Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Simeó I el Gran

Índex Simeó I el Gran

El tsar Simeó el Gran enmig dels erudits. Simeó I el Gran (Симеон I Велики., trans. Simeon I Veliki antic búlgar, Сѷмєѡнъ А҃ Вєликъ; 864 / 865 - 27 maig de 927), Kan dels búlgars (893-927).

126 les relacions: Albània, Alexandre (emperador romà d'Orient), Anatòlia, Antic eslau, Arcont, Aristòtil, Armistici, Arnulf de Caríntia, Astrologia, Atanasi d'Alexandria, Babaeski, Basileu, Basili de Cesarea, Berlín, Calàbria, Califat Abbàssida, Califat Fatimita, Cambridge University Press, Casus belli, Ciril d'Alexandria, Ciril i Metodi, Climent d'Ocrida, Concili de Preslav, Constanci Ducas, Constantinoble, Convent, Corn d'Or, Cristianització de Bulgària, Croàcia, Danubi, Dardanels, Demòstenes, Dinastia, Dinastia Árpád, Dobrudja, Durrës, Edicions 62, Edirne, Escilitzes de Madrid, Església en creu inscrita, Església Ortodoxa Búlgara, Eslaus, Eslaus meridionals, Estilià Zaützes, Europa Occidental, Foci I de Constantinoble, Francs, Galați, Gran Enciclopèdia Catalana, Grècia, ..., Grec, Grec medieval, Gregori de Nazianz, Hebreu, Helena Lecapè, Hereu, Imperi Romà d'Orient, Incursió, Indicció, Infart de miocardi, Irene Lecapena, Istme de Corint, Joan Crisòstom, Joan Malales, Jordi el Monjo, Kan, Khàzars, Kniaz, Krum, Lapseki, Leipzig, Literatura búlgara, Lleó de Trípoli, Lleó Diaca, Lleó Focas el Vell, Lleó VI el Filòsof, Llista d'emperadors romans d'Orient, Llombardia, Macedònia (regió), Macedònia (tema), Magiars, Mar Negra, Mesèmbria, Mezzogiorno, Monestir, Naüm d'Ocrida, Nicèfor Focas el Vell, Nicolau I el Místic, Noviciat, Oxford University Press, Palau de Blaquernes, Papa, Papa Joan X, Patriarca de Constantinoble, Patriarcat, Petxenegs, Plòvdiv, Pliska, Pomòrie, Preslav, Regència, Romà (papa), Romà I Lecapè, Sèrbia, Silistra, Sofia, Statu quo ante bellum, Strandja, Teòfanes continuat, Teodor el General, Teologia, Tessalònica, Tessàlia, Transliteració, Tràcia (tema), Turquia, Ubayd-Al·lah al-Mahdí, Veliko Tàrnovo, Vladímir de Bulgària, Zoè Carbonopsina, Zoè Zaützes, 27 de maig, 864, 865, 912, 927. Ampliar l'índex (76 més) »

Albània

Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.

Nou!!: Simeó I el Gran і Albània · Veure més »

Alexandre (emperador romà d'Orient)

Alexandre va ser emperador romà d'Orient del 912 al 913.

Nou!!: Simeó I el Gran і Alexandre (emperador romà d'Orient) · Veure més »

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Simeó I el Gran і Anatòlia · Veure més »

Antic eslau

L'antic eslau, també conegut com a antic eslau eclesiàstic, antic búlgar o eslavònic, va ser la primera llengua eslava literària, basada en el dialecte eslau de la regió de Tessalònica, i emprada al pels germans romans d'Orient Ciril i Metodi, que el van utilitzar per a la traducció de la Bíblia i altres textos antics eclesiàstics grecs, i per a alguns dels seus propis escrits.

Nou!!: Simeó I el Gran і Antic eslau · Veure més »

Arcont

Arcont (en grec antic, transliterat árkhon) va ser el nom que rebien els governants en diverses polis de l'antiga Grècia; a Atenes, en particular, els arconts van tenir un poder destacat fins a la reforma de Temístocles (487/86 aC.) i eren al mateix temps màxima autoritat tant en l'àmbit civil com en el militar.

Nou!!: Simeó I el Gran і Arcont · Veure més »

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.

