Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Titanomàquia

Índex Titanomàquia

''La caiguda dels Titans'', per Cornelis van Haarlem. En la mitologia grega s'anomena titanomàquia o guerra dels titans a la batalla que s'esdevingué entre dues races de déus, els Titans (déus de segona generació) i els Olímpics (fills dels titans i déus de tercera generació).

42 les relacions: Atles (mitologia), Campe, Ceos (fill d'Urà), Ciclop, Creta, Crios, Cronos, Curets (divinitats), Demèter, Elm d'Hades, Epimeteu (mitologia), Estix, Gai Juli Higí, Gea, Gigantomàquia, Hades, Hèstia, Hecatonquir, Hera, Hesíode, Hiperíon (tità), Jàpet (mitologia), Meneci (fill de Jàpet), Metis (filla d'Oceà), Mitologia grega, Nice (filla d'Estix), Ocèan, Olímpics, Olimp, Oracle, Otris, Posidó, Prometeu (mitologia), Pseudo-Apol·lodor, Rea (mitologia), Tàrtar (mitologia), Temis, Teogonia, Tetis (filla de Gea), Tità, Urà (mitologia), Zeus.

Atles (mitologia)

Segons la mitologia grega, Atles, Atlas o Atlant (Ἄτλας) va ser un tità que, per tant, pertany a la generació anterior a la dels Olímpics.

Nou!!: Titanomàquia і Atles (mitologia) · Veure més »

Campe

En la mitologia grega, Campe (en grec antic Κάμπη Kámpê, potser de κάμπος kámpos, ‘monstre marí') era la guardiana a qui Cronos va encarregar vigilar el Tàrtar, on havia empresonat els ciclops i els hecatonquirs.

Nou!!: Titanomàquia і Campe · Veure més »

Ceos (fill d'Urà)

En la mitologia grega, Ceos (en grec antic Κοῖος Koĩos, "intel·ligència") era el tità de la intel·ligència.

Nou!!: Titanomàquia і Ceos (fill d'Urà) · Veure més »

Ciclop

Ciclop, d’Erasmus Francisci zu Nürnberg, 1627-1680) En la mitologia grega, els ciclopsTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establits al Diccionari Grec-Català (en Κύκλωπες) eren uns gegants amb un sol ull enmig del front, fills d'Urà i de Gea.

Nou!!: Titanomàquia і Ciclop · Veure més »

Creta

Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.

Nou!!: Titanomàquia і Creta · Veure més »

Crios

En la mitologia grega, Crios (en grec antic: Κρεῖος Kriōs, ‘anyell', ‘amo') era el déu dels ramats, i potser dels saqueigs.

Nou!!: Titanomàquia і Crios · Veure més »

Cronos

En la mitologia grega, Cronos (en grec antic, Κρόνος) era fill d'Urà (el cel) i Gea (o Gaia, la Terra), i era un dels membres de la primera generació divina.

Nou!!: Titanomàquia і Cronos · Veure més »

Curets (divinitats)

Curets Segons la mitologia grega, els curets (en Κουρῆτες) eren uns esperits que formaven part del seguici de Zeus quan aquest déu era infant a l'illa de Creta.

Nou!!: Titanomàquia і Curets (divinitats) · Veure més »

Demèter

En la mitologia grega, Demèter o Demetra (en Δημήτηρ o Δήμητρα, 'dea mare' o potser 'mare distribuïdora', de l'indoeuropeu *dheghom *mhter) és la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada.

Nou!!: Titanomàquia і Demèter · Veure més »

Elm d'Hades

''The Arming of Perseus'' 1885 Edward Burne-Jones. Una nimfa dona un casc a Perseu L'elm d'Hades o casc d'Hades (grec antic: ἡ Ἄϊδος κυνέη o κυν&#8134) és una arma pertanyent a la mitologia grega.

Nou!!: Titanomàquia і Elm d'Hades · Veure més »

Epimeteu (mitologia)

Epimeteu (en grec antic Ἐπιμηθεύς) va ser, segons la mitologia grega, un tità, un dels quatre fills de Jàpet i de Clímene (o d'Àsia, filla d'Oceà).

Nou!!: Titanomàquia і Epimeteu (mitologia) · Veure més »

Estix

Segons la mitologia grega, l'Estígia o Estix (del grec antic Στύξ, del verb στυγέω, 'odiar'), era una oceànide, la filla gran d'Oceà i Tetis, filla de Gea, segons explica Hesíode a la seva Teogonia; segons Gai Juli Higini va néixer d'Èreb i Nix (les tenebres i la nit).

Nou!!: Titanomàquia і Estix · Veure més »

Gai Juli Higí

Gai Juli Higí (Caius Julius Higinus o Hyginus) va ser un escriptor i gramàtic romà esmentat per Suetoni, que diu que va néixer a Hispània i que va ser deixeble de Corneli Alexandre Polihistor.

Nou!!: Titanomàquia і Gai Juli Higí · Veure més »

Gea

Gea i/o Gaia, (en grec antic Γαῖα) en la mitologia grega, personifica la fertilitat de la terra.

Nou!!: Titanomàquia і Gea · Veure més »

Gigantomàquia

Dionís lluitant contra el gegant Èurit. Louvre La Gigantomàquia (del grec antic γιγαντo-μαχια, literalment "guerra dels gegants") va ser, en mitologia grega, la història de la lluita entre els gegants i els déus, i la seva derrota.

Nou!!: Titanomàquia і Gigantomàquia · Veure més »

Hades

En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).

Nou!!: Titanomàquia і Hades · Veure més »

Hèstia

Hèstia (en grec antic Ἑστία, 'llar') era la deessa de la llar en la mitologia grega; en la mitologia romana fou anomenada Vesta.

Nou!!: Titanomàquia і Hèstia · Veure més »

Hecatonquir

"''La caiguda dels gegants''" (hecatonquirs llançant roques contra els titans), pintura de Peter Paul Rubens, 1637-1638, Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica, Brussel·les) En la mitologia grega, els hecatonquirs (en grec, Eκατόνχειρες Hekatonkheires o Έκατόνταχειρας Hekatontakheiras, «els de cent mans»), coneguts també com a centímans (del llatí Centimani), eren gegants amb cent braços i cinquanta caps, fills de Gea i d'Urà.

Nou!!: Titanomàquia і Hecatonquir · Veure més »

Hera

En la mitologia grega, Hera (Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.

Nou!!: Titanomàquia і Hera · Veure més »

Hesíode

Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.

Nou!!: Titanomàquia і Hesíode · Veure més »

Hiperíon (tità)

En la mitologia grega, Hiperíon (en Ὑπερίων, Hyperíōn 'el que viu a sobre', 'el que va per sobre'; en Hyperion) és un tità, fill d'Urà (el Cel) i Gea (la Terra).

Nou!!: Titanomàquia і Hiperíon (tità) · Veure més »

Jàpet (mitologia)

En la mitologia grega, Jàpet (en grec antic Ίαπετός Iapetós), era un Tità fill d'Urà i Gea.

Nou!!: Titanomàquia і Jàpet (mitologia) · Veure més »

Meneci (fill de Jàpet)

Meneci (en grec antic Μενοίτιος, Menoítios), Va ser un tità, fill de Jàpet i de Clímene, i germà d'Atles, Prometeu i Epimeteu.

Nou!!: Titanomàquia і Meneci (fill de Jàpet) · Veure més »

Metis (filla d'Oceà)

Metis com al·legoria de la prudència; Luca Giordano. Segons la mitologia grega, Metis (en grec antic Μῆτις), va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Titanomàquia і Metis (filla d'Oceà) · Veure més »

Mitologia grega

La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Nou!!: Titanomàquia і Mitologia grega · Veure més »

Nice (filla d'Estix)

Pedra gravada de la deessa Nice, trobada a les ruïnes de l'antiga ciutat grega d'Efes, a Turquia Nice o Niké, (en grec antic Νίκη), segons la mitologia grega, va ser una divinitat, filla del tità Pal·lant i de l'oceànide Estix.

Nou!!: Titanomàquia і Nice (filla d'Estix) · Veure més »

Ocèan

En la mitologia clàssica, Ocèan o Oceà (en grec antic, Ώκεανός Ōkeanós o Ωγενος Ōgenos, ‘riu-oceà’; en llatí, Oceanus o Ogenus) es refereix a l'oceà, del qual grecs i romans pensaven que era un riu fluïa al voltant del disc pla que era la terra.

