Accés més ràpid que el navegador!
26 les relacions: Abaqa, Abu Said Bahadur Khan, Afyonkarahisar, Akşehir, Amir Coban, An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, Anatòlia, Àixraf Oghullari, Bei, Beilicat de Hamit-oğlu, Beilicat dels germiyànides, Beilicats d'Anatòlia, Beyşehir, Denizli, Dinastia bahrita, Il-kanat, Imperi Romà d'Orient, Imperi Seljúcida, Kaykhusraw III, Kütahya, Pervâne, René Grousset, Soldanat de Rum, Timurtaix Coban, Turcmans, Visir.
Abaqa
Abaqa (1234 - 1282) fou el segon kan mongol de Pèrsia (il-kan), successor del seu pare Hulegu.
Nou!!: Sahipataoğulları і Abaqa · Veure més »
Abu Said Bahadur Khan
Abu-Saïd Bahadur-Khan (Ujan, 2 de juny de 1305-Karabagh, 30 de novembre de 1335), fou el novè Il-kan de Pèrsia, fill i successor d'Oljeitu, i la seva mare era Hajji Khatun.
Nou!!: Sahipataoğulları і Abu Said Bahadur Khan · Veure més »
Afyonkarahisar
Afyonkarahisar (nom oficial) o amb el seu nom anterior, més curt i més comù Afyon, antigament Nicòpolis, és una ciutat de Turquia, capital de la Província d'Afyonkarahisar.
Nou!!: Sahipataoğulları і Afyonkarahisar · Veure més »
Akşehir
Akşehir és una ciutat de Turquia a Anatòlia Central, cap d'un districte de la província de Konya.
Nou!!: Sahipataoğulları і Akşehir · Veure més »
Amir Coban
Amir Coban o Čoban (امیر چوپان سلدوز) fou un amir o cap militar mongol, que va exercir gran influència al kanat mongol de Pèrsia (Il-kan).
Nou!!: Sahipataoğulları і Amir Coban · Veure més »
An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun
Al-Màlik an-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, més conegut simplement com a an-Nàssir Muhàmmad, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1293-1294, 1299-1309 i 1310-1341).
Nou!!: Sahipataoğulları і An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Sahipataoğulları і Anatòlia · Veure més »
Àixraf Oghullari
Àixraf Oghullari fou una família turca que va rebre l'encàrrec dels seljúcides de controlar les "marques militars" o zones de frontera, al.
Nou!!: Sahipataoğulları і Àixraf Oghullari · Veure més »
Bei
obra.
Nou!!: Sahipataoğulları і Bei · Veure més »
Beilicat de Hamit-oğlu
El beilicat de Hamit-oğlu o Hamid-Oghlu (també anomenat Hamitoğulları) va ser un dels beilicats d'Anatòlia entre 1300 i 1391 i tenia per capital la ciutat de Eğirdir, a l'actual Turquia.
Nou!!: Sahipataoğulları і Beilicat de Hamit-oğlu · Veure més »
Beilicat dels germiyànides
El beilicat dels germiyànides (també anomenat Kermiyān, Germiyan, Germiyanoğulları o beilicat de Cesa) va ser un dels beilicats d'Anatòlia i tenia per capital la ciutat de Kütahya, a l'actual Turquia.
Nou!!: Sahipataoğulları і Beilicat dels germiyànides · Veure més »
Beilicats d'Anatòlia
XV Els beilicats d'Anatòlia foren els petits emirats turcs governats per beis tot al llarg d'Anatòlia.
Nou!!: Sahipataoğulları і Beilicats d'Anatòlia · Veure més »
Beyşehir
Beyşehir (grafia oficial en turc; de vegades apareix com a Beyshehir, Beyshehri o Beyşehri) és una ciutat de Turquia a la província de Konya a la regió d'Anatòlia Central.
Nou!!: Sahipataoğulları і Beyşehir · Veure més »
Denizli
Denizli és una ciutat de Turquia a la vall del riu Büyük Menderes, capital de la província de Denizli, a la regió de l'Egeu, sud-oest del país.
Nou!!: Sahipataoğulları і Denizli · Veure més »
Dinastia bahrita
La dinastia bahrita o bahriyya fou una dinastia de sultans mamelucs que va governar Egipte del 1250 al 1389.
Nou!!: Sahipataoğulları і Dinastia bahrita · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: Sahipataoğulları і Il-kanat · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Sahipataoğulları і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Sahipataoğulları і Imperi Seljúcida · Veure més »
Kaykhusraw III
Ghiyath al-Din Kaykhusraw III (àrab i persa: غياث الدين كيخسرو بن قلج ارسلان, Ghīyāth al-Dīn Kaykhusraw bin Qilij Arslān; turc: Gıyaseddin Keyhüsrev) fou sultà de Rum del 1265 al 1284.
Nou!!: Sahipataoğulları і Kaykhusraw III · Veure més »
Kütahya
Kütahya és una ciutat de la part occidental de Turquia.
Nou!!: Sahipataoğulları і Kütahya · Veure més »
Pervâne
Entrada de l'escola teològica «Gök Medrese» a Tokat, construïda cap a 1270. Muin al-Din Sulayman o en turc Muineddin Süleyman, conegut com a Pervâne (Pervaneh) o Parwâna (Parwana) fou un dels més influents visir del Soldanat de Rum.
Nou!!: Sahipataoğulları і Pervâne · Veure més »
René Grousset
René Grousset (Aubais, 5 de setembre de 1885 - París, 12 de setembre de 1952) va ser un historiador francès, especialista en Àsia i membre de l'Acadèmia Francesa.
Nou!!: Sahipataoğulları і René Grousset · Veure més »
Soldanat de Rum
El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.
Nou!!: Sahipataoğulları і Soldanat de Rum · Veure més »
Timurtaix Coban
Timurtaix Coban (mort 1328; també apareix com Temürtas o Timür-Tash) fou un príncep cobànida, segon fill de l'amir Coban.
Nou!!: Sahipataoğulları і Timurtaix Coban · Veure més »
Turcmans
Els turcmans és un terme col·lectiu que designa als pobles turcs nòmades de l'Àsia Central.
Nou!!: Sahipataoğulları і Turcmans · Veure més »
Visir
Retrat de Sokollu Mehmet Paşa, gran visir de Solimà el Magnífic, de Selim II i de Murad III Un visir (del turc vezir, i aquest de l'àrab, literalment ‘el que du una càrrega’) és un terme comú a molts països islàmics que designa un alt càrrec polític (o de vegades religiós) que actua com a conseller o ministre d'un monarca normalment també islàmic com ara califes, emirs, màliks o sultans.
Nou!!: Sahipataoğulları і Visir · Veure més »
Redirigeix aquí:
Sahibata-oghlu, Sahipata-oğlu, Sâhipata-oğlu, Sâhipataoğullari.
