Accés més ràpid que el navegador!
85 les relacions: Alans, Alí ibn al-Athir, Anatòlia, Ígor de Kíev, Balcans, Baptisme de Kíev, Bardas Escler, Bardas Focas, Bohèmia, Boiar, Bulgària, Bulgària del Volga, Carboncle (heràldica), Cavalleria, Constantí VII Porfirogènit, Constantinoble, Crònica de Nèstor, Crònica de Nóvgorod, Creta, Crimea, Cristianisme, Danubi, De Administrando Imperio, Drevlians, Drujina, Edirne, Eslaus orientals, Estepa pòntica, Estret de Kertx, Europa, Europa de l'Est, Fratricidi, Gran Príncep de la Rus de Kíev, Grècia, Guerra entre la Rus de Kíev i l'Imperi Romà d'Orient (941), Hongria, Ibn Hàwqal, Imperi Romà d'Orient, Itil, Joan Escilitzes, Joan I Tsimiscés, Kíiv, Kertx, Khàzars, Lleó Diaca, Llengües eslaves, Magiars, Maluixa, Mar Càspia, Mar Negra, ..., Marcianòpolis, Mitologia eslava, Muntanyes del Caucas, Nóvgorod, Nicèfor II Focas, Norrè, Oghuz, Okà, Oleg de Kíev, Olga de Kíiv, Ossetes, Paganisme, Perla, Perun, Petxenegs, Plòvdiv, Portatge, Primer Imperi Búlgar, Rúrik, Regent, Riu Don, Romà I Lecapè, Rus de Kíev, Ruta comercial del Volga, Sarkel, Tràcia, Varegs, Vassili Tatísxev, Vladímir I de Kíev, Volga, Volos (mitologia), 942, 962, 969, 972. Ampliar l'índex (35 més) »
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Alans · Veure més »
Alí ibn al-Athir
Izz-ad-Din Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Karim ibn al-Athir al-Jazarí, més conegut com a Alí ibn al-Athir, com a Izz-ad-Din ibn al-Athir o, senzillament, com a Ibn al-Athir (1160-1233) fou un historiador àrab musulmà nascut a Cizre (actualment a Turquia).
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Alí ibn al-Athir · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Anatòlia · Veure més »
Ígor de Kíev
Ígor (en nòrdic antic: Ingvar) va ser un monarca vareg de la Rus de Kíev, regnant entre els anys 912 i 945.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Ígor de Kíev · Veure més »
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Balcans · Veure més »
Baptisme de Kíev
''El baptisme dels kievans'', per Klavdi Lébedev La cristianització de la Rus de Kíev es va dur a terme en diverses etapes.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Baptisme de Kíev · Veure més »
Bardas Escler
Bardas Escler (grec: Βάρδας Σκληρός) fou un general romà d'Orient que encapçalà una gran rebel·lió contra l'emperador Basili II a Àsia entre el 976 i el 979.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Bardas Escler · Veure més »
Bardas Focas
Bardas Focas, en grec medieval Βάρδας Φωκᾶς, mort el 13 d'abril de 989, va ser un important militar de l'Exèrcit romà d'Orient que va participar en tres revoltes que es van produir durant el mandat de la Dinastia macedònia.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Bardas Focas · Veure més »
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Bohèmia · Veure més »
Boiar
XVII Boiars russos Boiar (en rus: боя́рин (sing.) i боя́ре (pl.)) és el títol dels nobles terratinents eslaus, que s'empra sobretot en l'àmbit rus, serbi, búlgar i romanès (inclosa Moldàvia).
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Boiar · Veure més »
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Bulgària · Veure més »
Bulgària del Volga
La Bulgària del Volga, també anomenada Bulgària del Kama o Bolgar, va ser un estat que va existir entre els segles VIII i XIII als voltants la confluència dels rius Volga i Kama, dins l'actual Rússia.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Bulgària del Volga · Veure més »
Carboncle (heràldica)
'''Carboncle''' de l'escut de Navarra El carboncle o escarboncle és, en heràldica, una figura de vuit bastonets disposats radialment, normalment flordelisats o pomejats, i carregats al centre amb una pedra de robí, mineral anomenat també carboncle.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Carboncle (heràldica) · Veure més »
Cavalleria
La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Cavalleria · Veure més »
Constantí VII Porfirogènit
Constantí VII Porfirogènit (Κωνσταντῖνος Ζ΄ Πορφυρογέννητος, Kōnstantinos VII Porphyrogennētos), fou el quart emperador romà d'Orient de la dinastia macedònica.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Constantí VII Porfirogènit · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Constantinoble · Veure més »
Crònica de Nèstor
La Primera Crònica o Crònica de Nèstor (en antic eslau eclesiàstic: Повѣсть времяньныхъ лѣтъ, transliterat Pověstĭ vremęnĭnyhŭ lětŭ; Апо́весць міну́лыхчасо́ў, en alfabet łacinka belarús Apovieść minulych časoŭ; По́весть временны́хлет, transcrit Póvest vremennikh let; По́вість мину́лихліт, transcrit Póvist minúlikh lit, literalment 'Relat dels anys passats') és una crònica i història del primer estat eslau oriental, la Rus de Kíev, entre els anys 850 i 1110, aproximadament, i originalment escrita a Kíev cap al 1113.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Crònica de Nèstor · Veure més »
Crònica de Nóvgorod
La Primera Crònica de Nóvgorod (rus: Новгородская первая летопись) o Crònica de Nóvgorod, 1016-1471 és la crònica més antiga existent de la República de Nóvgorod.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Crònica de Nóvgorod · Veure més »
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Creta · Veure més »
Crimea
La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Crimea · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Cristianisme · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Danubi · Veure més »
De Administrando Imperio
De Administrando Imperio és un llibre que va escriure Constantí VII per assessorar el seu fill i successor en política.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і De Administrando Imperio · Veure més »
Drevlians
IX. XII. Els drevlians van ser un poble eslau oriental que va existir entre els segles i. El nom prové de l'eslau Drevo / древо o derevo / дерево, significant "fusta" i també "arbre", ja que vivien habitualment entre els boscos.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Drevlians · Veure més »
Drujina
Una drujina (дружина drujina que vol dir 'amic' / 'company'), en la història dels primers eslaus orientals, va ser una secció de tropes selectes per al servei particular d'un cabdill, anomenat més tard Kniaz.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Drujina · Veure més »
Edirne
Banda de l'Ajuntament d'Edirne Edirne (antigament Adrianòpolis, Αδριανουπολις; búlgar: Одрин) és una ciutat de Turquia a la vora del Maritza, a la frontera amb Grècia a Tràcia, capital de la província d'Edirne.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Edirne · Veure més »
Eslaus orientals
Països habitats per eslaus (eslaus orientals en verd mitjà) IX. Els eslaus orientals són pobles eslaus que parlen llengües eslaves orientals.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Eslaus orientals · Veure més »
Estepa pòntica
L'estepa pòntica és una ecoregió de l'ecozona paleàrtica, definida per WWF, que s'estén per Europa oriental, des del nord del mar Negre (Ucraïna) i del Caucas fins a la frontera entre Rússia i el Kazakhstan, al sud dels Urals.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Estepa pòntica · Veure més »
Estret de Kertx
L'estret de Kertx, antigament anomenat Bòsfor Cimmeri, connecta la mar Negre amb la mar d'Azov i separa les penínsules de Crimea (Ucraïna, ocupada per Rússia) a l'oest, i de Taman (Rússia) a l'est.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Estret de Kertx · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Europa · Veure més »
Europa de l'Est
En blau, els estats que formaven part del tradicional concepte d'Europa de l'Est segons la classificació estadística de l'ONU Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una de l'Est i una altra d'Occidental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Europa de l'Est · Veure més »
Fratricidi
"Caín matant Abel", un fratricidi llegendari il·lustrat per Gustave Doré Un fratricidi és l'homicidi o l'assassinat d'un germà.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Fratricidi · Veure més »
Gran Príncep de la Rus de Kíev
Moneda de Vladímir I de Kíev (revers) Yaroslav el Savi (revers) Versió moderna de les armes de la Rus de Kíev, incloses a l'actual escut d'Ucraïna Gran Príncep va ser el títol del sobirà de la Rus de Kíev, el regne medieval eslau que existí entre els segles IX i a les terres de les actuals Ucraïna, Rússia i Belarús, amb capital a la ciutat de Kíev.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Gran Príncep de la Rus de Kíev · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Grècia · Veure més »
Guerra entre la Rus de Kíev i l'Imperi Romà d'Orient (941)
La Guerra entre la Rus de Kíev i l'Imperi Romà d'Orient de 941 va tenir lloc durant el regnat d'Ígor de Kíev.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Guerra entre la Rus de Kíev i l'Imperi Romà d'Orient (941) · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Hongria · Veure més »
Ibn Hàwqal
Abu-l-Qàssim ibn Alí an-Nassibí, més conegut com a Ibn Hàwqal, fou un escriptor i geògraf àrab del, nascut a Nisibis o Nisibin vers 920.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Ibn Hàwqal · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Itil
Mapa Itil (àrab Atil o Atil-Khazaran o Khazaran-Atil) fou la capital del kanat dels khàzars (Kanat Khàzar).
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Itil · Veure més »
Joan Escilitzes
Joan Escilitzes (en llatí Ioannes Scylitzes o Scylitza, en grec Ἰωάννης Κουροπαλάτης ὁ Σκυλίτζης) fou un historiador romà d'Orient conegut també com a curopalata pel seu càrrec i igualment Tracesi i protovestiari (ό ποωτοβεστιάριος Ἰωάννης ὁ Θρακήσιος τὸ ἐπώνυμον) segurament per ser nadiu del tema dels Tracesis i ser després protovestiari a la cort.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Joan Escilitzes · Veure més »
Joan I Tsimiscés
Joan I Tsimiscés (Ioannis Tzimiskís) fou un destacat general i emperador romà d'Orient del 969 al 976.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Joan I Tsimiscés · Veure més »
Kíiv
Kíiv (en ucraïnès Київ) o Kíev (per la seva denominació històrica en rus, Ки́ев) és la capital i la ciutat més poblada d'Ucraïna.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Kíiv · Veure més »
Kertx
Kertx (en i en Керч) - és una ciutat de la República Autònoma de Crimea a Ucraïna.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Kertx · Veure més »
Khàzars
Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Khàzars · Veure més »
Lleó Diaca
Lleó Diaca (en llatí Leo o Leon, en grec) fou un historiador romà d'Orient del del qual es coneix molt poc de la seva vida personal.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Lleó Diaca · Veure més »
Llengües eslaves
Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus i els seus descendents, i són una branca de la família indoeuropea.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Llengües eslaves · Veure més »
Magiars
Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Magiars · Veure més »
Maluixa
Maluixa o Malfrida (en rus i ucraïnès: Малушa, nòrdic antic: Málfríðr) històricament coneguda com la kholop d'Olga de Kíev i la concubina del seu fill Sviatoslav I de Kíev.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Maluixa · Veure més »
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Mar Càspia · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Mar Negra · Veure més »
Marcianòpolis
Medusa a Devnya, al Museu dels Mosaics Marcianòpolis (en llatí Marcianopolis, en grec antic Μαρκιανούπολις) va ser una ciutat de Mèsia a menys de 30 km dOdessus (actual Varna).
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Marcianòpolis · Veure més »
Mitologia eslava
Moltes generacions d'artistes eslaus s'han inspirat en els seus folklores nacionals. Aquí es veu Sadko en el regne subaquàtic d'Ilià Repin (1876) La mitologia eslava és l'expressió del sistema de creences cosmològiques i religioses que els antics pobles eslaus tenien abans que adoptessin la religió cristiana.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Mitologia eslava · Veure més »
Muntanyes del Caucas
Les muntanyes del Caucas són una serralada d'intersecció situada a Euràsia, entre la mar Negra i la mar Càspia a la regió del Caucas.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Muntanyes del Caucas · Veure més »
Nóvgorod
Nóvgorod (en rus Новгород, o, més exactament Veliki Nóvgorod, Великий Новгород,, literalment Gran Nóvgorod), és el lloc històric més important del nord-oest de Rússia i la capital de la província de Nóvgorod.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Nóvgorod · Veure més »
Nicèfor II Focas
Nicèfor II (Nicephorus, Nikephóros) (912-969) fou emperador romà d'Orient del 963 al 969.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Nicèfor II Focas · Veure més »
Norrè
El norrè (o nòrdic antic segons el terme de la germanística avui dia qüestionat)era la llengua germànica parlada pels pobles d’ascendència germànica septentrional (els habitants d'Escandinàvia, Jutlàndia, les illes veïnes i les seves colònies d'ultramar des dels inicis de l'època vikinga fins a l'any 1300 aproximadament).
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Norrè · Veure més »
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Oghuz · Veure més »
Okà
L'Okà (en rus Ока) és un important riu de la part europea de Rússia i un dels principals afluents del Volga.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Okà · Veure més »
Oleg de Kíev
El príncep Oleg de Nóvgorod i Kíev Oleg de Nóvgorod o de Kíev, també conegut com a Oleh (eslau antic: Олег; en nòrdic antic: Helgi), fou un príncep vareg, fundador del poderós estat de la Rus de Kíev en unir aquests dominis als seus anteriors de Nóvgorod i traslladar la capital a la ciutat de Kíev.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Oleg de Kíev · Veure més »
Olga de Kíiv
Olga (norrè), batejada com a Helena (Pskov, 879 – Kíiv, 11 de juliol del 969) va ser una aristòcrata varega del Rus de Kíev que es va casar amb Ígor de Kíev, fill de Rurik, príncep de Kíev, el 903.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Olga de Kíiv · Veure més »
Ossetes
miniatura Els ossetesEntrada al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana o ossetsEntrada al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana (tots dos, mots epicens) són un poble del Caucas, descendents dels alans i al seu torn aquestos descendents d'escites i sàrmates.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Ossetes · Veure més »
Paganisme
Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Paganisme · Veure més »
Perla
'''Perla''' dins una ostra Collaret de perles. Les perles són esferes fetes de nacre produïdes dins el cos tou dels mol·luscs, especialment en els bivalves, al voltant de partícules estranyes que ingressen al cos del animal.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Perla · Veure més »
Perun
Il·lustració de 1998 de Perun per Maximilián Presniakov. En la mitologia eslava, Perun (Perun o Parom en eslovac) és el déu suprem del panteó, déu del tro i del llamp.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Perun · Veure més »
Petxenegs
Petxenegs o Patzinaks (llatí: Расinасае, Romanès: pecenegi, armeni: badzinag, Búlgar/Rus: petxenegui (Печенеги), grec: Patzinaki/Petsenegi (Πατζινάκοι/Πετσενέγοι) o menys freqüent Πατζινακίται, hongarès: Besenyő, turc antic (suposat): *Beçenek, Turc: Peçenekler) foren una horda túrquica seminòmada de les estepes de l'Àsia Central que parlaven la llengua petxeneg, inclosa al grup de les llengües turqueses.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Petxenegs · Veure més »
Plòvdiv
Plòvdiv és una ciutat de Bulgària, capital de la província de Plòvdiv.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Plòvdiv · Veure més »
Portatge
El portatge, era un antic impost de naturalesa indirecta, existent en els regnes de Castella, Aragó i Navarra que podia gravar els drets de trànsit, que satisfeien els que anaven de camí, trepitjaven terreny del rei o del senyor, o entraven a la ciutat.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Portatge · Veure més »
Primer Imperi Búlgar
Pròxim Orient en l'any 800, on es mostra l'Imperi Búlgar i els seus estats veïns. El Primer Imperi Búlgar (en búlgar Първo Българско царство, transcrit Părvo Bălgarsko tsarstvo) va ser un estat medieval búlgar fundat l'any 632 als territoris propers al delta del Danubi.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Primer Imperi Búlgar · Veure més »
Rúrik
Els varegs a la Rus de Kíev, per Nicholas Roerich (1899) Rúrik o Riúrik (en rus, Рюрик; en nòrdic de l'est Rørik, que significa "famós líder") (h. 830-h. 879) va ser un cap vareg que va guanyar el control del llac Làdoga a 862, va construir l'assentament de Holmgard (Rúrikovo Gorodischer) prop de Nóvgorod, i va fundar la dinastia ruríkida que va governar la Rus de Kíev i després Moscòvia fins al.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Rúrik · Veure més »
Regent
Isabel II entre 1833 i 1840. El regent (del llatí regens, 'aquell qui governa') és la figura que substitueix la del rei en una monarquia quan aquest és menor, es troba absent o és incapacitat.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Regent · Veure més »
Riu Don
El riu Don (en rus: Дон) és un riu de Rússia que neix al llac Ivan (Ivan Ozero).
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Riu Don · Veure més »
Romà I Lecapè
Romà I Lecapè (en grec:, Romanós I Lekapinós;Documentat igualment com a Λακαπηνός (Lakapinós). ca. 870 – 15 de juny del 948) fou emperador romà d'Orient entre el 920 i el seu derrocament el 16 de desembre del 944.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Romà I Lecapè · Veure més »
Rus de Kíev
XI La Rus de KíevLes fonts medievals es refereixen a aquest Estat com Rus 'o la Terra de la Rus.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Rus de Kíev · Veure més »
Ruta comercial del Volga
Mapa que mostra les principals rutes comercials dels varegs: la ruta comercial del Volga (en vermell) i la ruta comercial dels varegs als grecs (en violeta). Es mostren en taronja altres rutes comercials dels segles VIII-XI. A l'edat mitjana, la ruta comercial del Volga connectava Europa del Nord, el nord-oest de Rússia amb la mar Càspia.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Ruta comercial del Volga · Veure més »
Sarkel
Sarkel (grec: Σάρκελ, Sàrkel; khàzar: Šarkel) fou una fortalesa que custodiava el riu Don, actualment associada a les ruïnes situades prop de Tsimliansk (Rússia).
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Sarkel · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Tràcia · Veure més »
Varegs
Els varegs (del nòrdic antic væringjar; en grec, βάραγγοι, βαριάγοι, varangoi, variagoi; en rus i ucraïnès, варяги, varyagi/varyahy) eren vikings de l'actual Suècia, que van anar cap a l'est i el sud a través del que avui és Rússia, Belarús i Ucraïna, principalment en els segles i. No obstant això, segons alguns estudiosos (inclosos alguns tan famosos com Mikhaïl Lomonóssov) el terme varegs s'utilitzava per a referir-se a tots els viatgers de la mar, els comerciants i pirates, independentment del seu origen.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Varegs · Veure més »
Vassili Tatísxev
Vassili Nikítitx Tatísxev (Васи́лий Ники́тич Тати́щев) (9 d'abril de 1686 – 15 de juliol de 1750) va ser un home d'estat i un etnògraf prominent.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Vassili Tatísxev · Veure més »
Vladímir I de Kíev
Vladímir I --Volodímir en ucraïnès, Valdimar en normand i Volodymer en rutè—conegut a Ucraïna i Rússia com a Sant Vladímir o Vladímir el Gran, va ser Gran Príncep de la Rus de Kíev entre 980 i 1015, es va convertir al cristianisme en 988 i va fer convertir-se i batejar als seus súbdits del Rus de Kíev.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Vladímir I de Kíev · Veure més »
Volga
El Volga és el riu més llarg d'Europa, és un riu de la Rússia occidental amb una longitud de 3.700 km, un cabal mitjà de 8.000 m³/s (en això també és el primer d'Europa), i una conca d'uns 1.400.000 km² que amb els seus afluents rega més d'un terç del territori de la Rússia europea.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Volga · Veure més »
Volos (mitologia)
Volos (darrere de l'home ajagut) Volos, Veles, Weles o Voloh és el déu eslau de la terra, les aigües, els boscos, la fertilitat, el bestiar, la pastura, les serps, els llops, la medicina, la música, la màgia i el món subterrani.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і Volos (mitologia) · Veure més »
942
El 942 (CMXLII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і 942 · Veure més »
962
Sense descripció.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і 962 · Veure més »
969
El 969 (CMLXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і 969 · Veure més »
972
Sense descripció.
Nou!!: Sviatoslav I de Kíev і 972 · Veure més »
