Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Stellaland

Índex Stellaland

La República de Stellaland fou una república bòer de l'antiga Sud-àfrica, localitzada al territori de l'antiga regió de Betxuanalàndia, (formada pel protectorat d'aquest nom, avui Botswana, i la colonia de Betxuanalàndia, unida després a la colònia i província del Cap de Bona Esperança).

46 les relacions: Afrikaans, Àfrica, Àfrica Sud-occidental Alemanya, Bòer, Betxuanalàndia, Betxuanalàndia Britànica, Botswana, Colònia de Natal, Colònia del Cap, Església Reformada, Estats Units de Stellaland, Goshen, John Mackenzie, Khoikhoi, Lliura esterlina, Mahikeng, Neerlandès, Novembre, Protectorat de Betxuanalàndia, Província del Cap, República, República del Transvaal, San, Segona Guerra Mundial, Sud-àfrica, Tswana, Vaal, 1 d'agost, 10 de setembre, 16 de novembre, 1837, 1865, 1872, 1874, 1876, 1878, 1881, 1882, 1883, 1884, 1885, 1895, 1924, 21 de novembre, 30 de juliol, 6 d'agost.

Afrikaans

Lafrikaans és una llengua derivada del neerlandès parlada a l'Àfrica austral, sobretot a Sud-àfrica i Namíbia, on fou duta el per colons neerlandesos o afrikàners i personal, servents i esclaus de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals.

Nou!!: Stellaland і Afrikaans · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Stellaland і Àfrica · Veure més »

Àfrica Sud-occidental Alemanya

L'Àfrica Sud-occidental Alemanya fou una colònia alemanya a l'est de l'Àfrica Austral del 1884 al 1915, que incloïa els territori que avui correspon a Namíbia.

Nou!!: Stellaland і Àfrica Sud-occidental Alemanya · Veure més »

Bòer

Els afrikàners o bòers són un grup ètnic que viu principalment a Sud-àfrica i que parla afrikaans.

Nou!!: Stellaland і Bòer · Veure més »

Betxuanalàndia

Betxuanalàndia fou un territori del sud de l'Àfrica poblat principalment pel poble dels tswanes (els anglesos els anomenaren betxuanes), que a partir del 1884 va quedar sota influència britànica.

Nou!!: Stellaland і Betxuanalàndia · Veure més »

Betxuanalàndia Britànica

Bechuanalandia el 1885, just abans de la formació de la colònia de Betxuanalàndia Britànica. La colònia britànica de Betxuanalàndia coneguda com a Betxuanalàndia Britànica fou un dels territoris de l'Imperi Britànic conquerits durant la Cursa per l'Àfrica.

Nou!!: Stellaland і Betxuanalàndia Britànica · Veure més »

Botswana

Botswana és una república de l'Àfrica Austral, que limita al nord i a l'oest amb Namíbia, al nord amb Zàmbia, al sud amb Sud-àfrica i al nord-est amb Zimbabwe.

Nou!!: Stellaland і Botswana · Veure més »

Colònia de Natal

La Colònia de Natal fou una colònia britànica de l'Àfrica meridional oriental.

Nou!!: Stellaland і Colònia de Natal · Veure més »

Colònia del Cap

La Colònia del Cap (anglès Cape Colony, neerlandès Kaapkolonie) de l'actual Sud-àfrica va restar primer sota control neerlandès i més tard sota control britànic.

Nou!!: Stellaland і Colònia del Cap · Veure més »

Església Reformada

Les Esglésies Reformades són un conjunt de denominacions protestants històricament relacionades amb les doctrines de Zwingli o de Joan Calví, però organitzacionalment independents.

Nou!!: Stellaland і Església Reformada · Veure més »

Estats Units de Stellaland

Els Estats Units de Stellaland foren una confederació de dues repúbliques boers formada el novembre de 1883 entre les recentment nascudes República de Stellaland i la República de la Terra de Goshen, adoptant el nom de Stellaland, pel qual era coneguda la regió que ocupaven, com a nom comú a les dues, després que els seus governants arribessin a un acord provisional l'11 d'octubre de 1883.

Nou!!: Stellaland і Estats Units de Stellaland · Veure més »

Goshen

Goshen (República de Goshen, afrikaans Het Land Goosen), fou una república bòer de Sud-àfrica, paral·lela a les de Stellaland i Niewe Republiek.

Nou!!: Stellaland і Goshen · Veure més »

John Mackenzie

John Leonard Duncan Mackenzie (22 de maig de 1928 - 8 de juny de 2011) va ser un director de cinema escocès que va treballar al cinema britànic des de finals dels anys 1960, primer com a ajudant de direcció i després com a director independent.

Nou!!: Stellaland і John Mackenzie · Veure més »

Khoikhoi

Habitatge tradicional khoikhoi Els khoikhoi ('humans dels humans') o simplement khoi, antigament anomenats hotentots, nom ja obsolet, són una ètnia nòmada del sud-oest d'Àfrica.

Nou!!: Stellaland і Khoikhoi · Veure més »

Lliura esterlina

La lliura esterlina (en anglès pound sterling) és la unitat monetària oficial del Regne Unit.

Nou!!: Stellaland і Lliura esterlina · Veure més »

Mahikeng

Mahikeng (abans Mafikeng) és la capital de la Província del Nord-oest (Sud-àfrica), situada a 1.400 quilòmetres al nord-est de la Ciutat del Cap, a 790 km al sud-oest de Bulawayo per tren, i a 260 km en línia directa de Johannesburg.

Nou!!: Stellaland і Mahikeng · Veure més »

Neerlandès

El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.

Nou!!: Stellaland і Neerlandès · Veure més »

Novembre

El novembre o santandria és l'onzè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Stellaland і Novembre · Veure més »

Protectorat de Betxuanalàndia

Colònia, separada del protectorat el 1885; va existir fins al 1895 El Protectorat de Betxuanalàndia (Bechuanaland Protectorate, BP) fou un protectorat establert pels britànics sobre els territoris dels caps tswana (anomenats pels britànics betxuanes) al sud del riu Molopo en abril de 1884 que es va estendre al nord del riu en març de 1885.

Nou!!: Stellaland і Protectorat de Betxuanalàndia · Veure més »

Província del Cap

La província del Cap fou una divisió administrativa d'Unió Sud-africana (1910-1994), juntament amb Transvaal, Província de Natal i Estat Lliure d'Orange.

Nou!!: Stellaland і Província del Cap · Veure més »

República

Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.

Nou!!: Stellaland і República · Veure més »

República del Transvaal

La República Sud-africana (neerlandès antic: Zuid-Afrikaansche Republiek), també coneguda com a República de Transvaal arran de la seva situació més enllà del riu Vaal (des d'una perspectiva de Ciutat del Cap), fou un estat independent durant la segona meitat del i més tard va esdevenir la Província de Transvaal, una de províncies que formaren la Unió Sud-africana i més tard Sud-àfrica, com l'Estat Lliure d'Orange i la Província de Natal.

Nou!!: Stellaland і República del Transvaal · Veure més »

San

San, khoisan, basarawa o boiximans (de l'afrikaans, boschjesman, 'home del bosc'), són denominacions genèriques que s'apliquen a diversos pobles africans tradicionalment caçadors-recol·lectors, que parlen alguna de les llengües khoisànides, caracteritzades per incorporar sons d'esclafit o clics.

Nou!!: Stellaland і San · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Stellaland і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Sud-àfrica

La República de Sud-àfrica és un Estat localitzat a l'extrem meridional de l'Àfrica.

Nou!!: Stellaland і Sud-àfrica · Veure més »

Tswana

80–100% El tswana (el setswana en llengua tswana), és la llengua bantu de l'ètnia del mateix nom.

Nou!!: Stellaland і Tswana · Veure més »

Vaal

El Vaal és un riu del nord-est de Sud-àfrica, l'afluent més gran de l'Orange.

Nou!!: Stellaland і Vaal · Veure més »

1 d'agost

El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Stellaland і 1 d'agost · Veure més »

10 de setembre

El 10 de setembre és el dos-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Stellaland і 10 de setembre · Veure més »

16 de novembre

El 16 de novembre o 16 de santandria és el tres-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Stellaland і 16 de novembre · Veure més »

1837

;Països Catalans.

Nou!!: Stellaland і 1837 · Veure més »

1865

Països Catalans.

Nou!!: Stellaland і 1865 · Veure més »

1872

;Països Catalans.

Nou!!: Stellaland і 1872 · Veure més »

1874

;Països Catalans.

Nou!!: Stellaland і 1874 · Veure més »

1876

;Països Catalans.

Nou!!: Stellaland і 1876 · Veure més »

1878

;Països Catalans.

Nou!!: Stellaland і 1878 · Veure més »

1881

;Països Catalans.

Nou!!: Stellaland і 1881 · Veure més »

1882

Barcelona, carrer de Pelai.

Nou!!: Stellaland і 1882 · Veure més »

1883

;Països Catalans.

Nou!!: Stellaland і 1883 · Veure més »

1884

; Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Stellaland і 1884 · Veure més »

1885

Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.

Nou!!: Stellaland і 1885 · Veure més »

1895

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Stellaland і 1895 · Veure més »

1924

;Països Catalans.

Nou!!: Stellaland і 1924 · Veure més »

21 de novembre

El 21 de novembre o 21 de santandria és el tres-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Stellaland і 21 de novembre · Veure més »

30 de juliol

El 30 de juliol és el dos-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dotzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Stellaland і 30 de juliol · Veure més »

6 d'agost

El 6 d'agost és el dos-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dinovè en els anys de traspàs.

Nou!!: Stellaland і 6 d'agost · Veure més »

Redirigeix aquí:

República de Stellaland, Stelland.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »