Accés més ràpid que el navegador!
43 les relacions: Alemany, Bèlgica, Brabant Flamenc, Brabant Való, Brussel·les, Burgmestre, Ciutat, Comtat de Flandes, Comunitat francesa de Bèlgica, Comunitat germanòfona de Bèlgica, Departament francès, Disset Províncies, Districte, Ducat de Brabant, Eupen, Flandes, Francès, Herstappe, Jardí botànic nacional de Bèlgica, Lovaina, Luxemburg, Luxemburguès, Mesen, Municipis de Bèlgica, Namur, Neerlandès, Parlament Europeu, Principat de Lieja, Província de Luxemburg, Províncies de Bèlgica, Regió de Brussel·les-Capital, Segona Guerra Mundial, Unió personal, Valònia, Wavre, 1795, 1831, 1839, 1963, 1970, 1977, 1980, 1995.
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Subdivisions de Bèlgica і Alemany · Veure més »
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Nou!!: Subdivisions de Bèlgica і Bèlgica · Veure més »
Brabant Flamenc
El Brabant Flamenc (en neerlandès Vlaams-Brabant) és una província de Bèlgica que forma part de la regió de Flandes.
Nou!!: Subdivisions de Bèlgica і Brabant Flamenc · Veure més »
Brabant Való
El Brabant Való (francès Brabant wallon, való Roman Payis o Braibant Walon) és una província de Bèlgica que forma part de la regió de Valònia, creada el 1995 de la partició de la província bilingüe de Brabant.
Nou!!: Subdivisions de Bèlgica і Brabant Való · Veure més »
Brussel·les
Brussel·les (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.
Nou!!: Subdivisions de Bèlgica і Brussel·les · Veure més »
Burgmestre
El burgmestre és un funcionari municipal, comparable al batlle a Catalunya.
Nou!!: Subdivisions de Bèlgica і Burgmestre · Veure més »
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Nou!!: Subdivisions de Bèlgica і Ciutat · Veure més »
Comtat de Flandes
El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.
Nou!!: Subdivisions de Bèlgica і Comtat de Flandes · Veure més »
Comunitat francesa de Bèlgica
Situació de la Comunitat francesa a Bèlgica (en vermell) La Comunitat francesa de Bèlgica (Communauté française de Belgique en francès) és una de les tres comunitats federals, una subdivisió administrativa de Bèlgica.
Nou!!: Subdivisions de Bèlgica і Comunitat francesa de Bèlgica · Veure més »
Comunitat germanòfona de Bèlgica
La Comunitat germanòfona de Bèlgica (en alemany: Deutschsprachige Gemeinschaft Belgiens) és una de les tres comunitats lingüístiques de Bèlgica, amb competències als nou municipis de l'est de Valònia, dins la província de Lieja.
Nou!!: Subdivisions de Bèlgica і Comunitat germanòfona de Bèlgica · Veure més »
Departament francès
Mapa dels departaments francesos. Els departaments d'ultramar i l'aglomeració parisenca estan representats a una escala diferent. El departament (département) és una divisió territorial de França i una col·lectivitat territorial, és a dir una persona jurídica de dret públic diferent de l'Estat, invertida amb una missió d'interès general referent al departament, entès com a territori.
Nou!!: Subdivisions de Bèlgica і Departament francès · Veure més »
Disset Províncies
Les Disset Províncies són una sèrie de feus, comtats i ducats que els Ducs de Borgonya van atènyer del al XVI també anomenats Països Baixos.
Nou!!: Subdivisions de Bèlgica і Disset Províncies · Veure més »
Districte
Un districte és un tipus de demarcació administrativo-territorial (un tipus de divisió administrativa d'un territori).
Nou!!: Subdivisions de Bèlgica і Districte · Veure més »
Ducat de Brabant
Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.
Nou!!: Subdivisions de Bèlgica і Ducat de Brabant · Veure més »
Eupen
Eupen és una ciutat belga de 18.040 habitants en la Província de Lieja, situada al marge del riu Weser a 12 km de la frontera amb Alemanya.
Nou!!: Subdivisions de Bèlgica і Eupen · Veure més »
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Nou!!: Subdivisions de Bèlgica і Flandes · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Subdivisions de Bèlgica і Francès · Veure més »
Herstappe
Herstappe és un municipi belga de la província de Limburg a la regió flamenca.
Nou!!: Subdivisions de Bèlgica і Herstappe · Veure més »
Jardí botànic nacional de Bèlgica
El jardí botànic Meise (Plantentuin Meise en neerlandès), situat al municipi de Meise al Brabant Flamenc, a una desena de quilòmetres del centre de Brussel·les, és un dels majorsjardins botànics del món.
Nou!!: Subdivisions de Bèlgica і Jardí botànic nacional de Bèlgica · Veure més »
Lovaina
Lovaina (en neerlandès i oficialment: Leuven; en Louvain; en Löwen) és una ciutat i municipi flamenc de la província del Brabant Flamenc, Bèlgica, situada a la confluència dels rius Dijle i Voer.
Nou!!: Subdivisions de Bèlgica і Lovaina · Veure més »
Luxemburg
Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).
Nou!!: Subdivisions de Bèlgica і Luxemburg · Veure més »
Luxemburguès
El luxemburguès o luxemburgués és la llengua germànica pròpia de Luxemburg.
Nou!!: Subdivisions de Bèlgica і Luxemburguès · Veure més »
Mesen
Mesen (francès Messines, picard Messène) és un municipi belga de la província de Flandes Occidental a la regió de Flandes.
Nou!!: Subdivisions de Bèlgica і Mesen · Veure més »
Municipis de Bèlgica
Municipis de Bèlgica Aquesta llista dels municipis de Bèlgica, la més petita de les subdivisions de Bèlgica per ordre alfabètic dels noms oficials després de les darreres onades de fusió de municipis del 1983 i 2019.
Nou!!: Subdivisions de Bèlgica і Municipis de Bèlgica · Veure més »
Namur
Namur (Nameur en való, Namen en neerlandès) és una ciutat francòfona de Bèlgica al sud de Brussel·les en la confluència dels rius Sambre i Mosa.
Nou!!: Subdivisions de Bèlgica і Namur · Veure més »
Neerlandès
El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.
Nou!!: Subdivisions de Bèlgica і Neerlandès · Veure més »
Parlament Europeu
El Parlament Europeu (Europarlament, Eurocambra o PE) és la institució parlamentària de la Unió Europea (UE), elegida per sufragi directe.
Nou!!: Subdivisions de Bèlgica і Parlament Europeu · Veure més »
Principat de Lieja
El Principat de Lieja (francès Principauté de Liège, való Principåté d'Lidje) era un estat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Subdivisions de Bèlgica і Principat de Lieja · Veure més »
Província de Luxemburg
Luxemburg (en való Lussimbork, en luxemburguès Lëtzebuerg) és una província de Bèlgica que forma part de la regió de Valònia.
Nou!!: Subdivisions de Bèlgica і Província de Luxemburg · Veure més »
Províncies de Bèlgica
Províncies de Flandes Províncies de Valònia Les províncies a Bèlgica representen un nivell polític intermedi entre la regió i els municipis.
Nou!!: Subdivisions de Bèlgica і Províncies de Bèlgica · Veure més »
Regió de Brussel·les-Capital
La Regió de Brussel·les-Capital (francès: Région de Bruxelles-Capitale, neerlandès: Brussels Hoofdstedelijk Gewest) és una regió de Bèlgica, amb estatut de comunitat bilingüe (francès: 90% / neerlandès: 10%).
Nou!!: Subdivisions de Bèlgica і Regió de Brussel·les-Capital · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Subdivisions de Bèlgica і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Unió personal
Una unió personal és una situació política on una persona és al mateix temps el sobirà de dues o més terres (comtats, ducats, regnes…), per la casualitat de casaments, heretatges i altres peripècies de les cases reials.
Nou!!: Subdivisions de Bèlgica і Unió personal · Veure més »
Valònia
Valònia (en való Walonreye o Waloneye, francès Wallonie, alemany Wallonien, neerlandès Wallonië), també anomenada Regió valona (en való Redjon walone, francès: Région wallonne; alemany: Wallonische Region; neerlandès Waals Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Hainaut, de Lieja, de Luxemburg, de Namur i de Brabant Való.
Nou!!: Subdivisions de Bèlgica і Valònia · Veure més »
Wavre
Wavre (en neerlandès Waver, en való Wåve) és una ciutat belga, capital de la província del Brabant Való en la regió de Valònia que té 32.201 habitants.
Nou!!: Subdivisions de Bèlgica і Wavre · Veure més »
1795
;Països Catalans.
Nou!!: Subdivisions de Bèlgica і 1795 · Veure més »
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Subdivisions de Bèlgica і 1831 · Veure més »
1839
;Països Catalans.
Nou!!: Subdivisions de Bèlgica і 1839 · Veure més »
1963
Sense descripció.
Nou!!: Subdivisions de Bèlgica і 1963 · Veure més »
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Subdivisions de Bèlgica і 1970 · Veure més »
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Subdivisions de Bèlgica і 1977 · Veure més »
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Nou!!: Subdivisions de Bèlgica і 1980 · Veure més »
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Nou!!: Subdivisions de Bèlgica і 1995 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Comunitats, regions i províncies de Bèlgica, Comunitats, regions i àrees lingüístiques de Bèlgica, Divisions administratives de Bèlgica, Organització territorial de Bèlgica, Regions de Bèlgica, Regió de Bèlgica.
