Comunicació

291 les relacions: Albània, Alexandre I de Grècia, Alexandre I de Iugoslàvia, Aliats de la Primera Guerra Mundial, Alto el foc, Armada, Armistici, Armistici de Compiègne, Artilleria, Atenes, August von Mackensen, Šabac, Štip, Balcans, Banat, Batalla de Dobro Pole, Batalla de Gal·lípoli (1915), Batalla de Krivolak, Batalla de Skra-di-Legen, Batalló, Bòsfor, Belgrad, Bessaràbia, Bitola, Bloqueig (estratègia), Bucarest, Bucovina, Bulgària, Campanya de l'Adriàtica (1914-1918), Cançó, Cap de pont, Captura de la flota grega (1916), Carpats, Casus belli, Cetinje, Constanța, Constantí I de Grècia, Cop d'estat, Corfú, Corfú (ciutat), Curtmetratge, Danubi, Dardanels, David Lloyd George, Dòlar dels Estats Units, Declaració de guerra, Deserció, Dinastia Karađorđević, Diplomàcia, Divisió militar, ..., Dobrudja Meridional, Drina, Elefthérios Venizelos, Emigració, Enosi, Erich Ludendorff, Erich von Falkenhayn, Esfera d'influència, Eslaus, Eslaus meridionals, Eslovènia, Esquadró, Esquerra, Estat dels Eslovens, Croats i Serbis, Estat major, Estrímon, Exili, Ferran de Bulgària, Flórina, Forces aèries, Francesc Ferran d'Àustria, Francesc Josep I d'Àustria, Franz Conrad von Hötzendorf, Front de Macedònia, Front de Romania, Front de Sèrbia, Front occidental (Primera Guerra Mundial), Front oriental (Primera Guerra Mundial), Fusell (arma), Galítsia, Gavrilo Princip, General, Govern, Gran Idea, Granada de mà, Guerra de trinxeres, Guerra greco-turca (1919-1922), Guerrilla, Guillem II de Prússia, Hereu presumpte, Imperi Alemany, Imperi Austrohongarès, Imperi Britànic, Imperi Otomà, Imperi Rus, Infanteria, Intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia, Istanbul, Ivan Vàzov, Kaiserliche und Königliche Kriegsmarine, Kavala, Kilkís, Kolubara, Kragujevac, Ljubljana, Llac Doiran, Lliga Balcànica, Lom (Bulgària), Loznica, Macedònia (regió), Malària, Mar Adriàtica, Mar Bàltica, Mar Egea, Mar Mediterrània, Mariner, Mariscal de camp, Maurice Sarrail, Mauser 98, Mà Negra, Metralladora, Metre, Monarca, Montenegro, Mossin-Nagant, Nacionalisme, Neutralitat, Niš, Nicolau II de Rússia, Ofensiva de primavera, Okhrida, Orfe, Pacifisme, Partisà, Partit Comunista Búlgar, Paul von Hindenburg, Pirot, Poesia, Poeta, Potències Centrals, Potències de l'Eix, Presoner de guerra, Primer ministre del Regne Unit, Primera batalla de Monastir, Primera Guerra Balcànica, Primera Guerra Mundial, Prizreni, Protectorat, Rebel·lió, Reclutament, Refugiat, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne de Bulgària, Regne de Grècia, Regne de Montenegro, Regne de Romania, Regne de Sèrbia, Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, Revolució, Revolució Russa, Riu Morava, Romania, Russe, Sandžak, Sant Petersburg, Sarajevo, Sava, Sírmia, Segona Guerra Balcànica, Segona Guerra Mundial, Serbi, Serralada dels Balcans, Skopje, Smederevo, Sofia, Sofia Chotek von Chotkowa, Stavka, Svixtov, Teatre d'operacions, Teatre d'operacions d'Itàlia (Primera Guerra Mundial), Tercera República Francesa, Tessalònica, Tifus, Tractat de Brest-Litovsk, Tractat de Bucarest (1918), Tractat de Lausana, Tractat de Londres (1915), Tractat de Neuilly, Tractat de Sèvres, Transsilvània, Tràcia, Trinxera, Triple Entesa, Tsar, Turquia, Ultimàtum de juliol, Unió Popular Agrària Búlgara, Valàquia, Valjevo, Vardar, Verí, Viena, Vladivostok, Voivodina, Zagreb, 1 d'agost, 1 d'octubre, 1 de desembre, 1 de novembre, 1 de setembre, 11 de desembre, 11 de novembre, 12 d'agost, 12 d'octubre, 12 de juny, 13 de desembre, 14 de gener, 14 de novembre, 14 de setembre, 15 d'agost, 15 d'octubre, 15 de desembre, 15 de setembre, 16 de novembre, 17 d'agost, 17 de novembre, 18 d'agost, 18 de maig, 18 de setembre, 1832, 19 de juliol, 19 de novembre, 1908, 1909, 1913, 1914, 1915, 1916, 1917, 1918, 1919, 1920, 1922, 1923, 1929, 2 de desembre, 2 de juliol, 20 d'agost, 20 de setembre, 2009, 21 de setembre, 22 d'octubre, 22 de novembre, 23 de juliol, 23 de maig, 24 d'agost, 24 de novembre, 25 d'abril, 25 d'octubre, 26 de novembre, 26 de setembre, 27 d'octubre, 27 de juliol, 27 de novembre, 28 de juliol, 28 de juny, 28 de setembre, 29 d'octubre, 29 de juliol, 29 de juny, 29 de setembre, 3 d'agost, 3 d'octubre, 3 de desembre, 30 de novembre, 30 de setembre, 31 de juliol, 4 d'agost, 5 d'octubre, 5 de desembre, 6 d'octubre, 6 de novembre, 6 de setembre, 7 d'octubre, 7 de novembre, 7 de setembre, 8 d'octubre, 8 de maig, 8 de setembre, 9 d'agost, 9 d'octubre. Ampliar l'índex (241 més) » « Shrink índex

Albània

Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Albània · Veure més »

Alexandre I de Grècia

Alexandre I de Grècia (Atenes 1893 - Atenes 1920) Rei de Grècia (1917-1920).

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Alexandre I de Grècia · Veure més »

Alexandre I de Iugoslàvia

El rei Alexandre I de Iugoslàvia (en serbi:Краљ Александар I Карађорђевић, Kralj Aleksandar I Karađorđević), (16 de desembre de 1888-9 d'octubre de 1934), de la dinastia Karađorđević, va ser el primer rei del Regne de Iugoslàvia (1929–1934) i de l'anomenat Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (1921–1929).

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Alexandre I de Iugoslàvia · Veure més »

Aliats de la Primera Guerra Mundial

potències centrals són en taronja, i els neutrals en gris Els aliats de la Primera Guerra mundial també són anomenats de vegades potències de l'Entesa o la Triple Entente (entente vol dir en francès 'acord, entesa').

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Aliats de la Primera Guerra Mundial · Veure més »

Alto el foc

Alto el foc del 6 d'octubre del 1973 entre Egipte i Síria en el marc de la Guerra del Yom Kippur. Un alto el foc (en plural, altos el foc), també anomenat cesseu el foc, és l'aturada temporal d'una guerra, o de qualsevol conflicte armat, en què els bàndols enfrontats acorden, de mutu acord o bé de manera unilateral, el cessament de les hostilitats.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Alto el foc · Veure més »

Armada

L'armada és la marina militar o de guerra, és a dir, aquella branca de les forces armades que desenvolupa la seva activitat en el medi aquàtic, habitualment el mar, però també en llacs i rius.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Armada · Veure més »

Armistici

L'armistici és un acord entre estats bel·ligerants per al cessament de les hostilitats, sense posar fi a l'estat de guerra.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Armistici · Veure més »

Armistici de Compiègne

Portada de ''The New York Times'' en el dia de l'armistici, 11 de novembre 1918 LArmistici de Compiegne va ser un acord signat l'11 de novembre de 1918 entre els Aliats de la Primera Guerra Mundial i Alemanya, en un vagó de tren al bosc de Compiègne per posar fi a les hostilitats en el front occidental de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Armistici de Compiègne · Veure més »

Artilleria

Trajectòries balístiques segons Tartaglia il·lustrant una edició de 1606. L'obra original data de 1537L'artilleria és el cos militar que utilitza projectils de gran mida impulsats per una substància explosiva.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Artilleria · Veure més »

Atenes

Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Atenes · Veure més »

August von Mackensen

August von Mackensen (Haus Leipnitz (avui Trossin), Saxònia; 6 de desembre de 1849 - Burghorn (avui Habighorst), Baixa Saxònia; 8 de novembre de 1945) va ser un militar, amb el grau de mariscal prussià. Va exercir papers de comandament durant la Primera Guerra Mundial, convertint-se en un dels més importants líders militars d'Alemanya durant aquest període.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і August von Mackensen · Veure més »

Šabac

Šabac (en serbi ciríl·lic Шабац) és una ciutat de Sèrbia, a la vora del riu Sava, a la regió històrica de Mačva.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Šabac · Veure més »

Štip

Štip (macedoni Штип) és una ciutat i municipalitat de Macedònia del Nord, la principal de la part oriental.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Štip · Veure més »

Balcans

Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Balcans · Veure més »

Banat

Localització del Banat a Europa Mapa del Banat amb les principals ciutats El Banat (romanès: Banat, serbi: Банат, Banat, hongarès: Bánát o Bánság, alemany: Banat, eslovac: Banát, búlgar: Банат, Banat) és una regió geogràfica i històrica de l'Europa Central actualment repartida entre tres països: la part oriental a Romania (comtats de Timiş, Caraş-Severin, Arad, i Mehedinţi), la part occidental a Sèrbia (el Banat Serbi, majoritàriament inclos a la regió de Vojvodina, llevat una petita part inclosa a Sèrbia Central), i una petita part septentrional a Hongria (comtat de Csongrád).

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Banat · Veure més »

Batalla de Dobro Pole

La Batalla de Dobro Pole (en serbi: Битка код Доброг Поља, Bitka Kod Dobrog Polja; en grec: Μάχη τουΝτόμπρο Πόλε, Máchi tou Dómbro Póle), també coneguda com la Ruptura en Dobro Pole (en búlgar: Пробив при Добро Поле, Probiv Pri Dobro Pole), va ser una batalla de la Primera Guerra Mundial, lliurada entre el 15 i 18 de setembre de 1918.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Batalla de Dobro Pole · Veure més »

Batalla de Gal·lípoli (1915)

La batalla de Gal·lípoli o campanya dels Dardanels fou una operació militar de la Primera Guerra Mundial que es desenvolupà a la península de Gal·lípoli entre febrer de 1915 i gener de 1916.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Batalla de Gal·lípoli (1915) · Veure més »

Batalla de Krivolak

La batalla de Krivolak (en búlgar: Криволашко сражение), també coneguda com la batalla de Krivolashkoto, va ser una batalla entre les forces de Bulgària (sota el comandament del general Georgi Todorov) i França (sota el comandament del general Maurice Sarrail) durant l'ofensiva d'Ovče Pole (que era part de la Campanya de Sèrbia de la Primera Guerra Mundial), entre el 17 d'octubre i el 21 de novembre de 1915.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Batalla de Krivolak · Veure més »

Batalla de Skra-di-Legen

La batalla de Skra di Legen va ser una batalla de dos dies lliurada durant la Primera Guerra Mundial en el Front de Macedònia, que va tenir lloc al voltant de la posició fortificada de Skra di Legen, un cim del massís muntanyós Páiko, a la regió de la Macedònia grega, al nord-est de Tessalònica.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Batalla de Skra-di-Legen · Veure més »

Batalló

El batalló és una unitat militar tàctica d'infanteria formada per la suma de 2 a 6 companyies, agrupant de 300 a 1.200 homes sota el comandament d'un tinent coronel.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Batalló · Veure més »

Bòsfor

El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment 'l'Estret' o 'l'Estret d'Istanbul') és un estret que separa la part europea de Turquia (la Trakya) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Bòsfor · Veure més »

Belgrad

Belgrad (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Belgrad · Veure més »

Bessaràbia

Mapa de Bessaràbia el 1927, de Charles Upson Clark Escut de Bessaràbia Bessaràbia (en romanès Basarabia; en ucraïnès Бесарабія, Bessaràbia; en rus Бессарабия, Bessaràbia; en búlgar Бесарабия, Bessaràbia; en turc Besarabya) és la denominació històrica per a una entitat geogràfica de l'Europa Oriental fronterera amb el riu Dnièster a l'est i el Prut a l'oest.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Bessaràbia · Veure més »

Bitola

Bitola (macedònic Битола) és un municipi de Macedònia del Nord, que constitueix una de les divisions administratives del país.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Bitola · Veure més »

Bloqueig (estratègia)

Un bloqueig és un esforç per tallar el subministrament d'aliments, provisions, material de guerra o comunicacions d'una àrea en particular per la força, sigui en part o totalment.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Bloqueig (estratègia) · Veure més »

Bucarest

Bucarest (en romanès: București) és la capital de Romania i actualment la ciutat més gran i el centre industrial i comercial més important d'aquest país.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Bucarest · Veure més »

Bucovina

Bucovina (verd); Ucraïna (groc);Romania (vermell) La Bucovina (ucraïnès: Буковина, Bukovina; romanès: Bucovina; alemany i polonès: Bukowina) és una regió de l'Europa centreoriental, situada entre la regió històrica de Galítsia i la regió de Moldàvia, que constituí una província de l'imperi austrohongarès, i actualment està dividida entre Ucraïna i Romania.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Bucovina · Veure més »

Bulgària

Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Bulgària · Veure més »

Campanya de l'Adriàtica (1914-1918)

La campanya de l'Adriàtica va ocórrer a la mar Adriàtica durant la Primera Guerra Mundial i es va iniciar l'11 d'agost de 1914 amb la declaració de guerra entre França i Àustria-Hongria.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Campanya de l'Adriàtica (1914-1918) · Veure més »

Cançó

Jaume Sisa interpretant una cançó Una cançó és una composició musical que conté, a vegades, una part amb veu o melodia vocal, és a dir, amb text, cantada, però també pot ser simplement un conjunt de notes tocades sistemàticament, formant un ritme.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Cançó · Veure més »

Cap de pont

Un cap de pont és un tros petit de terreny que una força armada aconsegueix d'ocupar a l'altra banda d'un riu, en territori enemic, des d'on pren embranzida i prepara el pas del gros de l'exèrcit.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Cap de pont · Veure més »

Captura de la flota grega (1916)

La captura de la flota grega el 1916 es va realitzar per la flota francesa durant la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Captura de la flota grega (1916) · Veure més »

Carpats

Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra) Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el liman del Dnièster i la mar Negra a la dreta Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès) Els Carpats (en Carpaţi; en polonès, txec i eslovac: Karpaty; en ucraïnès i serbi: Карпати, Karpaty; en Karpaten; en Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Carpats · Veure més »

Casus belli

A la Cimera de les Açores es va esgrimir la presència d'armes de destrucció massiva a l'Iraq com a ''casus belli'' per iniciar l'Invasió de l'Iraq de 2003, unes armes que mai es van trobar. Un, llatinada traduïble al català com a 'motiu de guerra', és un acte o un esdeveniment que provoca o s'utilitza per justificar una guerra.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Casus belli · Veure més »

Cetinje

Cetinje (en montenegrí: Cetinje, Цетиње) és una ciutat i l'Antiga Capital Reial de Montenegro.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Cetinje · Veure més »

Constanța

Contança o Constantsa (en romanès Constanța, pronunciat), antigament anomenada Tomis (Τόμις) o Tomoi (Τόμοι) pels grecs, i després Konstantia (Κωνστάντια en el període clàssic) o Constantia en llatí (en turc Köstence, o en l'antiga grafia, Köstenje; en búlgar Кюстенджа, Kiustendja, o Констанца, Konstantsa), és el port més gran de Romania, a la riba del mar Negre.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Constanța · Veure més »

Constantí I de Grècia

El rei Constantí I de Grècia. Constantí I de Grècia.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Constantí I de Grècia · Veure més »

Cop d'estat

Cop d'estat militar a Polònia el 1926. Intent de cop d'estat a la Unió Soviètica el 1991. Un cop d'estat (del francès coup d'État) és la usurpació del poder vigent de manera violenta i la vulneració de la legalitat institucional a un estat liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Cop d'estat · Veure més »

Corfú

Corfú (Κέρκυρα, Kérkira), antigament coneguda com a Corcira, és l'illa grega més septentrional de les situades a la mar Jònica, situada prop de la costa d'Albània, de la qual està separada per un petit estret d'entre 3 i 25 km.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Corfú · Veure més »

Corfú (ciutat)

Corfú (Κέρκυρα, Kérkira) és la ciutat principal de l'illa de Corfú al nord-oest de Grècia.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Corfú (ciutat) · Veure més »

Curtmetratge

''Le Voyage dans la lune'' del francès Georges Méliès.Un curtmetratge és una producció audiovisual o cinematogràfica que dura substancialment menys que el temps mitjà d'una pel·lícula de producció normal.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Curtmetratge · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Danubi · Veure més »

Dardanels

Els Dardanels (en Çanakkale Boğazı), a l'antiguitat anomenat Hel·lespont (Hel·lèspontos), és un estret del nord-oest de Turquia que connecta la mar Egea amb la mar de Màrmara.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Dardanels · Veure més »

David Lloyd George

David Lloyd George (Manchester, 17 de gener de 1863 - Llanystumdwy, Gal·les, 26 de març de 1945) va ser un polític britànic, primer ministre entre 1916 i 1922, a les acaballes de la Primera Guerra Mundial i l'inici de la postguerra.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і David Lloyd George · Veure més »

Dòlar dels Estats Units

El dòlar dels Estats Units d'Amèrica (en anglès The United States of America dollar o simplement, dollar) és la unitat monetària oficial dels Estats Units d'Amèrica des del 6 de juliol de 1785.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Dòlar dels Estats Units · Veure més »

Declaració de guerra

El President dels Estats Units Franklin Delano Roosevelt signa la declaració de guerra contra l'Imperi del Japó, 8 de desembre de 1941, un dia després de l'atac a Pearl Harbor Una declaració de guerra és un acte formal emès per un govern estatal que indica l'existència de l'estat de guerra entre una o diverses nacions.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Declaració de guerra · Veure més »

Deserció

La deserció és l'abandonament del deure en una declaració de guerra, en una batalla o de la tasca assignada en una retirada, setge, invasió, incursió per part de l'enemic, una emboscada o un swarming.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Deserció · Veure més »

Dinastia Karađorđević

La dinastia Karađorđević (Karađorđevići / Карађорђевићи) és una dinastia sèrbia, fundada per Karađorđe Petrović, el Veliki Vožd ("Gran Líder") de Sèrbia a principis del durant el Primer Aixecament Serbi. La dinastia, relativament breu, va tenir el suport de l'Imperi Rus i s'oposava a la dinastia Obrenović, propera a Àustria-Hongria. Després de l'assassinat de Karađorđe el 1817, Miloš Obrenović va fundar la dinastia Obrenović. Els dos casals van alternar-se en el tron durant algunes generacions. Després de l'assassinat d'Alexandre el 1903, el Parlament serbi va escollir el net de Karađorđe, Pere I Karađorđević, que estava vivint a l'exili, per al tron del Regne de Sèrbia. Se'l va coronar com a rei Pere I, i poc després del final de la Primera Guerra Mundial, representants de les tres nacions van proclamar el Regne dels Serbis, Croats i Eslovens amb Pere I com a sobirà. El 1929, es va canviar el nom del regne a Iugoslàvia, sota Alexandre I, el fill de Pere I. El novembre de 1945, van perdre el tron quan la Lliga de Comunistes de Iugoslàvia va agafar el poder, durant el regnat de Pere II.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Dinastia Karađorđević · Veure més »

Diplomàcia

Ger van Elk, ''Symmetry of Diplomacy'', 1975, Groninger Museum. La diplomàcia és l'organització o procediment per a establir i mantenir relacions internacionals, mitjançant tractes i negociacions, i per a representar-hi un estat.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Diplomàcia · Veure més »

Divisió militar

La divisió és una unitat o formació militar dins els exèrcits de terra que sol agrupar dues o més brigades o regiments, als quals s'afegeixen unitats més petites d'artilleria, estat major, unitats especialitzades i enginyers de comunicacions; al seu torn, diverses divisions solen formar un cos d'exèrcit.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Divisió militar · Veure més »

Dobrudja Meridional

La Dobrudja Meridional (Южна Добруджа, Iujna Dobrudja en búlgar; Dobrogea de sud o Cadrilater en romanès) és una zona del nord-est de Bulgària que comprèn els districtes administratius de les dues ciutats principals de la zona, Dòbritx i Silistra.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Dobrudja Meridional · Veure més »

Drina

El Drina és un riu dels Balcans que flueix per la frontera de Bòsnia i Hercegovina amb Sèrbia.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Drina · Veure més »

Elefthérios Venizelos

Elefthérios Venizelos (en grec: Ἐλευθέριος ΚυριάκουΒενιζέλος pronunciat; Murniés (Creta), 23 d'agost de 1864 - París, 18 de març de 1936) va ser un advocat i polític grec que esdevingué primer ministre entre 1915 i 1935.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Elefthérios Venizelos · Veure més »

Emigració

Pòster de govern japonès promocionant Sud-amèrica Lemigració humana és marxar del lloc d'origen a un altre (pot ser a escala nacional o internacional).

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Emigració · Veure més »

Enosi

Bandera de Grècia, adoptada pel panhel·lenisme a Xipre L'illa de Xipre vista des de l'espai. Lenosi (del grec Ένωσις, que significa 'unió') és el moviment grecoxipriota (emmarcat amb el panhel·lenisme) que busca la unió de Xipre amb Grècia.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Enosi · Veure més »

Erich Ludendorff

,, de nom complet Erich Friedrich Wilhelm Ludendorff, fou un militar, polític i teòric militar alemany.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Erich Ludendorff · Veure més »

Erich von Falkenhayn

El general '''Falkenhayn''' l'any 1913. Erich von Falkenhayn (Burg-Belchau, Prússia, 11 de setembre de 1861 – Potsdam, 8 d'abril de 1922) fou un militar alemany.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Erich von Falkenhayn · Veure més »

Esfera d'influència

Una esfera d'influència és una àrea o regió en la qual una organització o estat exerceix certa classe d'indirecta dominació cultural, econòmica, militar o política.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Esfera d'influència · Veure més »

Eslaus

Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Eslaus · Veure més »

Eslaus meridionals

Estats en què les llengües eslaves meridionals són oficials Els eslaus meridionals o sud-eslaus són la ramificació del sud dels pobles eslaus que viuen a la península Balcànica: Bulgària i els estats de l'antiga Iugoslàvia.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Eslaus meridionals · Veure més »

Eslovènia

La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Eslovènia · Veure més »

Esquadró

Un esquadró és una unitat militar de l'arma de cavalleria, equivalent quant a mida a la companyia de l'arma d'infanteria.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Esquadró · Veure més »

Esquerra

En política, l'esquerra és, sense precisió particular, el conjunt de les tendències polítiques típicament associades a qualsevol classe de socialisme o socialdemocràcia en oposició a la dreta política i al liberalisme econòmic.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Esquerra · Veure més »

Estat dels Eslovens, Croats i Serbis

LEstat dels Eslovens, Croats i Serbis va ser un estat de curta durada format l'1 de desembre de 1918 que comprenia els territoris balcànics de l'Imperi Austrohongarès, l'àrea dels actuals estats de Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Montenegro, Macedònia, així com la major part dels territoris de Croàcia i Eslovènia, després que aquest es dissolguera en acabar la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Estat dels Eslovens, Croats i Serbis · Veure més »

Estat major

Insígnia de l'Estat Major Conjunt de la Defensa (''EMACON'') A les forces armades, l'estat major és el grup d'oficials que compleixen tasques d'administració, logística i planejament sota la direcció d'un oficial de rang superior.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Estat major · Veure més »

Estrímon

LEstrímon (en Στρυμόνας, Strimonas; Струма, Struma; Strymo) és un riu que neix a Bulgària, a prop de Sofia, i desemboca a Grècia, a prop d'Amfípolis, al golf Estrimònic.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Estrímon · Veure més »

Exili

Bernardino Machado marxant a l'exili l'any 1917. Lexili és el fet d'abandonar, voluntàriament o per la força, el territori que hom identifica com a pàtria.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Exili · Veure més »

Ferran de Bulgària

Ferran de Bulgària (Viena, 26 de febrer de 1861 - Bürglaß-Schlösschen, Coburg, 10 de setembre de 1948) fou príncep de Saxònia-Coburg Gotha i duc a Saxònia nascut amb el tractament d'altesa sereníssima arribà a ocupar el tron de Bulgària després del cop d'estat prorús en contra del príncep Alexandre de Battenberg.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Ferran de Bulgària · Veure més »

Flórina

Flórina (grec Φλώρινα) és una ciutat de la perifèria de Macedònia Occidental, al nord de Grècia.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Flórina · Veure més »

Forces aèries

De Havilland Venom de les Forces Aèries Iraquianes. caces i un avió d'abastament de la USAF en un aoperació d'abastament en vol Bombarder estratègic B-2 Spirit Jaguar GR1 de la Royal Air Force (1991) Les forces aèries són el component de les forces armades, independent de l'Exèrcit i de l'Armada i de rang igual que aquests, que realitza principalment la guerra aèria Normalment, les forces aèries són responsables d'aconseguir el control de l'aire, dur a terme missions de bombardeig estratègic i tàctic i proporcionar suport a les forces terrestres i navals sovint en forma de reconeixement aeri i suport aeri proper.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Forces aèries · Veure més »

Francesc Ferran d'Àustria

L'arxiduc Francesc Ferran (assegut a la dreta) amb la seva família. Francesc Ferran d'Àustria, arxiduc d'Àustria (Franz Ferdinand Carl Ludwig Joseph Maria von Österreich-Este) (Graz, 18 de desembre de 1863 - Sarajevo, 28 de juny de 1914).

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Francesc Ferran d'Àustria · Veure més »

Francesc Josep I d'Àustria

Francesc Josep I d'Àustria (1830-1916) amb uniforme de Mariscal de Camp, per Franz Xaver Winterhalter (1865) Francesc Josep I d'Àustria (Viena, Imperi Austríac 1830 - íd., Imperi Austrohongarès 1916) fou emperador d'Àustria, rei de Bohèmia i Hongria entre 1846 i 1916, esdevenint el penúltim sobirà d'una de les famílies més importants de la història europea, la Dinastia Habsburg.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Francesc Josep I d'Àustria · Veure més »

Franz Conrad von Hötzendorf

Franz Graf Conrad von Hötzendorf, o comte Franz Conrad von Hötzendorf (Penzing, Viena, 11 de novembre de 1852 – Bad Mergentheim, Württemberg, 25 d'agost de 1925) fou un militar austríac i cap d'estat major de l'exèrcit austrohongarès des de 1908 i durant la Primera Guerra Mundial fins al 1917.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Franz Conrad von Hötzendorf · Veure més »

Front de Macedònia

El Front de Macedònia de la Primera Guerra Mundial, també conegut com el Front de Salònica, es va formar com a resultat d'un intent de les potències aliades per ajudar a Sèrbia, a la tardor de 1915, contra l'atac combinat d'Alemanya, Àustria-Hongria i Bulgària.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Front de Macedònia · Veure més »

Front de Romania

El Front de Romania va ser part de la Campanya dels Balcans de la Primera Guerra Mundial, on es van enfrontar Romania i Rússia contra els exèrcits de les Potències Centrals. La lluita va tenir lloc des de l'agost de 1916 fins al desembre de 1917, en la major part de l'actual Romania, incloent Transsilvània, que formava part de l'Imperi Austrohongarès en aquell moment, així com el sud de Dobrudja, que actualment és part de Bulgària. Malgrat l'aliança entre Alemanya i Àustria-Hongria, Romania va romandre neutral quan va esclatar la guerra a l'agost de 1914. Malgrat això, tots dos bàndols van tractar d'atreure el país amb promeses territorials, competició en la qual la Triple Entesa gaudia d'avantatge al poder oferir Transsilvània i Bucovina. L'objectiu dels mandataris romanesos era completar la «unió nacional» mitjançant l'obtenció dels territoris amb població de parla romanesa, fonamentalment Transsilvània, Bucovina i el Banat. Després de dos llargs anys de neutralitat, a l'agost de 1916, Romania va accedir a entrar en guerra en el bàndol de la Triple Entesa a canvi de grans concessions territorials. El país entrava en guerra del bàndol que creia que aviat arribaria a la victòria. Les forces romaneses van penetrar a la desitjada Transsilvània austrohongaresa, una regió amb majoria de població romanesa, però la ràpida declaració de guerra de Bulgària va fer que l'alt comandament detingués l'avanç dels exèrcits del nord-oest i perdés la iniciativa militar, que va quedar en mans de l'enemic, dirigit per dos brillants caps alemanys: August von Mackensen i Erich von Falkenhayn. Les tropes romaneses eren valentes, però estaven mal armades i pitjor manades i van haver d'enfrontar-se a un enemic que els escometia en dos fronts: el transsilvà al nord-oest i el del Danubi al sud. Entre mitjans de setembre i principis de novembre, von Falkenhayn va expulsar els invasors de Transsilvània i va penetrar a Valàquia, mentre que von Mackensen s'apoderava de gairebé tota Dobrudja. A finals de desembre de 1916, les Potències Centrals s'havien apoderat de tota Valàquia i Dobrudja. La intervenció que havia d'haver aplanat la victòria de la Triple Entesa va concloure en realitat en un gran daltabaix en una campanya que va durar només 140 dies. El govern romanès va haver de refugiar-se a Moldàvia, que encara romania sota el control dels Aliats, protegit per més de mig milió de soldats russos. Tan sols l'auxili rus i el gelat hivern de 1916-1917 va permetre frenar els exèrcits de les Potències Centrals en els límits de Moldàvia. Però a l'estiu de 1917, el recuperat exèrcit romanès, amb una mica d'ajuda russa, va aconseguir diverses victòries defensives i desbaratar l'intent de les Potències Centrals d'apoderar-se també de Moldàvia. La radicalització de la Revolució d'Octubre va canviar la situació; Romania no només va perdre el suport de les divisions russes, imprescindible per defensar el front, sinó també la seva única font de subministraments militars. Romania, gairebé completament envoltada per les Potències Centrals, es va veure obligada a abandonar la guerra i va signar el Tractat de Bucarest amb les Potències Centrals al maig de 1918. El 10 de novembre de 1918, just un dia abans de l'armistici alemany i després que la resta dels països de les Potències Centrals ja havien capitulat, Romania va tornar a entrar en la guerra. Uns 220.000 soldats romanesos van morir, al voltant del 6% del total de soldats Aliats morts.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Front de Romania · Veure més »

Front de Sèrbia

La Campanya de Sèrbia de la Primera Guerra Mundial es va lliurar des de finals de juliol de 1914, quan Àustria-Hongria va envair el Regne de Sèrbia a l'inici de la Primera Guerra Mundial, fins a la conclusió de la guerra al novembre de 1918.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Front de Sèrbia · Veure més »

Front occidental (Primera Guerra Mundial)

El front occidental fou el teatre d'operacions de la Primera Guerra Mundial que es desenvolupà a Luxemburg, Bèlgica i la zona nord-oriental de França i que oposà, per una banda, l'imperi Alemany, amb una petita contribució posterior de tropes de l'imperi Austrohongarès, i, de l'altra, França, Bèlgica, l'imperi Britànic i, posteriorment Portugal i els Estats Units.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Front occidental (Primera Guerra Mundial) · Veure més »

Front oriental (Primera Guerra Mundial)

El front oriental fou el teatre d'operacions de la Primera Guerra Mundial que es desenvolupà a terme a l'est d'Europa, bàsicament a les zones frontereres entre l'imperi Alemany, l'imperi Austrohongarès, l'imperi Rus i el Regne de Romania.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Front oriental (Primera Guerra Mundial) · Veure més »

Fusell (arma)

El fusell és una arma de foc portàtil de canó llarg i amb ànima estriada.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Fusell (arma) · Veure més »

Galítsia

200x200px 241x241px 200x200px Galítsia o Halitxinà / Halytxynà és una regió històrica de l'Europa Central, avui dividida entre Polònia i Ucraïna.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Galítsia · Veure més »

Gavrilo Princip

Gavrilo Princip (Obljaj, Bòsnia i Hercegovina, 25 de juliol de 1894 (o 1895) - Terezín 28 d'abril de 1918) va ser un activista serbo-bosnià que assassinà l'hereu a la corona d'Àustria, l'arxiduc Francesc Ferran, i la seva muller, la comtessa Sofia, el 28 de juny de 1914 a Sarajevo (Bòsnia).

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Gavrilo Princip · Veure més »

General

General és un oficial d'alt grau militar.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і General · Veure més »

Govern

Un govern és un cos o un ens que té l'autoritat i la potestat administrativa per a fer i el poder per a executar les lleis dintre d'un grup o organització civil, corporativa, religiosa o acadèmica.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Govern · Veure més »

Gran Idea

La Gran Idea (grec Μεγάλη Ιδέα, Megáli Idéa) ha estat l'expressió del sentiment nacionalista grec durant els segles  i. Era un concepte d'irredemptista que aspirava a unir tots els grecs dins d'un sol estat nació amb capital a Constantinoble, per tal com una gran part de les poblacions gregues havien quedat sota l'Imperi Otomà després de la independència del nou estat grec el 1832.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Gran Idea · Veure més »

Granada de mà

La granada o granada de mà, també coneguda com a bomba de mà, és una arma antipersones que explota un curt temps després del seu alliberament.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Granada de mà · Veure més »

Guerra de trinxeres

Albert a Bapaume, a Ovillers-la-Boisselle, durant la batalla del Somme (juliol de 1916), ocupada pels homes de l'onzè batalló del regiment de Cheshire.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Guerra de trinxeres · Veure més »

Guerra greco-turca (1919-1922)

La Guerra greco-turca de 1919-1922, també coneguda com a Guerra de l'Àsia Menor, va consistir en una sèrie de conflictes armats entre Grècia i els revolucionaris del Moviment Nacional Turc, nascut com aspiració nacionalista després de la Primera Guerra Mundial dins del decadent Imperi Otomà, que varen tenir lloc entre el maig del 1919 i l'octubre del 1922.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Guerra greco-turca (1919-1922) · Veure més »

Guerrilla

La guerra de guerrilles, genuïnament dita guerra de partides i antigament guerra guerrejada, és un tipus de confrontació en què uns escamots irregulars, és a dir, no professionals, dirigeixen petites i ràpides accions de combat contra un exèrcit, policia o, de vegades, altres forces insurgents.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Guerrilla · Veure més »

Guillem II de Prússia

Guillem II de Prússia (Potsdam, 1859 - Haus Doorn, Països Baixos, 1941) fou l'últim emperador (Kàiser) de l'Imperi Alemany i Rei de Prússia (1888-1918) i cap de la casa imperial i reial de Prússia (1918-1941).

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Guillem II de Prússia · Veure més »

Hereu presumpte

Un hereu presumpte o hereva presumpta és la persona amb dret a heretar un tron, títol nobiliari, o un altre l'honor hereditari, però que la seva posició pot ser desplaçada pel naixement d'un hereu natural, home o dona, o d'un nou hereu presumpte amb millor dret a la posició en qüestió.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Hereu presumpte · Veure més »

Imperi Alemany

LImperi Alemany, Deutsches Kaiserreich, es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Imperi Alemany · Veure més »

Imperi Austrohongarès

LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Imperi Austrohongarès · Veure més »

Imperi Britànic

Les àrees en color rosa indiquen els territoris que en un moment o altre han format part de l'Imperi Britànic a través de la història. 200x200px L'Imperi Britànic eren els territoris les terres que depenien políticament i econòmica del Regne de Gran Bretanya i posteriorment del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Imperi Britànic · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Rus

LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Imperi Rus · Veure més »

Infanteria

Infanteria dels Fusellers Reials Irlandesos en una trinxera durant la Batalla del Somme de la Primera Guerra Mundial. La infanteria és la part de l'exèrcit que combat a peu.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Infanteria · Veure més »

Intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia

Expansió territorials de Grècia en contra de l'Imperi Otomà i Turquia, entre 1832 i 1947 fr Lintercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia va ser el primer intercanvi de poblacions a gran escala o expulsió d'acord mutu del.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia · Veure més »

Istanbul

Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Istanbul · Veure més »

Ivan Vàzov

Ivan Míntxov Vàzov, Иван Минчов Вазов (Sopot, 27 de juny de 1850 - Sofia, 22 de setembre de 1921) fou un poeta búlgar, novel·lista i autor teatral, sovint anomenat "el patriarca de la literatura búlgara".

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Ivan Vàzov · Veure més »

Kaiserliche und Königliche Kriegsmarine

Pavelló de la K.u.K Marine.La Kaiserliche und Königliche Kriegsmarine (en alemany «Marina de guerra imperial i reial») fou la marina de guerra de l'imperi austrohongarès.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Kaiserliche und Königliche Kriegsmarine · Veure més »

Kavala

La ciutat antiga Kavala (a l'antiguitat, Νεάπολις, Neápolis; a l'edat mitjana, Χριστόπολις, Khristópolis; en català medieval, Cristopol) és una ciutat de Grècia, la segona del nord del país i principal port de Macedònia oriental, a la badia de Kavala, enfront de l'illa de Tassos.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Kavala · Veure més »

Kilkís

Kilkís —en grec: Νομός Κιλκίς— és una unitat perifèrica de Grècia, a la Macedònia Central, correspon a l'antiga prefectura de Kilkís.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Kilkís · Veure més »

Kolubara

El Kolubara —Колубара en serbi:, pronunciat — és un riu de 123 quilòmetres de llargària a l'oest de Sèrbia; que és un afluent oriental del riu Sava.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Kolubara · Veure més »

Kragujevac

Kragujevac (Крагујевац) és una ciutat de Sèrbia, capital del Districte de Šumadija, situada vora el riu Lepenica, amb una població de 211.580 habitants.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Kragujevac · Veure més »

Ljubljana

Ljubljana (pronunciat) (en alemany Laibach, en italià Lubiana) és la capital i la ciutat més gran de l'estat d'Eslovènia.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Ljubljana · Veure més »

Llac Doiran

El llac Doiran (en macedònic: Доjранско Езеро, Dojransko Ezero; en grec: Λίμνη Δοϊράνη, Limni Doirani) és un llac amb una superfície de 43,1 km² compartida entre Macedònia del Nord (27,3 km²) i la regió de Macedònia Occidental dins de la Macedònia grega (15,8 km²).

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Llac Doiran · Veure més »

Lliga Balcànica

La Lliga Balcànica va ser l'aliança que va unir Sèrbia, Montenegro, Grècia i Bulgària contra l'Imperi Otomà durant les Guerres balcàniques.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Lliga Balcànica · Veure més »

Lom (Bulgària)

Lom (en búlgar: Лом) és una ciutat de la província de Montana, a Bulgària.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Lom (Bulgària) · Veure més »

Loznica

Loznica (en serbi: Лозница) és una ciutat i municipi situat al districte de Mačva, Sèrbia, tot i que no està geogràficament ubicat a Mačva, sinó a Podrinje.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Loznica · Veure més »

Macedònia (regió)

Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Macedònia (regió) · Veure més »

Malària

La malària (de l'italià mal aria -mal aire-) o paludisme a la versió en línia del DIEC.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Malària · Veure més »

Mar Adriàtica

La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Mar Adriàtica · Veure més »

Mar Bàltica

La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Mar Bàltica · Veure més »

Mar Egea

La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Mar Egea · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Mar Mediterrània · Veure més »

Mariner

''Des del port de Copenhagen I'' (Albert Edelfelt, ''c.'' 1890) Detall de Jaume Ferrer a l'Atles Català (1375) Un mariner és una persona que es dedica a una professió relativa al mar a bord d'un vaixell i que desenvolupa les tasques necessàries per al bon estat de navegació.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Mariner · Veure més »

Mariscal de camp

Mariscal de camp o simplement mariscal és un grau militar.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Mariscal de camp · Veure més »

Maurice Sarrail

fou un militar francès  i un dels comandant durant la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Maurice Sarrail · Veure més »

Mauser 98

El Mauser 98 és un fusell alemany dissenyat per Paul Mauser el 1898 que va ser ràpidament adoptat per l'exèrcit alemany, que el va utilitzar en la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Mauser 98 · Veure més »

Mà Negra

Unificació o Mort (Уједињење или смрт / Ujedinjenje ili smrt), coneguda popularment com a la Mà Negra (Црна рука / Crna ruka), fou una societat secreta militar formada el 1901 per oficials de l'exèrcit del Regne de Sèrbia, que es coneix principalment per la conspiració per assassinar la parella reial sèrbia el 1903, sota el lideratge del capità Dragutin Dimitrijević (conegut com a "Apis").

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Mà Negra · Veure més »

Metralladora

Metralladora La metralladora és una arma de foc automàtica caracteritzada per disparar gran quantitat de bales en poc temps i de forma sostinguda.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Metralladora · Veure més »

Metre

El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Metre · Veure més »

Monarca

Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Monarca · Veure més »

Montenegro

Montenegro (en serbocroat: Црна Гора, Crna Gora, que significa 'mont negre') és un petit estat muntanyós situat a la península dels Balcans.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Montenegro · Veure més »

Mossin-Nagant

El Mossin-Nagant (en rus: винтовка Мосина, vnitovka Móssina) és un fusell militar accionat per forrellat, amb carregador de cinc bales.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Mossin-Nagant · Veure més »

Nacionalisme

Mural independentista dels Països Catalans a Belfast (Irlanda del Nord). Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Nacionalisme · Veure més »

Neutralitat

La neutralitat és la qualitat o actitud de no participar en cap de les opcions en un conflicte, la qual cosa també implica no escollir durant el conflicte.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Neutralitat · Veure més »

Niš

Niš (Ниш, amb š sonant com a xeix, del romà Naissus) és una ciutat de Sèrbia (antiga Iugoslàvia) amb coordenades 43.3° N 21.9° E, situada vora el riu Nišava, amb una població de 374,300 (2004).

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Niš · Veure més »

Nicolau II de Rússia

El tsar Nicolau II al 1898., nom amb patronímic Nikolai II Aleksàndrovitx, fou l'últim tsar de Rússia.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Nicolau II de Rússia · Veure més »

Ofensiva de primavera

Lofensiva de primavera o Kaiserschlacht fou el conjunt d'atacs alemanys al front occidental de la Primera Guerra Mundial realitzats a partir del 21 de març de 1918.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Ofensiva de primavera · Veure més »

Okhrida

Okhrida o Ocrida (macedònic: Ohrid) és una ciutat del sud-oest de Macedònia del Nord, a la riba del llac homònim.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Okhrida · Veure més »

Orfe

oli sobre tela, 1885 Un orfe (del) és un nen els pares del qual han mort.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Orfe · Veure més »

Pacifisme

Pacifistes a Berlín, 1921 El pacifisme és l'oposició o la resistència a la guerra, al militarisme (incloent el reclutament forçós) o la violència.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Pacifisme · Veure més »

Partisà

El terme partisà refereix a un membre d'una força militar irregular formada amb la finalitat d'oposar-se, per mitjà de la resistència armada, al control d'una àrea per part d'una potència estrangera o per un exèrcit d'ocupació.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Partisà · Veure més »

Partit Comunista Búlgar

El Partit Comunista Búlgar fou un partit comunista de Bulgària, que fou el partit dominant de 1945 a 1990.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Partit Comunista Búlgar · Veure més »

Paul von Hindenburg

Paul Ludwig Hans Anton von Beneckendorff und von Hindenburg (Posen, 2 d'octubre de 1847 – Neudeck, 2 d'agost de 1934), conegut normalment com a Paul von Hindenburg, fou un mariscal alemany durant el II Reich alemany i la Primera Guerra Mundial, i el president de la Primera República alemanya del 1925 al 1934.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Paul von Hindenburg · Veure més »

Pirot

Vista de Pirot. Pirot (serbi ciríl·lic: Пирот) és una ciutat situada al sud-est de Sèrbia.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Pirot · Veure més »

Poesia

La poesia, a l'art en general, és una manera d'utilitzar qualsevol llenguatge artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Poesia · Veure més »

Poeta

Un poeta o una poetessa és una persona que escriu poesia, modernament solen ser obres relativament curts, sovint en versos o amb rima.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Poeta · Veure més »

Potències Centrals

Aliats en gris i els neutrals en groc. Aliats i llurs colònies són en verd, les Potències Centrals i llurs colònies en taronja, i els neutrals en gris. Les Potències Centrals foren les nacions d'Alemanya, Àustria-Hongria, l'Imperi Otomà, i Bulgària, que lluitaren contra els Aliats durant la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Potències Centrals · Veure més »

Potències de l'Eix

Països neutrals URSS Les Potències de l'Eix eren els estats oposats als Aliats durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Potències de l'Eix · Veure més »

Presoner de guerra

Soldats Austro-Hongaresos fets presoners de guerra a Rússia; una fotografia de 1915 presa per Sergei Mikhailovich Prokudin-Gorskii Presoners de guerra alemanys capturats després de la caiguda d'Aquisgrà, al 1944, durant la Segona Guerra Mundial. Un presoner de guerra (PDG, en anglès Prisoner of War POW, PoW, o PW) és un soldat, pilot, o marí que és fet presoner per l'enemic immediatament després d'un enfrontament.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Presoner de guerra · Veure més »

Primer ministre del Regne Unit

El primer ministre del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord (PMRUGBIN) (Prime Minister of the United Kingdom, en anglès; Prif Weinidogion i Deyrnas Unedig, en gal·lès; Prìomhairean na Breatainne, en gaèlic escocès) és el cap de Govern del Regne Unit.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Primer ministre del Regne Unit · Veure més »

Primera batalla de Monastir

La primera batalla de Monastir va ser una operació militar aliada contra les forces de les Potències Centrals durant la Primera Guerra Mundial, entre el 12 de setembre i l'11 de desembre de 1916, amb la intenció de trencar el punt mort al front macedoni, en forçar la capitulació de Bulgària i alleujar la pressió sobre Romania.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Primera batalla de Monastir · Veure més »

Primera Guerra Balcànica

La Primera Guerra Balcànica va ser un conflicte armat entre l'Imperi Otomà i els països que conformaven la Lliga Balcànica (Grècia, Sèrbia, Montenegro i Bulgària).

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Primera Guerra Balcànica · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Prizreni

Prizreni o Prizren (Prizreni, Призрен) és una ciutat històrica al sud de Kosovo.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Prizreni · Veure més »

Protectorat

El protectorat és un règim d'ocupació d'un estat per un altre.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Protectorat · Veure més »

Rebel·lió

La rebel·lió és el rebuig de l'obediència, sigui contra una autoritat legítima o contra una injustícia.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Rebel·lió · Veure més »

Reclutament

Pòster de reclutament de les Troupes de marine franceses U.S. Navy anunci de reclutament a la revista ''Popular Mechanics'', 1908. El reclutament o allistament és la contractació per a llocs militars, és a dir, l'acte de les persones que sol·liciten, en general els adults de sexe masculí, per unir-se a un exèrcit voluntàriament.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Reclutament · Veure més »

Refugiat

Un refugiat vietnamita Camp de refugiats, Beirut Camp de refugiats d'Um Piam a Tailàndia (2009)) No hi han participat Un refugiat (segons defineix a l'article 1A de la Convenció de 28 de juliol de 1951 relativa a l'estatut dels refugiats de les Nacions Unides) és una persona que es troba fora del país d'on n'és originari, o bé on hi resideix habitualment, a causa d'un temor fonamentat de persecució per raons d'ètnia, religió, nacionalitat, pertinença a un grup social o opinions polítiques, i que no pot o no vol reclamar la protecció del seu país per a poder tornar-hi.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Refugiat · Veure més »

Regne d'Itàlia (1861-1946)

El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Veure més »

Regne de Bulgària

El Regne de Bulgària (Царство България, Tsarstvo Balgària), també conegut com a Tsarat de Bulgària o Tercer Imperi Búlgar Трета българска държава Treta Bàlgarska darjava fou una monarquia constitucional a Europa Central i Oriental, que es va establir el 5 d'octubre del 1908 quan l'estat búlgar, abans un principat i estat vassall de l'Imperi Otomà, es va convertir en regne.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Regne de Bulgària · Veure més »

Regne de Grècia

El Regne de Grècia (grec: Βασίλειον τῆς Ἑλλάδος, transliterat: Vasíleion tīs Elládos) va ser un estat creat el 1832 a la Convenció de Londres per les Grans Potències (el Regne Unit, França i l'Imperi Rus).

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Regne de Grècia · Veure més »

Regne de Montenegro

El Regne de Montenegro (1910-1918) (en serbi: Краљевина Црна Гора, Kraljevina Crna Gora) va ser un dels regnes dels Balcans, amb capital a Cetinje.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Regne de Montenegro · Veure més »

Regne de Romania

El Regne de Romania va existir entre 1881 i 1947.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Regne de Romania · Veure més »

Regne de Sèrbia

El Regne de Sèrbia va ser un estat balcànic que es va crear a partir del Principat de Sèrbia quan, el 23 de març de 1882, el seu governant Milà I va ser proclamat rei.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Regne de Sèrbia · Veure més »

Regne dels Serbis, Croats i Eslovens

El Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (en serbocroat: Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca, transcrit en ciríl·lic: Краљевина Срба, Хрвата и Словенаца; en eslovè: Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev) va ser l'estat creat arran de la integració de l'Estat dels Eslovens, Croates i Serbis amb el Regne de Sèrbia (que acabava d'annexionar el Regne de Montenegro) l'1 de desembre de 1918.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Regne dels Serbis, Croats i Eslovens · Veure més »

Revolució

rus. Una revolució és una transformació profunda i ràpida de l'estructura social, econòmica i política d'una societat, que alguns cops comporta l'ús de la violència, però no necessàriament.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Revolució · Veure més »

Revolució Russa

La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que portà a l'establiment de la Unió Soviètica.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Revolució Russa · Veure més »

Riu Morava

El Morava (en llatí Marus Flumen, en txec i eslovac Morava, en alemany March, en hongarès Morva, en polonès Morawa) és un riu de l'Europa Central.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Riu Morava · Veure més »

Romania

Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Romania · Veure més »

Russe

Monument a la llibertat. Russe o Ruse (transliteració oficial); en búlgar: Русе, pronunciat, antic otomà Rusčuk, turc Rusçuk) és una ciutat de Bulgària, situada a la riba del Danubi i enfront de la ciutat romanesa de Giurgiu. La seva població aproximada és de 178.000 habitants, cosa que la converteix en la cinquena més poblada del país i en el seu principal port.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Russe · Veure més »

Sandžak

Bandera del Sandzhak, segons Vexilla Mundi Sandžak Mapa de Sandžak Sandžak (serbocroat: Санџак, Sandžak, albanès: Sanxhak o Sanxhaku, turc: Sancak) és una regió geogràfica del centre dels Balcans.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Sandžak · Veure més »

Sant Petersburg

Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Sant Petersburg · Veure més »

Sarajevo

Sarajevo (en ciríl·lic serbi: Сарајево, en llatí serbi, bosnià i croat: Sarajevo, pronunciat pels habitants com a Saràievo) és la ciutat més gran i capital de Bòsnia i Hercegovina.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Sarajevo · Veure més »

Sava

El Sava és un gran riu navegable afluent del Danubi que flueix per les actuals Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina i Sèrbia.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Sava · Veure més »

Sírmia

esquerra Sírmia (serbi: Srem; croat: Srijem; turc: Sirem) és la regió fèrtil de la Plana panònica a Europa, situada entre dos rius, el Danubi i el Sava.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Sírmia · Veure més »

Segona Guerra Balcànica

La Segona Guerra Balcànica va ser un breu conflicte bèl·lic que va enfrontar, l'estiu de 1913, Bulgària amb els seus antics aliats de la Lliga Balcànica (Romania i l'Imperi otomà) i del qual en va sortir derrotada.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Segona Guerra Balcànica · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Serbi

El serbi o serbocroat és una llengua eslava meridional que és parlada, sensu stricto, principalment pels serbis.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Serbi · Veure més »

Serralada dels Balcans

La serralada de Stara Planina, als Balcans centrals. La serralada dels Balcans és un conjunt de cadenes muntanyoses que s'estenen des de la mar Adriàtica fins a la mar Negra i que dona nom a la península Balcànica, també coneguda simplement com els Balcans.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Serralada dels Balcans · Veure més »

Skopje

Skopje (Скопје; antigament també Escòpia) és la capital i la ciutat més gran de la República de Macedònia del Nord.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Skopje · Veure més »

Smederevo

Smederevo (Serbi: Смедерево pronunciat, turc otomà i modern Semendire, clàssica Vinceia, grec i romanès Semendria, català Semèndria, hongarès Szendrő o Vég-Szendrő) és una ciutat i municipalitat de Sèrbia, capital del districte de Podunavlje, situada a la riba dreta del Danubi a uns 40 més avall de la capital Belgrad.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Smederevo · Veure més »

Sofia

La ciutat de Sofia, София AFI és la capital i la ciutat més gran de la República de Bulgària.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Sofia · Veure més »

Sofia Chotek von Chotkowa

'''Sofia Chotek''' Sofia Chotek von Chotkova, Sophie Maria Josephine Albina Chotek (Stuttgart, 1 de març de 1868 - Sarajevo, 28 de juny de 1914), duquessa de Hohenberg, era l'esposa morganàtica de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Sofia Chotek von Chotkowa · Veure més »

Stavka

La Stavka (Ставка) era el Quarter General Superior de les Forces Armades als darrers temps de la Rússia Imperial i a la Unió Soviètica.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Stavka · Veure més »

Svixtov

Svixtov (en búlgar Свищов, transliteració internacional Svištov, a al-Idrisi s'esmenta com Subest-Castru) és una ciutat de Bulgària, a la riba dreta del Danubi.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Svixtov · Veure més »

Teatre d'operacions

En llenguatge militar un teatre d'operacions es defineix com una zona geogràfica específica on es produeixen els conflictes armats, vorejada per zones on no es combat.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Teatre d'operacions · Veure més »

Teatre d'operacions d'Itàlia (Primera Guerra Mundial)

El front italià (en alemany Italienfront o Südwestfront, «front sud-oest») inclou totes les operacions bèl·liques lliurades entre el Regne d'Itàlia i els seus aliats contra els exèrcits d'Àustria-Hongria i Alemanya al sector delimitat per la frontera amb Suïssa i la riba nord del golf de Venècia, que formen part dels grans esdeveniments de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Teatre d'operacions d'Itàlia (Primera Guerra Mundial) · Veure més »

Tercera República Francesa

La Tercera República Francesa, (en francès, La Troisième Republique, escrit de vegades com La IIIe République) és el període que cobreix els governs que van regir França des de 1870, amb la captura de Napoleó III durant la Guerra Francoprussiana i l'esfondrament del Segon Imperi Francès, fins a 1940, quan la derrota de la Tercera República Francesa per part de l'Alemanya nazi en va provocar la substitució pel Govern de Vichy.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Tercera República Francesa · Veure més »

Tessalònica

Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Tessalònica · Veure més »

Tifus

El tifus és un grup de malalties infeccioses causades per diverses rickèttsies.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Tifus · Veure més »

Tractat de Brest-Litovsk

El tractat de Brest-Litovsk va ser un tractat de pau que es va signar el 3 de març de 1918 a Brest-Litovsk, (ara Brest) entre les Potències Centrals i Rússia, que va suposar la retirada de Rússia de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Tractat de Brest-Litovsk · Veure més »

Tractat de Bucarest (1918)

Caricatura francesa sobre el tractat: Guillem II de Prússia clava un punyal a una dona (al·legoria de Romania) alhora que mostrat el seu tractat de pau. El Tractat de Bucarest fou un tractat de pau signat el 7 de maig de 1918 a la ciutat de Bucarest entre l'imperi Alemany i el Regne de Romania en finalitzar la campanya romanesa 1916-1917 empresa durant la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Tractat de Bucarest (1918) · Veure més »

Tractat de Lausana

El Tractat de Lausana fou firmat a la ciutat de Lausana el dia 24 de juliol de 1923 entre les potències vencedores de la Primera Guerra Mundial i la Gran Assemblea Nacional de Turquia, després de la Guerra d'Independència Turca, i que servia per revocar el Tractat de Sèvres.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Tractat de Lausana · Veure més »

Tractat de Londres (1915)

El Tractat de Londres (en italià Patto di Londra) de 1915 va ser un pacte secret entre el Regne d'Itàlia i la Triple Entesa, signat a Londres el 26 d'abril de 1915 pel Regne d'Itàlia, el Regne Unit, França i Rússia.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Tractat de Londres (1915) · Veure més »

Tractat de Neuilly

El Tractat de Neuilly-sur-Seine fou firmat a la ciutat de Neuilly-sur-Seine, als afores de París, el dia 27 de novembre de 1919 entre els representants de Bulgària i de les potències vencedores de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Tractat de Neuilly · Veure més »

Tractat de Sèvres

Fronteres d'Armènia segons el Tractat de Sèvres El Tractat de Sèvres fou un projecte de tractat de pau entre l'Imperi Otomà i els aliats de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Tractat de Sèvres · Veure més »

Transsilvània

Bandera de Transsilvània sota l'Imperi austrohongarès Una ermita ortodoxa a Transsilvània Transsilvània (en romanès: Transilvania, Ardeal; en alemany: Siebenbürgen; en hongarès: Erdély; en turc: Erdel o Erdelistan) és una regió composta per les àrees occidental i central de Romania.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Transsilvània · Veure més »

Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Tràcia · Veure més »

Trinxera

Disseny d'una '''trinxera''' segons un manual militar anglès del 1914 Una trinxera és una rasa allargada de protecció del foc enemic, de l'artilleria i de les metralladores, emprada des d'antic per les tropes, i, en forma massiva, durant la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Trinxera · Veure més »

Triple Entesa

Aliances militars europees el 1914, abans de la Primera Guerra Mundial Aliances militars europees durant la Primera Guerra mundial, 1914-1918 La Triple Entesa o Triple Entente (del francès entente, 'amistat, comprensió, acord') va ser l'entesa que va unir l'Imperi Rus, la Tercera República Francesa i el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, després de la signatura de l'Entente Cordiale anglofrancesa de 1904 i de l'Entente anglorussa del 31 d'agost de 1907.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Triple Entesa · Veure més »

Tsar

Per la regió armènia i melikat del Karabakh (Artsakh) vegeu Tsar (Vaikunik) La paraula tsar és un mot rus que deriva de la paraula llatina Caesar (cèsar) i prové de l'Antic eslau "ц︢рь" (normalment escrita amb circumflex, o "цар", "царь"), i que també es translitera com a Czar o Tzar en altres llengües d'alfabet llatí.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Tsar · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Turquia · Veure més »

Ultimàtum de juliol

LUltimàtum de juliol va ser un despatx enviat des d'Àustria-Hongria a Sèrbia com a resposta a l'assassinat de l'Arxiduc Francesc Ferran d'Àustria a Sarajevo.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Ultimàtum de juliol · Veure més »

Unió Popular Agrària Búlgara

La Unió Popular Agrària Búlgara (búlgar Български земеделски народен съюз, Bàlgarski zemedelski naroden saiuz; БЗНС, BZNS) és un partit polític dedicat a representar la causa de la pagesia búlgara.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Unió Popular Agrària Búlgara · Veure més »

Valàquia

Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Valàquia · Veure més »

Valjevo

Vista general de la ciutat de Valjevo. Valjevo (en serbi: Ваљево) és una ciutat de Sèrbia.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Valjevo · Veure més »

Vardar

Vardar (en macedònic: Вардар; Axius) és un riu de Macedònia del Nord i de Grècia.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Vardar · Veure més »

Verí

''Amanita phalloides'', un dels bolets més tòxics. Símbol estandarditzat per a les substàncies tòxiques a la UE esmentat a la Directiva 67/548/EEC. Un verí, tòxic, substància tòxica o metzina és un producte químic, o una mescla de substàncies, ja sigui sòlid, líquid o gasós, capaç de produir una intoxicació que altera les funcions normals de l'organisme quan entra en contacte amb ell, i que pot arribar a provocar lesions o fins i tot la mort.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Verí · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Viena · Veure més »

Vladivostok

Vladivostok (en rus: Владивосток) és una ciutat russa de l'extrem orient, capital del territori de Primórie (o el Litoral), prop de les fronteres de la Xina i Corea del Nord, situada en un port natural vora el golf de Pere el Gran.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Vladivostok · Veure més »

Voivodina

Mapa de Voivodina Districtes i regions geogràfiques de la Voivodina Municipis de Voivodina Distribució ètnica als municipis de la Voivodina La Província Autònoma de Voivodina (en serbi: Аутономна Покрајина Војводина/Autonomna Pokrajina Vojvodina; hongarès: Vajdaság Autonóm Tartomány; eslovac: Autonómna Provincia Vojvodina; romanès: Provincia Autonomă Voievodina; croat: Autonomna Pokrajina Vojvodina; rutè: Автономна Покраїна Войводина) és una provincia al nord de la República de Sèrbia.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Voivodina · Veure més »

Zagreb

Zagreb, AFI:, és la capital de Croàcia.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і Zagreb · Veure més »

1 d'agost

El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 1 d'agost · Veure més »

1 d'octubre

L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 1 d'octubre · Veure més »

1 de desembre

El primer de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 1 de desembre · Veure més »

1 de novembre

El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 1 de novembre · Veure més »

1 de setembre

El primer de setembre és el dos-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 1 de setembre · Veure més »

11 de desembre

L'11 de desembre és el tres-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 11 de desembre · Veure més »

11 de novembre

L11 de novembre o 11 de santandria és el tres-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 11 de novembre · Veure més »

12 d'agost

El 12 d'agost és el dos-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 12 d'agost · Veure més »

12 d'octubre

El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 12 d'octubre · Veure més »

12 de juny

El 12 de juny és el cent seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 12 de juny · Veure més »

13 de desembre

El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 13 de desembre · Veure més »

14 de gener

El 14 de gener és el catorzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 14 de gener · Veure més »

14 de novembre

El 14 de novembre o 14 de santandria és el tres-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dinovè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 14 de novembre · Veure més »

14 de setembre

El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 14 de setembre · Veure més »

15 d'agost

El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 15 d'agost · Veure més »

15 d'octubre

El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 15 d'octubre · Veure més »

15 de desembre

El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 15 de desembre · Veure més »

15 de setembre

El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 15 de setembre · Veure més »

16 de novembre

El 16 de novembre o 16 de santandria és el tres-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 16 de novembre · Veure més »

17 d'agost

El 17 d'agost és el dos-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trentè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 17 d'agost · Veure més »

17 de novembre

El 17 de novembre o 17 de santandria és el tres-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 17 de novembre · Veure més »

18 d'agost

El 18 d'agost és el dos-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 18 d'agost · Veure més »

18 de maig

El 18 de maig és el cent trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 18 de maig · Veure més »

18 de setembre

El 18 de setembre és el dos-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 18 de setembre · Veure més »

1832

;Països Catalans.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 1832 · Veure més »

19 de juliol

El 19 de juliol és el dos-centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents primer en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 19 de juliol · Veure més »

19 de novembre

El 19 de novembre o 19 de santandria és el tres-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 19 de novembre · Veure més »

1908

;Països Catalans.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 1908 · Veure més »

1909

;Països Catalans.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 1909 · Veure més »

1913

;Països Catalans.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 1913 · Veure més »

1914

Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 1914 · Veure més »

1915

;Països Catalans.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 1915 · Veure més »

1916

;Països Catalans.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 1916 · Veure més »

1917

;Països Catalans.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 1917 · Veure més »

1918

1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 1918 · Veure més »

1919

1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 1919 · Veure més »

1920

Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 1920 · Veure més »

1922

;Països Catalans.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 1922 · Veure més »

1923

;Països Catalans.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 1923 · Veure més »

1929

Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 1929 · Veure més »

2 de desembre

El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 2 de desembre · Veure més »

2 de juliol

El 2 de juliol és el cent vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 2 de juliol · Veure més »

20 d'agost

El 20 d'agost és el dos-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 20 d'agost · Veure més »

20 de setembre

El 20 de setembre és el dos-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 20 de setembre · Veure més »

2009

L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 2009 · Veure més »

21 de setembre

El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 21 de setembre · Veure més »

22 d'octubre

El 22 d'octubre és el dos-cents noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 22 d'octubre · Veure més »

22 de novembre

El 22 de novembre o 22 de santandria és el tres-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 22 de novembre · Veure més »

23 de juliol

El 23 de juliol és el dos-cents quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 23 de juliol · Veure més »

23 de maig

El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 23 de maig · Veure més »

24 d'agost

El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 24 d'agost · Veure més »

24 de novembre

El 24 de novembre o 24 de santandria és el tres-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 24 de novembre · Veure més »

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 25 d'abril · Veure més »

25 d'octubre

El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 25 d'octubre · Veure més »

26 de novembre

El 26 de novembre o 26 de santandria és el tres-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 26 de novembre · Veure més »

26 de setembre

El 26 de setembre és el dos-cents seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 26 de setembre · Veure més »

27 d'octubre

El 27 d'octubre és el tres-centè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 27 d'octubre · Veure més »

27 de juliol

El 27 de juliol és el dos-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 27 de juliol · Veure més »

27 de novembre

El 27 de novembre o 27 de santandria és el tres-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 27 de novembre · Veure més »

28 de juliol

El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 28 de juliol · Veure més »

28 de juny

El 28 de juny és el cent setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 28 de juny · Veure més »

28 de setembre

El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 28 de setembre · Veure més »

29 d'octubre

El 29 d'octubre és el tres-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 29 d'octubre · Veure més »

29 de juliol

El 29 de juliol és el dos-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents onzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 29 de juliol · Veure més »

29 de juny

El 29 de juny és el cent vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 29 de juny · Veure més »

29 de setembre

El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 29 de setembre · Veure més »

3 d'agost

El 3 d'agost és el dos-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 3 d'agost · Veure més »

3 d'octubre

El 3 d'octubre és el dos-cents setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 3 d'octubre · Veure més »

3 de desembre

El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 3 de desembre · Veure més »

30 de novembre

El 30 de novembre o 30 de santandria és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 30 de novembre · Veure més »

30 de setembre

El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 30 de setembre · Veure més »

31 de juliol

El 31 de juliol és el dos-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 31 de juliol · Veure més »

4 d'agost

El 4 d'agost és el dos-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dissetè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 4 d'agost · Veure més »

5 d'octubre

El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 5 d'octubre · Veure més »

5 de desembre

El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 5 de desembre · Veure més »

6 d'octubre

El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 6 d'octubre · Veure més »

6 de novembre

El 6 de novembre o 6 de santandria és el tres-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents onzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 6 de novembre · Veure més »

6 de setembre

El 6 de setembre és el dos-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 6 de setembre · Veure més »

7 d'octubre

El 7 d'octubre és el dos-cents vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 7 d'octubre · Veure més »

7 de novembre

El 7 de novembre o 7 de santandria és el tres-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dotzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 7 de novembre · Veure més »

7 de setembre

El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 7 de setembre · Veure més »

8 d'octubre

El 8 d'octubre és el dos-cents vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 8 d'octubre · Veure més »

8 de maig

El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 8 de maig · Veure més »

8 de setembre

El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 8 de setembre · Veure més »

9 d'agost

El 9 d'agost és el dos-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 9 d'agost · Veure més »

9 d'octubre

El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Campanya dels Balcans (1914-1918) і 9 d'octubre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Campanya dels Balcans (Primera Guerra Mundial), Teatre d'operacions dels Balcans (1914-1918), Teatre d'operacions dels Balcans (Primera Guerra Mundial).

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant