Accés més ràpid que el navegador!
108 les relacions: Abrasió mecànica, Acetilè, Acetonitril, Agència Espacial Europea, Aigua, Aminoàcid, Amoníac, Anells de Saturn, Arcus, Argó, Arizona, Astrònom, Atmosfera, Austràlia, Àcid cianhídric, Bar (unitat), Camp magnètic, Cassini-Huygens, Catalunya, Christiaan Huygens, Cianoacetilè, Cianogen, Cronos, Diacetilè, Diòxid de carboni, Eclíptica, Encèlad (satèl·lit), Enfosquiment vers el limbe, Erosió, Espectroscòpia, Età, Etè, Galileo Galilei, Geologia, Gerard Kuiper, Giovanni Cassini, Hidrocarbur, Hidrogen, Ió (àtom), Infraroig, Júpiter (planeta), John Herschel, Josep Comas i Solà, Kelvin, Llista de satèl·lits naturals, Lluna, Magnetosfera, Magnitud aparent, Mòdul de descens Huygens, Metà, ..., Metilacetilè, Mimas (satèl·lit), Mitologia grega, Monòxid de carboni, Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, NASA, Neptú (planeta), Nitrogen, Numeració romana, Objecte astronòmic, Observatori W. M. Keck, Oceà, Octubre, Països Baixos, Pioneer 11, Precipitació atmosfèrica, Pressió, Propà, Quilòmetre, Radar, Satèl·lit natural, Satèl·lits de Saturn, Satèl·lits galileans, Saturn (mitologia), Saturn (planeta), Sistema solar, Sol, Sonda espacial, Tectònica, Telescopi, Telescopi espacial Hubble, Temperatura, Terra, The New York Times, Tità, Ultraviolat, Urà (planeta), Vent solar, Venus (planeta), Volcà, Voyager 1, William Herschel, Xanadu (Tità), 1 de juliol, 14 de gener, 1655, 1659, 1847, 1907, 1908, 1944, 1979, 1980, 1981, 2004, 2005, 25 de març, 26 d'octubre. Ampliar l'índex (58 més) »
Abrasió mecànica
L'abrasió mecànica és el procés de les raspadures, esgarrapades, desgast, espatllament o del fregament.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Abrasió mecànica · Veure més »
Acetilè
L'acetilè (o acetilé) o etí és l'alquí més senzill.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Acetilè · Veure més »
Acetonitril
Espectre infraroig de l'acetonitil mesurat en clorur de bis-(acetonitril)-molibdè(IV) L'acetonitril és un compost químic incolor, líquid a temperatura ambient.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Acetonitril · Veure més »
Agència Espacial Europea
L'Agència Espacial Europea (European Space Agency, ESA, Agence spatiale européenne, ASE; Europäische Weltraumorganisation) és una organització intergovernamental de 22 estats participants dedicada a l'exploració de l'espai.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Agència Espacial Europea · Veure més »
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Aigua · Veure més »
Aminoàcid
Els aminoàcids són compostos orgànics que contenen els grups funcionals amino (-NH₂) i carboxil (-COOH), així com una cadena lateral diferent en cada aminoàcid.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Aminoàcid · Veure més »
Amoníac
Lamoníac, de noms sistemàtics trihidrur de nitrogen o azà, és un compost químic molecular, la molècula del qual consta d'un àtom de nitrogen enllaçat mitjançant enllaços simples covalents a tres àtoms d'hidrogen d'acord amb la fórmula NH3.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Amoníac · Veure més »
Anells de Saturn
Anells de Saturn. Hi ha etiquetes en els més importants Els anells de Saturn són un sistema de quatre anells planetaris que envolten aquell planeta.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Anells de Saturn · Veure més »
Arcus
En astrogeologia, arcus (plural arcūs, abr. AR) és una paraula llatina que significa «arc» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar una característica superficial en forma d'arc.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Arcus · Veure més »
Argó
Largó és l'element químic de símbol Ar i nombre atòmic 18.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Argó · Veure més »
Arizona
Arizona és un estat dels Estats Units d'Amèrica a la regió sud-oest de país.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Arizona · Veure més »
Astrònom
Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Astrònom · Veure més »
Atmosfera
Gran taca roja. Latmosfera és la capa de gasos que envolta el món (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) o, en general, un altre planeta o cos celeste.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Atmosfera · Veure més »
Austràlia
Austràlia, oficialment la Mancomunitat d'Austràlia (en anglès: Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Austràlia · Veure més »
Àcid cianhídric
L'àcid cianhídric o cianur d'hidrogen, és un àcid de fórmula HCN.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Àcid cianhídric · Veure més »
Bar (unitat)
Un bar (símbol bar) és una unitat de pressió.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Bar (unitat) · Veure més »
Camp magnètic
Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Camp magnètic · Veure més »
Cassini-Huygens
Cassini-Huygens fou una sonda espacial, projecte conjunt de la NASA, l'ESA i la ASI.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Cassini-Huygens · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Catalunya · Veure més »
Christiaan Huygens
Christiaan Huygens (l'Haia, 14 d'abril del 1629 - l'Haia, 8 de juny o 8 de juliol del 1695) va ser un matemàtic, físic i astrònom neerlandès, del, i un dels científics més influents en la seva època.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Christiaan Huygens · Veure més »
Cianoacetilè
El cianoacetilè és un compost orgànic amb la fórmula química o H-C≡C-C≡N.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Cianoacetilè · Veure més »
Cianogen
El cianogen és un compost químic amb la fórmula (CN)₂.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Cianogen · Veure més »
Cronos
En la mitologia grega, Cronos (en grec antic, Κρόνος) era fill d'Urà (el cel) i Gea (o Gaia, la Terra), i era un dels membres de la primera generació divina.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Cronos · Veure més »
Diacetilè
El Diacetilè (IUPAC: buta-1,3-dií o butadií) és un hidrocarbur insaturat de fórmula química C₄H₂.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Diacetilè · Veure més »
Diòxid de carboni
El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Diòxid de carboni · Veure més »
Eclíptica
Mercuri. L'eclíptica és la línia corba creada per la posició on es «veu» el Sol, al llarg de l'any, en el seu «moviment aparent», vist des de la Terra imaginada «fixa».
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Eclíptica · Veure més »
Encèlad (satèl·lit)
Encèlad és la sisena lluna més gran de Saturn (la 19a més gran del Sistema Solar).
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Encèlad (satèl·lit) · Veure més »
Enfosquiment vers el limbe
Imatge del Sol. L'enfosquiment vers el limbe és l'efecte d'aparent disminució de la intensitat de la llum en les vores del disc solar. En astronomia, l'enfosquiment vers el limbe (limb darkening, en anglès) és l'efecte d'aparent disminució de la intensitat de la llum en la vora d'un estel.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Enfosquiment vers el limbe · Veure més »
Erosió
Erosió severa del sòl en un camp de blat prop de la Universitat de l'Estat de Washington, Estats Units. Lerosió en geomorfologia, és el procés de degradació i de transformació del relleu, i de les roques, causat per tot agent extern (diferent de la tectònica).
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Erosió · Veure més »
Espectroscòpia
prisma. L'espectroscòpia és una tècnica analítica experimental, molt usada en química i en física.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Espectroscòpia · Veure més »
Età
Letà és un compost químic del grup dels hidrocarburs, la qual molècula està constituïda per dos àtoms de carboni enllaçats entre ells i sis àtoms d'hidrogen enllaçats als carbonis, la qual fórmula molecular és C2H6.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Età · Veure més »
Etè
L'etè o eté, abans també anomenat etilè, és un compost químic orgànic consistent en dos àtoms de carboni enllaçats mitjançant un doble enllaç covalent i quatre àtoms d'hidrogen enllaçats mitjançant enllaços simples covalents als carbonis, dos a cadascun.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Etè · Veure més »
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Galileo Galilei · Veure més »
Geologia
Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma. El camp d'acció de la geologia inclou l'estudi de la composició, l'estructura, les propietats físiques i dinàmiques, i la història dels materials que formen la Terra, així com els processos que els han formats, els han mogut de lloc o els han transformat. Els geòlegs han establert que l'edat de la Terra és d'uns 4.600 milions d'anys i han determinat que la litosfera de la Terra, que inclou l'escorça, està fragmentada en plaques tectòniques que es mouen o suren sobre un mantell superior (l'astenosfera). Els geòlegs han pogut localitzar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com per exemple el petroli i el carbó, així com els metalls (ferro, coure i urani entre altres). L'astrogeologia es refereix a l'aplicació dels principis geològics en l'estudi d'altres planetes, tot i que s'hi solen utilitzar altres termes més especialitzats: selenologia (de la Lluna), areologia (de Mart), etc. El primer a utilitzar el terme geologia fou Richard de Bury el 1473, que l'utilitzava per a diferenciar entre la jurisprudència terrenal i la teològica. Jean André Deluc fou el primer d'utilitzar el terme amb el seu sentit modern, l'any 1779.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Geologia · Veure més »
Gerard Kuiper
Gerard Peter Kuiper, nascut Gerrit Pieter Kuiper (Harenkarspel, Holanda Septentrional, 7 de desembre de 1905-i mort a Ciutat de Mèxic el 23 de desembre de 1973) va ser un astrònom d'origen neerlandès nacionalitzat estatunidenc.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Gerard Kuiper · Veure més »
Giovanni Cassini
Giovanni Domenico Cassini (Perinaldo, 8 de juny de 1625 - París, 11 de setembre de 1712), fou un astrònom genovès, el nom del qual està principalment unit a l'anomenada divisió de Cassini.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Giovanni Cassini · Veure més »
Hidrocarbur
En química orgànica, un hidrocarbur és un compost orgànic que consisteix completament d'hidrogen i carboni.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Hidrocarbur · Veure més »
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Hidrogen · Veure més »
Ió (àtom)
304x304pxUn ió (del grec ἰών, 'ió') és una partícula carregada elèctricament constituïda per un àtom o molècula que no és elèctricament neutre.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Ió (àtom) · Veure més »
Infraroig
Esquema de l'espectre electromagnètic L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Infraroig · Veure més »
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Júpiter (planeta) · Veure més »
John Herschel
Imatge de John Herschel, creada per Alfred Edward Chalon (1780-1860) Sir John Frederick William Herschel 1r Baronet KH FRS (Slough, 7 de març de 1792 – Collingwood, Kent, 11 de maig de 1871)"Herschel | Sir | John Frederick William | 1792-1871 | astronomer" (biography), John Herschel va popularitzar l'ús de la data juliana en astronomia i en fotografia va inventar el procés de la cianotípia.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і John Herschel · Veure més »
Josep Comas i Solà
Josep Comas i Solà (Barcelona, 17 de desembre de 1868 - 2 de desembre de 1937) fou un astrònom i divulgador científic català, impulsor de l'astronomia moderna a Catalunya.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Josep Comas i Solà · Veure més »
Kelvin
El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Kelvin · Veure més »
Llista de satèl·lits naturals
Els planetes del sistema solar i els planetes nans reconeguts oficialment són coneguts per ser orbitats per 184 satèl·lits naturals, o llunes.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Llista de satèl·lits naturals · Veure més »
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Lluna · Veure més »
Magnetosfera
vents solars bufen de esquerra a dreta. Una magnetosfera és una regió al voltant d'un objecte astronòmic on el seu camp magnètic actua com escut modificant o organitzant les partícules carregades d'alta energia procedents del Sol.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Magnetosfera · Veure més »
Magnitud aparent
La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Magnitud aparent · Veure més »
Mòdul de descens Huygens
La Huygens és un mòdul de descens de reentrada atmosfèrica que va viatjar a la lluna de Saturn, Tità, com a part de la missió Cassini–Huygens.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Mòdul de descens Huygens · Veure més »
Metà
El metà és un hidrocarbur saturat, el més senzill de la sèrie dels alcans.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Metà · Veure més »
Metilacetilè
El metilacetilè (o metilacetilé) o propí és un alquí de fórmula química C₃H₄ (H-C≡C-CH₃).
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Metilacetilè · Veure més »
Mimas (satèl·lit)
Mimas és una lluna de Saturn que exerceix de satèl·lit pastor de la divisió Cassini.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Mimas (satèl·lit) · Veure més »
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Mitologia grega · Veure més »
Monòxid de carboni
El monòxid de carboni (CO), també anomenat òxid carbonós, és un gas incolor, inodor i insípid que és una mica més lleuger que l'aire.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Monòxid de carboni · Veure més »
Monthly Notices of the Royal Astronomical Society
Monthly Notices of the Royal Astronomical Society (Avisos Mensuals de la Societat Real d'Astronomia) (MNRAS), és una de les més importants revistes científiques del món en astronomia i astrofísica.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Monthly Notices of the Royal Astronomical Society · Veure més »
NASA
La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і NASA · Veure més »
Neptú (planeta)
Neptú és el vuitè i últim planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Neptú (planeta) · Veure més »
Nitrogen
El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Nitrogen · Veure més »
Numeració romana
La numeració romana és un sistema de numeració que es va desenvolupar a l'antiga Roma i es va utilitzar en tot l'Imperi Romà, mantenint-se amb posterioritat a la seva desaparició.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Numeració romana · Veure més »
Objecte astronòmic
Un objecte astronòmic és una entitat física significativa, una associació o estructura que la ciència ha confirmat que existeix en l'univers.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Objecte astronòmic · Veure més »
Observatori W. M. Keck
Lobservatori W. M. Keck és un observatori astronòmic situat a una altitud de 4.145 msnm prop del cim del Mauna Kea a Hawaii.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Observatori W. M. Keck · Veure més »
Oceà
Un oceà o, en alguerès, ocèan (del grec Ωκεανός, Okeanós, el nom del déu mitològic Ocèan/Oceà) és una gran massa d'aigua salada que, completament, cobreix prop del 71% de la superfície de la Terra (o una àrea de 361 milions de quilòmetres quadrats).
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Oceà · Veure més »
Octubre
L'octubre o santaïni és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Octubre · Veure més »
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Països Baixos · Veure més »
Pioneer 11
La Pioneer 11 enlairant-se amb l'empenta del coet Atlas-Centaur. La Pioneer 11 va ser una de les primeres sondes del programa d'exploració espacial de la NASA.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Pioneer 11 · Veure més »
Precipitació atmosfèrica
Repartició de la precipitació mitjana a la Terra mes a mes segons les dades disponibles entre 1961 i 1990. En meteorologia, la precipitació és l'aigua procedent de l'atmosfera que es diposita sobre la superfície de la Terra en forma sòlida o líquida com a conseqüència dels processos de condensació i agregació que afecten al vapor d'aigua dins dels núvols.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Precipitació atmosfèrica · Veure més »
Pressió
La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Pressió · Veure més »
Propà
El propà és un compost químic del grup dels hidrocarburs, la qual molècula està constituïda per tres àtoms de carboni enllaçats linealment i vuit àtoms d'hidrogen enllaçats als carbonis, la qual fórmula molecular és C3H8.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Propà · Veure més »
Quilòmetre
Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Quilòmetre · Veure més »
Radar
Antena de radar per a la detecció d'avions. Radar és un sistema per a detectar o localitzar objectes a distància mitjançant ones de ràdio d'alta freqüència.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Radar · Veure més »
Satèl·lit natural
Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Satèl·lit natural · Veure més »
Satèl·lits de Saturn
Els satèl·lits de Saturn són nombrosos i diversos, que van des de minúsculs satèl·lits de només desenes de metres d'ample fins a l'enorme Tità, que és més gros que el planeta Mercuri.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Satèl·lits de Saturn · Veure més »
Satèl·lits galileans
Cal·listo Comparació dels satèl·lits del sistema solar. Els satèl·lits galileans són els de la quarta columna Els satèl·lits galileans són els quatre satèl·lits de Júpiter descoberts per Galileo Galilei.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Satèl·lits galileans · Veure més »
Saturn (mitologia)
s. Segons la mitologia romana, Saturn fou una divinitat italiana de caràcter agrari, ja que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Saturn (mitologia) · Veure més »
Saturn (planeta)
Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Saturn (planeta) · Veure més »
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Sistema solar · Veure més »
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Sol · Veure més »
Sonda espacial
Representació artística de la ''Mars Express'' sobrevolant els volcans de Tharsis, a Mart. Una sonda espacial és un dispositiu, una nau espacial robòtica, que s'envia a l'espai amb la finalitat d'estudiar planetes o satèl·lits del nostre Sistema Solar, recollir informació sobre un cometa o asteroide, o de l'espai interestel·lar.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Sonda espacial · Veure més »
Tectònica
plaques tectòniques La tectònica (del grec τέκτων/tektōn, i del llatí vulgar tectonicus, que significa 'construcció') s'ocupa de l'orogènesi i el desenvolupament tectònic dels cratons i els terranes tectònics, així com els terratrèmols i cinturons volcànics que afecten directament a bona part de la població mundial.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Tectònica · Veure més »
Telescopi
Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Telescopi · Veure més »
Telescopi espacial Hubble
El telescopi espacial Hubble (HST, per les seues sigles angleses de Hubble Space Telescope) és un telescopi robòtic localitzat a les vores exteriors de l'atmosfera, en òrbita circular al voltant de la Terra a 593 quilòmetres sobre el nivell del mar, amb un període orbital d'entre 96 i 97 minuts.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Telescopi espacial Hubble · Veure més »
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Temperatura · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Terra · Veure més »
The New York Times
The New York Times és un diari publicat a la ciutat de Nova York als Estats Units.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і The New York Times · Veure més »
Tità
Febe En la mitologia grega, un tità (en Τιτάν) o una titànide és una divinitat primordial gegantina que va precedir els déus de l'Olimp.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Tità · Veure més »
Ultraviolat
L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Ultraviolat · Veure més »
Urà (planeta)
Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Urà (planeta) · Veure més »
Vent solar
plasma del vent solar arribant a l'heliopausa El vent solar és un flux de partícules carregades (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera exterior del Sol, la corona solar.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Vent solar · Veure més »
Venus (planeta)
Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Venus (planeta) · Veure més »
Volcà
Tall transversal d'un estratovolcà Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli d'un planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava, roca fosa, a causa de la pèrdua de gasos.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Volcà · Veure més »
Voyager 1
Model 3D interactiu de la ''Voyager'' La Voyager 1 és una sonda espacial no tripulada de la NASA, llançada el 5 de setembre de 1977 a fi d'explorar el sistema solar exterior, especialment els planetes Júpiter i Saturn i els seus respectius sistemes de satèl·lits.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Voyager 1 · Veure més »
William Herschel
William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 15 de novembre de 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 25 d'agost de 1822), va ser músic i l'astrònom més famós de la seva època.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і William Herschel · Veure més »
Xanadu (Tità)
Xanadu -sovint anomenada "Xanadu Regio" tot i que no n'és el nom oficial-és una àrea altament reflexiva situada a l'hemisferi superior del satèl·lit de Saturn Tità.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і Xanadu (Tità) · Veure més »
1 de juliol
El primer de juliol és el cent vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і 1 de juliol · Veure més »
14 de gener
El 14 de gener és el catorzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і 14 de gener · Veure més »
1655
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і 1655 · Veure més »
1659
;Països Catalans.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і 1659 · Veure més »
1847
;Països Catalans.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і 1847 · Veure més »
1907
;Països Catalans.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і 1907 · Veure més »
1908
;Països Catalans.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і 1908 · Veure més »
1944
Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і 1944 · Veure més »
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і 1979 · Veure més »
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і 1980 · Veure més »
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і 1981 · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і 2004 · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і 2005 · Veure més »
25 de març
El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і 25 de març · Veure més »
26 d'octubre
El 26 d'octubre és el dos-cents noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-centè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tità (satèl·lit) і 26 d'octubre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Tità (lluna), Tità (satèl.lit), Tità (satèl•lit), Tità (satèŀlit).
