Accés més ràpid que el navegador!
17 les relacions: Assentaments israelians, Àqaba, B'Tselem, Beduïns, Castells del desert, Dúnam, Decàpolis, Israelians, Jericó, Jordà (riu), Jordània, Llac de Tiberíades, Mandat britànic de Palestina, Mar Morta, Nabateus, Poble palestí, Wadi Araba.
Assentaments israelians
Ariel, seu del Centre Universitari Ariel de Samaria, la major universitat pública d'Israel Za'atara 2016 Neve Dekalim evacuat per Israel el 2005 assentaments israelians en magenta (gener de 2006). Els assentaments israelians són comunitats civils israelianes construïdes en territoris ocupats per Israel, més enllà de la línia verda, després de la Guerra dels Sis Dies del 1967.
Nou!!: Vall del Jordà і Assentaments israelians · Veure més »
Àqaba
Àqaba o al-Àqaba és una ciutat costanera de Jordània, capital de la governació d'Àqaba, a l'anomenat golf d'Àqaba, i és l'únic port de Jordània a la mar Roja.
Nou!!: Vall del Jordà і Àqaba · Veure més »
B'Tselem
B'Tselem (hebreu: שרמוטות, "a imatge de Déu") és una organització no governamental (ONG) israeliana fundada el 3 de febrer de 1989 per un grup d'importants advocats, acadèmics, periodistes i membres de la Kenésset israelians.
Nou!!: Vall del Jordà і B'Tselem · Veure més »
Beduïns
Petra, Jordània Els beduïns són àrabs nòmades que viuen als deserts del Nègueb, Sinaí, Sàhara i altres regions del nord d'Àfrica.
Nou!!: Vall del Jordà і Beduïns · Veure més »
Castells del desert
L'expressió castells del desert engloba una vintena de petits castells, palaus, caravanserralls i fins i tot hammams repartits pel desert oriental de Jordània.
Nou!!: Vall del Jordà і Castells del desert · Veure més »
Dúnam
El dúnam o dönüm, també anomenat dunum o donum o encara stremma vell, turc o otomà, és una unitat de superfície pròpia de l'Imperi Otomà i encara en ús en diversos països que hi havien pertangut.
Nou!!: Vall del Jordà і Dúnam · Veure més »
Decàpolis
Mapa de la '''Decàpolis''' (ciutats en vermell). Decàpolis va ser un districte de Palestina sota domini romà, que rebia aquest nom perquè comprenia deu ciutats.
Nou!!: Vall del Jordà і Decàpolis · Veure més »
Israelians
Els israelians (en hebreu ישראלים, Yisra'elim; en àrab الإسرائيليون, al-isrāʾīliyyūn) són els ciutadans de l'Estat d'Israel, independentment de la seva adscripció religiosa o ètnica.
Nou!!: Vall del Jordà і Israelians · Veure més »
Jericó
Jericó (Ἰεριχοῦς, -οῦντος, o bé Ἰεριχώ) és una ciutat de Cisjordània, cap del districte homònim i capital provisional de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP).
Nou!!: Vall del Jordà і Jericó · Veure més »
Jordà (riu)
El Jordà és un riu de 320 km de longitud total, que ocupa la part més baixa d'una fossa tectònica.
Nou!!: Vall del Jordà і Jordà (riu) · Veure més »
Jordània
Jordània, oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Pròxim.
Nou!!: Vall del Jordà і Jordània · Veure més »
Llac de Tiberíades
El llac de Tiberíades des del bosc negre El llac de Tiberíades (en hebreu Kinneret, en àrab Bahr al-Tabariyya), també anomenat llac de Galilea, mar de Galilea (als Evangelis), llac de Genesaret o llac de Kinneret (de l'hebreu kinnor, que significa «en forma de lira»), és un llac d'aigua dolça situat al nord-est de Palestina, ocupada acualment per Israel, i a la frontera amb Síria.
Nou!!: Vall del Jordà і Llac de Tiberíades · Veure més »
Mandat britànic de Palestina
El Mandat britànic de Palestinafou una entitat geopolítica que va existir entre 1920 i 1948 a la regió de Palestina sota els termes del Mandat de la Societat de Nacions per a Palestina.
Nou!!: Vall del Jordà і Mandat britànic de Palestina · Veure més »
Mar Morta
La mar Morta o el mar Mort (‘el mar Mort’;, ‘mar de Sal’) és un llac salat que es troba entre Cisjordània, Israel i Jordània, alimentat pel riu Jordà.
Nou!!: Vall del Jordà і Mar Morta · Veure més »
Nabateus
Petra, capital dels nabateus. Els nabateus foren un poble nòmada àrab establert al desert de Jordània i nord d'Aràbia.
Nou!!: Vall del Jordà і Nabateus · Veure més »
Poble palestí
El poble palestí (en àrab: الشعب الفلسطيني) (transliterat: al-xab al-filastini) anomenat habitualment palestins o àrabs palestins, és un poble semita del llevant mediterrani amb orígens familiars a la regió històrica de Palestina i que constitueix una de les poblacions autòctones de la totalitat de territoris palestins i Israel.
Nou!!: Vall del Jordà і Poble palestí · Veure més »
Wadi Araba
Wadi Araba (també Arabah (hebreu: הָעֲרָבָה, HāʻĂrāḇā; àrab وادي عربة, Wādī ʻAraba) és una vall que perllonga al sud la falla del riu Jordà i de la qual fa part la mar Morta. Va des de la mar Morta al golf d'Akaba o d'Eilat i constitueix la frontera entre Jordània i Israel. La seva longitud és de 166 km (fins a la costa sud de la mar Morta). L'amplada mitjana és entre 5 i 8 km. És una terra molt àrida, que té una altura màxima de 230 metres però a la part propera a la mar Morta baixa 417 metres per sota el nivell de la mar, i és el punt més baix de la terra. Hi ha molt poques poblacions al costat israelià i no n'hi cap al costat jordà. L'assentament més antic és el kibbutz Yotvata, fundat el 1957. Yotvata fou una ciutat del Wadi Araba esmentada a la Bíblia. A l'Antic Testament el Wadi Araba designava a la vall del Jordà. La regió pròpia del Wadi Araba estava més poblada que modernament perquè hi havia mines de coure i hematites; el rei Salomó va explotar algunes mines en aquesta zona. Fou habitat pels edomites i a l'est hi havia els nabateus. En aquesta zona, al costat israelita hi ha el Parc de la Vall de Timna amb gravats prehistòrics a la roca al costat de les antigues explotacions mineres (coure); una forma natural és coneguda com a Pilars del rei Salomó. Al costat jordà hi ha el Wadi Rum on es va filmar part de la pel·lícula "Lawrence d'Aràbia". L'itinerari de l'Èxode passava pel Wadi Araba. La zona fou poblada vers el 1900 aC Aquí es va signar el tractat de pau entre Israel i Jordània el 26 d'octubre de 1994.
Nou!!: Vall del Jordà і Wadi Araba · Veure més »
