Accés més ràpid que el navegador!
194 les relacions: Abu Ahmad Muhammad Abdus Salam, Albert Einstein, Ampolla de Klein, Anàlisi funcional, Anàlisi real, Angle, Annales de Mathématiques pures et appliquées, Aresta (geometria), Atles (topologia), Àrea, Base (àlgebra), Bola (matemàtiques), Camp vectorial, Cara (superfície), Característica d'Euler, Carl Friedrich Gauß, Carl Gustav Jacob Jacobi, Càlcul infinitesimal, Cercle, Cilindre, Cinta de Möbius, Circumferència, Classe d'equivalència, Classe de diferenciabilitat, Claudàtor de Poisson, Con, Conjunt connex, Connexió afí, Coordenades generalitzades, Coordenades polars, Corba, Cromodinàmica quàntica, Cub, Curvatura, Demostració per inducció, Derivada, Determinant (matemàtiques), Difeomorfisme, Dimensió, Distància, Divergència, Doble pèndol, Equació, Equació diferencial, Equacions de Maxwell, Esfera, Espai de Banach, Espai de fases, Espai de Fréchet, Espai de Hausdorff, ..., Espai de Hilbert, Espai euclidià, Espai homogeni, Espai localment anellat, Espai projectiu, Espai tangent, Espai topològic, Espai vectorial, Espai vectorial normat, Espai vectorial topològic, Espaitemps, Esquema (matemàtiques), Estadística, Euclides, Física de partícules, Física teòrica, Feix (matemàtiques), Fibrat tangent, Fibrat vectorial, Fonaments de la matemàtica, Forma diferencial, Formulació hamiltoniana, Formulació lagrangiana, Frontera (topologia), Funció, Funció analítica, Funció bijectiva, Funció contínua, Funció holomorfa, Funció inversa, Geometria, Geometria algebraica, Geometria diferencial, Geometria el·líptica, Geometria euclidiana, Geometria hiperbòlica, Geometria no euclidiana, Georg Friedrich Bernhard Riemann, Giovanni Girolamo Saccheri, Gluó, Gradient (matemàtiques), Grigori Perelman, Grup de Lie, Grup de simetria, Grup finit, Grup lineal general, Grup ortogonal, Grup unitari especial, Hassler Whitney, Henri Poincaré, Hermann Weyl, Hipèrbola, Hipersuperfície, Homeomorfisme, Homotopia, Integral el·líptica, Interacció electrofeble, Introducció a la teoria de grups, Invariant, James Clerk Maxwell, János Bolyai, John Milnor, Joseph Louis Lagrange, Lagrangià, Leonhard Euler, Llei de conservació, Longitud, Mapa topogràfic, Matemàtiques, Matriu (matemàtiques), Max Dehn, Mètrica (matemàtiques), Mòdul d'un nombre complex, Mecànica analítica, Mecànica clàssica, Michael Freedman, Model estàndard de física de partícules, N-esfera, Niels Henrik Abel, Nikolai Lobatxevski, Nombre complex, Nombre de Betti, Nombre real, Orientabilitat, Paràbola, Pla, Políedre, Poul Heegaard, Producte cartesià, Producte escalar, Projecció (matemàtiques), Quark, Recta, Relativitat general, René Thom, Sèrie de potències enteres, Sheldon Lee Glashow, Si i només si, Siméon Denis Poisson, Simon Antoine Jean L'Huilier, Simon Donaldson, Singularitat matemàtica, Sistema d'equacions, Sistema d'equacions lineals, Sophus Lie, Stephen Smale, Steven Weinberg, Superfície de revolució, Superfície de Riemann, Tangent, Tensor mètric, Teorema de Gauss-Bonnet, Teorema de la funció implícita, Teorema egregi, Teoria de cordes, Teoria de gauge, Teoria de Yang–Mills, Teoria quàntica de camps, Tetràedre, Topologia, Topologia algebraica, Topologia diferencial, Topologia general, Topologia geomètrica, Topologia producte, Tor (geometria), Triangle, Trigonometria esfèrica, Universitat Georg-August de Göttingen, Varietat algebraica, Varietat complexa, Varietat diferenciable, Varietat pseudoriemanniana, Varietat riemanniana, Varietat simplèctica, Varietat topològica, Vèrtex (geometria), Veïnat (matemàtiques), Vector normal, Volum, William Kingdon Clifford, William Rowan Hamilton, 3-varietat, 4-varietat. Ampliar l'índex (144 més) »
Abu Ahmad Muhammad Abdus Salam
Abu Ahmad Muhammad Abdus Salam (en urdú: پروفیسر ڈاکٹر عبد السلام) (Santokdas, Pakistan, 29 de gener de 1926 - Oxford, Anglaterra, 21 de novembre de 1996) fou un físic i professor universitari pakistanès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1979.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Abu Ahmad Muhammad Abdus Salam · Veure més »
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Albert Einstein · Veure més »
Ampolla de Klein
Immersió d'una ampolla de Klein en un espai euclidià tridimensional En topologia, una ampolla de Klein és una superfície (una varietat topològica bidimensional) no orientable d'una única cara, i té la característica d'Euler igual a 0.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Ampolla de Klein · Veure més »
Anàlisi funcional
Lanàlisi funcional és la branca de les matemàtiques, i específicament de l'anàlisi, que tracta de l'estudi d'espais de funcions.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Anàlisi funcional · Veure més »
Anàlisi real
Les primeres quatre sumes parcials de la sèrie de Fourier per a una ona quadrada. Les sèries de Fourier són una eina important en l'anàlisi real. L'anàlisi real o teoria de les funcions de variable real és la branca de l'anàlisi matemàtica que s'ocupa dels nombres reals i les seves funcions, seqüències i sèries.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Anàlisi real · Veure més »
Angle
∠, el símbol Unicode per a l'angle és l''''U+2220''' En geometria, un angle és una figura geomètrica formada per dues semirectes d'origen comú (el vèrtex de l'angle).
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Angle · Veure més »
Annales de Mathématiques pures et appliquées
Els Annales de Mathématiques pures et appliquées (coneguts més popularment com Annales de Gergonne) fou una revista de matemàtiques, fundada per Joseph Diaz Gergonne, que passa per ser la primera revista científica (en el sentit actual del terme) de matemàtiques.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Annales de Mathématiques pures et appliquées · Veure més »
Aresta (geometria)
vèrtexs. En geometria, una aresta és un segment lineal de dimensió 1 que uneix dos vèrtexs de dimensió zero en un polígon, un políedre, o més en general un polítop.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Aresta (geometria) · Veure més »
Atles (topologia)
Un atles és un conjunt de cartes (entorns de coordenades) que proveeixen d'estructura localment euclidiana a un espai topològic.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Atles (topologia) · Veure més »
Àrea
quadrats. Làrea és una quantitat que expressa l'extensió d'una superfície o forma de dues dimensions al pla.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Àrea · Veure més »
Base (àlgebra)
Dos vectors escrits com a combinació lineal de la base estàndard A àlgebra lineal, es diu que un conjunt ordenat B és base d'un espai vectorial V si es compleixen les condicions següents.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Base (àlgebra) · Veure més »
Bola (matemàtiques)
En matemàtiques, una bola o més precisament una bola oberta és l'interior d'una superfície esfèrica; els dos conceptes s'apliquen no solament a l'espai tridimensional sinó també en dimensions més baixes i més altes, i en espais mètrics en general.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Bola (matemàtiques) · Veure més »
Camp vectorial
conservatiu el rotacional no s'anul·la En matemàtica un camp vectorial és una construcció del càlcul vectorial, que associa un vector a cada punt de l'espai euclidià, de la forma \varphi:\R^n\to\R^m.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Camp vectorial · Veure més »
Cara (superfície)
vèrtex vèrtex En geometria, una cara és cada un dels polígons que formen o limiten un políedre.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Cara (superfície) · Veure més »
Característica d'Euler
En matemàtiques, i més específicament en topologia algebraica i combinatòria polièdrica, la característica d'Euler (o característica d'Euler-Poincaré) és una invariant topològica, un nombre que descriu la forma o estructura en l'espai topològic independentment de la manera en què un políedre es col·loqui o es plegui.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Característica d'Euler · Veure més »
Carl Friedrich Gauß
Johann Carl Friedrich Gauss (ˈɡaʊs; Gauß, Carolus Fridericus Gauss) (Braunschweig, Regne de Braunschweig-Wolfenbüttel, 30 d'abril del 1777 - Göttingen, Regne de Hannover, 23 de febrer del 1855), fou un matemàtic i científic alemany que feu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Carl Friedrich Gauß · Veure més »
Carl Gustav Jacob Jacobi
Carl Gustav Jakob Jacobi (10 de desembre de 1804 a Potsdam, Prússia, actual Alemanya – 18 de febrer de 1851 a Berlín) va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Carl Gustav Jacob Jacobi · Veure més »
Càlcul infinitesimal
El càlcul infinitesimal és una branca de les matemàtiques, desenvolupada a partir de l'àlgebra i la geometria, que involucra dos conceptes complementaris: el concepte d'integral (càlcul integral) i el concepte de derivada (càlcul diferencial).
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Càlcul infinitesimal · Veure més »
Cercle
Cercle arc és part d'una circumferència Un cercle és el lloc geomètric del pla que inclou els punts que estan a una distància inferior de la llargada d'un segment determinat anomenat radi respecte a un punt fix determinat anomenat centre.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Cercle · Veure més »
Cilindre
Un cilindre de radi ''r'' i altura ''h'' Model 3D d'un cilindre El terme cilindre refereix a diverses figures geomètriques segons el context.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Cilindre · Veure més »
Cinta de Möbius
Cinta de Möbius feta amb una tira de paper En matemàtiques, una cinta de Möbius o banda de Möbius (o de Moebius) és una superfície d'una sola cara i un sol contorn.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Cinta de Möbius · Veure més »
Circumferència
miniatura Una circumferència és la corba plana tancada formada pel conjunt de tots els punts del pla la distància dels quals a un punt donat del pla (centre) és constant i anomenada radi.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Circumferència · Veure més »
Classe d'equivalència
Tota relació d'equivalència ∼ definida en un cert conjunt A ens permet dividir aquest conjunt en subconjunts disjunts, on cada subconjunt està format per tots els elements relacionats entre ells.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Classe d'equivalència · Veure més »
Classe de diferenciabilitat
Un funció altiplà és una funció llisa amb suport compacte. En anàlisi matemàtica, una classe de diferenciabilitat és una classificació de funcions segons les propietats de les seves derivades.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Classe de diferenciabilitat · Veure més »
Claudàtor de Poisson
Il·lustració del claudàtor de Poisson de camps vectorials variables en el temps que mostra la relació amb el determinant i el producte creuat. En matemàtiques i mecànica clàssica, el claudàtor de Poisson és una operació binària important en la mecànica hamiltoniana, jugant un paper central en les equacions de moviment de Hamilton, que regeixen l'evolució temporal d'un sistema dinàmic hamiltonià.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Claudàtor de Poisson · Veure més »
Con
Con Generació d'un con sòlid per revolució. Model 3D d'un con En geometria, un con recte és un sòlid de revolució generat pel gir d'un triangle rectangle al voltant d'un dels catets.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Con · Veure més »
Conjunt connex
Un conjunt connex (connexió) per a un espai topològic és molt natural.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Conjunt connex · Veure més »
Connexió afí
desenvolupament. En geometria diferencial, una connexió afí és un objecte geomètric en una varietat llisa que connecta espais tangents propers, de manera que permet diferenciar camps vectorials tangents com si fossin funcions de la varietat amb valors en un vector fix.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Connexió afí · Veure més »
Coordenades generalitzades
Les coordenades generalitzades són qualsevol sistema de coordenades utilitzat per a l'anàlisi d'un sistema físic.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Coordenades generalitzades · Veure més »
Coordenades polars
Representació de les coordenades polars, angles expressats en graus El sistema de coordenades polars és, en matemàtiques, un sistema de coordenades de dues dimensions en el qual cada punt en un pla està determinat per un angle i una distància.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Coordenades polars · Veure més »
Corba
Corba és un terme abstracte que s'usa per descriure el camí d'un punt mogut contínuament.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Corba · Veure més »
Cromodinàmica quàntica
La cromodinàmica quàntica (CDQ o QCD, de l'anglès quantum chromodynamics) és una teoria quàntica de camps basada en el grup de gauge SU(3) que descriu la força nuclear forta o interacció forta entre quarks i gluons (conjuntament anomenats partons) que formen els protons, neutrons i altres partícules similars (els hadrons).
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Cromodinàmica quàntica · Veure més »
Cub
Un cub, hexàedre regular o hexaedre regular és un políedre regular format per sis cares quadrades en el qual en cada vèrtex hi coincideixen tres arestes perpendiculars entre si.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Cub · Veure més »
Curvatura
En geometria, la curvatura és la qualitat d'una corba associada al canvi de direcció de diversos punts successius de la corba.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Curvatura · Veure més »
Demostració per inducció
date.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Demostració per inducció · Veure més »
Derivada
pendent de la recta que és tangent a la corba. La recta de color vermell és sempre tangent a la corba blava; el seu pendent és la derivada. En càlcul infinitesimal, la derivada és una mesura de com canvia una funció en modificar el valor de les seves variables.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Derivada · Veure més »
Determinant (matemàtiques)
L'àrea del paral·lelogram és el valor absolut del determinant de la matriu formada pels vectors que representen els costats del paral·lelogram. En matemàtiques, el determinant és una eina molt potent en nombrosos dominis (estudi d'endomorfismes, recerca de valors propis, càlcul diferencial).
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Determinant (matemàtiques) · Veure més »
Difeomorfisme
En matemàtiques, i més concretament en geometria diferencial, un difeomorfisme és un isomorfisme dins la categoria de les varietats diferenciables: és una aplicació invertible entre dues varietats diferenciables tal que transporta l'estructura diferenciable d'una en l'estructura diferenciable de l'altra.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Difeomorfisme · Veure més »
Dimensió
Aquests dibuixos representen diferents objectes segons les seves dimensions Una dimensió d'un element és, en àlgebra i geometria, el nombre de valors propis independents que té la matriu que el caracteritza.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Dimensió · Veure més »
Distància
La distància és la longitud del camí més curt entre dues entitats.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Distància · Veure més »
Divergència
En càlcul vectorial, s'anomena divergència a l'operador que mesura la tendència d'un camp vectorial per originar-se o convergir a un determinat punt.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Divergència · Veure més »
Doble pèndol
Un exemple de doble pèndol. En general, un doble pèndol és un sistema compost per dos pèndols, amb el segon penjant de l'extrem del primer.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Doble pèndol · Veure més »
Equació
date.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Equació · Veure més »
Equació diferencial
En matemàtiques, una equació diferencial és una equació funcional entre una o diverses funcions desconegudes i les seves funcions derivades.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Equació diferencial · Veure més »
Equacions de Maxwell
Les equacions de Maxwell són un conjunt de quatre equacions que, afegint-hi la força de Lorentz, descriuen completament els fenòmens electromagnètics.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Equacions de Maxwell · Veure més »
Esfera
En geometria, una esfera és la superfície formada per tots els punts que es troben a una mateixa distància (anomenada radi) d'un punt donat (anomenat centre) de l'espai.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Esfera · Veure més »
Espai de Banach
En matemàtiques, un espai de Banach és un espai vectorial normat i complet.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Espai de Banach · Veure més »
Espai de fases
En física i matemàtiques l'espai de fases és un espai matemàtic on es representen tots els possibles estats d'un sistema, de manera que cada un d'aquests possibles estats correspongui a un únic punt d'aquest espai.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Espai de fases · Veure més »
Espai de Fréchet
En anàlisi funcional i àrees relacionades de les matemàtiques, un espai de Fréchet, nom provinent de Maurice Fréchet, són un tipus d'espais vectorials topològics.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Espai de Fréchet · Veure més »
Espai de Hausdorff
En topologia, un espai de Hausdorff, separat o T₂ és un espai topològic en el qual punts diferents tenen entorns disjunts.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Espai de Hausdorff · Veure més »
Espai de Hilbert
En matemàtiques, el concepte d'espai de Hilbert és una generalització del concepte d'espai euclidià.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Espai de Hilbert · Veure més »
Espai euclidià
Un espai euclidià és un espai vectorial normat de dimensió finita, en què la norma és heretada d'un producte escalar.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Espai euclidià · Veure més »
Espai homogeni
tor. El tor estàndard és homogeni pels seus grups de difeomorfismes i d'homeomorfismes, i el tor pla és homogeni pels seus grups de difeomorfismes, d'homeomorfismes i d'isomorfismes. En matemàtiques, i en particular en les teories de grups de Lie, grups algebraics i grups topològics, un espai homogeni per a un grup G és una varietat no buida o un espai topològic X sobre el qual G actua de forma transitiva.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Espai homogeni · Veure més »
Espai localment anellat
Un espai localment anellat és un espai topològic X, juntament amb un feix F d'anells commutatius sobre X. El feix F és també rep el nom de feix estructural de l'espai localment anellat X, i de vegades s'escriu: OX.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Espai localment anellat · Veure més »
Espai projectiu
L'espai projectiu és l'estructura algebraica en la que es desenvolupa principalment la geometria projectiva.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Espai projectiu · Veure més »
Espai tangent
En matemàtiques, lespai tangent d'una varietat és un concepte que facilita la generalització de vectors des d'espais afins a varietats generals, ja que en l'últim cas no es pot simplement restar dos punts per obtenir un vector que apunti de l'un a l'altre.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Espai tangent · Veure més »
Espai topològic
Els espais topològics són els principals objectes de treball en la disciplina matemàtica de la topologia.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Espai topològic · Veure més »
Espai vectorial
'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Espai vectorial · Veure més »
Espai vectorial normat
A matemàtica un espai vectorial es diu que és normat si s'hi pot definir una norma vectorial.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Espai vectorial normat · Veure més »
Espai vectorial topològic
En matemàtiques, un espai vectorial topològic és una estructura bàsica que combina l'estructura algebraica d'un espai vectorial amb una estructura topològica.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Espai vectorial topològic · Veure més »
Espaitemps
L'espaitemps és un concepte introduït per Hermann Minkowski el 1908, que fusiona el temps i l'espai absoluts de Newton en una nova entitat de quatre dimensions, les tres ordinàries de l'espai amb la quarta del temps.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Espaitemps · Veure més »
Esquema (matemàtiques)
En matemàtiques, un esquema és un important concepte que unifica la geometria algebraica, l'àlgebra commutativa i la teoria de nombres.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Esquema (matemàtiques) · Veure més »
Estadística
lang.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Estadística · Veure més »
Euclides
Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Euclides · Veure més »
Física de partícules
La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Física de partícules · Veure més »
Física teòrica
La física intenta comprendre l'univers elaborant un model matemàtic i conceptual de la realitat que s'utilitza per a racionalitzar, explicar i predir els fenòmens de la natura, plantejant una teoria física de la realitat.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Física teòrica · Veure més »
Feix (matemàtiques)
En matemàtiques, un feix és una eina per l'estudi sistemàtic d'unes certes dades (com poden ser conjunts, grups abelians, anells) lligats a conjunts oberts i definits localment respecte ells.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Feix (matemàtiques) · Veure més »
Fibrat tangent
En matemàtiques, el fibrat tangent d'una varietat és la unió disjunta de tots els espais tangents en cada punt de la varietat.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Fibrat tangent · Veure més »
Fibrat vectorial
En matemàtiques, un fibrat vectorial és una construcció geomètrica on cada punt d'un espai topològic (o una varietat, o una varietat algebraica) li associem un espai vectorial de manera compatible, de manera que tots aquests espais vectorials, "enganxats junts", formen un altre espai topològic (o varietat diferenciable).
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Fibrat vectorial · Veure més »
Fonaments de la matemàtica
Fonaments de la matemàtica és el terme amb què sovint s'identifiquen certs camps de la matemàtica, com ara la filosofia de la matemàtica, la lògica matemàtica, la teoria de conjunts axiomàtica, la teoria de la demostració, la teoria de models i la teoria de la recursió, que tenen en comú la cerca d'una fonamentació per la matemàtica.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Fonaments de la matemàtica · Veure més »
Forma diferencial
En geometria diferencial, una forma diferencial és un objecte matemàtic pertanyent a un espai vectorial que apareix en el càlcul multivariable, càlcul tensorial o en física.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Forma diferencial · Veure més »
Formulació hamiltoniana
La formulació hamiltoniana o mecànica hamiltoniana és una reformulació de la mecànica clàssica newtoniana introduïda el 1833 per William Rowan Hamilton.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Formulació hamiltoniana · Veure més »
Formulació lagrangiana
La formulació lagrangiana o mecànica lagrangiana és una reformulació de la mecànica clàssica newtoniana introduïda per Joseph Louis Lagrange el 1788.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Formulació lagrangiana · Veure més »
Frontera (topologia)
Un conjunt (blau clar) i la seva frontera (blau fosc) En topologia i matemàtiques en general, la frontera d'un subconjunt S d'un espai topològic X és el conjunt de punts als quals hom s'hi pot aproximar tant des dS com des de fora dS.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Frontera (topologia) · Veure més »
Funció
parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Funció · Veure més »
Funció analítica
Una funció analítica és una funció que pot ser expressada localment com una sèrie de potències enteres convergent.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Funció analítica · Veure més »
Funció bijectiva
Una funció bijectiva. En matemàtiques, una funció o aplicació bijectiva també anomenada simplement una bijecció és una funció f d'un conjunt X a un conjunt Y (f:X → Y) amb la propietat que per a cada y de Y hi ha exactament un x de X tal que f(x).
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Funció bijectiva · Veure més »
Funció contínua
Funció contínua és un terme utilitzat en matemàtiques i, en particular, en topologia.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Funció contínua · Veure més »
Funció holomorfa
f (a sota). Les funcions holomorfes són l'objecte central d'estudi de l'anàlisi complexa; són funcions definides en un subconjunt obert del pla complex \mathbb amb valors a \mathbb que són complexament diferenciables en tots els punts.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Funció holomorfa · Veure més »
Funció inversa
Una funció ƒ i la seva inversa ƒ–1. Com que ƒ fa correspondre a 3 l'element "a", la inversa ƒ–1 fa correspondre l'element ''a'' a 3. En matemàtiques, si ƒ és una funció de A a B llavors la funció inversa de ƒ, anomenada com a ƒ−1, és una funció en la direcció contrària, de B a A, amb la propietat de què la seva (composició) amb la funció original retorna cada element a si mateix.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Funció inversa · Veure més »
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Geometria · Veure més »
Geometria algebraica
locus real. La geometria algebraica és una branca de les matemàtiques que combina l'àlgebra abstracta, especialment l'àlgebra commutativa, amb la geometria.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Geometria algebraica · Veure més »
Geometria diferencial
En matemàtiques, la geometria diferencial és la utilització de les eines del càlcul diferencial a l'estudi de la geometria.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Geometria diferencial · Veure més »
Geometria el·líptica
La geometria el·líptica (anomenada a vegades riemanniana) és un model de geometria no euclidiana de curvatura constant que satisfà només els quatre primers postulats d'Euclides però no el cinquè.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Geometria el·líptica · Veure més »
Geometria euclidiana
Euclides d'Alexandria La geometria euclidiana és la part de la geometria que estudia els objectes o figures i les seves relacions en un espai on es compleixen els cinc postulats d'Euclides i les cinc nocions comunes.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Geometria euclidiana · Veure més »
Geometria hiperbòlica
La geometria hiperbòlica (o Lobatxevskiana) és un model de geometria que satisfà només els quatre primers postulats de la geometria euclidiana.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Geometria hiperbòlica · Veure més »
Geometria no euclidiana
La geometria no euclidiana es diferencia de la geometria euclidiana perquè, en aquesta mena de geometria, el cinquè postulat d'Euclides no és vàlid.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Geometria no euclidiana · Veure més »
Georg Friedrich Bernhard Riemann
va ser un matemàtic alemany que va fer profundes contribucions a l'anàlisi, la teoria dels nombres i la geometria diferencial.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Georg Friedrich Bernhard Riemann · Veure més »
Giovanni Girolamo Saccheri
Giovanni Girolamo Saccheri va ser un matemàtic jesuïta italià conegut per ser un dels precursors de la geometria no euclidiana.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Giovanni Girolamo Saccheri · Veure més »
Gluó
Sense descripció.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Gluó · Veure més »
Gradient (matemàtiques)
En càlcul vectorial, el gradient \nabla f d'un camp escalar f és un camp vectorial que indica en cada punt del camp escalar la direcció del màxim increment d'ell mateix.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Gradient (matemàtiques) · Veure més »
Grigori Perelman
, nom complet amb patronímic Grigori Iàkovlevitx Perelman, Григорий Яковлевич Перельман, és un matemàtic rus.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Grigori Perelman · Veure més »
Grup de Lie
En matemàtiques, un grup de Lie (pronunciat) és un grup que és també una varietat diferenciable, amb la propietat que les operacions de grup són diferenciables.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Grup de Lie · Veure més »
Grup de simetria
permuten el tetraèdre a través de les diverses posicions. Les 12 rotacions formen el '''grup (de simetria) de rotació''' de la figura. El grup de simetria d'un objecte (imatge, senyal, etcètera) és el grup de totes les isometries sota les quals és invariant amb l'operació de composició de funcions.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Grup de simetria · Veure més »
Grup finit
En matemàtiques, un grup finit és un grup constituït per un nombre finit d'elements, és a dir, que té cardinal finit.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Grup finit · Veure més »
Grup lineal general
En matemàtiques, el grup lineal general de mida n sobre un cos K o un anell A és el conjunt de les matrius invertibles quadrades de mida n×n amb coeficients a K o A amb l'operació de composició o multiplicació de matrius usual.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Grup lineal general · Veure més »
Grup ortogonal
En matemàtiques, el grup ortogonal de dimensió n, denotat O(n), és el grup de transformacions isomètriques (que preserven la distància) d'un espai Euclidià de dimensió n que preserven un punt fix, on l'operació de grup és donada per la composició de transformacions.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Grup ortogonal · Veure més »
Grup unitari especial
En matemàtiques, el grup unitari especial (o grup especial unitari) de grau n, denominat SU(n), és el grup de matrius unitàries n x n i amb determinant igual a 1, amb nombres complexos als elements del cos C i amb l'operació de grup donada per la multiplicació de matrius.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Grup unitari especial · Veure més »
Hassler Whitney
va ser un matemàtic i alpinista estatunidenc, creador de la teoria de la singularitat i estudiós de la pedagogia de la matemàtica.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Hassler Whitney · Veure més »
Henri Poincaré
fou un matemàtic francès destacat pels seus treballs sobre equacions diferencials i les seves aplicacions a la mecànica celeste.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Henri Poincaré · Veure més »
Hermann Weyl
va ser un matemàtic, físic i filòsof alemany, que es va dedicar a la recerca en teoria de nombres, física teòrica i filosofia i és considerat un dels matemàtics universalistes del passat.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Hermann Weyl · Veure més »
Hipèrbola
Hipèrbola Una hipèrbola o hipèrbole es defineix com el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la diferència de les distàncies a dos punts fixos denominats focus.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Hipèrbola · Veure més »
Hipersuperfície
Hipersuperfície amb funció f(x,y).
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Hipersuperfície · Veure més »
Homeomorfisme
En matemàtiques, i més precisament en topologia, un homeomorfisme és un isomorfisme topològic; és a dir, una aplicació entre dos espais topològics que en preserva les respectives topologies.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Homeomorfisme · Veure més »
Homotopia
Els dos camins en negreta que hi ha dalt són homotòpics en relació als seus extrems. Les línies fines marquen isocontorns d'una possible homotopia. En topologia, la noció d' homotopia recull l'ideal de què gaudeix la topologia de ser la geometria del full d'hule, és a dir, deformable.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Homotopia · Veure més »
Integral el·líptica
Una integral el·líptica és una integral de la forma: \int\, dx o de forma alternativa com: \int on A, B, C i D són polinomis En x i S és un polinomi de grau 3 o 4.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Integral el·líptica · Veure més »
Interacció electrofeble
La interacció electrofeble és la descripció unificada de dues de les quatre forces fonamentals de la natura: la interacció feble, i l'electromagnètica.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Interacció electrofeble · Veure més »
Introducció a la teoria de grups
Les possibles manipulacions del Cub de Rubik formen un grup. En matemàtiques, la teoria de grups estudia els grups.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Introducció a la teoria de grups · Veure més »
Invariant
En matemàtiques, un invariant és una propietat sostinguda per un tipus d'objectes matemàtics que no canvien davant de transformacions.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Invariant · Veure més »
James Clerk Maxwell
James Clerk Maxwell FRS FRSE (13 de juny de 1831 – 5 de novembre de 1879) fou un matemàtic i físic teòric escocès.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і James Clerk Maxwell · Veure més »
János Bolyai
János Bolyai (15 de desembre de 1802, Kolozsvár, actual Romania, llavors part de l'Imperi Austrohongarès - 17 o 27 de gener de 1860, Marosvásárhely, actual Hongria) fou un matemàtic hongarès.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і János Bolyai · Veure més »
John Milnor
és un matemàtic estatunidenc conegut pel seu treball en topologia diferencial, teoria K i sistemes dinàmics, així com pels seus llibres, alguns dels quals han esdevingut clàssics.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і John Milnor · Veure més »
Joseph Louis Lagrange
Joseph Louis Lagrange (Torí, Itàlia, 25 de gener del 1736 - París, França, 10 d'abril del 1813), va ser un matemàtic, físic i astrònom italià que després va viure a Prússia i França.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Joseph Louis Lagrange · Veure més »
Lagrangià
El lagrangià (L) és una funció escalar de les variables dinàmiques d'un sistema físic.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Lagrangià · Veure més »
Leonhard Euler
fou un matemàtic i físic suís que va viure a Rússia i al Regne de Prússia durant la major part de la seva vida.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Leonhard Euler · Veure més »
Llei de conservació
En física, una llei de conservació o principi de conservació afirma que una propietat mesurable determinada d'un sistema físic aïllat no canvia a mesura que el sistema evoluciona en el temps.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Llei de conservació · Veure més »
Longitud
Imatge de la barra de platí-iridi utilitzada com a patró del '''metre''' entre 1889 i 1960. La longitud és la dimensió que correspon a la llargària d'un objecte; la llargada d'una cosa, d'una superfície.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Longitud · Veure més »
Mapa topogràfic
corbes de nivell. Topografia del Mont Logan, Quebec, Canadà Un mapa topogràfic és un mapa amb informació bàsica d’un territori que també serveix de base per a elaborar la cartografia temàtica.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Mapa topogràfic · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Matemàtiques · Veure més »
Matriu (matemàtiques)
En matemàtiques, una matriu és una taula rectangular de nombres o, més generalment, d'elements d'una estructura algebraica de forma d'anell.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Matriu (matemàtiques) · Veure més »
Max Dehn
va ser un matemàtic jueu-alemany, emigrat als Estats Units.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Max Dehn · Veure més »
Mètrica (matemàtiques)
longitud (12) per a la mateixa ruta. En la mètrica euclidiana, el camí verd té una longitud de 6 \sqrt2 \approx 8,49, i és l'únic camí mínim. En matemàtiques, una mètrica o funció distància és una funció que defineix una distància entre cada parell d'elements d'un conjunt.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Mètrica (matemàtiques) · Veure més »
Mòdul d'un nombre complex
Donat un nombre complex z.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Mòdul d'un nombre complex · Veure més »
Mecànica analítica
El terme mecànica analítica és usat per descriure la forma més matemàtica de la mecànica clàssica, formulada inicialment per Isaac Newton.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Mecànica analítica · Veure més »
Mecànica clàssica
Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Mecànica clàssica · Veure més »
Michael Freedman
Michael Hartley Freedman (nascut el 21 d'abril de 1951 a Los Angeles, Califòrnia) és un matemàtic estaunidenc.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Michael Freedman · Veure més »
Model estàndard de física de partícules
alt.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Model estàndard de física de partícules · Veure més »
N-esfera
La '' hiperesfera''' a l'espai euclidià de dimensió 2, és lel 2-esfera. En matemàtiques, una n-esfera (o hiperesfera quan n > 3) és la generalització de l'«esfera» a un espai euclidià de dimensió arbitrària.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і N-esfera · Veure més »
Niels Henrik Abel
Niels Henrik Abel (Findö, Noruega, 5 d'agost de 1802 - Froland, Noruega, 6 d'abril de 1829), va ser un matemàtic noruec.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Niels Henrik Abel · Veure més »
Nikolai Lobatxevski
, fou un matemàtic rus del, conegut principalment pel seu treball sobre geometria hiperbòlica, també coneguda com a geometria de Lobachevski, i també pel seu estudi fonamental sobre les integrals de Dirichlet, coneguda com la fórmula integral de Lobatxevski.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Nikolai Lobatxevski · Veure més »
Nombre complex
Figura 1: Un nombre complex z.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Nombre complex · Veure més »
Nombre de Betti
En topologia, els nombres de Betti són uns objectes topològics que Henri Poincaré va demostrar que eren invariants i que va utilitzar per estendre la fórmula polièdrica a espais de dimensions més grans que tres.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Nombre de Betti · Veure més »
Nombre real
En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Nombre real · Veure més »
Orientabilitat
tor és una superfície orientable. La cinta de Möbius és una superfície no orientable. Noteu que el cranc que recorre la cinta intercanvia la seva dreta i la seva esquerra amb cada circulació completa. Això no passaria si el cranc fos en un tor. La superfície de Steiner és no orientable. En matemàtiques, l'orientabilitat és una propietat de les superfícies en l'espai euclidià que mesura si és possible fer una elecció consistent del vector normal a la superfície a cada punt.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Orientabilitat · Veure més »
Paràbola
320x320pxUna paràbola és un tipus de corba plana oberta amb un eix de simetria.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Paràbola · Veure més »
Pla
perpendiculars a l'espai tridimensional. En matemàtiques un pla és una superfície imaginària de dues dimensions, infinita i sense curvatura.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Pla · Veure més »
Políedre
Un políedre és un cos geomètric, la superfície del qual es compon d'una quantitat finita de polígons plans.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Políedre · Veure més »
Poul Heegaard
va ser un matemàtic danès.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Poul Heegaard · Veure més »
Producte cartesià
Producte cartesià entre els conjunts A.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Producte cartesià · Veure més »
Producte escalar
En les matemàtiques, un producte escalar —també conegut com a producte interior o punt— és una operació algebraica entre dos vectors que resulta en un escalar.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Producte escalar · Veure més »
Projecció (matemàtiques)
En matemàtiques, una projecció és una aplicació d'un conjunt (o una altra estructura matemàtica) en un subconjunt (o subestructura), que és igual al seu quadrat per composició de funcions (o, en altres paraules, que és idempotent).
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Projecció (matemàtiques) · Veure més »
Quark
En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Quark · Veure més »
Recta
intersecció amb l'eix ''y'' (creuen l'eix ''y'' en el mateix lloc). segment de recta. Una recta, o línia recta, és un objecte geomètric format per un conjunt d'infinits punts, infinitament llarg i infinitament prim, que no té curvatura.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Recta · Veure més »
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Relativitat general · Veure més »
René Thom
va ser un matemàtic francès fundador de la teoria de les catàstrofes.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і René Thom · Veure més »
Sèrie de potències enteres
En matemàtiques i particularment en anàlisi matemàtica, una sèrie de potències enteres anomenada també sèrie de potències o sèrie entera és una sèrie matemàtica de funcions de la forma On els coeficients an formen una successió real o complexa.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Sèrie de potències enteres · Veure més »
Sheldon Lee Glashow
Sheldon Lee Glashow (Nova York, EUA, 5 de desembre de 1932) és un físic i catedràtic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1979.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Sheldon Lee Glashow · Veure més »
Si i només si
Símbols lògicsper a representarsii.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Si i només si · Veure més »
Siméon Denis Poisson
Siméon Denis Poisson (1781-1840), va ser un matemàtic i físic francès.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Siméon Denis Poisson · Veure més »
Simon Antoine Jean L'Huilier
Simon Antoine Jean L'Huilier o Lhuilier (Ginebra, 24 d'abril de 1750 - Ginebra, 28 de març de 1840) fou un matemàtic suís.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Simon Antoine Jean L'Huilier · Veure més »
Simon Donaldson
Simon Kirwan Donaldson FRS (Cambridge, 1957) és un matemàtic anglès, conegut pels seus treballs en el camp de la topologia i de varietats diferenciables de dimensió 4.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Simon Donaldson · Veure més »
Singularitat matemàtica
En matemàtiques, una singularitat és un punt en què un objecte matemàtic donat no està definit, o un punt on l'objecte matemàtic deixa de tenir un bon comportament d'alguna manera particular, com per exemple per manca de diferenciabilitat o analiticitat o bé un punt d'un conjunt excepcional on aquest falla en el seu comportament normal en algun sentit, com ara una derivada.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Singularitat matemàtica · Veure més »
Sistema d'equacions
En matemàtiques, un sistema d'equacions és un conjunt de dues o més equacions amb diverses incògnites que conformen un problema matemàtic consistent en trobar les incògnites que satisfan les equacions.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Sistema d'equacions · Veure més »
Sistema d'equacions lineals
Cada equació d'un sistema d'equacions amb tres variables determina un pla. Resoldre el sistema és trobar els punt d'intersecció de tots els plans. En el sistema representat de la il·lustració determina tres plans (tres equacions) que es tallen en un punt, de manera que el sistema té una única solució (sistema compatible determinat). En matemàtiques, un sistema d'equacions lineals és un conjunt d'equacions lineals que comparteixen el mateix conjunt de variables o incògnites.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Sistema d'equacions lineals · Veure més »
Sophus Lie
Marius Sophus Lie (Nordfjordeid, 17 de desembre de 1842 – Christiania (actual Oslo), 18 de febrer de 1899) va ser un matemàtic noruec.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Sophus Lie · Veure més »
Stephen Smale
és un matemàtic nord-americà, conegut per les seves contribucions en Topologia i Geometria diferencial.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Stephen Smale · Veure més »
Steven Weinberg
va ser un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1979.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Steven Weinberg · Veure més »
Superfície de revolució
Superfície de revolució. Una superfície de revolució és la que es genera mitjançant la rotació d'una corba plana, o generatriu, al voltant d'una recta directriu, anomenada eix de rotació, la qual es troba en el mateix pla que la corba.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Superfície de revolució · Veure més »
Superfície de Riemann
Superfície de Riemann per a la funció f(z).
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Superfície de Riemann · Veure més »
Tangent
La tangent (del llatí tangens "que toca") és una recta que toca una corba en un punt, tot i que sense tallar-la (si, contràriament, ho fes, aleshores seria una secant).
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Tangent · Veure més »
Tensor mètric
En matemàtiques, dins la geometria riemanniana, el tensor mètric és un tensor de rang 2 que s'utilitza per definir conceptes mètrics com distància, angle i volum en un espai localment euclidià.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Tensor mètric · Veure més »
Teorema de Gauss-Bonnet
En geometria diferencial, el teorema de Gauss-Bonnet (o fórmula de Gauss-Bonnet) és una fórmula que afirma la igualtat de dues quantitats definides de forma ben diferent en una varietat riemanniana compacta i orientable de dues dimensions M: la integral de la curvatura gaussiana de M (sentit geomètric) i 2\pi vegades la característica d'Euler de M (sentit topològic).
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Teorema de Gauss-Bonnet · Veure més »
Teorema de la funció implícita
En la branca de les matemàtiques anomenada càlcul multivariable, el teorema de la funció implícita és una eina que permet que relacions es converteixin a funcions.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Teorema de la funció implícita · Veure més »
Teorema egregi
Una conseqüència del teorema egregi és que la Terra no es pot representar en un mapa pla sense distorsió. La projecció de Mercator, que es veu a la imatge, manté els angles però distorsiona l'àrea. El teorema egregi de Gauss (del llatí Theorema Egregium) és un resultat distingit en geometria diferencial relatiu a la curvatura de superfícies que fou demostrat per Carl Friedrich Gauss el 1827.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Teorema egregi · Veure més »
Teoria de cordes
model estàndard (esquerra) o corda tancada sense extrems i en forma de cercle com afirma la teoria de cordes (dreta). Quarks (protons i neutrons). cordes. La teoria de cordes és una proposta de descripció quàntica unificada de totes les interaccions, incloent-hi la gravetat, que considera que els constituents fonamentals de la matèria no són partícules puntuals sinó objectes unidimensionals (cordes).
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Teoria de cordes · Veure més »
Teoria de gauge
En física teòrica, una teoria de gauge (també anomenada de contrast o de galga) és un tipus de teoria quàntica de camps que descriu eficaçment les forces i partícules elementals i les seves simetries.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Teoria de gauge · Veure més »
Teoria de Yang–Mills
En física teòrica, la teoria de Yang-Mills és una teoria de gauge basada en el grup unitari especial SU(N), o de forma general en qualsevol grup semi-simple de Lie compacte.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Teoria de Yang–Mills · Veure més »
Teoria quàntica de camps
La teoria quàntica de camps (sovint abreujat TQC o QFT per Quantum Field Theory) és l'aplicació de la mecànica quàntica al concepte físic de camp (com per exemple el camp electromagnètic), així com a les interaccions dels camps amb la matèria.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Teoria quàntica de camps · Veure més »
Tetràedre
Un tetràedre o tetraedre (ambdues variants són acceptades) és un políedre que té quatre cares.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Tetràedre · Veure més »
Topologia
Una ''cinta de Möbius'', un objecte amb només una superfície i una vora. Aquest tipus d'estructures són objecte de l'estudi de la topologia. La topologia (del Grec topos, lloc i logos, ciència) és una branca de les matemàtiques que estudia les propietats espacials i les deformacions bicontínues (dues dimensions) de l'espai.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Topologia · Veure més »
Topologia algebraica
tor, un dels objectes d'estudi més freqüents en topologia algebraica La topologia algebraica és el camp de les matemàtiques que usa estructures algebraiques per estudiar transformacions d'objectes geomètrics.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Topologia algebraica · Veure més »
Topologia diferencial
Dins l'entorn de la matemàtica, la topologia diferencial és una branca de coneixements que considera les varietats diferenciables i les funcions diferenciables entre elles.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Topologia diferencial · Veure més »
Topologia general
connex per camins. En matemàtiques, la topologia general és la branca de topologia que tracta les definicions i construccions bàsiques de teoria de conjunts usades en topologia.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Topologia general · Veure més »
Topologia geomètrica
nusos borromeus. Les superfícies de Seifert per a enllaços són una eina útil en topologia geomètrica La topologia geomètrica (topologia de dimensions baixes) és l'àrea de la topologia i la topologia algebraica que estudia problemes geomètrics, topològics i algebraics que sorgeixen en l'estudi de varietats de dimensions menors de 5, espais localment homeomorfs dels espais euclidians, des de dimensió zero fins a la quarta.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Topologia geomètrica · Veure més »
Topologia producte
S'anomena topologia producte a una topologia construïda sobre el producte cartesià d'espais topològics a partir de la topologia dels factors.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Topologia producte · Veure més »
Tor (geometria)
Un tor En geometria, un tor és una superfície de revolució generada per un cercle que gira al voltant d'un eix coplanar a ell.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Tor (geometria) · Veure més »
Triangle
Un triangle és un polígon de tres costats.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Triangle · Veure més »
Trigonometria esfèrica
Triangle esfèric trirectangle ('' els seus angles sumen ''': 270°). La trigonometria esfèrica és un conjunt de relacions anàlogues a les de la trigonometria plana, però en aquest cas, amb angles i distàncies disposades sobre una esfera.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Trigonometria esfèrica · Veure més »
Universitat Georg-August de Göttingen
Universitat de Göttingen La Universitat de Göttingen (Georg-August-Universität Göttingen, o Geòrgia Augusta) va ser fundada l'any 1734 per Jordi II, príncep elector de Hannover i rei de la Gran Bretanya.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Universitat Georg-August de Göttingen · Veure més »
Varietat algebraica
La cúbica torçada és una varietat algebraica projectiva. En matemàtiques, una varietat algebraica és essencialment un conjunt de zeros comuns d'un conjunt de polinomis.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Varietat algebraica · Veure més »
Varietat complexa
En geometria diferencial, una varietat complexa és una varietat amb un atles de cartes cap al disc unitat obertCal utilitzar el disc unitat obert de Cn com a espai model en comptes de Cn perquè aquests espais no són isomorfs, al contrari del que succeeix amb varietats reals.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Varietat complexa · Veure més »
Varietat diferenciable
Una varietat diferenciable és un espai topològic separat V en el qual hi ha definida una família de funcions reals F.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Varietat diferenciable · Veure més »
Varietat pseudoriemanniana
densitat d'energia-impuls. A geometria diferencial, una varietat pseudoriemanniana és una varietat diferenciable equipada amb un tensor mètric (0,2)-diferenciable, simètric, que és no degenerat en cada punt de la varietat.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Varietat pseudoriemanniana · Veure més »
Varietat riemanniana
Exemple de varietat riemanniana bidimensional amb diverses corbes coordenades ortogonals, així com d'altres corbes. En matemàtiques, i més específicament en geometria diferencial, una varietat riemanniana és una varietat diferenciable real dotada d'una mètrica riemanniana, és a dir, un camp tensorial diferenciable que dota cada espai tangent d'un producte escalar.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Varietat riemanniana · Veure més »
Varietat simplèctica
En matemàtiques, i més específicament en geometria diferencial, una varietat simplèctica és una varietat diferenciable M dotada d'una 2-forma diferencial tancada i no-degenerada ω, anomenada forma simplèctica.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Varietat simplèctica · Veure més »
Varietat topològica
En matemàtiques, una varietat topològica és un espai topològic que localment tindrà l'estructura topològica de \mathbb^n, en un sentit precisat més avall.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Varietat topològica · Veure més »
Vèrtex (geometria)
Representació d'un octaedre en el que els '''vèrtexs''' estan marcats amb una esfera Un vèrtex és, en geometria, un punt comú entre dos costats consecutius d'una figura geomètrica.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Vèrtex (geometria) · Veure més »
Veïnat (matemàtiques)
obert prou petit ''B'' que conté ''p'' i és contingut dins ''V''. Un rectangle no és un veïnat de cap dels seus vèrtexs. En topologia i àrees relacionades de la matemàtica, un veïnat o entorn és un dels conceptes bàsics en un espai topològic.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Veïnat (matemàtiques) · Veure més »
Vector normal
Un pla i dos vectors normals En geometria, un vector normal a una entitat geomètrica (línia, corba, superfície, etc.) és un vector d'un espai de producte escalar que conté tant a l'entitat geomètrica com al vector normal, que té la propietat de ser ortogonal a tots els vectors tangents a l'entitat geomètrica.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Vector normal · Veure més »
Volum
El volum és la porció o quantitat d'espai tridimensional tancat dins una frontera.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і Volum · Veure més »
William Kingdon Clifford
William Kingdon Clifford FRS (Exeter, 4 de maig de 1845 − Madeira, 3 de març de 1879) va ser un matemàtic anglès que també va escriure sobre filosofia.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і William Kingdon Clifford · Veure més »
William Rowan Hamilton
va ser un matemàtic, físic i astrònom irlandès.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і William Rowan Hamilton · Veure més »
3-varietat
En topologia de dimensions baixes, les 3-varietats són un camp que estudia varietats topològiques de tres dimensions.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і 3-varietat · Veure més »
4-varietat
En topologia, una 4-varietat és una varietat topològica de 4 dimensions.
Nou!!: Varietat (matemàtiques) і 4-varietat · Veure més »
Redirigeix aquí:
Varietat (matemàtica), Varietat matemàtica, Varietat real.
