Accés més ràpid que el navegador!
114 les relacions: Abdomen, Acantocèfals, Alga, Anèl·lids, Animals, Antena (biologia), Aqüeducte de Silvi, Artròpodes, Axó, Òrgan (anatomia), Ésser humà, Àrea pretectal, Bivalves, Bulb raquidi, Caenorhabditis elegans, Caudofoveats, Cèl·lula, Cèl·lula fotoreceptora, Cèl·lula glial, Cèl·lula mare, Cefalòpodes, Cefalocordats, Cerebel, Cervell, Cinorrincs, Cnidaris, Cordats, Crustacis, Ctenòfors, Cubozous, Cucs de terra, Diencèfal, Diferenciació cel·lular, Dimorfisme sexual, Diploblàstia, Ecdisozous, Embrió, Encèfal, Epitàlem, Equinoderms, Esòfag, Escifozous, Feromona, Fongs, Gangli limfàtic, Gastròpodes, Gastròtrics, Gastrulació, Glàndula, Glàndula pineal, ..., Glàndula salival, Hemicordats, Hermafrodita, Hipòfisi, Hipocamp (anatomia), Hipotàlem, Homeòstasi, Insectes, Interneurona, José de Acosta, Lofotrocozous, Mascle, Múscul, Medul·la espinal, Meninge, Mesencèfal, Metencèfal, Mielencèfal, Mielina, Mol·luscs, Monoplacòfors, Nautiloïdeus, Nematodes, Nematomorfs, Nemertins, Neocòrtex, Nervi, Neurona, Neurotransmissor, Notocordi, Nucli amigdaloide, Nutrient, Olfacte, Oligoquets, Oxigen, Patogen, Peduncle cerebral, Peixos, Planària, Plantes, Platihelmints, Platizous, Poliplacòfors, Poliquets, Porífers, Priapúlids, Prosencèfal, Protòstoms, Protuberància anular, Romboencèfal, Rotífers, Sentit (percepció), Sistema nerviós autònom, Sistema nerviós central, Sistema nerviós perifèric, Solenogastres, Tàlem, Telencèfal, Tercer ventricle, Tronc de l'encèfal, Tunicats, Ull compost, Ventricles laterals, Vertebrats. Ampliar l'índex (64 més) »
Abdomen
L'abdomen (ventre) en vertebrats constitueix la part del cos entre el tòrax (pit) i la pelvis.
Nou!!: Sistema nerviós і Abdomen · Veure més »
Acantocèfals
Els acantocèfals (Acanthocephala, gr. 'cap espinós') són un embrancament de cucs paràsits caracteritzats per la presència d'una probòscide evaginable recoberta d'espines.
Nou!!: Sistema nerviós і Acantocèfals · Veure més »
Alga
pmc.
Nou!!: Sistema nerviós і Alga · Veure més »
Anèl·lids
Els anèl·lids (Annelida) són un gran embrancament d'animals invertebrats que conté més de 22.000 espècies vivents, entre les quals hi ha els nerèidids, els cucs de terra i les sangoneres.
Nou!!: Sistema nerviós і Anèl·lids · Veure més »
Animals
Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.
Nou!!: Sistema nerviós і Animals · Veure més »
Antena (biologia)
panerola és un insecte amb unes llargues antenes. Les antenes són apèndixs presents en els segments frontals de molts artròpodes.
Nou!!: Sistema nerviós і Antena (biologia) · Veure més »
Aqüeducte de Silvi
L'aqüeducte de Silvi (o aqüeducte silvià, o aqüeducte mesencefàlic, o aqüeducte del mesencèfal o conducte mesencefàlic, o aqüeducte cerebral) és un conducte per al líquid cefalorraquidi (LCR) que connecta el tercer ventricle amb el quart ventricle del sistema ventricular de l'encèfal.
Nou!!: Sistema nerviós і Aqüeducte de Silvi · Veure més »
Artròpodes
Els artròpodes (Arthropoda) són un embrancament d'invertebrats dotats d'un exoesquelet (esquelet extern), un cos segmentat, i extremitats articulades anomenades apèndixs.
Nou!!: Sistema nerviós і Artròpodes · Veure més »
Axó
L'axó (o àxon), format per la mielina, el node de Ranvier i la cèl·lula de Schwann, és una prolongació de la cèl·lula nerviosa a través de la qual viatja l'impuls nerviós (potencial d'acció) de forma unidireccional des de la seva regió inicial fins a tot un seguit de ramificacions terminals (anomenades terminacions nervioses), amb les quals estableix contacte amb una altra cèl·lula.
Nou!!: Sistema nerviós і Axó · Veure més »
Òrgan (anatomia)
Un òrgan o, tradicionalment, orgue és un conjunt de cèl·lules o teixits que s'agrupen amb una mateixa funció.
Nou!!: Sistema nerviós і Òrgan (anatomia) · Veure més »
Ésser humà
Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.
Nou!!: Sistema nerviós і Ésser humà · Veure més »
Àrea pretectal
En neuroanatomia, làrea pretectal, o pretecte, és una estructura del mesencèfal composta per set nuclis i comprèn part del sistema visual subcortical.
Nou!!: Sistema nerviós і Àrea pretectal · Veure més »
Bivalves
Els bivalves (Bivalvia) són una classe de mol·luscs exclusivament aquàtics caracteritzats per tenir una conquilla formada per dues peces anomenades valves, l'absència de cap i la presència d'un peu excavador.
Nou!!: Sistema nerviós і Bivalves · Veure més »
Bulb raquidi
Dibuix frontal de la protuberància i el bulb raquidi El bulb raquidi o medul·la oblonga és una estructura del romboencèfal, una vesícula primitiva del sistema nerviós central, situada per sobre de la medul·la espinal i que és pràcticament la continuació d'aquesta.
Nou!!: Sistema nerviós і Bulb raquidi · Veure més »
Caenorhabditis elegans
Caenorhabditis elegans és un cuc nematode que mesura aproximadament 1 mm de longitud, i viu en ambients temperats.
Nou!!: Sistema nerviós і Caenorhabditis elegans · Veure més »
Caudofoveats
Els caudofoveats (Caudofoveata) són una classe independent o una subclasse de mol·luscs de la classe Aplacophora, també coneguda com a Chaetodermomorpha.
Nou!!: Sistema nerviós і Caudofoveats · Veure més »
Cèl·lula
Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu.
Nou!!: Sistema nerviós і Cèl·lula · Veure més »
Cèl·lula fotoreceptora
doi.
Nou!!: Sistema nerviós і Cèl·lula fotoreceptora · Veure més »
Cèl·lula glial
Les cèl·lules glials (glia prové del grec medieval γλία, "cola") són juntament amb les neurones, els dos tipus diferents de cèl·lules que formen el sistema nerviós.
Nou!!: Sistema nerviós і Cèl·lula glial · Veure més »
Cèl·lula mare
date.
Nou!!: Sistema nerviós і Cèl·lula mare · Veure més »
Cefalòpodes
sèpies comunes (''Sepia officinalis'') en aigües poc profundes. ''Benthoctopus'' sp. al mont submarí Davidson a 2.422 m de profunditat.Reconstrucció de ''Cameroceras'', de l'Ordovicià. ''Nautilus'', un fòssil vivent. ammonites. Un calamar gegant; l'exemplar capturat el 1954 mesurava 9,2 m. Ous de calamar. Calamars assecant-se al sol. Ració de pop. Els cefalòpodes (Cephalopoda, gr kefale, 'cap', i pus, 'peu') són una classe de mol·luscs que es caracteritzen per presentar un cap diferenciat i un conjunt de braços o tentacles modificats a partir del peu del mol·lusc ancestral.
Nou!!: Sistema nerviós і Cefalòpodes · Veure més »
Cefalocordats
Els cefalocordats (Cephalochordata), també anomenats llancetes, són un subembrancament d'animals cordats, els més propers als vertebrats.
Nou!!: Sistema nerviós і Cefalocordats · Veure més »
Cerebel
granular. CP: Capa molecular. Cel.P: Cèl·lules de Purkinje El cerebel és una de les parts de l'encèfal, juntament amb el cervell i el tronc de l'encèfal.
Nou!!: Sistema nerviós і Cerebel · Veure més »
Cervell
Protuberància, 7. Bulb raquidi. 8. '''Cerebel'''. El cervell és un òrgan de la part avant-superior de l'encèfal i el centre supervisor del sistema nerviós central en tots els vertebrats i molts invertebrats.
Nou!!: Sistema nerviós і Cervell · Veure més »
Cinorrincs
Els cinorrincs (Kinorhyncha, del grec kīneō, 'moure' + rhynchos 'musell') són un embrancament de diminuts (1 mm or menys) invertebrats pseudocelomats marins que viuen en el fang i la sorra de les profunditats.
Nou!!: Sistema nerviós і Cinorrincs · Veure més »
Cnidaris
Els cnidaris (Cnidaria, del grec knide, «ortiga» i el llatí -arium, sufix que indica pertinença) són un embrancament que agrupa més 12.000 espècies actuals d'animals relativament simples, que viuen exclusivament en ambients aquàtics, majoritàriament marins.
Nou!!: Sistema nerviós і Cnidaris · Veure més »
Cordats
Els cordats (Chordata) són un embrancament d'animals que inclou els vertebrats, juntament amb una sèrie d'invertebrats estretament relacionats.
Nou!!: Sistema nerviós і Cordats · Veure més »
Crustacis
Els crustacis (Crustacea) són un subembrancament d'artròpodes que compta amb gairebé 67.000 espècies, però falten per descriure'n fins a cinc o deu vegades aquest nombre.
Nou!!: Sistema nerviós і Crustacis · Veure més »
Ctenòfors
Els ctenòfors (Ctenophora, gr. 'portadors de pintes') són un embrancament d'animals diblàstics caracteritzats per la presència d'unes cèl·lules especialitzades, els col·loblasts, que produeixen una substància enganxosa emprada per capturar les preses.
Nou!!: Sistema nerviós і Ctenòfors · Veure més »
Cubozous
Els cubozous (Cubozoa), anomenats abans cubomeduses (Cubomedusae), són una classe de cnidaris del subfílum dels medusozous, anoments així per la forma cúbica del seu cos.
Nou!!: Sistema nerviós і Cubozous · Veure més »
Cucs de terra
Un cuc de terra és qualsevol anèl·lid oligoquet però, sobretot, els que pertanyen als gèneres Allolobophora i Lumbricus (Lumbricidae) i Megascolides i Pheretima (Megascolecidae).
Nou!!: Sistema nerviós і Cucs de terra · Veure més »
Diencèfal
El diencèfal és la part central del cervell, voltada pel telencèfal, que conté nombrosos centres de la vida vegetativa i del psiquisme, regula la secreció hormonal de la hipòfisi mitjançant l'hipotàlem i a través del qual passen les fibres que uneixen el telencèfal amb el tronc de l'encèfal.
Nou!!: Sistema nerviós і Diencèfal · Veure més »
Diferenciació cel·lular
La diferenciació cel·lular és el procés pel qual una cèl·lula canvia d'un tipus cel·lular a un altre.
Nou!!: Sistema nerviós і Diferenciació cel·lular · Veure més »
Dimorfisme sexual
Femella (esquerra) i mascle de faisà, mostrant la diferència de mida i color que hi ha entre els dos sexes El dimorfisme sexual és la diferència de formes, colors i mides que hi ha entre mascles i femelles d'una mateixa espècie.
Nou!!: Sistema nerviós і Dimorfisme sexual · Veure més »
Diploblàstia
La diploblàstia és una condició de la blàstula en la qual hi ha dues capes germinatives primàries: l'ectoderma i l'endoderma.
Nou!!: Sistema nerviós і Diploblàstia · Veure més »
Ecdisozous
Els ecdisozous (Ecdysozoa) són un clade d'animals protòstoms que inclou els artròpodes, nematodes, i altres fílums menors.
Nou!!: Sistema nerviós і Ecdisozous · Veure més »
Embrió
Embrions (i un capgròs) de la granota arrugada japonesa (''Rana rugosa'') Un embrió (del grec: έμβρυον) és una etapa inicial del desenvolupament d'un organisme pluricel·lular.
Nou!!: Sistema nerviós і Embrió · Veure més »
Encèfal
Lencèfal és un conjunt d'organs del sistema nerviós central present en la majoria de cordats.
Nou!!: Sistema nerviós і Encèfal · Veure més »
Epitàlem
L'epitàlem és el segment posterodorsal del diencèfal, que inclou el triangle de l'habènula, el gangli de l'habènula (nucli intern i nucli extern), el fascicle retroflecte de Meynert, el nucli interpeduncular, la comissura interhabenular, les estries talàmiques i la glàndula pineal.
Nou!!: Sistema nerviós і Epitàlem · Veure més »
Equinoderms
Els equinoderms (Echinodermata, del grec ἐχῖνος echinos 'eriçó'; i δέρμα derma 'pell') són un embrancament d'animals deuteròstoms.
Nou!!: Sistema nerviós і Equinoderms · Veure més »
Esòfag
Lesòfag és un tub muscular, a través del qual el bol alimentari (menjar) passa de la boca a l'estómac.
Nou!!: Sistema nerviós і Esòfag · Veure més »
Escifozous
Els escifozous (Scyphozoa) són una classe de cnidaris medusozous en els quals la fase de pòlip acostuma a està reduïda o fins i tot absent, predominant-hi, doncs, la forma medusa.
Nou!!: Sistema nerviós і Escifozous · Veure més »
Feromona
La feromona és una substància química segregada a l'exterior per un individu per a la comunicació d'algun tipus d'informació a individus receptors de la mateixa espècie.
Nou!!: Sistema nerviós і Feromona · Veure més »
Fongs
Els fongs (Fungi) són un regne d'organismes de cèl·lules eucariotes, amb digestió externa i que inclou organismes unicel·lulars i pluricel·lulars.
Nou!!: Sistema nerviós і Fongs · Veure més »
Gangli limfàtic
Els ganglis limfàtics o nòduls limfàtics són components del sistema limfàtic que actuen com a filtres per a partícules estranyes i contenen leucòcits.
Nou!!: Sistema nerviós і Gangli limfàtic · Veure més »
Gastròpodes
Els gastròpodes o gasteròpodes (Gastropoda) constitueixen el grup més abundant i diversificat dels mol·luscs.
Nou!!: Sistema nerviós і Gastròpodes · Veure més »
Gastròtrics
Els gastròtrics (Gastrotricha, del grec gaster, "estómac" i thrix "pel") són un embrancament d'animals microscòpics (0,06-3,0 mm) d'aigua dolça i ambients marins.
Nou!!: Sistema nerviós і Gastròtrics · Veure més »
Gastrulació
Esquema del procés de '''gastrulació''' del diploblast: La formació de fulls germinals de la (1) blàstula a (2) gàstrula. Algunes de les cèl·lules de l'ectoderma (taronja) es mouen a l'interior formant l'endoderma (vermell). La gastrulació és una fase inicial en el desenvolupament embrionari dels animals, durant els quals la morfologia de l'embrió és dramàticament reestructurada per la migració cèl·lular.
Nou!!: Sistema nerviós і Gastrulació · Veure més »
Glàndula
Una glàndula és un conjunt de cèl·lules de l'organisme que sintetitzen substàncies que es poden alliberar al torrent sanguini, a una cavitat corporal o bé, a la superfície corporal.
Nou!!: Sistema nerviós і Glàndula · Veure més »
Glàndula pineal
La glàndula pineal o epífisi és una petita glàndula esfèrica ubicada en el centre de l'encèfal, sobre el sostre del tercer ventricle.
Nou!!: Sistema nerviós і Glàndula pineal · Veure més »
Glàndula salival
1. Paròtida2. Submandibular3. Sublingual Les glàndules salivals secreten la saliva, la qual conté enzims que duen a terme la fase inicial de la digestió de l'aliment.
Nou!!: Sistema nerviós і Glàndula salival · Veure més »
Hemicordats
Els hemicordats (Hemichordata) constitueixen un embrancament d'invertebrats marins amb forma de cuc, que inclou 132 espècies conegudes.
Nou!!: Sistema nerviós і Hemicordats · Veure més »
Hermafrodita
Hermafrodit, el fill del déu grec Hermes i la deessa Afrodita, origen de la paraulta "hermafrodita". Un hermafrodita és un ésser viu que posseeix els dos sexes, el masculí i el femení al mateix temps.
Nou!!: Sistema nerviós і Hermafrodita · Veure més »
Hipòfisi
La hipòfisi o glàndula pituïtària (o cos pituïtari), encara que és més coneguda de la primera forma -terme encunyat per l'anatomista alemany Samuel Thomas von Sömmerring (1755-1830) l'any 1758-, és una glàndula complexa de morfologia ovoide que s'allotja en un espai ossi anomenat sella turca de l'os esfenoide, situada a la base del crani, en la fossa cerebral mitjana, que connecta l'hipotàlem pel tronc pituïtari o tronc hipofisiari.
Nou!!: Sistema nerviós і Hipòfisi · Veure més »
Hipocamp (anatomia)
Vista de l'hipocamp en 3D (vermell) Secció coronal d'una ressonància magnètica amb l'hipocamp destacat en color vermell Imatge histològica de les cèl·lules del ''gyrus dentatus'' de l'hipocamp, realitzada amb un microscopi òptic a 350 augments i amb tinció d'HE L'hipocamp és una estructura del cervell dels humans i altres vertebrats.
Nou!!: Sistema nerviós і Hipocamp (anatomia) · Veure més »
Hipotàlem
L'hipotàlem (del grec ὑπό, sota, i θάλαμος, tàlem) és una porció del cervell que conté una petita quantitat de nuclis amb funcions ben diverses.
Nou!!: Sistema nerviós і Hipotàlem · Veure més »
Homeòstasi
Efectes de la pressió osmòtica als glòbuls vermells L'homeòstasi és la tendència a mantenir l'equilibri i l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics.
Nou!!: Sistema nerviós і Homeòstasi · Veure més »
Insectes
Els insectes (Insecta) són la classe predominant dels artròpodes.
Nou!!: Sistema nerviós і Insectes · Veure més »
Interneurona
Anatomia d'una interneurona Una interneurona és una neurona intercalada en el circuit entre dues o més neurones i actua com a moduladora de la transmissió sinàptica mitjançant l'activació o la inhibició.
Nou!!: Sistema nerviós і Interneurona · Veure més »
José de Acosta
José d'Acosta (Medina del Campo, 1540 – Valladolid, 1600) va ser un jesuïta, antropòleg i naturalista espanyol que va exercir importants missions a Amèrica des que en 1571 va viatjar al Perú sostenint que els indígenes americans haurien arribat a Amèrica a través de Sibèria.
Nou!!: Sistema nerviós і José de Acosta · Veure més »
Lofotrocozous
Els lofotrocozous (Lophotrochozoa) o espirals (Spiralia) són un dels grans grups d'animals protostomats.
Nou!!: Sistema nerviós і Lofotrocozous · Veure més »
Mascle
símbol del déu Mart (estilització de l'escut i l'espasa del déu de la guerra) s'utilitza sovint per representar el sexe masculí. També representa el planeta Mart i és el símbol alquímic del ferro. Mascle (símbol: ♂) és el sexe d'un organisme que produeix el gàmet (cèl·lula sexual) conegut com a esperma, que es fusiona amb el gàmet femení més gran, o òvul, en el procés de fecundació.
Nou!!: Sistema nerviós і Mascle · Veure més »
Múscul
Músculs humans segons un dibuix de l'anatomista Andreas Vesal (''De humani corporis fabrica'' (1543). El múscul (del llatí, musculus, diminutiu de mus, "ratolí"El nom se li va donar a causa de la semblança que hom ha vist entre els moviments d'aquest rosegador i els que fa un múscul quan es contreu (accedit el 25 gener 2008)) és el teixit contràctil del cos; deriva de la capa mesodèrmica de cèl·lules germinals embrionàries.
Nou!!: Sistema nerviós і Múscul · Veure més »
Medul·la espinal
La medul·la espinal és un cordó nerviós, blanc i cilíndric tancat dintre de la columna vertebral.
Nou!!: Sistema nerviós і Medul·la espinal · Veure més »
Meninge
Les meninges (del grec μῆνιγ-ξ/-γος, "membrana") són un teixit conjuntiu molt especialitzat que recobreix l'encèfal i el tub neural (medul·la espinal), que tenen una funció de protecció, com impedir lesions i infeccions cerebrals.
Nou!!: Sistema nerviós і Meninge · Veure més »
Mesencèfal
Vista del mesencèfal en 3D (vermell). Esquema d'una secció del mesencèfal humà. El mesencèfal és la part superior del tronc de l'encèfal, que comprèn (de la cara ventral a la dorsal) els peduncles cerebrals, el tegment i el tecte.
Nou!!: Sistema nerviós і Mesencèfal · Veure més »
Metencèfal
El terme metencèfal és una categorització de desenvolupament, i es correspon a les parts del romboencèfal anterior i és originari de la quarta vesícula cerebral; formant al voltant del quart ventricle, la protuberància i el cerebel.
Nou!!: Sistema nerviós і Metencèfal · Veure més »
Mielencèfal
Aquest diagrama mostra les principals subdivisions del cervell dels d'embrions del vertebrats El terme metencèfal és una categorització de desenvolupament, i es correspon a les part del romboencèfal posterior, que pren origen en les vesícules cerebrals posteriors de l'embrió; representada en l'adult pel bulb raquidi i la part inferior del quart ventricle.
Nou!!: Sistema nerviós і Mielencèfal · Veure més »
Mielina
La mielina és la substància lipídica que recobreix algunes neurones amb la finalitat de fer més ràpides les connexions entre unes neurones i d'altres (sinapsi).
Nou!!: Sistema nerviós і Mielina · Veure més »
Mol·luscs
Els mol·luscs (Mollusca) constitueixen un embrancament d'animals invertebrats.
Nou!!: Sistema nerviós і Mol·luscs · Veure més »
Monoplacòfors
Els monoplacòfors (Monoplacophora) són una classe mol·luscs primitius dels quals es coneixen fòssils que daten del període Cambrià.
Nou!!: Sistema nerviós і Monoplacòfors · Veure més »
Nautiloïdeus
Els nautiloïdeus (Nautiloidea) són una subclasse de mol·luscs cefalòpodes.
Nou!!: Sistema nerviós і Nautiloïdeus · Veure més »
Nematodes
Els nematodes (Nematoda) són un embrancaments d'invertebrats vermiformes, el més divers dels pseudocelomats.
Nou!!: Sistema nerviós і Nematodes · Veure més »
Nematomorfs
Els nematomorfs (Nematomorpha) o gordiacis (Gordiacea) constitueixen un fílum de cucs paràsits, que són superficialment similars als nematodes.
Nou!!: Sistema nerviós і Nematomorfs · Veure més »
Nemertins
Els nemertins (Nemertea) són un embrancament d'animals triblàstics no segmentats i vermiformes.
Nou!!: Sistema nerviós і Nemertins · Veure més »
Neocòrtex
El neocòrtex, neoescorça, isocòrtex o neopal·li (en llatí, 'nova escorça') és una part del cervell dels mamífers.
Nou!!: Sistema nerviós і Neocòrtex · Veure més »
Nervi
Un nervi és una estructura en forma de cordó constituïda principalment per axons i les cèl·lules glials associades, agrupats en fibres nervioses i reunits en fascicles per mitjà de teixit conjuntiu.
Nou!!: Sistema nerviós і Nervi · Veure més »
Neurona
Representació esquemàtica de l'estructura d'una neurona Una neurona és una cèl·lula del teixit nerviós.
Nou!!: Sistema nerviós і Neurona · Veure més »
Neurotransmissor
Un neurotransmissor és una molècula que utilitzen els animals per transmetre, amplificar i modular senyals elèctrics entre una neurona i una altra cèl·lula.
Nou!!: Sistema nerviós і Neurotransmissor · Veure més »
Notocordi
El notocordi és un cordó fi que es desenvolupa a partir de la paret dorsal de l'intestí durant la fase embrionària i que s'estén en sentit longitudinal al llarg de tot el cos, paral·lel al sistema nerviós central.
Nou!!: Sistema nerviós і Notocordi · Veure més »
Nucli amigdaloide
El nucli amigdaloide (o, simplement, amígdala) és una massa de substància grisa, de forma i grandària d'una ametlla, situada a la part anterior de la circumvolució de l'hipocamp.
Nou!!: Sistema nerviós і Nucli amigdaloide · Veure més »
Nutrient
Un nutrient és una substància utilitzada per un organisme per sobreviure, créixer i reproduir-se.
Nou!!: Sistema nerviós і Nutrient · Veure més »
Olfacte
El sistema olfactiu humà: 1: Bulb olfactori 2: Cèl·lules mitrals 3: Os 4: Epiteli nasal 5: Glomèruls 6: Cèl·lules receptores olfactives. L'olfacte (del llatí olfactus), és el sentit encarregat de detectar i processar les olors.
Nou!!: Sistema nerviós і Olfacte · Veure més »
Oligoquets
Els oligoquets (Oligochaeta; del grec oligos, 'poc', i del llatí chaetae, 'quetes') són una subclasse d'anèl·lids de la classe dels clitel·lats que inclou més de 3.000 espècies.
Nou!!: Sistema nerviós і Oligoquets · Veure més »
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Nou!!: Sistema nerviós і Oxigen · Veure més »
Patogen
Un patogen (del grec πάθος pathos "sofriment, passió", i γἰγνομαι (γεν-) gignomai (gen-) "dono llum a"), agent patogen, agent infecciós o també germen, és un agent biològic que pot causar malalties o alteracions al seu hoste.
Nou!!: Sistema nerviós і Patogen · Veure més »
Peduncle cerebral
Els peduncles cerebrals són les dues tiges que uneixen el cervell al tronc cerebral.
Nou!!: Sistema nerviós і Peduncle cerebral · Veure més »
Peixos
Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.
Nou!!: Sistema nerviós і Peixos · Veure més »
Planària
''Polycelis felina'', una planària planàrida d'aigua dolça Una planària pot ser qualsevol dels cucs plans o platihelmints que pertanyen al grup taxonòmic parafilètic "Turbellaria", grup que exclou els representants del grup paràsit dels neodermats.
Nou!!: Sistema nerviós і Planària · Veure més »
Plantes
Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris).
Nou!!: Sistema nerviós і Plantes · Veure més »
Platihelmints
Diverses espècies de platihelmints de ''Kunstformen der Natur (1904), làmina 75'' Els platihelmints (Platyhelminthes, gr. πλατύϛ (platys), "pla", "ample" i ἑλμινθϛ (helminthos), "cuc intestinal")Ehlers, Ulrich i Beate Sopott-Ehlers.
Nou!!: Sistema nerviós і Platihelmints · Veure més »
Platizous
Els platizous (Platyzoa) són un grup d'animals protòstoms.
Nou!!: Sistema nerviós і Platizous · Veure més »
Poliplacòfors
Els poliplacòfors (Polyplacophora) són una classe de mol·luscs marins primitius.
Nou!!: Sistema nerviós і Poliplacòfors · Veure més »
Poliquets
Anatomia d'un poliquet Els poliquets (Polychaeta) són una classe de l'embrancament dels anèl·lids, formada majoritàriament per cucs marins.
Nou!!: Sistema nerviós і Poliquets · Veure més »
Porífers
Els porífers (Porifera) o esponges són un clade d'animals basals.
Nou!!: Sistema nerviós і Porífers · Veure més »
Priapúlids
Els priapúlids (Priapulida, del grec πριάπος, priāpos 'Priapus' i del llatí. -ul-, diminutiu) o priàpuls (Priapula) són un embrancament de cucs marins pseudocelomats amb una probòscide o trompa espinosa extensible.
Nou!!: Sistema nerviós і Priapúlids · Veure més »
Prosencèfal
El terme prosencèfal és una categorització de desenvolupament, i es correspon al cervell.
Nou!!: Sistema nerviós і Prosencèfal · Veure més »
Protòstoms
Els protòstoms (Protostomia, gr.: 'primera boca') són un tàxon d'animals que, juntament amb els deuteròstoms, componen els bilaterals, animals amb simetria bilateral.
Nou!!: Sistema nerviós і Protòstoms · Veure més »
Protuberància anular
La protuberància anular (o senzillament protuberància, si ens estem referint al sistema nerviós central; i rarament anomenada pont de Varoli) és la part central del tronc de l'encèfal i és l'eminència de forma quadrilàtera situada entre el bulb raquidi (per sota), el cerebel (per darrere i sobre) i el mesencèfal (per sobre).
Nou!!: Sistema nerviós і Protuberància anular · Veure més »
Romboencèfal
El romboencèfal és la part de l'encèfal que es desenvolupa a partir de la vesícula cerebral posterior en dividir-se en dues vesícules secundàries.
Nou!!: Sistema nerviós і Romboencèfal · Veure més »
Rotífers
Els rotífers (Rotifera del llatí rota, 'roda' i ferre, 'portar') constitueixen un embrancament d'animals pseudocelomats pràcticament microscòpics.
Nou!!: Sistema nerviós і Rotífers · Veure més »
Sentit (percepció)
Esquema dels sentits humans fet l'any 1619 Els sentits són les funcions fisiològiques per les quals els éssers vius perceben l'estat del seu propi cos, del seu entorn i les seves característiques.
Nou!!: Sistema nerviós і Sentit (percepció) · Veure més »
Sistema nerviós autònom
El sistema nerviós autònom o SNA controla les funcions que realitzen els òrgans interns sense un control conscient per part de l'individu, com ara el batec cardíac, els moviments respiratoris, la digestió, l'excreció, etc.
Nou!!: Sistema nerviós і Sistema nerviós autònom · Veure més »
Sistema nerviós central
El sistema nerviós central (SNC) està constituït per l'encèfal i la medul·la espinal.
Nou!!: Sistema nerviós і Sistema nerviós central · Veure més »
Sistema nerviós perifèric
En blau, principals nervis perifèrics El sistema nerviós perifèric està compost pel sistema nerviós somàtic i el sistema nerviós autònom o vegetatiu (compost aquest pel sistema simpàtic i el parasimpàtic).
Nou!!: Sistema nerviós і Sistema nerviós perifèric · Veure més »
Solenogastres
Els solenogastres (Solenogastres) són una classe independent o una subclasse de mol·luscs aplacòfors vermiformes exclusivament marins que viuen i s'alimenten sobre cnidaris a grans profunditats (per sota dels 200 m).
Nou!!: Sistema nerviós і Solenogastres · Veure més »
Tàlem
El tàlem és un nucli gris de la base del cervell, situat per fora del tercer ventricle, davant i fora dels tubercles quadrigeminats, darrere i per dins del nucli caudat en el trajecte dels peduncles cerebrals.
Nou!!: Sistema nerviós і Tàlem · Veure més »
Telencèfal
Vista del telencèfal en 3D (vermell). En neuroanatomia dels vertebrats, el telencèfal és allò que hom anomena habitualment "cervell".
Nou!!: Sistema nerviós і Telencèfal · Veure més »
Tercer ventricle
El tercer ventricle és la cavitat del sistema ventricular situat en el diencèfal.
Nou!!: Sistema nerviós і Tercer ventricle · Veure més »
Tronc de l'encèfal
És la porció de l'encèfal que connecta el diencèfal i el cerebel, amb la medul·la espinal.
Nou!!: Sistema nerviós і Tronc de l'encèfal · Veure més »
Tunicats
Els tunicats (Tunicata, ll. "amb túnica") o urocordats (Urochordata, gr. "cua amb corda") són un subembrancament d'invertebrats marins filtradors sèssils o pelàgics, que formen part dels cordats, un embrancament que inclou tots els animals amb tub neural dorsal i notocordi.
Nou!!: Sistema nerviós і Tunicats · Veure més »
Ull compost
Ull compost d'un espiadimonis Ull compost de krill de l'Antàrtida vist en un microscopi electrònic Un ull compost és un òrgan visual que es troba en certs artròpodes, com insectes i crustacis.
Nou!!: Sistema nerviós і Ull compost · Veure més »
Ventricles laterals
Els ventricles laterals són les cavitats del sistema ventricular situats en el telencèfal.
Nou!!: Sistema nerviós і Ventricles laterals · Veure més »
Vertebrats
Els vertebrats (Vertebrata) són un subembrancament de metazous celomats deuteròstoms cordats, de simetria bilateral, proveïts d'un teixit ossi que forma vèrtebres que protegeixen el sistema nerviós epineure, i dotats d'una dilatació cefàlica o encèfal protegida per una caixa cranial.
Nou!!: Sistema nerviós і Vertebrats · Veure més »
Redirigeix aquí:
Aparell nerviós, Neuro, Parts del sistema nervios, Sistema neuronal, Òrgan efector.