Nou!!: Titanomàquia і Ocèan · Veure més »

Olímpics

Els Olímpics fou el grup de dotze grans déus que formaven el consell suprem de l'Olimp.

Nou!!: Titanomàquia і Olímpics · Veure més »

Olimp

El mont Olimp (en Όλυμπος, Ólympos, pronunciat Ólimbos en grec modern) és la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.917,727 m al pic anomenat Mítikas (Μύτικας) que significa nas És un dels cims més alts d’Europa pel que fa al protagonisme topogràfic.

Nou!!: Titanomàquia і Olimp · Veure més »

Oracle

Oracle de bambú Un oracle (del llatí oraculum, derivat de ōrāre 'parlar') fou la paraula emprada en l'època clàssica per a designar les revelacions dels déus a les persones i el lloc on aquestes revelacions eren fetes, i també la persona que podia fer les prediccions.

Nou!!: Titanomàquia і Oracle · Veure més »

Otris

L'Otris (Όθρυς, Óthrys) és una serralada del centre de Grècia situada al nord-est de la Ftiòtida i el sud de Magnèsia.

Nou!!: Titanomàquia і Otris · Veure més »

Posidó

En la mitologia grega, Posidó (Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans.

Nou!!: Titanomàquia і Posidó · Veure més »

Prometeu (mitologia)

''Prometeu'', de Gustave Moreau. Imatge de Prometeu encadenat i amb l'àguila menjant-li el fetge. Prometeu (en grec Προμηθεύς, 'previsió', 'prospecció') és una divinitat de la mitologia grega.

Nou!!: Titanomàquia і Prometeu (mitologia) · Veure més »

Pseudo-Apol·lodor

Pseudo-Apol·lodor és el nom que es dona actualment a l'autor del compendi mitològic grec titulat Biblioteca (Βιβλιοθήκη), una obra atribuïda anteriorment a Apol·lodor d'Atenes (del). No sabem res de la seva vida ni si va escriure altres obres.

Nou!!: Titanomàquia і Pseudo-Apol·lodor · Veure més »

Rea (mitologia)

En la mitologia grega, Rea (en grec antic Ῥέα), és una de les titànides, filla d'Urà i Gea.

Nou!!: Titanomàquia і Rea (mitologia) · Veure més »

Tàrtar (mitologia)

Sísif al Tàrtar observat per Persèfone En la mitologia grega, el Tàrtar p. 22 (en grec antic Τάρταρος, Tàrtaros) apareix als poemes homèrics i a la Teogonia d'Hesíode com la regió més profunda del món situada per sota dels mateixos Inferns.

Nou!!: Titanomàquia і Tàrtar (mitologia) · Veure més »

Temis

Temis (Θέμις, Themis, que vol dir «llei de la natura» més que «autoritat humana») és una deessa grega, padrona de la justícia i de la llei.

Nou!!: Titanomàquia і Temis · Veure més »

Teogonia

La Teogonia o Teogònia (del grec Θεογονία: Theogonía, literalment «origen dels déus»; en llatí Thĕŏgŏnĭa, ae) és una obra poètica escrita per Hesíode, que és com un Gènesi de la mitologia grega.

Nou!!: Titanomàquia і Teogonia · Veure més »

Tetis (filla de Gea)

Tetis o Tetís (en grec Τηθύς Têthýs) segons la mitologia grega, era la més jove de les titànides i la mare de tots els déus fluvials.

Nou!!: Titanomàquia і Tetis (filla de Gea) · Veure més »

Tità

Febe En la mitologia grega, un tità (en Τιτάν) o una titànide és una divinitat primordial gegantina que va precedir els déus de l'Olimp.

Nou!!: Titanomàquia і Tità · Veure més »

Urà (mitologia)

Urà, Úranos o Úran (en Ūrănós; en Caelus) era un déu primordial de la mitologia grega, la deïficació del cel, que els poetes i artistes van personificar.

Nou!!: Titanomàquia і Urà (mitologia) · Veure més »

Zeus

En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.

Nou!!: Titanomàquia і Zeus · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »