Accés més ràpid que el navegador!
163 les relacions: Acadèmia Francesa de les Ciències, Acetilè, Aigua, Aiguamarina (color), Albedo, Alexander Pope, Altitud, Amoníac, Anders Johan Lexell, Anell planetari, Anells d'Urà, Anglaterra, Ariel (satèl·lit), Astrònom, Atlas Coelestis, Atmosfera, Aurora polar, Època (astronomia), Àcid sulfhídric, Bar (unitat), Bath, Boira, Calor, Camp magnètic, Catàleg d'estels, Cian, Cinturó de Van Allen, Cometa, Contaminació lumínica, Convecció, Coreà, Corona solar, Cronos, Densitat, Descobriment de Neptú, Deuteri, Diacetilè, Diòxid de carboni, Eclíptica, Electró, Electró-volt, Equinocci, Esferoide oblat, Estació de l'any, Estel, Estratosfera, Età, Fotòlisi, Fotometria, Gauss (unitat), ..., Gegant de glaç, Gegant gasós, Grau Celsius, Heli, Hidrocarbur, Hidrogen, Hora, Ió (àtom), Infraroig, Ionosfera, Japonès, Júpiter (mitologia), Júpiter (planeta), Johann Elert Bode, Johann Gottfried Galle, John Couch Adams, John Flamsteed, Jordi III del Regne Unit, Joseph Jêrôme Lalande, Kelvin, Kuiper Airborne Observatory, Latitud, Línia equatorial, Llengües sinítiques, Llista de déus grecs, Lluna, Mab (satèl·lit), Magnetopausa, Magnetosfera, Magnitud aparent, Mantell terrestre, Mart (planeta), Martin Heinrich Klaproth, Mesosfera, Metà, Metilacetilè, Microones, Milió, Minut, Miranda (satèl·lit), Mitologia grega, Model de Niça, Molècula, Moment magnètic, Monòxid de carboni, Moviment circular, Moviment retrògrad i prògrad, NASA, Núvol, Nebulosa solar, Neptú (planeta), Nevil Maskelyne, Nomenclatura de Flamsteed, Nucli planetari, Oberó (satèl·lit), Obliqüitat de l'eclíptica, Observatori W. M. Keck, Oposició (astronomia), Paral·laxi, Periheli, Pierre Lemonnier, Pierre-Simon Laplace, Planeta, Pol geogràfic, Pols còsmica, Pressió, Protó, Quartil, Resistència aerodinàmica, Royal Society, Satèl·lit natural, Satèl·lits d'Urà, Saturn (mitologia), Saturn (planeta), Símbol astrològic, Segon, Simbologia astronòmica, Sistema solar, Sol, Solstici, Somerset, Telescopi, Telescopi espacial Hubble, Tempesta, Termosfera, Terra, Titània (satèl·lit), Tritó (satèl·lit), Tropopausa, Troposfera, Ultraviolat, Umbriel (satèl·lit), Unió Astronòmica Internacional, Unitat astronòmica, Urani, Urà (mitologia), Vent solar, Vietnamita, Volàtils, William Herschel, William Shakespeare, Zeta del Taure, Zeus, Zonal i meridional, 13 de març, 1690, 1781, 1841, 1977, 1986, 24 de gener, 3 Cassiopeiae, 7 de desembre. Ampliar l'índex (113 més) »
Acadèmia Francesa de les Ciències
LAcadèmia Francesa de les Ciències (Académie des sciences) és una societat científica, fundada el 1666 pel Rei Lluís XIV de França per iniciativa de Jean-Baptiste Colbert.
Nou!!: Urà (planeta) і Acadèmia Francesa de les Ciències · Veure més »
Acetilè
L'acetilè (o acetilé) o etí és l'alquí més senzill.
Nou!!: Urà (planeta) і Acetilè · Veure més »
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Nou!!: Urà (planeta) і Aigua · Veure més »
Aiguamarina (color)
L'aiguamarina és un color blau verdós, semblant al de l'aigua del mar.
Nou!!: Urà (planeta) і Aiguamarina (color) · Veure més »
Albedo
La neu fresca té una albedo d'entre el 75 i el 90% Canvis estacionals a l'albedo terrestre 2003-2004 L'albedo és la quantitat, expressada en percentatge, de radiació que incideix sobre una superfície i que és retornada a l'espai.
Nou!!: Urà (planeta) і Albedo · Veure més »
Alexander Pope
Alexander Pope (Londres, 21 de maig del 1688 — Twickenham, 30 de maig del 1744) fou un poeta anglès, el tercer autor més citat en aquesta llengua, només per darrere de William Shakespeare i Alfred Tennyson.
Nou!!: Urà (planeta) і Alexander Pope · Veure més »
Altitud
Laltitud o cota és la distància vertical d'un objecte respecte d'un punt d'origen donat, considerat el “nivell zero”.
Nou!!: Urà (planeta) і Altitud · Veure més »
Amoníac
Lamoníac, de noms sistemàtics trihidrur de nitrogen o azà, és un compost químic molecular, la molècula del qual consta d'un àtom de nitrogen enllaçat mitjançant enllaços simples covalents a tres àtoms d'hidrogen d'acord amb la fórmula NH3.
Nou!!: Urà (planeta) і Amoníac · Veure més »
Anders Johan Lexell
Anders Johan Lexell va ser un astrònom, matemàtic i físic fino-suec.
Nou!!: Urà (planeta) і Anders Johan Lexell · Veure més »
Anell planetari
Un anell planetari és un anell de pols còsmica i altres partícules petites que orbiten al voltant d'un planeta en una regió en forma de disc pla.
Nou!!: Urà (planeta) і Anell planetari · Veure més »
Anells d'Urà
Esquema del sistema d'anells-satèl·lits d'Urà. Les línies sòlides són els anells; les línies discontínues denoten les òrbites dels satèl·lits. Els anells d'Urà configuren un sistema d'anells de complexitat mitjana que es pot situar a mig camí entre sistemes més extensos –com els anells de Saturn– i més simples –com els de Júpiter i els de Neptú.
Nou!!: Urà (planeta) і Anells d'Urà · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Urà (planeta) і Anglaterra · Veure més »
Ariel (satèl·lit)
Ariel és el satèl·lit més brillant d'Urà i el quart quant a mida.
Nou!!: Urà (planeta) і Ariel (satèl·lit) · Veure més »
Astrònom
Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.
Nou!!: Urà (planeta) і Astrònom · Veure més »
Atlas Coelestis
LAtlas Coelestis és un catàleg astronòmic basat en observacions fetes pel primer astrònom reial, John Flamsteed, i publicat pòstumament el 1729.
Nou!!: Urà (planeta) і Atlas Coelestis · Veure més »
Atmosfera
Gran taca roja. Latmosfera és la capa de gasos que envolta el món (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) o, en general, un altre planeta o cos celeste.
Nou!!: Urà (planeta) і Atmosfera · Veure més »
Aurora polar
Aurora boreal a Alaska Laurora polar consisteix en una llum natural que apareix al cel nocturn de les regions properes a les zones polars a causa de l'impacte de les partícules de vent solar amb el camp magnètic de la Terra.
Nou!!: Urà (planeta) і Aurora polar · Veure més »
Època (astronomia)
En astronomia, una època és una data concreta a la qual fan referència les coordenades celestes o els elements orbitals d'un cos celeste.
Nou!!: Urà (planeta) і Època (astronomia) · Veure més »
Àcid sulfhídric
Estructura química de l'àcid sulfhídric Làcid sulfhídric o sulfur d'hidrogen és un compost químic de fórmula química H₂S.
Nou!!: Urà (planeta) і Àcid sulfhídric · Veure més »
Bar (unitat)
Un bar (símbol bar) és una unitat de pressió.
Nou!!: Urà (planeta) і Bar (unitat) · Veure més »
Bath
Bath és una ciutat en el comtat cerimonial de Somerset, en el sud-oest d'Anglaterra.
Nou!!: Urà (planeta) і Bath · Veure més »
Boira
Boira. Boira sobre una carretera. La boira o broma (i boirassa o bromassa quan és molt espessa; boirina o boirim quan és lleu) és una condensació d'aigua situada a prop o fregant la superfície de la Terra format per petites gotes d'aigua en suspensió.
Nou!!: Urà (planeta) і Boira · Veure més »
Calor
Quan el carbó crema, desprèn calor gràcies a la transformació de l'energia química La calor (de símbol Q) és una forma d'energia que es produeix amb el moviment cinètic de les molècules d'un cos o partícula.
Nou!!: Urà (planeta) і Calor · Veure més »
Camp magnètic
Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.
Nou!!: Urà (planeta) і Camp magnètic · Veure més »
Catàleg d'estels
Un catàleg d'estels és un catàleg astronòmic format per una llista d'estels.
Nou!!: Urà (planeta) і Catàleg d'estels · Veure més »
Cian
El cian és un color blau verd.
Nou!!: Urà (planeta) і Cian · Veure més »
Cinturó de Van Allen
'''Cinturó de van Allen''' El cinturó (o cinyell) de Van Allen (o també cinturons de radiació de Van Allen) és una zona de partícules d'alta energia que envolta la Terra a una gran altitud i forma un gran cinturó, en el que és la magnetosfera terrestre; les partícules que constitueixen el cinturó de Van Allen són electrons i protons de gran energia.
Nou!!: Urà (planeta) і Cinturó de Van Allen · Veure més »
Cometa
Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.
Nou!!: Urà (planeta) і Cometa · Veure més »
Contaminació lumínica
Ciutat de Mèxic de nit, amb el cel il·luminat per la contaminació lumínica. Any 2005. Vista nocturna de la Terra La contaminació lluminosa és l'emissió de flux lluminós de fonts artificials nocturnes en intensitats, direccions o rangs espectrals innecessaris per a la realització de les activitats previstes en la zona en què s'han instal·lat els llums.
Nou!!: Urà (planeta) і Contaminació lumínica · Veure més »
Convecció
Cel·les de convecció durant l'escalfament d'un fluid La convecció és una de les tres formes de transferència de calor i es caracteritza pel fet que aquesta es produeix a través del desplaçament de matèria entre regions amb diferents temperatures.
Nou!!: Urà (planeta) і Convecció · Veure més »
Coreà
El coreà és una llengua asiàtica de classificació controvertida, ja que té unes característiques allunyades de la resta d'idiomes.
Nou!!: Urà (planeta) і Coreà · Veure més »
Corona solar
eclipsi solar total l'11 d'agost del 1999, a França La corona solar és la part exterior de l'atmosfera del Sol.
Nou!!: Urà (planeta) і Corona solar · Veure més »
Cronos
En la mitologia grega, Cronos (en grec antic, Κρόνος) era fill d'Urà (el cel) i Gea (o Gaia, la Terra), i era un dels membres de la primera generació divina.
Nou!!: Urà (planeta) і Cronos · Veure més »
Densitat
En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.
Nou!!: Urà (planeta) і Densitat · Veure més »
Descobriment de Neptú
Nou Observatori de Berlín on es va descobrir Neptú observacionalment. Neptú va ser predit matemàticament abans de ser directament observat, per Urbain Le Verrier.
Nou!!: Urà (planeta) і Descobriment de Neptú · Veure més »
Deuteri
Tub de descàrrega de deuteriEl deuteri, D o ²H és un dels isòtops estables de l'hidrogen.
Nou!!: Urà (planeta) і Deuteri · Veure més »
Diacetilè
El Diacetilè (IUPAC: buta-1,3-dií o butadií) és un hidrocarbur insaturat de fórmula química C₄H₂.
Nou!!: Urà (planeta) і Diacetilè · Veure més »
Diòxid de carboni
El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.
Nou!!: Urà (planeta) і Diòxid de carboni · Veure més »
Eclíptica
Mercuri. L'eclíptica és la línia corba creada per la posició on es «veu» el Sol, al llarg de l'any, en el seu «moviment aparent», vist des de la Terra imaginada «fixa».
Nou!!: Urà (planeta) і Eclíptica · Veure més »
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Nou!!: Urà (planeta) і Electró · Veure més »
Electró-volt
Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.
Nou!!: Urà (planeta) і Electró-volt · Veure més »
Equinocci
Lequinocci és cadascun dels dos moments de l'any en què el Sol, en el seu camí per l'eclíptica, travessa l'equador celeste.
Nou!!: Urà (planeta) і Equinocci · Veure més »
Esferoide oblat
Un esferiode oblat es pot formar per la rotació d'una el·lipse sobre el seu eix menor. En geometria, un esferoide oblat és un el·lipsoide rotacionalment simètric que té l'eix polar més curt que el diàmetre del cercle equatorial que biseca el pla.
Nou!!: Urà (planeta) і Esferoide oblat · Veure més »
Estació de l'any
Mosaic romà representant les quatre estacions. Les esons, les saons o els quatre temps de l'any són els períodes de l'any en els quals les condicions climatològiques imperants es mantenen, en una determinada regió, dintre d'un cert rang.
Nou!!: Urà (planeta) і Estació de l'any · Veure més »
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Nou!!: Urà (planeta) і Estel · Veure més »
Estratosfera
Capes de l'atmosfera: troposfera i tropopausa, '''estratosfera''' i estratopausa, mesosfera i mesopausa, i termosfera L'estratosfera és la capa de l'atmosfera situada damunt de la troposfera i que s'estén entre 11 km i 50 km de la superfície terrestre.
Nou!!: Urà (planeta) і Estratosfera · Veure més »
Età
Letà és un compost químic del grup dels hidrocarburs, la qual molècula està constituïda per dos àtoms de carboni enllaçats entre ells i sis àtoms d'hidrogen enllaçats als carbonis, la qual fórmula molecular és C2H6.
Nou!!: Urà (planeta) і Età · Veure més »
Fotòlisi
La fotòlisi, fotodissociació o fotodescomposició, és una reacció fotoquímica en la que una molècula absorbeix un quantum de llum i es dissocia donant lloc a dues o més substàncies més simples.
Nou!!: Urà (planeta) і Fotòlisi · Veure més »
Fotometria
Fotòmetre espacial de la missió Kepler La fotometria és una tècnica utilitzada en astronomia per a mesurar el flux o la intensitat de la radiació electromagnètica de diferents astres: estrelles, planetes, satèl·lits, asteroides, cometes, etc.
Nou!!: Urà (planeta) і Fotometria · Veure més »
Gauss (unitat)
El gauss, abreviat G, és la unitat de mesura del sistema CGS d'un camp magnètic B (també conegut com a densitat del flux magnètic i inducció magnètica), deu el seu nom al matemàtic i físic alemany Carl Friedrich Gauss.
Nou!!: Urà (planeta) і Gauss (unitat) · Veure més »
Gegant de glaç
Un gegant de glaç o gegant glaçat és un planeta gegant compost principalment de substàncies més pesades que l'hidrogen i l'heli, com podrien ser l'oxigen, el carboni, el nitrogen o el sofre.
Nou!!: Urà (planeta) і Gegant de glaç · Veure més »
Gegant gasós
Un gegant gasós és un planeta de grans dimensions que no està compost en gran part per roca o alguna altra matèria sòlida.
Nou!!: Urà (planeta) і Gegant gasós · Veure més »
Grau Celsius
Anders Celsius, creador del grau amb el seu nom El grau Celsius, representat com a ℃ (°C), és una unitat de temperatura que deu el seu nom a l'astrònom suec Anders Celsius (1701-1744), que proposà per primera vegada una escala de temperatura el 1742, dos anys abans de morir.
Nou!!: Urà (planeta) і Grau Celsius · Veure més »
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Nou!!: Urà (planeta) і Heli · Veure més »
Hidrocarbur
En química orgànica, un hidrocarbur és un compost orgànic que consisteix completament d'hidrogen i carboni.
Nou!!: Urà (planeta) і Hidrocarbur · Veure més »
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Nou!!: Urà (planeta) і Hidrogen · Veure més »
Hora
L'hora, símbol h, és una unitat de temps igual a 3 600 segons.
Nou!!: Urà (planeta) і Hora · Veure més »
Ió (àtom)
304x304pxUn ió (del grec ἰών, 'ió') és una partícula carregada elèctricament constituïda per un àtom o molècula que no és elèctricament neutre.
Nou!!: Urà (planeta) і Ió (àtom) · Veure més »
Infraroig
Esquema de l'espectre electromagnètic L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones.
Nou!!: Urà (planeta) і Infraroig · Veure més »
Ionosfera
ones curtes es reflecteixen en la ionosfera i poden arribar molt lluny de l'emissor, salvant la curvatura de la terra i les muntanyes. La ionosfera és una regió de la part superior de l'atmosfera terrestre, es caracteritza per contenir un nombre molt gran de partícules carregades elèctricament, electrons i ions, que modifiquen la propagació de les ones de ràdio.
Nou!!: Urà (planeta) і Ionosfera · Veure més »
Japonès
El japonès o japonés (日本語 nihongo o nippongo, en japonès) és una llengua parlada per uns 130 milions de persones.
Nou!!: Urà (planeta) і Japonès · Veure més »
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Nou!!: Urà (planeta) і Júpiter (mitologia) · Veure més »
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Nou!!: Urà (planeta) і Júpiter (planeta) · Veure més »
Johann Elert Bode
Johann Elert Bode (Hamburg, 19 de gener de 1747 - Berlín, 23 de novembre de 1826), fou un astrònom alemany.
Nou!!: Urà (planeta) і Johann Elert Bode · Veure més »
Johann Gottfried Galle
Johann Gottfried Galle (9 de juny de 1812 – 10 de juliol de 1910) va ser un astrònom alemany de l'Observatori de Berlín qui, amb l'ajuda de l'estudiant Heinrich Louis d'Arrest, va descobrir el planeta Neptú el 23 de setembre de 1846.
Nou!!: Urà (planeta) і Johann Gottfried Galle · Veure més »
John Couch Adams
John Couch Adams (Laneast, Anglaterra, 5 de juny de 1819 – Cambridge, Anglaterra, 21 de gener de 1892), va ser un matemàtic i astrònom anglès.
Nou!!: Urà (planeta) і John Couch Adams · Veure més »
John Flamsteed
John Flamsteed (Derby, 19 d'agost de 1646 - Greenwich, 31 de desembre de 1719), va ser un astrònom anglès del, conegut per haver estat el fundador i primer director de l'Observatori Reial de Greenwich.
Nou!!: Urà (planeta) і John Flamsteed · Veure més »
Jordi III del Regne Unit
fou rei de la Gran Bretanya i rei d'Irlanda des del dia 25 d'octubre de 1760 fins al dia 1 de gener de 1801, i posteriorment rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda fins a la seva mort el 29 de gener de 1820.
Nou!!: Urà (planeta) і Jordi III del Regne Unit · Veure més »
Joseph Jêrôme Lalande
Joseph Jêrôme Lefrançais Lalande (Bourg-en-Bresse, regne de França, 11 de juliol de 1732 - París, França, 4 d'abril de 1807), fou un matemàtic i astrònom francès del.
Nou!!: Urà (planeta) і Joseph Jêrôme Lalande · Veure més »
Kelvin
El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.
Nou!!: Urà (planeta) і Kelvin · Veure més »
Kuiper Airborne Observatory
Telescopi del KAO El Gerard P. Kuiper Airborne Observatory (KAO) van ser unes instal·lacions de la NASA per donar suport a la recerca en astronomia d'infraroig.
Nou!!: Urà (planeta) і Kuiper Airborne Observatory · Veure més »
Latitud
Els paral·lels i els meridians es tallen en angle recte La latitud és la distància angular, mesurada sobre un meridià, entre una localització terrestre (o de qualsevol altre planeta) i l'Equador.
Nou!!: Urà (planeta) і Latitud · Veure més »
Línia equatorial
Mapamundi amb la línia de l'equador La línia equatorial, línia equinoccial o equador (del llatí aequātōris: 'igualador') és una línia imaginària que fa la volta a un planeta (o a qualsevol altre cos celeste) equidistant dels dos pols.
Nou!!: Urà (planeta) і Línia equatorial · Veure més »
Llengües sinítiques
El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada i, per tant, manté molta més uniformitat. Cal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, tot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, es basa en el mandarí i no és neutral en relació amb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. El llenguatge xinès, parlat en forma d'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on la parla la gran majoria de la població. A meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina el parlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses se'n concentren als Estats Units.
Nou!!: Urà (planeta) і Llengües sinítiques · Veure més »
Llista de déus grecs
Aquesta és una llista dels déus grecs més importants.
Nou!!: Urà (planeta) і Llista de déus grecs · Veure més »
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Nou!!: Urà (planeta) і Lluna · Veure més »
Mab (satèl·lit)
Mab, també conegut com a Urà XXVI (designació provisional S/2003 U 1), és un satèl·lit natural interior d'Urà.
Nou!!: Urà (planeta) і Mab (satèl·lit) · Veure més »
Magnetopausa
La magnetopausa és la frontera magnètica entre la magnetosfera i el vent solar (plasma).
Nou!!: Urà (planeta) і Magnetopausa · Veure més »
Magnetosfera
vents solars bufen de esquerra a dreta. Una magnetosfera és una regió al voltant d'un objecte astronòmic on el seu camp magnètic actua com escut modificant o organitzant les partícules carregades d'alta energia procedents del Sol.
Nou!!: Urà (planeta) і Magnetosfera · Veure més »
Magnitud aparent
La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.
Nou!!: Urà (planeta) і Magnitud aparent · Veure més »
Mantell terrestre
Representació d'una secció de la Terra. En geologia, el mantell és la capa de la Terra situada per sota de l'escorça terrestre i que s'estén cap a l'interior fins al límit exterior del nucli (ocupa aproximadament el 87% de la Terra).
Nou!!: Urà (planeta) і Mantell terrestre · Veure més »
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Nou!!: Urà (planeta) і Mart (planeta) · Veure més »
Martin Heinrich Klaproth
Martin Heinrich Klaproth (Wernigerode, 1 de desembre de 1743 – Berlín, 1 de gener de 1817), va ser un químic alemany que va descobrir els elements químics urani (1789), zirconi (1789) i ceri (1803), aquest darrer al mateix temps que d'altres científics.
Nou!!: Urà (planeta) і Martin Heinrich Klaproth · Veure més »
Mesosfera
Capes de l'atmosfera: troposfera i tropopausa, estratosfera i estratopausa, '''mesosfera''' i mesopausa, i termosfera En meteorologia, es denomina mesosfera la part de l'atmosfera situada sobre l'estratosfera i sota la termosfera.
Nou!!: Urà (planeta) і Mesosfera · Veure més »
Metà
El metà és un hidrocarbur saturat, el més senzill de la sèrie dels alcans.
Nou!!: Urà (planeta) і Metà · Veure més »
Metilacetilè
El metilacetilè (o metilacetilé) o propí és un alquí de fórmula química C₃H₄ (H-C≡C-CH₃).
Nou!!: Urà (planeta) і Metilacetilè · Veure més »
Microones
Amb el terme microones s'identifica a les ones electromagnètiques la freqüència de les quals és compresa entre 300 MHz i 300 GHz, i la corresponent longitud d'ona és d'1 m a 1 mm.
Nou!!: Urà (planeta) і Microones · Veure més »
Milió
240px Un milió és un nombre natural que s'escriu 1000000 en el sistema de numeració àrab i en el romà.
Nou!!: Urà (planeta) і Milió · Veure més »
Minut
Un minut (de símbol min) és una unitat de temps que es divideix en 60 segons.
Nou!!: Urà (planeta) і Minut · Veure més »
Miranda (satèl·lit)
Miranda és el més xicotet i interior dels principals satèl·lits d'Urà.
Nou!!: Urà (planeta) і Miranda (satèl·lit) · Veure més »
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Nou!!: Urà (planeta) і Mitologia grega · Veure més »
Model de Niça
format.
Nou!!: Urà (planeta) і Model de Niça · Veure més »
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Nou!!: Urà (planeta) і Molècula · Veure més »
Moment magnètic
En física, el moment magnètic o moment dipolar magnètic és una mesura de la força d'una font magnètica.
Nou!!: Urà (planeta) і Moment magnètic · Veure més »
Monòxid de carboni
El monòxid de carboni (CO), també anomenat òxid carbonós, és un gas incolor, inodor i insípid que és una mica més lleuger que l'aire.
Nou!!: Urà (planeta) і Monòxid de carboni · Veure més »
Moviment circular
Esquema d'un moviment circular A cinemàtica, un moviment circular és un model de moviment en el pla, on el cos que es mou té una trajectòria circular al voltant d'un centre o eix de gir.
Nou!!: Urà (planeta) і Moviment circular · Veure més »
Moviment retrògrad i prògrad
Òrbita retrògrada: el satèl·lit (vermell) orbita en sentit oposat a la rotació del seu primari (blau/negre). En astronomia, el moviment retrògrad indica, en general, el moviment orbital o rotacional d'un cos en sentit oposat a la rotació del seu primari.
Nou!!: Urà (planeta) і Moviment retrògrad i prògrad · Veure més »
NASA
La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.
Nou!!: Urà (planeta) і NASA · Veure més »
Núvol
Un cúmul En la meteorologia, un núvol (var. nugul, nigul) o broma és un conjunt de gotes d'aigua o cristalls de gel o tots dos alhora a l'atmosfera, sobre de la superfície terrestre.
Nou!!: Urà (planeta) і Núvol · Veure més »
Nebulosa solar
Un disc planetari en formació a la nebulosa d'Orió La nebulosa solar és un núvol gasós del qual es formen els sistemes planetaris.
Nou!!: Urà (planeta) і Nebulosa solar · Veure més »
Neptú (planeta)
Neptú és el vuitè i últim planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Nou!!: Urà (planeta) і Neptú (planeta) · Veure més »
Nevil Maskelyne
Nevil Maskelyne (Londres, Anglaterra, 6 d'octubre 1732-Londres, 9 de febrer 1811) va ser un astrònom anglès, va ser el cinquè "Astrònom Reial" i director de l'Observatori Astronòmic de Greenwich.
Nou!!: Urà (planeta) і Nevil Maskelyne · Veure més »
Nomenclatura de Flamsteed
La nomenclatura de Flamsteed és un sistema de designació d'estrelles introduït per l'astrònom John Flamsteed en una versió preliminar de la seva Historia coelestis Britannica i publicat per Edmond Halley i Isaac Newton el 1712 sense el permís de Flamsteed.
Nou!!: Urà (planeta) і Nomenclatura de Flamsteed · Veure més »
Nucli planetari
Nuclis de diferents planetes En geologia, el nucli (d'un planeta) és el conjunt de les seves capes més internes, que pot ser líquid o sòlid.
Nou!!: Urà (planeta) і Nucli planetari · Veure més »
Oberó (satèl·lit)
Oberó és el més exterior dels satèl·lits majors del planeta Urà.
Nou!!: Urà (planeta) і Oberó (satèl·lit) · Veure més »
Obliqüitat de l'eclíptica
En astronomia, l'obliqüitat de l'eclíptica, obliqüitat o inclinació axial és l'angle que formen l'eix de rotació d'un planeta amb la perpendicular al pla de la seva òrbita al voltant del Sol.
Nou!!: Urà (planeta) і Obliqüitat de l'eclíptica · Veure més »
Observatori W. M. Keck
Lobservatori W. M. Keck és un observatori astronòmic situat a una altitud de 4.145 msnm prop del cim del Mauna Kea a Hawaii.
Nou!!: Urà (planeta) і Observatori W. M. Keck · Veure més »
Oposició (astronomia)
Oposició és quan dos astres es troben, en relació a la Terra, en dos punts del cel diametralment oposats.
Nou!!: Urà (planeta) і Oposició (astronomia) · Veure més »
Paral·laxi
La paral·laxi: dos observadors, en '''A''' i en '''B''', veuen '''O''' en posicions diferents respecte del fons La paral·laxi (del mot Grec παράλλαξις, desplaçament contigu) és l'efecte del canvi de posició d'un observador respecte de l'objecte observat.
Nou!!: Urà (planeta) і Paral·laxi · Veure més »
Periheli
Al present esquema el '''perigeu''' és designat per la lletra '''F ''' El periheli (del grec peri.
Nou!!: Urà (planeta) і Periheli · Veure més »
Pierre Lemonnier
Pierre Lemonnier (Saint-Sever, 28 de juny de 1675 – Saint-Germain-en-Laye, 27 de novembre de 1757) va ser un astrònom francès professor de física i filosofia al Collège d'Harcourt (Universitat de París), i un membre de l'Acadèmia Francesa de Ciències.
Nou!!: Urà (planeta) і Pierre Lemonnier · Veure més »
Pierre-Simon Laplace
Pierre-Simon Laplace (Beaumont-en-Auge, Normandia, 23 o 28 de març del 1749 - París, 5 de març del 1827), fou un brillant matemàtic, astrònom i físic francès.
Nou!!: Urà (planeta) і Pierre-Simon Laplace · Veure més »
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Nou!!: Urà (planeta) і Planeta · Veure més »
Pol geogràfic
pol nord d’inaccessibilitat (84 ° 03’N, 174 ° 51’W) (4). Diagrama que mostra l'esfera celeste amb eclíptica i equinoccis Un pol geogràfic és qualsevol dels dos punts fixes a la superfície d'un cos en rotació o planeta, a noranta graus de l'equador, basant-se en l'eix de rotació sobre el qual gira el cos.
Nou!!: Urà (planeta) і Pol geogràfic · Veure més »
Pols còsmica
Partícula de pols còsmica Núvol interestel·lar NGC 604. La pols còsmica és un tipus de pols composta per partícules en l'espai on hi ha algunes molècules de 0,1 fins a 100 micres de grandària.
Nou!!: Urà (planeta) і Pols còsmica · Veure més »
Pressió
La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.
Nou!!: Urà (planeta) і Pressió · Veure més »
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Nou!!: Urà (planeta) і Protó · Veure més »
Quartil
Els Q1, Q2 i Q3 de la distribució normal, divideixen la distribució en quatre blocs, cadascun dels quals conté el 25% de les dades. En estadística descriptiva, els quartils d'un conjunt ordenat de dades són els tres punts de tall que divideixen el conjunt de dades en quatre grups de la mateixa mida.
Nou!!: Urà (planeta) і Quartil · Veure més »
Resistència aerodinàmica
La resistència aerodinàmica, o simplement resistència, és el component de la força que pateix un cos en moure's a través de l'aire en la direcció de la velocitat relativa entre l'aire i el cos.
Nou!!: Urà (planeta) і Resistència aerodinàmica · Veure més »
Royal Society
La Royal Society of London for the Improvement of Natural Knowledge, més coneguda simplement com la Royal Society, va ser fundada el 1660 i és considerada com la més antiga de les societats científiques que encara existeixen.
Nou!!: Urà (planeta) і Royal Society · Veure més »
Satèl·lit natural
Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.
Nou!!: Urà (planeta) і Satèl·lit natural · Veure més »
Satèl·lits d'Urà
D'esquerra a dreta: Urà, Puck, Miranda, Ariel, Umbriel, Titània i Oberó. Els diàmetres són a escala, les distàncies no Urà té 27 satèl·lits coneguts i tots tenen nom definitiu.
Nou!!: Urà (planeta) і Satèl·lits d'Urà · Veure més »
Saturn (mitologia)
s. Segons la mitologia romana, Saturn fou una divinitat italiana de caràcter agrari, ja que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra.
Nou!!: Urà (planeta) і Saturn (mitologia) · Veure més »
Saturn (planeta)
Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.
Nou!!: Urà (planeta) і Saturn (planeta) · Veure més »
Símbol astrològic
Els símbols astrològics són imatges usades en diversos sistemes astrològics per designar objectes rellevants.
Nou!!: Urà (planeta) і Símbol astrològic · Veure més »
Segon
Un rellotge atòmic del 1997 a Alemanya. El segon (s) és una unitat de temps i una de les set unitats base del Sistema Internacional.
Nou!!: Urà (planeta) і Segon · Veure més »
Simbologia astronòmica
La simbologia astronòmica usa símbols per a representar diversos objectes celestes, construccions teòriques i esdeveniments observats en astronomia.
Nou!!: Urà (planeta) і Simbologia astronòmica · Veure més »
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Nou!!: Urà (planeta) і Sistema solar · Veure més »
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Nou!!: Urà (planeta) і Sol · Veure més »
Solstici
El solstici és cadascun dels dos moments de l'any en què el Sol té la màxima declinació (distància angular) respecte a l'equador celeste.
Nou!!: Urà (planeta) і Solstici · Veure més »
Somerset
Somerset (pronunciat /ˈsʌmərsɛt/) és un comtat d'Anglaterra.
Nou!!: Urà (planeta) і Somerset · Veure més »
Telescopi
Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.
Nou!!: Urà (planeta) і Telescopi · Veure més »
Telescopi espacial Hubble
El telescopi espacial Hubble (HST, per les seues sigles angleses de Hubble Space Telescope) és un telescopi robòtic localitzat a les vores exteriors de l'atmosfera, en òrbita circular al voltant de la Terra a 593 quilòmetres sobre el nivell del mar, amb un període orbital d'entre 96 i 97 minuts.
Nou!!: Urà (planeta) і Telescopi espacial Hubble · Veure més »
Tempesta
Cel de tempesta Una tempesta, tempestat, borrasca o cicló és una forta pertorbació meteorològica de l'atmosfera acompanyada de vent, pluja, neu o pedra i especialment d'intensa activitat elèctrica.
Nou!!: Urà (planeta) і Tempesta · Veure més »
Termosfera
Capes de l'atmosfera: troposfera i tropopausa, estratosfera i estratopausa, mesosfera i mesopausa, i '''termosfera''' La termosfera és una de les capes de l'atmosfera terrestre anomenada així per la seva elevada temperatura, causada per la ionització dels gasos (per això, també s'anomena ionosfera), Si el Sol està actiu, les temperatures a la termosfera poden arribar a 1.500 °C.
Nou!!: Urà (planeta) і Termosfera · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: Urà (planeta) і Terra · Veure més »
Titània (satèl·lit)
Sense descripció.
Nou!!: Urà (planeta) і Titània (satèl·lit) · Veure més »
Tritó (satèl·lit)
Tritó és el satèl·lit natural més gros del planeta Neptú, així com el primer satèl·lit neptúnic a ser descobert.
Nou!!: Urà (planeta) і Tritó (satèl·lit) · Veure més »
Tropopausa
La tropopausa marca el límit dins l'atmosfera terrestre entre la troposfera i l'estratosfera.
Nou!!: Urà (planeta) і Tropopausa · Veure més »
Troposfera
La troposfera és la capa inferior de l'atmosfera, que es troba en contacte amb la superfície terrestre.
Nou!!: Urà (planeta) і Troposfera · Veure més »
Ultraviolat
L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.
Nou!!: Urà (planeta) і Ultraviolat · Veure més »
Umbriel (satèl·lit)
Umbriel és el tercer satèl·lit més gran d'Urà i el més fosc dels seus satèl·lits majors.
Nou!!: Urà (planeta) і Umbriel (satèl·lit) · Veure més »
Unió Astronòmica Internacional
En verd, els països membres. La Unió Astronòmica Internacional (International Astronomical Union, en anglès, o Union Astronomique Internationale en francès) està formada per 9.040 membres individuals i 63 membres nacionals en tot el món.
Nou!!: Urà (planeta) і Unió Astronòmica Internacional · Veure més »
Unitat astronòmica
La unitat astronòmica (símbol ua o, en anglès, au; de vegades també UA o AU) és una unitat de longitud del sistema astronòmic que correspon aproximadament a la distància que separa la Terra del Sol.
Nou!!: Urà (planeta) і Unitat astronòmica · Veure més »
Urani
L'urani és un element químic metàl·lic de símbol U i nombre atòmic 92.
Nou!!: Urà (planeta) і Urani · Veure més »
Urà (mitologia)
Urà, Úranos o Úran (en Ūrănós; en Caelus) era un déu primordial de la mitologia grega, la deïficació del cel, que els poetes i artistes van personificar.
Nou!!: Urà (planeta) і Urà (mitologia) · Veure més »
Vent solar
plasma del vent solar arribant a l'heliopausa El vent solar és un flux de partícules carregades (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera exterior del Sol, la corona solar.
Nou!!: Urà (planeta) і Vent solar · Veure més »
Vietnamita
El vietnamita (tiếng Việt en vietnamita) és un idioma que pertany al grup de les llengües austroasiàtiques.
Nou!!: Urà (planeta) і Vietnamita · Veure més »
Volàtils
Aquest tall transversal mostra un model de l'interior de Júpiter, amb un nucli rocós superposat per una capa profunda d'hidrogen metàl·lic. En ciència planetària, els volàtils són el grup d'elements químics i compostos amb baixos punts d'ebullició que estan associats amb l'escorça i/o atmosfera d'un planeta o lluna.
Nou!!: Urà (planeta) і Volàtils · Veure més »
William Herschel
William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 15 de novembre de 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 25 d'agost de 1822), va ser músic i l'astrònom més famós de la seva època.
Nou!!: Urà (planeta) і William Herschel · Veure més »
William Shakespeare
William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, batejat el 26 d'abril de 1564 del calendari juliàLa data de naixement és desconeguda. Els registres de la parròquia d'Stratford certifiquen que fou batejat el dia 26 d'abril de 1564, segons el calendari julià.(Lee 1901, pàg.8). Sidney Lee assenyala la data del seu naixement el dia 22 o 23 d'abril, basant-se en el fet que el bateig solia dur-se a terme en el termini de tres dies des del naixement. A partir d'aquesta elucubració i del factor estètic de la coincidència entre el dia i mes de naixement i els de defunció, es va estendre l'hàbit de considerar el 23 d'abril de 1564 com a data de naixement de Shakespeare. (Schoenbaum 1987, pàg. 25). - 23 d'abril de 1616 del calendari julià; 3 de maig de 1616 del calendari gregorià)Les dates segueixen el calendari julià, usat a Anglaterra al naixement de Shakespeare.
Nou!!: Urà (planeta) і William Shakespeare · Veure més »
Zeta del Taure
Zeta del Taure (ζ Tauri) és una estrella binària dins la constel·lació zodiacal de Taurus, el Toro.
Nou!!: Urà (planeta) і Zeta del Taure · Veure més »
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Nou!!: Urà (planeta) і Zeus · Veure més »
Zonal i meridional
Regió zonal del globus terraqüi Els termes zonal i meridional s'utilitzen per descriure direccions en un globus.
Nou!!: Urà (planeta) і Zonal i meridional · Veure més »
13 de març
El 13 de març és el setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Urà (planeta) і 13 de març · Veure més »
1690
Sense descripció.
Nou!!: Urà (planeta) і 1690 · Veure més »
1781
Sense descripció.
Nou!!: Urà (planeta) і 1781 · Veure més »
1841
Sense descripció.
Nou!!: Urà (planeta) і 1841 · Veure més »
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Urà (planeta) і 1977 · Veure més »
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Nou!!: Urà (planeta) і 1986 · Veure més »
24 de gener
El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.
Nou!!: Urà (planeta) і 24 de gener · Veure més »
3 Cassiopeiae
3 Cassiopeiae (3 Cas) és un astre hipotètic dins la constel·lació de Cassiopea.
Nou!!: Urà (planeta) і 3 Cassiopeiae · Veure més »
7 de desembre
El 7 de desembre és el tres-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Urà (planeta) і 7 de desembre · Veure més »
