Accés més ràpid que el navegador!
17 les relacions: Arrel (botànica), Bacteris, Estoló, Família (biologia), Flor, Folíol, Fulla, Hemicriptòfit, Herbassar, Inflorescència, Lleguminoses, Perenne, Planta farratgera, Planta herbàcia, Poàcies, Proteïna, Tija.
Arrel (botànica)
Arrels de porro L'arrel, rel, raïl o arraïl és la part inferior d'una planta, generalment subterrània (fototropisme negatiu) i axiforme, que creix en sentit oposat al tronc (geotropisme positiu), desproveïda de fulles i òrgans de reproducció, sense cloroplasts i que serveix per a fixar la planta al sòl i absorbir-ne l'aigua i altres substàncies nutrients.
Nou!!: Trèvol blanc і Arrel (botànica) · Veure més »
Bacteris
lang.
Nou!!: Trèvol blanc і Bacteris · Veure més »
Estoló
''Ficinia spiralis'' estenent-se per la sorra per mitjà d'estolons En biologia, un estoló, (del llatí stolō "branca"), és una connexió horitzontal entre organismes.
Nou!!: Trèvol blanc і Estoló · Veure més »
Família (biologia)
La família és la unitat sistemàtica o taxonòmica situada entre l'ordre i el gènere.
Nou!!: Trèvol blanc і Família (biologia) · Veure més »
Flor
Una flor és l'estructura reproductiva característica de les plantes espermatòfit o fanerògames.
Nou!!: Trèvol blanc і Flor · Veure més »
Folíol
En botànica, un folíol o pinna és cadascuna de les divisions d'una fulla composta.
Nou!!: Trèvol blanc і Folíol · Veure més »
Fulla
Fulla amb nervadura pinnada i marge sinuat Una fulla és un òrgan de les plantes de forma generalment laminar, de creixement limitat i característic de l'esporòfit dels espermatòfits i dels pteridòfits.
Nou!!: Trèvol blanc і Fulla · Veure més »
Hemicriptòfit
Els hemicriptòfits, en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer, del danès Christen Christiansen Raunkiær, establerta el 1934, són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus, normalment de plantes herbàcies, renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.
Nou!!: Trèvol blanc і Hemicriptòfit · Veure més »
Herbassar
Prats de Nachusa, primavera de 2016 Una prada, prat, praderia, herbassar o herbat és una zona on la vegetació està dominada per gramínies (Poaceae).
Nou!!: Trèvol blanc і Herbassar · Veure més »
Inflorescència
Inflorescència en umbel·la de ''Butomus umbellatus'' La inflorescència és el conjunt de flors agrupades i, per extensió, la disposició de les flors sobre la tija en les angiospermes.
Nou!!: Trèvol blanc і Inflorescència · Veure més »
Lleguminoses
Flors d’''Acacia dealbata'' Flor del garrofer (''Ceratonia siliqua'') Flor de la ginesta (''Spartium junceum'') Inflorescència racemosa de soia (''Glycine max'') Planta de cacauet (''Arachis hypogaea'') Pesolera (''Lathyrus oleraceus'') Planta de llentia (''Vicia lens'') Inflorescència de regalèssia (Glycyrrhiza glabra) Falsa acàcia en flor (''Robinia pseudoacacia'') Favera mab inflorescències (''Vicia faba'') Alfals (''Medicago sativa'') ''Mimosa scabrella'' florida Glicina florida (''Wisteria sinensis'') Ginesta d'escombres (''Cytisus scoparius'') Gatosa europea (''Ulex europaeus'') Llobí (''Lupinus albus'') Delonix (''Delonix regia'') Les fabàcies (Fabaceae), que també es poden anomenar de manera alternativa com a lleguminoses (Leguminosae), gràcies a una dispensa especial de l'Associació Internacional de la Taxonomia Vegetal, són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les fabals.
Nou!!: Trèvol blanc і Lleguminoses · Veure més »
Perenne
Una branca d'avet blanc que presenta tres anys successius de fulles perennifòlies. En botànica, una planta perennifòlia o sempervirent és aquella que conserva les fulles al llarg de tot l'any.
Nou!!: Trèvol blanc і Perenne · Veure més »
Planta farratgera
La trepadella conreada ''Onobrychis viciifolia'' és una planta farratgera típica Les plantes farratgeres, o simplement el farratge, són una espècie de planta o una barreja de plantes, cultivades per les seves parts vegetatives (fulles, tiges eventualment arrels), amb l'exclusió dels fruits i les llavors, i que són utilitzades en estat fresc, són conservades generalment per assecament per tal d'alimentar els animals de la ramaderia (bovins, caprins, porcs, ànecs, oques, conills i altres) Farratge és una paraula documentada en llengua catalana des de 1364; derivada del llatí farrāgo, -agĭnis 'llavor per al bestiar', i que a la vegada deriva de far, farris 'blat'.
Nou!!: Trèvol blanc і Planta farratgera · Veure més »
Planta herbàcia
Herbes (gramínies, lleguminoses, etc.) Una herba o planta herbàcia és qualsevol planta que té fulles, tiges i flors que desapareixen al final de la temporada de creixement fins al nivell del sòl.
Nou!!: Trèvol blanc і Planta herbàcia · Veure més »
Poàcies
Les poàcies o gramínies (Poaceae o Gramineae) són una família de plantes herbàcies o llenyoses de l'ordre de les Poales; constitueixen la branca arcaica de les angiospermes.
Nou!!: Trèvol blanc і Poàcies · Veure més »
Proteïna
Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962. Les proteïnes, també denominades polipèptids, són compostos orgànics fets d'aminoàcids arranjats en una cadena lineal i units per enllaços peptídics entre els grups carboxil i amino de residus adjacents.
Nou!!: Trèvol blanc і Proteïna · Veure més »
Tija
Tiges d'arbres (troncs) La tija, caule o fust és en botànica la part de l'eix del cos de les plantes superiors o cormobionts d'on surten les fulles i les estructures reproductives.
Nou!!: Trèvol blanc і Tija · Veure més »
