més »
Regne Unit dels Països Baixos
Regne Unit dels Països Baixos és el nom d'un regne compost pels Països Baixos septentrionals, els Països Baixos austríacs i el Principat de Lieja després del Congrés de Viena l'any 1815, després de la desfeta de Napoleó a Waterloo.
Nou!!: 's-Gravenvoeren і Regne Unit dels Països Baixos · Veure més »
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nou!!: 's-Gravenvoeren і Revolució Francesa · Veure més »
Subdivisions de Bèlgica
Hi ha cinc subdivisions administratives à Bèlgica.
Nou!!: 's-Gravenvoeren і Subdivisions de Bèlgica · Veure més »
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Nou!!: 's-Gravenvoeren і Tractat d'Utrecht · Veure més »
Tractat de partició
El Tractat de partició (en neerlandès partagetraktaat) és un tractat que la República de les Set Províncies Unides i Felip IV de Castella van concloure el 26 de desembre de 1661 a la Haia.
Nou!!: 's-Gravenvoeren і Tractat de partició · Veure més »
Voer
El Voer és un rierol que neix a Sint-Pieters-Voeren, un nucli del municipi Voeren de la província de Limburg a Bèlgica i que desemboca al Mosa a Eijsden als Països Baixos.
Nou!!: 's-Gravenvoeren і Voer · Veure més »
Voeren
Voeren (en francès Fouron, en limburguès Voere, en való Foron) és un municipi belga de la província de Limburg regat pels rius Voer, Berwijn i Gulp.
Nou!!: 's-Gravenvoeren і Voeren · Veure més »
1083
Sense descripció.
Nou!!: 's-Gravenvoeren і 1083 · Veure més »
1244
Sense descripció.
Nou!!: 's-Gravenvoeren і 1244 · Veure més »
1620
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: 's-Gravenvoeren і 1620 · Veure més »
1661
Sense descripció.
Nou!!: 's-Gravenvoeren і 1661 · Veure més »
1773
Sense descripció.
Nou!!: 's-Gravenvoeren і 1773 · Veure més »
1963
Sense descripció.
Nou!!: 's-Gravenvoeren і 1963 · Veure més »