Nou!!: Simeó I el Gran і Aristòtil · Veure més »

Armistici

L'armistici és un acord entre estats bel·ligerants per al cessament de les hostilitats, sense posar fi a l'estat de guerra.

Nou!!: Simeó I el Gran і Armistici · Veure més »

Arnulf de Caríntia

Arnulf de Caríntia (850 - 8 de desembre de 899) va ser marcgravi de Caríntia, rei de la França Oriental, rei de Lotaríngia i emperador d'Occident, de la dinastia carolíngia.

Nou!!: Simeó I el Gran і Arnulf de Caríntia · Veure més »

Astrologia

L'home i l'astrologia Rellotge astrològic de Venècia Lastrologia (del grec: αστρολογία.

Nou!!: Simeó I el Gran і Astrologia · Veure més »

Atanasi d'Alexandria

Atanasi d'Alexandria (en grec antic Άθανάσιος) fou un prevere de l'església d'Alexandria, fill d'Isidora, la germana de Ciril d'Alexandria.

Nou!!: Simeó I el Gran і Atanasi d'Alexandria · Veure més »

Babaeski

Babaeski o Babaeskisi és una vila de Turquia, situada a la Tràcia Oriental a 50 km al sud-est d'Edirne.

Nou!!: Simeó I el Gran і Babaeski · Veure més »

Basileu

Filip II, βασιλεύς τῶν Μακεδόνων ('rei dels macedonis') Basileu (en βασιλεύς) és un terme grec que significa 'rei', però que ha tengut molts altres significats i connotacions al llarg de la història.

Nou!!: Simeó I el Gran і Basileu · Veure més »

Basili de Cesarea

Basili de Cesarea, sovint conegut com a Basili el Gran (c. 330, Cesarea de Capadòcia, actualment Turquia - 1 de gener de 379, Cesarea de Capadòcia) va ser bisbe de Cesarea de Capadòcia i és venerat com a sant per les esglésies occidentals i orientals.

Nou!!: Simeó I el Gran і Basili de Cesarea · Veure més »

Berlín

Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.

Nou!!: Simeó I el Gran і Berlín · Veure més »

Calàbria

Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.

Nou!!: Simeó I el Gran і Calàbria · Veure més »

Califat Abbàssida

Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: Simeó I el Gran і Califat Abbàssida · Veure més »

Califat Fatimita

El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.

Nou!!: Simeó I el Gran і Califat Fatimita · Veure més »

Cambridge University Press

Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.

Nou!!: Simeó I el Gran і Cambridge University Press · Veure més »

Casus belli

A la Cimera de les Açores es va esgrimir la presència d'armes de destrucció massiva a l'Iraq com a ''casus belli'' per iniciar l'Invasió de l'Iraq de 2003, unes armes que mai es van trobar. Un, llatinada traduïble al català com a 'motiu de guerra', és un acte o un esdeveniment que provoca o s'utilitza per justificar una guerra.

Nou!!: Simeó I el Gran і Casus belli · Veure més »

Ciril d'Alexandria

Ciril d'Alexandria (vers 380-444) va ser el patriarca d'Alexandria del 412 al 444.

Nou!!: Simeó I el Gran і Ciril d'Alexandria · Veure més »

Ciril i Metodi

Ciril el Filòsof (nascut Constantí i anomenat el Filòsof, 827 - 869, Roma) i Metodi de Tessalònica (nascut Miquel, 815 - 885, Moràvia, Κύριλλος καὶ Μεθόδιος; en eslavònic antic: Кѷриллъ и Меѳодїи) van ser dos germans grecs nascuts a Tessalònica al.

Nou!!: Simeó I el Gran і Ciril i Metodi · Veure més »

Climent d'Ocrida

Climent d'Ocrida, Климє́нтъ Охрїдьскъ (ca. 840 - 916) fou un erudit i escriptor eslau, primer arquebisbe d'Ocrida.

Nou!!: Simeó I el Gran і Climent d'Ocrida · Veure més »

Concili de Preslav

El Concili Nacional de Preslav (búlgar Преславски народен събор) va tenir lloc en 893.

Nou!!: Simeó I el Gran і Concili de Preslav · Veure més »

Constanci Ducas

Constanci Ducas fou emperador romà d'Orient, fill de Constantí X Ducas, al qual va succeir el 1067 juntament amb els seus germans Miquel Ducas i Andrònic Ducas i sota regència de la seva mare Eudòxia.

Nou!!: Simeó I el Gran і Constanci Ducas · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Simeó I el Gran і Constantinoble · Veure més »

Convent

Convento Concepción, Agreda El convent (de cum venire, "trobar-se") és l'edifici que acull els religiosos, frares o monges, especialment dels ordes mendicants, que no s'aparten dels homes o dones sinó que viuen entre ells.

Nou!!: Simeó I el Gran і Convent · Veure més »

Corn d'Or

El Corn d'Or (en turc: Haliç; en grec antic: Χρυσοκέρας, Khrisokeras) és un estuari i port natural que ha tingut molta influència sobre el desenvolupament de la ciutat d'Istanbul al llarg de tota la seva història.

Nou!!: Simeó I el Gran і Corn d'Or · Veure més »

Cristianització de Bulgària

Els búlgars preguen a Déu perquè se'n vagi la fam. La cristianització de Bulgària va ser el procés pel qual en el la Bulgària medieval es va convertir al cristianisme.

Nou!!: Simeó I el Gran і Cristianització de Bulgària · Veure més »

Croàcia

Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.

Nou!!: Simeó I el Gran і Croàcia · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Simeó I el Gran і Danubi · Veure més »

Dardanels

Els Dardanels (en Çanakkale Boğazı), a l'antiguitat anomenat Hel·lespont (Hel·lèspontos), és un estret del nord-oest de Turquia que connecta la mar Egea amb la mar de Màrmara.

Nou!!: Simeó I el Gran і Dardanels · Veure més »

Demòstenes

fou un orador i estatista atenenc.

Nou!!: Simeó I el Gran і Demòstenes · Veure més »

Dinastia

Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.

Nou!!: Simeó I el Gran і Dinastia · Veure més »

Dinastia Árpád

La dinastia Árpád és la primera que regnà a Hongria del 896 al 1301, segons el nom del seu primer duc, Árpád d'Hongria, que regnà del 896 al 907.

Nou!!: Simeó I el Gran і Dinastia Árpád · Veure més »

Dobrudja

Mapa de Romania amb la Dobrudja Septentrional en taronja, i de Bulgària amb la Dobrudja Meridional en groc en La Dobrudja (en romanès Dobrogea; en búlgar Добруджа, Dòbrudja; en turc Dobruca; en grec Δοβρουτσά, Dovroutsà) és una regió europea repartida entre Bulgària i Romania, entre el baix Danubi i el mar Negre, que inclou el Delta del Danubi, la costa de Romania i la part més septentrional de la costa búlgara del mar Negre.

Nou!!: Simeó I el Gran і Dobrudja · Veure més »

Durrës

Durrës (en italià Durazzo, eslau i otomà Drač, Dirač o Durač) és una ciutat d'Albània, capital de l'antic districte (rrethi) de Durrës i des del 1993 de la nova divisió administrativa anomenada comtat (''qark'') de Durrës, situada al golf de Durrës a la mar Adriàtica.

Nou!!: Simeó I el Gran і Durrës · Veure més »

Edicions 62

Façana de l'antiga Seu d'edicions 62 al carrer Peu de la Creu de Barcelona. Edicions 62 és una editorial catalana nascuda el 1961 a Barcelona sota la direcció de Max Cahner i Ramon Bastardes.

Nou!!: Simeó I el Gran і Edicions 62 · Veure més »

Edirne

Banda de l'Ajuntament d'Edirne Edirne (antigament Adrianòpolis, Αδριανουπολις; búlgar: Одрин) és una ciutat de Turquia a la vora del Maritza, a la frontera amb Grècia a Tràcia, capital de la província d'Edirne.

Nou!!: Simeó I el Gran і Edirne · Veure més »

Escilitzes de Madrid

LEscilitzes de Madrid (Skylitzes Matritensis) és un manuscrit ricament il·lustrat de la Sinòpsis d'històries (Σύνοψις Ἱστοριῶν, Synopsis Historiarum) de Joan Escilitzes, que abasta els regnats dels emperadors romans d'Orient des de la mort de Nicèfor I el 811 fins a la deposició de Miquel IV el 1041.

Nou!!: Simeó I el Gran і Escilitzes de Madrid · Veure més »

Església en creu inscrita

XI a Tessalònica. Vista des del nord-oest Una església (de planta) en creu inscrita (en un quadrat) o església en creu amb cúpula és un tipus de planta arquitectònica que fou dominant en les esglésies de mitjan i final del període romà d'Orient, amb un quadrat central i un espai intern organitzat en forma de creu, coronat per una cúpula.

Nou!!: Simeó I el Gran і Església en creu inscrita · Veure més »

Església Ortodoxa Búlgara

L'Església Ortodoxa Búlgara (Българска православна църква, Bàlgarska pravoslavna tsarkva), és una de les esglésies ortodoxes autocèfales.

Nou!!: Simeó I el Gran і Església Ortodoxa Búlgara · Veure més »

Eslaus

Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.

Nou!!: Simeó I el Gran і Eslaus · Veure més »

Eslaus meridionals

Estats en què les llengües eslaves meridionals són oficials Els eslaus meridionals o sud-eslaus són la ramificació del sud dels pobles eslaus que viuen a la península Balcànica: Bulgària i els estats de l'antiga Iugoslàvia.

Nou!!: Simeó I el Gran і Eslaus meridionals · Veure més »

Estilià Zaützes

Estilià Zaützes, en grec antic Στυλιανὸς Ζαούτζης, va ser un estadista bizantí de finals del, primer ministre de l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof durant els primers anys del seu regnat.

Nou!!: Simeó I el Gran і Estilià Zaützes · Veure més »

Europa Occidental

Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.

Nou!!: Simeó I el Gran і Europa Occidental · Veure més »

Foci I de Constantinoble

Foci (en Photius, en Φώτιος 'Phótios') (Constantinoble, circa 820 - monestir de Bordi, Armènia, 6 de febrer del 893) va ser un eclesiàstic, retòric, filòsof, gramàtic i poeta romà d'Orient.

Nou!!: Simeó I el Gran і Foci I de Constantinoble · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Simeó I el Gran і Francs · Veure més »

Galați

Galați és una ciutat de l'est de Romania, capital de la província homònima.

Nou!!: Simeó I el Gran і Galați · Veure més »

Gran Enciclopèdia Catalana

Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.

Nou!!: Simeó I el Gran і Gran Enciclopèdia Catalana · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Simeó I el Gran і Grècia · Veure més »

Grec

La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Simeó I el Gran і Grec · Veure més »

Grec medieval

El grec medieval, també conegut com a grec bizantí, és un terme per a cobrir totes les formes de la llengua grega que es van parlar o escriure durant l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Simeó I el Gran і Grec medieval · Veure més »

Gregori de Nazianz

Gregori de Nazianz (grec: Γρηγόριος ὁ Ναζιανζηνός, Grigórios ho Nazianzinós) o Gregori el Teòleg (grec: Γρηγόριος ὁ Θεολόγος, Grigórios ho Theologos; 329, Arianz - ib., 25 de gener del 390) fou un teòleg i Doctor de l'Església.

Nou!!: Simeó I el Gran і Gregori de Nazianz · Veure més »

Hebreu

Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.

Nou!!: Simeó I el Gran і Hebreu · Veure més »

Helena Lecapè

Helena Lecapè, en grec antic Ἑλένη Λεκαπηνή, (Constantinoble 911 - 961) va ser una emperadriu consort de l'emperador romà d'Orient Constantí VII.

Nou!!: Simeó I el Gran і Helena Lecapè · Veure més »

Hereu

Grup d'hereus i pubilles amb indumentària tradicional catalana L'hereu és la persona designada per rebre una herència.

Nou!!: Simeó I el Gran і Hereu · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Simeó I el Gran і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Incursió

britànics durant l'Operació Tir amb Arc, una incursió a Noruega durant la Segona Guerra Mundial Una incursió militar o, simplement, incursió és una operació militar ofensiva breu que té com a objectiu atacar un territori enemic sense ocupar-lo permanentment.

Nou!!: Simeó I el Gran і Incursió · Veure més »

Indicció

La indicció és un cicle de quinze anys utilitzat a l'època medieval per datar documents.

Nou!!: Simeó I el Gran і Indicció · Veure més »

Infart de miocardi

L'infart miocardíac o infart de miocardi, sovint abreviat com IAM (o infart agut de miocardi), conegut en l'ús col·loquial com a atac de cor, atac cardíac o infart, fa referència a una irrigació sanguínia insuficient, per necrosi del miocardi, produït per una obstrucció en una de les artèries coronàries, generalment a conseqüència de la trombosi d'una d'elles, esclerosada.

Nou!!: Simeó I el Gran і Infart de miocardi · Veure més »

Irene Lecapena

Irene Lecapena, nascuda amb el nom de Maria, en búlgar Ирина Лакапина, en grec antic Μαρία/Ειρήνη Λακαπηνή, que va morir aproximadament l'any 966, va ser emperadriu consort del Tsar Pere I de Bulgària.

Nou!!: Simeó I el Gran і Irene Lecapena · Veure més »

Istme de Corint

L'istme de Corint és un braç de terra d'uns 6 km d'amplada que uneix la península del Peloponès amb la Grècia central.

Nou!!: Simeó I el Gran і Istme de Corint · Veure més »

Joan Crisòstom

Joan Crisòstom (‘Joan el de la boca d'or’) fou un religiós, patriarca i sant grec.

Nou!!: Simeó I el Gran і Joan Crisòstom · Veure més »

Joan Malales

Joan Malales o Joan Maleles (o; o) va ser un historiador romà d'Orient nadiu d'Antioquia, del qual es desconeix quan va viure, però se'l situa entre el i el.

Nou!!: Simeó I el Gran і Joan Malales · Veure més »

Jordi el Monjo

Jordi el Monjo (Georgius Monachus) fou un monjo i escriptor grec del qual es conserven diverses obres sota el seu nom.

Nou!!: Simeó I el Gran і Jordi el Monjo · Veure més »

Kan

Kan, en català medieval ca o can, és un títol equivalent a sobirà utilitzat originàriament per les hordes turques i mongòliques i després per algunes autoritats islàmiques.

Nou!!: Simeó I el Gran і Kan · Veure més »

Khàzars

Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.

Nou!!: Simeó I el Gran і Khàzars · Veure més »

Kniaz

Alexis I de Rússia) Kniaz o Knez (en rus: князь; en polonès: kniaź; en francès: knèze) (en plural: kniazos, kniazes o knezos) és una paraula eslava que designa un títol nobiliari.

Nou!!: Simeó I el Gran і Kniaz · Veure més »

Krum

Krum (en búlgar: Крум, grec Κρούμος, Kroumos) va ser kan de Bulgària del 802 fin a la seva mort el 814.

Nou!!: Simeó I el Gran і Krum · Veure més »

Lapseki

''Deniz Kızı'' (Sirena) a Lapseki Lapseki és una ciutat turca, i districte de la província de Çanakkale.

Nou!!: Simeó I el Gran і Lapseki · Veure més »

Leipzig

(IPA) és una ciutat de Saxònia (Alemanya).

Nou!!: Simeó I el Gran і Leipzig · Veure més »

Literatura búlgara

La literatura búlgara és la literatura escrita en búlgar des del moment de la seva aparició com a llengua literària fins a l'actualitat.

Nou!!: Simeó I el Gran і Literatura búlgara · Veure més »

Lleó de Trípoli

Lleó de Trípoli (grec: Λέων ὸ Τριπολίτης, Léon ho Tripolitis), conegut com a Raixiq al-Wardamí (الوردامي رشيق.) i Ghulam Zurafa (زرافة غلام.) en àrab, fou un renegat grec que serví el Califat Abbàssida com a comandant d'una flota a principis del.

Nou!!: Simeó I el Gran і Lleó de Trípoli · Veure més »

Lleó Diaca

Lleó Diaca (en llatí Leo o Leon, en grec) fou un historiador romà d'Orient del del qual es coneix molt poc de la seva vida personal.

Nou!!: Simeó I el Gran і Lleó Diaca · Veure més »

Lleó Focas el Vell

Lleó Focas en grec medieval Λέων Φωκᾶς, va ser un general de l'Imperi Romà d'Orient i Domèstic de les escoles a l'inici del.

Nou!!: Simeó I el Gran і Lleó Focas el Vell · Veure més »

Lleó VI el Filòsof

Lleó VI el Filòsof o el Savi (grec: Λέων ο Σοφός, Léon o Sofós; 865-911) fou emperador romà d'Orient del 886 al 911.

Nou!!: Simeó I el Gran і Lleó VI el Filòsof · Veure més »

Llista d'emperadors romans d'Orient

Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Simeó I el Gran і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »

Llombardia

Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.

Nou!!: Simeó I el Gran і Llombardia · Veure més »

Macedònia (regió)

Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.

Nou!!: Simeó I el Gran і Macedònia (regió) · Veure més »

Macedònia (tema)

El tema de Macedònia (en grec medieval θέμα Μακεδονίας) era un tema (una província civil i militar) de l'Imperi Romà d'Orient fundada cap al 790.

Nou!!: Simeó I el Gran і Macedònia (tema) · Veure més »

Magiars

Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.

Nou!!: Simeó I el Gran і Magiars · Veure més »

Mar Negra

La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.

Nou!!: Simeó I el Gran і Mar Negra · Veure més »

Mesèmbria

Mesèmbria (Mesembria) fou una important ciutat grega de la costa tràcia de l'Euxí, al peu de la serralada d'Hemos, prop de la Mèsia.

Nou!!: Simeó I el Gran і Mesèmbria · Veure més »

Mezzogiorno

El Mezzogiorno (a italià normatiu, literalment Migdia, amb el significat de-zona-sud o meridional) és la macroregió meridional de l'estat italià.

Nou!!: Simeó I el Gran і Mezzogiorno · Veure més »

Monestir

Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.

Nou!!: Simeó I el Gran і Monestir · Veure més »

Naüm d'Ocrida

Naüm d'Ocrida o de Preslav (Bulgària?, ca. 830 - Ocrida, actual Macedònia del Nord, 23 de desembre de 910) fou un eclesiàstic, escriptor i erudit eslau.

Nou!!: Simeó I el Gran і Naüm d'Ocrida · Veure més »

Nicèfor Focas el Vell

Nicèfor Focas, anomenat el Vell per distingir-lo del seu net Nicèfor II Focas, en grec medieval Νικηφόρος Φωκάς, nascut cap al 830 i mort cap al 896, va ser un dels grans generals al servei de l'emperador romà d'Orient Basili I el Macedoni i el primer membre important de la família Focas.

Nou!!: Simeó I el Gran і Nicèfor Focas el Vell · Veure més »

Nicolau I el Místic

Nicolau I el Místic (en grec Νικόλαος Α΄ Μυστικός) (852, Itàlia - 15 de maig del 925, Constantinoble) va ser un bisbe, teòleg i polític romà d'Orient, patriarca de Constantinoble dues vegades, de març del 901 al febrer del 907 i del maig del 912 fins a la seva mort el 925.

Nou!!: Simeó I el Gran і Nicolau I el Místic · Veure més »

Noviciat

Un noviciat és un període de prova que les congregacions i ordes religiosos cristians posen com a preparació immediata abans de fer els primers vots monàstics.

Nou!!: Simeó I el Gran і Noviciat · Veure més »

Oxford University Press

Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.

Nou!!: Simeó I el Gran і Oxford University Press · Veure més »

Palau de Blaquernes

Ubicació del '''Palau de Blaquernes''' a Constantinoble El Palau de Blaquernes o de Blanquerna (Βλαχερναί; Tekfur) foren el conjunt de palaus, esglésies i residències dels emperadors romans d'Orient radicat al nord-oest de la ciutat de Constantinoble, al barri de Blaquernes.

Nou!!: Simeó I el Gran і Palau de Blaquernes · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Simeó I el Gran і Papa · Veure més »

Papa Joan X

Joan X (Borgo Tossignano, ? – Roma, maig del 928) va ser papa de l'Església Catòlica del 914 al 928.

Nou!!: Simeó I el Gran і Papa Joan X · Veure més »

Patriarca de Constantinoble

El Patriarca Ecumènic (Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.

Nou!!: Simeó I el Gran і Patriarca de Constantinoble · Veure més »

Patriarcat

Mural sobre el patriarcat a la Universitat Pompeu Fabra El patriarcat és un concepte antropològic que descriu una organització social i cultural en la qual la totalitat de les relacions socials està estructurada pel domini de l'home.

Nou!!: Simeó I el Gran і Patriarcat · Veure més »

Petxenegs

Petxenegs o Patzinaks (llatí: Расinасае, Romanès: pecenegi, armeni: badzinag, Búlgar/Rus: petxenegui (Печенеги), grec: Patzinaki/Petsenegi (Πατζινάκοι/Πετσενέγοι) o menys freqüent Πατζινακίται, hongarès: Besenyő, turc antic (suposat): *Beçenek, Turc: Peçenekler) foren una horda túrquica seminòmada de les estepes de l'Àsia Central que parlaven la llengua petxeneg, inclosa al grup de les llengües turqueses.

Nou!!: Simeó I el Gran і Petxenegs · Veure més »

Plòvdiv

Plòvdiv és una ciutat de Bulgària, capital de la província de Plòvdiv.

Nou!!: Simeó I el Gran і Plòvdiv · Veure més »

Pliska

Pliska (eslau eclesiàstic: Пльсковъ, romanitzat Plĭskovŭ) és el nom de la primera capital del Primer Imperi Búlgar i d'una petita ciutat situada a 20 km al nord-est de la capital provincial, Xumen.

Nou!!: Simeó I el Gran і Pliska · Veure més »

Pomòrie

Vista aèria de Pomòrie Pomòrie (Поморие), a l'antiguitat i fins a 1934 coneguda com a Anquíalos (Anchialus; en Анхиало, Anhialo; Ahyolu; en protobúlgar, Tuthom) és una població i complex turístic costaner del sud-est de Bulgària, situat en una estreta península rocosa a la badia de Burgàs, a la part sud de la costa búlgara de la mar Negra.

Nou!!: Simeó I el Gran і Pomòrie · Veure més »

Preslav

Entrada a la ciutat Preslav fou una ciutat de Bulgària, capital del Primer Imperi Búlgar des de l'any 893 fins al 972.

Nou!!: Simeó I el Gran і Preslav · Veure més »

Regència

El terme regència designa diverses formes de govern delegat.

Nou!!: Simeó I el Gran і Regència · Veure més »

Romà (papa)

Romà I (Gallese - novembre de 897) fou Papa de l'Església catòlica entre l'agost i el novembre de 897.

Nou!!: Simeó I el Gran і Romà (papa) · Veure més »

Romà I Lecapè

Romà I Lecapè (en grec:, Romanós I Lekapinós;Documentat igualment com a Λακαπηνός (Lakapinós). ca. 870 – 15 de juny del 948) fou emperador romà d'Orient entre el 920 i el seu derrocament el 16 de desembre del 944.

Nou!!: Simeó I el Gran і Romà I Lecapè · Veure més »

Sèrbia

Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.

Nou!!: Simeó I el Gran і Sèrbia · Veure més »

Silistra

Silistra (en búlgar Силистра), antigament Doróstolon (grec: Δορόστολον) és una ciutat portuària del nord-est de Bulgària, a la riba sud del Danubi que estableix la frontera natural amb Romania.

Nou!!: Simeó I el Gran і Silistra · Veure més »

Sofia

La ciutat de Sofia, София AFI és la capital i la ciutat més gran de la República de Bulgària.

Nou!!: Simeó I el Gran і Sofia · Veure més »

Statu quo ante bellum

Statu quo ante bellum és un terme llatí que vol dir 'l'estat de les coses abans de la guerra'.

Nou!!: Simeó I el Gran і Statu quo ante bellum · Veure més »

Strandja

Strandja, Странджа, també transliterat com a Strandzha; Istranca or Yıldız) és una serralada muntanyosa situada sud-est de Bulgària i la part europea de Turquia. Es troba a la part sud-est dels Balcans entre les planes de Tràcia al de l'oest, i les zones baixes properes a Burgàs al nord, i a la Mar Negra a l'est. El seu cim més alt és el Mahya Dağı (Махиада, Mahiada) de 1.031 m. dins de Turquia, mentre que el punt més alt en territori búlgar és el Golyamo Gradishte (Голямо Градище) de 710 metres. L'àrea total és d'aproximadament 10.000 km². El nom del massís presumptament deriva d'Istranca, el nom anterior del municipi de Binkılıç al districte de Çatalca, província d'Istanbul.

Nou!!: Simeó I el Gran і Strandja · Veure més »

Teòfanes continuat

Teòfanes continuat o en llatí Teofanes continuatus i en grec συνεχισταί Θεοφάνους, també anomenat Scriptores post Theophanem (Οἱ μετὰ Θεοφάνην, 'els escriptors de després de Teòfanes') és el nom que s'aplica a una col·lecció d'escrits històrics del i es refereix als anys 813 – 961.

Nou!!: Simeó I el Gran і Teòfanes continuat · Veure més »

Teodor el General

Teodor Stratelates o el General, també conegut com a Teodor d'Eufrais o Teodor d'Heraclea és un sant llegendari, inexistent, creat a partir de la figura de Sant Teodor d'Amàsia.

Nou!!: Simeó I el Gran і Teodor el General · Veure més »

Teologia

Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.

Nou!!: Simeó I el Gran і Teologia · Veure més »

Tessalònica

Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.

Nou!!: Simeó I el Gran і Tessalònica · Veure més »

Tessàlia

Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia (tr) és una regió de Grècia.

Nou!!: Simeó I el Gran і Tessàlia · Veure més »

Transliteració

La transliteració és la representació d'un text escrit amb un sistema d'escriptura determinat amb caràcters d'un altre sistema d'escriptura d'una manera sistemàtica, de forma que existeix una correspondència entre els caràcters de tots dos sistemes d'escriptura.

Nou!!: Simeó I el Gran і Transliteració · Veure més »

Tràcia (tema)

El tema de Tràcia (en grec medieval θέμα Θρᾴκης o θέμα Θρᾳκῷον) va ser un tema o divisió civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient situada al sud-est de la península balcànica i que comprenia de manera variable la Regió de Tràcia al llarg de la seva història.

Nou!!: Simeó I el Gran і Tràcia (tema) · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: Simeó I el Gran і Turquia · Veure més »

Ubayd-Al·lah al-Mahdí

Abu-Muhàmmad Ubayd-Al·lah ibn al-Hussayn al-Mahdí, més conegut simplement com a Ubayd-Al·lah al-Mahdí o al-Mahdí Ubayd-Al·lah (Askar Mukram, 873 - Mahdia, 3 de març de 934) fou el primer imam manifestat (dhàhir) i després califa fatimita, amb seu inicial a Kairuan i després a Mahdia (909 - 934).

Nou!!: Simeó I el Gran і Ubayd-Al·lah al-Mahdí · Veure més »

Veliko Tàrnovo

Veliko Tàrnovo (Велико Търново Veliko Tàrnovo) és una ciutat de Bulgària, centre administratiu de la Província de Veliko Tàrnovo.

Nou!!: Simeó I el Gran і Veliko Tàrnovo · Veure més »

Vladímir de Bulgària

Vladímir de Bulgària, també conegut per Vladímir-Rasate pel seu nom previ al seu bateig cristià, fou rei de Bulgària de 889 a 893.

Nou!!: Simeó I el Gran і Vladímir de Bulgària · Veure més »

Zoè Carbonopsina

Zoè Carbonopsina (Zōḗ Karbōnopsína) fou una emperadriu romana d'Orient, la quarta esposa de Lleó VI (886-911).

Nou!!: Simeó I el Gran і Zoè Carbonopsina · Veure més »

Zoè Zaützes

Zoè Zaützes, en grec antic Ζωή Ζαούτζαινα, va ser la segona esposa de l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof.

Nou!!: Simeó I el Gran і Zoè Zaützes · Veure més »

27 de maig

El 27 de maig és el cent quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Simeó I el Gran і 27 de maig · Veure més »

864

El 864 (DCCCLXIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Simeó I el Gran і 864 · Veure més »

865

El 865 (DCCCLXV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Simeó I el Gran і 865 · Veure més »

912

Sense descripció.

Nou!!: Simeó I el Gran і 912 · Veure més »

927

Sense descripció.

Nou!!: Simeó I el Gran і 927 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Simeó I de Bulgària, Simeó el Gran.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »