Accés més ràpid que el navegador!
15 les relacions: Albi (Llenguadoc), Arnau Amalric, Besiers, Carcassona, Catarisme, Comtat de Tolosa, Croada Albigesa, Croat (guerrer), Croats, Lió, Ramon Roger Trencavell, Ramon VI de Tolosa, Regne de França, Simó IV de Montfort, 21 de juliol.
Albi (Llenguadoc)
Albi (en occità Albi, en francès Albi) és una ciutat del departament del Tarn, a la regió de Migdia-Pirineus.
Nou!!: Setge de Besiers і Albi (Llenguadoc) · Veure més »
Arnau Amalric
Arnau Amalric (Occitània o Catalunya, s. XII - abadia de Fontfreda, 1225) fou un monjo cistercenc, abat de Poblet (1196-1198), posteriorment abat de Citeaux (1200-1212), nunci papal i inquisidor durant la Croada albigesa, arquebisbe de Narbona (1212-1225) i abat general de l'orde del Cister (1221-1225).
Nou!!: Setge de Besiers і Arnau Amalric · Veure més »
Besiers
Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Nou!!: Setge de Besiers і Besiers · Veure més »
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Setge de Besiers і Carcassona · Veure més »
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Nou!!: Setge de Besiers і Catarisme · Veure més »
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Nou!!: Setge de Besiers і Comtat de Tolosa · Veure més »
Croada Albigesa
La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.
Nou!!: Setge de Besiers і Croada Albigesa · Veure més »
Croat (guerrer)
Croat fou el guerrer catòlic que va prendre part a les Croades, que es distingien per una creu cosida al pit i per la seva obediència a l'església a canvi de la protecció eclesiàstica sobre llurs béns i persones mentre durava l'expedició cap a Terra Santa.
Nou!!: Setge de Besiers і Croat (guerrer) · Veure més »
Croats
Els croats són un poble eslau que actualment habita Croàcia i part de Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Setge de Besiers і Croats · Veure més »
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Nou!!: Setge de Besiers і Lió · Veure més »
Ramon Roger Trencavell
Raimon Roger Trencavell (1185 - 10 de novembre de 1209) va ser vescomte d'Albi, d'Ambialet i de Besiers (feudataris del comte de Tolosa), i vescomte de Carcassona i de Rasés (feudataris del comte de Barcelona, el qual era al mateix temps rei d'Aragó).
Nou!!: Setge de Besiers і Ramon Roger Trencavell · Veure més »
Ramon VI de Tolosa
Ramon VI de Tolosa, anomenat el Vell (Sant Geli (Llenguadoc), 27 d'octubre de 1156 - Tolosa, 2 d'agost de 1222), fou comte de Melguelh (Ramon IV, 1173-1190), comte de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença (de 1194 a 1222).
Nou!!: Setge de Besiers і Ramon VI de Tolosa · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Setge de Besiers і Regne de França · Veure més »
Simó IV de Montfort
Simó IV de Montfort (1150 – Tolosa, 25 de juny de 1218) fou un noble francès, baró de Montfort i comte de Leicester.
Nou!!: Setge de Besiers і Simó IV de Montfort · Veure més »
21 de juliol
El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs.
